Gràcies Argentina, moltíssimes gràcies

I a qui li piqui que es rasqui.

Ja va sent hora que la urticària no la patim sempre els de sempre.

Garzón perplex i el paisanatge més perplex encara

Assistim aquests dies a les darreres escenes d'aquest Auto-da-Fe muntat per la nova (la de sempre que ha reviscolat) inquisició espanyola. (FE=Falange Española)

L'acusat i ben aviat màrtir (si els déus no ho solucionen amb una intervenció de les que acostumem a llegir a l'Ilíada i l'Odisea) jutge (per poc temps) Baltasar Garzón, diu sentir-se'n perplex.

Jo, què voleu que us diga?, no.

La meua desconfiança en la justícia (espanyola no és més que un adjectiu que no aporta gaire informació) ve de lluny. La maledicció gitana "tenga usted pleitos y los gane" sempre m'ha semblat desafortunadament real.

Així que jo no estic perplex. Sí indignat, sí amb un regust agre de democràcia (falsa) indigestada, sí amb aquest sentiment de déjà vue, de merda enganxada a la sabata, de malson, de temps que créiem feliçment acabats.

I que consti, que no li tinc gaire simpatia a l'amic Garzón.

Però l'amic Luciano Varela... I pensar que fou un dels fundadors de "Jueces para la Democracia"...!

Xocant, no?