1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris país valencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris país valencia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 d’agost del 2011

Vergonya, cavallers, vergonya

Uno de cada tres valencianos es partidario de abolir las autonomías o quitarles peso - Levante-EMV

Moltes vegades he estat temptat de definir el procés d'espanyolització de València amb una paraula: murcianització.

I parle de definicions, no de qualificacions morals, ni ètiques, ni estètiques.

Perquè no es tracta de la irlandització en la que pot caure Catalunya: minorització del seu idioma, però reforçament de la pertinència a un territori diferent i distint de la metròpoli.

Que un de cada tres valencians recolzin un estat unitari, i pensen que tenim "massa" autonomia, només m'hi duu a pensar que un de cada tres valencians són directament i exclusiva espanyols, més papistes que el papa, més espanyols que els madrilenys.

Diria més encara: més espanyols que els andalusos que, de alguna manera, son conscients de la seua especificitat. Molt més espanyols que els canaris, a un pas de considerar-se sud-americans.

Tenim remei?

No ho sé, i cada vegada em sembla més irrellevant la pregunta. Quan desaparegui el català de València, re-inventarem el panotxo.

Quant a mi, amant com sóc dels Pirineus, sempre em quedarà Andorra.

Llàstima no tindre ni un puto gallet.

dimecres, 27 de juliol del 2011

De gossos i collars. A propòsit del molt Honorable Alberto Fabra.

Com que, per naturalesa, sóc un optimista impenitent, he decidit confiar en algunes actituds recents del nou President de tots els valencians, com la de ser-hi a favor de la recepció de TV3 al País Valencià, o l'actitud més racional i "castellonenca" respecte al tema de la llengua.

Malgrat el seu discurs quasi exclusivament en espanyol, malgrat les seues alabances necessàriament desproporcionades -noblesse oblige, que diuen els francesos- al President dimissionari, he considerat just concedir-li els cent dies de gràcia que se solen atorgar als nous governs.

Amb totes les reserves, és clar. Amb tota la intranquil·litat que em dóna l'experiència dels Lerma, Zaplana, Olivas i Camps. (Albinyana i Monsonís, aquests sí, Molt Honorables, i no només pel títol inherent, no compten).

I amb totes les reserves per aquest domini abassegador del PP cada cop més a la ultradreta, cada cop més omnipresent i més votat.

I el PSPV desaparegut i no precisament en combat. Tan desapareguts que no s'han decidit ni a presentar-se com a candidats i explicar que les coses també es poden fer d'una altra manera.

Sóc tan pessimista quant al recanvis, tan negatiu, que permeteu-me que mostre una miqueta d'optimisme, més que siga mínim, si al Palau de la Generalitat arriba un valencià de les comarques castellonenques. Potser que, al remat, hi haja sort, i comencem una lenta eixida del pou negre de desficacis en que portem immersos des de fa tants anys.

dimecres, 26 de maig del 2010

Així ens defensa el Fuente de Mora

Me n'assabente avui, d'una heroica resolució de la Consejería de Educación de la Comunidad Valenciana / Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana en defensa del "nostre" idioma espanyol, tan maltractat pels malànimes (rojos, separatistes, maçons i una mica jueus) com jo mateix, sense anar més lluny.

La història, una de tantes: la d'un col·legi del poble de Picassent, valenciano-parlant, de l'Horta Sud, al costat de València capital, amb les dues línies d'ensenyança en espanyol, el qual, fent cas a les peticions dels pares, demana obrir una línia en valencià. -Ací, com que som un país "bilingüe" no tenim això tan perillós, i si ens ofeguem? de la immersió-.

La resposta de la Consejería/Conselleria, un any més tard, ha estat exemplar, com no es podia esperar altra cosa del consejero/conseller Fuente de Mora/Font de Mora, altrament dit Blackberry Fountain pels seus decrets d'ensenyança de l'EpC en anglès.

En poques paraules ha dit que la introducció d'una línea en valencià en un col·legi que ja en té dues en castellà, desequilibraria el fràgil equilibri entre els dos idiomes, i perjudicaria greument aquest equilibri. En les seues pròpies paraules: "el equilibrio en el normal uso y enseñanza de las dos lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana se vería perjudicado en esta población"

Algú s'imagina el rebombori que hagueren montat els Savater, Rosa Díez, i altres figures mundials, -no nacionalistes, of course- si la negativa hagués estat a una línia en espanyol?

I a les pròximes eleccions més vots. Tenim allò que ens mereixem, cada dia ho tinc més clar.

dimecres, 16 de desembre del 2009

La Kale Barraka, o el terrorisme impune al País Valencià

Arriba a les meues mans un informe descoratjador sobre la indeturable per indeturada violència feixista al País Valencià.

Violència terrorista-racista-anticatalanista que patim des de fa molts anys, des d'aquells primers temps de la transició quan un, diguem-ne valencià adscrit a l'UCD, Fernando Abril Martorell, amb la inestimable col·laboració d'un Alfonso Guerra tan jacobí com ell, idearen la demagògica batalla dels símbols a una València desprevinguda que caigué en el parany.

Violència, els culpables de la qual, cap govern, ni autonòmic ni central, ha cuidat mai d'esbrinar, neutralitzar i tancar a la presó.

El resultat és el que, si teniu la paciència necessària, podreu llegir: un munt d'amenaces, bombes, agressions, atacs, pedrades, que resten en la més total impunitat.

I la policia, mirant cap una altra part, i xiulant, quan no prenent-se un cafetó o un "carajillo" amb els interfectes.

dimecres, 29 de juliol del 2009

Kale Barraka. Pobrets els agressors. Els jutges no condemnen els agredits.

Fa pocs dies, el jutjat de primera instància num 4 de Móstoles, condemnava els components d'un grup d'ultradreta, a unes penes pràcticament simbòliques, equivalent més o menys a "gamberrisme". I l'amic Oscar es dolia amb més raó que un sant.

Condenas de gamberrismo a 15 terroristas neonazis de Hammerskin

Avui me n'assebente que el Jutjat de primera instància i instrucció núm 3 de Gandia ha sobresegut (en idioma vulgar ha tancat i arxivat a la paperera, fent-li menys cas que a una merda - literalment s'ha assegut a sobre) la denúncia per agressió presentada per una edil pertanyent al Bloc, que durant un correllengua (festa de carrer en defensa del valencià) havia rebut una pedrada al cap d'un grup d'ultradreta blaver, la Coalició Valenciana, antic GAV) que intentava rebentar la festa.

La juez sobresee la agresión a una edil del Bloc en el Correllengua

Quan açò va passar, l'any passat, els ultradretans agressors pertanyents a un dels grups més actius del bunker barraketa i confesos partidaris no només de la Kale Barraka, sinó també de posar alguna que altra bomba en seus de partits denunciats per ells com a "catalanistes", sembla que la policia espanyola es trobava contemplant-ho tot plàcidament sense intervenir-hi, cosa que pel que es veu ha aprofitat la jutgessa per dir que si la policía no necessità intervindre, és que tampoc era tan greu la cosa.

Sentandreu, l'ex-falangista (segur que ex???) responsable d'aquesta pacífica formació que llença pedres contra famílies pacífiques que defenen la seua llengua, o posa bombes en seus locals de partits com ERCPV, diu que presentarà aquesta decisió de la jutgessa per demanar al Ministeri de l'Interior que els retirin la multa de 300€ per cap que els hi van posar.

Sort que no demanarà que tanquin a la presó l'edil ferida pels seus companys de gang, per haver destorbat, en tallar la trajectòria de la pedra amb el seu cap, la llibertat d'expressió dels seus pacífics correligionaris.

Ja podrien prendre nota les tres jutgesses del jutjtat de Móstoles.

I és que tenim uns jutges que són tan bones persones que no ens els mereixem.

dimecres, 3 de juny del 2009

De sentències, reiterats incumpliments i cròniques deficiències

Fa pocs dies llegia la notícia de que el conseller Font de Mora havia estat denunciat pel sindicat STE-PV i per AC (Acció Cultural) per la seua contumàcia en no acceptar la titulació en filologia catalana en les oposicions a professors.

I parle de contumàcia, perquè al moment de les denúncies hi havien quinze sentències favorables a la inclusió d'aquesta rama de la filologia en pla d'igualtat amb la de filologia valenciana, nom que rep la filologia catalana en terres valencianes per imposició del govern valencià contra l'opinió de la Universitat de València.

Les raons adduïdes pel friend & son of his mother Blackberry Fountain (excuseu-me de no traduir el seu nom a l'idioma mandarí, pel que sembla la seua nova dèria educativa) són que les quinze sentències afectaven totes elles, com si no?, a oposicions passades, i no a les futures. O siga, net i pla, que continuarà passant-se pel forro dels collons les quinze sentències.

Avui podem elevar aquestes sentències a setze, aquesta última afectant a les oposicions convocades el 2006, cosa que d'acord amb la teoria del conseller supose que no voldrà dir gran cosa, i que l'ínclit personatge i forense (no és broma) continuarà fent allò que li rote dels ous.

I clar, aquesta no contractació de gent qualificada, supose que no tindrà res a veure amb la crònica deficiència de línies educatives en valencià demandades pels pares valencians que volen que els seus fills siguen valenciano-parlants i que tot fa suposar que no tenen els mateixos drets (li ho preguntem a UPyD i els seus manifests? o al Pp?) que els pares castellano-parlants.

Clar que no, on va a parar. El liberalisme dels españoles no nacionalistas només funciona en un sentit: el favorable als seus inconfessats i inconfessables interessos.

D'això en Química li déiem òsmosi, i era una forma utilitzada per netejar un fluïd de les seues impureses.

No serà això el que pretenen? Netejar d'impureses catalanes (o gallegues, o basques) La Gran Nación Española?

Clar que, possiblement, l'únic que em passa és que sóc molt mal pensat.

divendres, 24 d’abril del 2009

Amigüito del alma o l'idil·li entre Camps (Francisco) i Pérez (Álvaro)

L'estiu passat la meua germana m'explicava els persistents rumors sobre certes amistats masculines de l'Honorable President de la Generalitat de Baix, de nom Francisco Camps, altrament conegut en ambients "coneixedors" com a Ppaquita la CamPpestre.

Com que no tinc cap prevenció sobre aquests temes, i sempre he pensat que, com diuen al meu poble, dels pecats del piu nostre senyor se'n riu, no vaig fer gaire cas de la notícia.

Però ara arriben una sèrie de converses gravades, amb una sèrie d'expressions que em porten a pensar que

a) es trobava sota els efectes d'una lleugera intoxicació etílica (en pla, que anava una mica mamat)

b) que el coeficient mental d'ell i del grup d'amigatxos amb qui es relaciona no és excessivament elevat (més o menys a l'altura d'un xiquet de cinc o sis anys i que em disculpen, si poden, els xiquets, que no en tenen cap culpa)

c) que, efectivament, resideix de fa molts anys dins d'un armari que es resisteix a abandonar, d'aquí, potser, el seu aspecte malaltís i descolorit.

tres possibilitats que, evidentment, no s'exclouen entre sí, tot cal dir-ho.

Juanjo Millás, al Levante, escriu avui un article relacionat: Lecciones de sensibilidad que paga la pena de llegir.

I El Mundo, publica una enquesta en la que jo ha he votat.

Endevineu el sentit del meu vot?

dimarts, 3 de març del 2009

Fernando de Rosa, vice-president del CGPJ. No em fotràs, tort, que t'hi veus

Un defecte que patim les persones diguem-ne lleugerament esquerranes, és l'acusat sentit de vergonya pròpia i aliena que manta vegada ens paralitza, per allò de no caure en estridències i demagògies que considerem impròpies de gent civilitzada.

Perquè, de no ser per aquest motiu, com explicar-nos el silenci sobre les reunions de tot un vice-president del CGPJ amb el senyor Camps, un possible imputat en un cas judicial?

I la premsa significa molt poc, sobretot si parlem de premsa local.

Jo no sé si el Molt Honorable President de la Generalitat de Baix, allò que s'han empescat a dir Comunitat Valenciana, per tal d'evitar el nom que en la transició ens donàrem a molta honra, País Valencià, és tan honorable com el seu càrrec exigeix. Però la cosa que em sembla molt evident és que el senyor de Rosa, ha comés una greu equivocació (si només ha estat això i no una grossa irregularitat) i que hauria de dimitir del seu càrrec, o ser cessat immediatament.

Però què hi farem! és de dretes, i aquests no dimiteixen mai, ni mai s'equivoquen, ni, mai reconeixen el més mínim error, la més insignificant irregularitat.

I si no, que li ho pregunten al senyor Fabra.

Un altre que tal.

De Rosa incumplió la ley si en sus reuniones con Camps lo asesoró sobre su implicación

El vicepresidente del gobierno de los jueces se vio al menos dos veces con el presidente. La Ley Orgánica del Poder Judicial prohíbe a los jueces aconsejar jurídicamente se cobre o no

Levante-EMV, Valencia

Ni cobrando, ni gratis. Ni en un despacho oficial ni en un domicilio particular, ni en el bar de la esquina. Los miembros del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), por ejemplo Fernando de Rosa, como árbitros que son tienen la obligación legal de desarrollar su actividad con dedicación exclusiva y les está tajantemente prohibido desempeñar cualquier otra tarea, pública o privada, "por cuenta propia o ajena, retribuida o no", además de la propia de su cargo.

Así de contundente es la Ley Orgánica del Poder Judicial, cuando, en el artículo 117, establece el régimen de incompatibilidades de los integrantes del órgano de gobierno de los jueces. Para que no quede ninguna duda de que el asesoramiento en materia legal está claramente incluido entre las tareas proscritas, el apartado segundo del artículo 389 de la citada ley, lo subraya: "el cargo de juez o magistrado [incluye a los miembros del CGPJ] es incompatible con todo tipo de asesoramiento jurídico, sea o no retribuido". Así pues, con la ley en la mano, el vicepresidente del CGPJ, Fernando de Rosa, tendría un serio problema jurídico, al margen del político, si se demostrara que en las reuniones que mantuvo con el presidente Francisco Camps y varios consellers y altos cargos asesoró sobre el escenario judicial que podría plantearse si el jefe del Consell es implicado en la trama.

Esas citas en casa propia o en territorio institucional tendría al menos tanto recorrido que la rocambolesca estanmpa del juez, el ministro de justicia y toda la cornamenta de los muflones y venados abatidos en la cacería de Jaén que acabó costándole el cargo al ministro Fernández Bermejo. Aquello fue un desliz político en toda regla. De hecho, allí se especuló con el motivo de las conversaciones si las hubo. En los al menos dos encuentros mantenidos por De Rosa con Camps no hay, ni por la agenda ni por el escenario, orden del día lúdico que explique el encuentro entre dos amigos y unos cuantos agregados.

El primero de ellos, del que informó este diario, se produjo el 13 de febrero en el domicilio del magistrado y ex conseller de Justicia, en la Avenido Barón de Cárcer. El segundo tuvo lugar una semana después en el Palau de la Generalitat. Preguntado por este diario sobre el contenido de la reunión en su casa, De Rosa se limitó a contestar: "No voy a contar lo que hago en mi vida privada", tras señalar que ni confirmaba ni desmentía la reunión. Fuentes oficiales de Presidencia se instalaron en la misma versión, aunque destacaron que entre Camps y su ex subordinado De Rosa hay "una relación personal, que es muy conocida". No obstante, a esa reunión acudieron al menos dos consellers y algún otro alto cargo. El encuentro se celebró el día que los periódicos publicaron el auto del juez Baltasar Garzón en el que se desenmarañaba el entramado de 23 empresas montado por Francisco Correa, Pablo Crespo Sabaris y Antoine Sánchez, entre otros, para, a través del presunto soborno a políticos y funcionarios, lograr contratos de la Administracion y desviar los fondos a paraísos fiscales.

Ese mismo día trascendió, además, que el magistrado apreciaba "serios indicios" de que aforados del PP podrían estar implicados. En ese contexto se habría convocado, según fuentes solventes, el improvisado gabinete de crisis para evaluar la situación jurídica y política en casa de Fernando de Rosa. En un edificio propiedad de la familia del ex conseller en el que hace años estaba la sede del PP valenciano, concretamente en la primera planta. El jueves 19 de febrero, de buena mañana, en la tertulia de Canal 9, De Rosa soltó la traca al afirmar que si Garzón no se inhibía en la causa a favor del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) "podríamos estar pasando una línea roja muy importante, que es la prevaricación". "Puedo decir que si yo fuera juez y en un procedimiento hubiera la más mínima sospecha de que hubiera un aforado, la responsabilidad del juez es paralizar el procedimiento y remitirlo al órgano competente". "Al presidente de la Generalitat sólo lo puede investigar el TSJCV", concluyó.

Al cabo de unas horas, De Rosa visitó el Palau. El número dos del CGPJ aseguró a este diario que había ido a recoger teletipos. Salió así al paso de las informaciones sobre una reunión, a la que también habría asistido el ex ministro Michavila, de un minigabinete de crisis. El vicepresidente Rambla también participó en el encuentro.

dissabte, 28 de febrer del 2009

No faça més el ridícul, senyor Camps. Un article de Josep Miquel Bauset.

Que el govern de la Generalitat de baix és una font perpètua d'ocurrències dignes de Club de la Comèdia, crec que ja ningú no pot dubtar-ho.

Tenim un conseller de cultura, Font de Mora, que no solament considera que donar l'assignatura EpC en anglès resultarà beneficiós pels alumnes valencians, sinó que ara vol començar l'ensenyança (no sé si del o en) xinès mandarí.

Tenim un president de la diputació, Fabra, imputat en uns assumptes de corrupció (no us sona de res aquesta paraula?) que ja han passat crec que per vuit jutges i quatre fiscals, i anem anant. Per cert, sembla abonat a guanyar la loteria contínuament, o al menys així explica l'interfecte els seus fabulosos increments patrimonials.

Ara se'ns ha cremat un teatre, el Princesa, on a finals dels setanta recorde haver assistit a un recital de Paco Ibáñez, de principis del XIX, teòricament protegit pel seu valor històric, però que portava tancat i en ruïnes més de vint anys, malgrat les contínues reclamacions dels veïns. Supose que els diners ens els hem gastat tots en visites papals i circuits urbans de F1. Oi, senyà Rita?

I l'última (la penúltima segur) història, la del senyor Camps, l'honorable dels trajos Milano, que només sentir-se una mica insegur, es posa a dir, ell que és dels pocs polítics que queden que saben parlar el nostre idioma, que el valencià i el català són tant i tant distints i distants, i que mai, mai, jamai, acceptarà que el valencià i el català puguen ser, ni de lluny, el mateix idioma.

He llegit avui a Levante-Emv un article de Josep Miquel Bauset, que m'agradaria compartir amb els possibles lectors.

NO FAÇA MÉS EL RIDÍCUL, SENYOR CAMPS

Josep Miquel Bauset.

Em sap greu que el Govern del meu país faça el ridícul com ho està fent, pel tema de la llengua. Fa uns dies, el Congrés i el Senat aprovaven la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. Ràpidament el conseller Vicente Rambla rebutjava que la reciprocitat de TV3 i de Canal 9, «se base en que compartan la lengua». El conseller Rambla lamentava l´aprovació d´aquesta moció (que el Senat va fer per unanimitat, també amb els vots de PP!) considerant inadmissible que «los socialistas valencianos consideren a la Comunidad Valenciana y a Cataluña un lugar en el que se comparte la misma lengua». Per cert que el senador valencià del PP, Pedro Agramunt, que va votar a favor, afortunadament va qualificar l´entesa aconseguida al Senat, com «un acuerdo bueno para todos».

Torne a repetir-ho : em sap greu que el Govern del meu país faça el ridícul com ho està fent !! Algú s´imagina un conseller valencià negant la selecció natural de Darwin? O l´heliocentrisme de Copèrnic? O la llei de la gravetat de Newton? O el moviment pendular estudiat per Galileu? Un conseller que actuara d´eixa manera, no seria cessat immediatament per ignorant? Algú s´imagina, que un conseller o un ministre negara l´homologació de la llengua que es parla a Madrid, amb la que es parla a Buenos Aires, Bogotà o Mèxic? I el conseller Rambla encara afirmava que «de ninguna manera vamos a tolerar la homologación con la lengua catalana». I això ho diu, coneixent com coneix les nombroses sentències favorables de l´alt Tribunal, que certifiquen que estar en possessió de la llicenciatura en Filologia Catalana, avala sobradament el coneixement de la llengua del País Valencià, anomenada valenciana per l´Estatut, i catalana en l´àmbit internacional i acadèmic ! El conseller Rambla rebutjarà també el Dictamen de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua de 9 de febrer de 2005, quan afirma que «el valencià... forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d´Autonomia dels territoris hispànics de l´antiga Corona d´Aragó reconeixen com a llengua pròpia»?. El conseller Rambla i el Govern valencià rebutjarà també l´acord de la Secció Lexicogràfica de l´AVL (23 abril 2008) que va aprovar l´entrada «valencià», a l´esborrany del Diccionari Normatiu, com un dels dos noms que rep la llengua pròpia dels territoris de l´antiga Corona d´Aragó? Em sap greu que el Govern del meu País, faça el ridícul! I encara em sap més greu, que el Govern del meu país manipule i jugue amb els sentiments dels valencians.

Quan l´any 1975 (la cosa ja ve de lluny) hi hagué un intent (com ara) de negar la unitat de la llengua, la Real Academia de la Lengua, amb la signatura favorable dels seus acadèmics, donà a conèixer un document en el afirmava que «el valenciano es una variante dialectal del catalán». Aquest document continuava així: «nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho sufientemente claro para la filologia». Entre els firmants del document hi havia el cardenal Vicent Enrique i Tarancon, que afegia: «Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia y no tengo ningún inconveniente en que se haga pública mi adhesión. No comprendo como se puede defender la postura contraria». Ara comprenc per què en el centenari del naixement del cardenal de Borriana, la Generalitat Valenciana no ha tingut cap mena de sensibilitat en homenatjar al Cardenal valencià. Hi ha hagut reconeixements als cardenals Carles i Cañizares, però no al Cardenal Tarancon.

Em sap greu, de veritat, el ridícul que fa el Govern valencià. I em sap greu la manera com es juga amb els sentiments dels valencians. El conseller Rambla creu que en passar l´Ebre hem de canviar de llengua ? Creu el conseller Rambla que en anar a Veneçuela o Argentina, els espanyols canvien de llengua? Per què el Govern Valencià no escolta la gent de Morella, de Vinaròs, de Sant Mateu o d´el Forcall, i veu les diferències que troben amb la llengua que parlen els habitants de Tortosa o d'Alcanar? Per què el conseller Rambla no tradueix al valencià aquest article meu? Si creu que català i valencià són llengües diferents, per què no prova a trobar les paraules que són distintes? Podria ser clarificador veure quines paraules valencianes, no són catalanes. Quantes en trobaria? No sap el conseller Rambla les expressions que hi ha a Xile o Guatemala, diferents de les que hi ha a Madrid o a Burgos, i no per això, no es nega la unitat de l´espanyol? O serà capaç de negar que la llengua que es parla a Bolívia, El Salvador o Nicaragua, no és la mateixa que es parla a Toledo o a Màlaga? Li recomanaria al conseller Rambla que llegira els llibres d´Octavio Paz, García Márquez o Isabel Allende, a veure si, malgrat les expressions que no entén, és capaç de dir que eixos llibres no estan escrits en espanyol.

Em sap greu el ridícul que fa el Govern valencià. Darwin, Copèrnic, Newton o Galileu, van tindre dificultats en que s´acceptaren les seues teories. Però tothom recorda hui en dia a Darwin, Copèrnic, Galileu i Newton, i ningú no té en compte als ignorants que es van oposar a aquests grans científics. Com deia recentment una persona extraordinària, qualificada per Fuster com un «personatge subterrani», tothom sap qui era Joan Fuster. I tothom sap qui era Newton, Darwin, Copèrnic o Galileu: hòmens que van treballar per mostrar la veritat, malgrat les incomprensions o persecucions que van patir. Però d´ací uns anys, ningú no sabrà qui va ser Francisco Camps o Vicente Rambla. A no ser que els recorden com aquells que van lluitar contra la veritat. Diuen que la llengua és com la columna vertebral d´un país. Pretenen, atacant la nostra llengua, desvertebrar el nostre país ? Hagués preferit no escriure aquest article. De veritat, Sr. Camps! Però no he pogut callar davant la vergonya que tinc, en veure com el Govern del meu país fa el ridícul. El mateix ridícul que van fer els qui s´oposaven a Darwin, Copèrnic o Galileu. Diuen que rectificar és de savis. De veritat que m´agradaria que reconegueren allò que és evident : una mateixa llengua compartida per catalans, valencians, mallorquins i andorrans. Com la llengua espanyola és compartida a Madrid, a l´Havana, o a Caracas. Però encara que no ho reconeguen, Eppur si muove.

dijous, 18 de desembre del 2008

Recepció de TV3 a València. Una oferta d'ACPV



València, 18 de desembre del 2008


NOTA DE PREMSA

ACPV OFEREIX LA SEUA XARXA DE REPETIDORS COM A SOLUCIÓ A LES NECESSITATS TÈCNIQUES PER PODER VEURE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ



Les declaracions del ministre d’Indústria ahir mateix al Congrés espanyol deixen clar que el Govern espanyol no pensa cedir un nou multiplex a l’actual Govern valencià.

D’altra banda, la continuïtat de la recepció de TV3, Canal 33, 3/24 i el canal 300 es veu amenaçada al País Valencià per la voluntat de l’actual Govern valencià d’imposar la censura sobre aquesta recepció amb l’intent de tancament del conjunt de repetidors que la fan possible (recordem que fins ara el Govern valencià ha aconseguit tancar 3 repetidors –Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet- i deixar sense aquesta recepció les comarques de l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, i que si no n’ha tancat més ha estat gràcies a que 3 jutjats ens han donat la raó i ho han impedit de moment).

Davant d’aquesta situació de bloqueig, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol recordar que fa un any, quan es va produir el tancament del repetidor de la Carrasqueta, ja vam avisar que la via de l’acord amb el Govern valencià era una via morta, a causa de la nul·la voluntat d’aquest per arribar a cap acord. Un any després, els fets ens donen la raó: en tot aquest temps, no només no s’ha signat cap acord de reciprocitat, sinó que a més s’ha fet un pas endavant en el procés de tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià.

En aquest mateix sentit, ACPV recorda que existeix una xarxa de repetidors que durant 25 anys han fet possible la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals al País Valencià, i que per tant el problema no és tècnic sinó polític. Com a primer pas per a la solució, només caldria retirar l’expedient administratiu i les multes contra ACPV per aquest motiu, i partir de la base tècnica que ja existeix.

Per tot això, ACPV insta al Govern valencià a deixar d’utilitzar el fals argument de les necessitats tècniques i de buscar imaginaris enemics exteriors –com habitualment fa en tants altres temes-, i assumir publicament els fets: que estem parlant d’un conflicte artificial creat per raons polítiques i que, per tant, per a solucionar-lo només necessita de bona voluntat política per part de qui l’ha creat, que és l’actual Govern valencià.

dilluns, 15 de desembre del 2008

EfC turns in EpC. Thanks you, folks

Avui, quinze de desembre de l'any del senyor 2008, a través de CNN+, m'arriba la grata notícia de que el govern de la Generalitat de baix ha decidit rectificar (cosa de savis, diuen) i impartir la controvertida assignatura tan temuda per bisbes i altres alimanyes, Education for the Citizenship, en els idiomes oficials i vernacles d'aquesta Insula Baratària, també anomenada Comunidad/tat Autònoma de València (els accents són cosa meua, que sóc un perfeccionista)

Vull dir que EfC passarà a ser EpC (Educació/Educación per a/para la/la Ciutadania/Ciudadanía) Cosa que no devia haver deixat de ser mai.

Tot açò després de un munt de mobilitzacions setmanals, cada dilluns, menyspreades i amagades com a notícia pel Canal 9 de televisió (la vos de su amo) i d'alguns intents de confondre al personal, amb ofertes d'inversemblants moratòries. Serà perquè el forense i conseller d'educació li diuen Mora de cognom?

Ara caldrà no baixar pas la guàrdia i romandre atents a les possibles i probables represàlies, coneixent la mala bava que es gasten.

I ara, si fóssem una mica, només una miqueta, conseqüents, eixiríem al carrer, seguiríem eixint, per demanar una dotació correcta de professorat i diners que ens permetés poder impartir l'anglès d'una forma eficient i que així els nostres xiquets (privilegiats per conéixer i viure en dos idiomes) no continuen a la cua d'Europa en tot allò que toca al coneixement de l'idioma de relació mundial, aquest americà estrany que els britànics es resisteixen (i no sense raó) a reconéixer com a anglès.


dissabte, 6 de desembre del 2008

Epc i València. Parla un professor

Entrevista amb José Juan González, llegida avui al Levante.

Només un innocent comentari, José Juan, quins collons!

"Quise dar Ciudadanía en inglés pero la doy en castellano por decencia y por ética"

Levante 06.12.2008

Victoria Bueno, Alicante

- Se ofreció voluntario junto a otra decena de compañeros en toda la Comunitat para impartir Ciudadanía en inglés, ¿qué tal?

- Es imposible. Con hasta 28 alumnos por aula ponte a hablar en inglés, cuando ya es complicado impartir clase a chicos de estas edades en una lengua que entendemos todos. Grupos más pequeños permitirían abordarlo de otra manera pero no se atendió mi petición.

- ¿Puso condiciones?

- Informé en julio de la necesidad de reducir los alumnos por aula para poder darla en inglés, pero en septiembre nada había cambiado. Desde el primer día de clase comprobé que era tan imposible como antipedagógico. No puedes exigir a tus alumnos competencias que la propia administración no se ha preocupado de que las tengan.

- Los hay que culpan al profesor.

- Los programas plurilingües para Secundaria empiezan en primero con grupos más pequeños y refuerzo en inglés. Se introducen poco a poco en Educación Física o Plástica.

- La secretaria autonómica sostiene el metalenguaje de EpC es adecuado para darla en inglés.

- Si impartes cualquier clase magistral en segundo de ESO estás hundiendo ante tus alumnos y para aprender EpC en inglés deberían conocer antes el vocabulario. El decreto de contenidos de la asignatura contempla el diálogo en clase para alcanzar los objetivos y, sobre el nivel de inglés, que al finalizar cuarto se siga una conversación media, no toda una asignatura.

- Corre usted peligro de pasar de héroe a villano

- Tenemos la titulación 11 profesores de la Comunitat y lo dijimos. Estaba dispuesto a intentarlo a sabiendas de que era difícil pero no redujeron los grupos y resulta inalcanzable para los alumnos. El decreto no les capacita para entender de golpe esta ni otra asignatura en inglés, así que la doy en castellano. Fui amenazado de expediente aunque no fue a más gracias al apoyo social con los profesores de Altea.

- ¿Amenazado de expediente uno de los "héroes" del conseller?

- La voluntariedad es relativa. El inspector de zona dijo que quería verme dar la clase para que lo grabara la televisión pero cuando le dije que la daba en castellano señaló que tendría que abrirme un expediente. Luego llegó a comentar que podía olvidarse del tema si de todas formas la daba en inglés ante las cámaras. Me pareció una desfachatez.

dimarts, 2 de desembre del 2008

EpC. Més sobre la manifestació del dissabte passat

Alguns articles publicats al Levante

¡Viva el Inglés!

EMILI PIERA

Más de cuarenta mil personas en la calle para repudiar el disparate de la Education for the Citizenship es un buen mazazo contra un Gobierno -el de Francisco Camps- que creyó que los alumnos eran una especie de elementos de ajuar o macetas de su balcón, objetos que se pueden trastear de un lado a otro, buscando la luz o evitándola, o colocándolos como centro de mesa como si fueran búcaros. Ahora resulta que esos búcaros tienen atributos, me refiero al alma (por si había alguna duda) y actúan con inteligen­cia y con libertad soberana para decirle al conseller Font de Mora (-toria) que, pese a sus libros, sus versos y su título universitario, es un burro.

Ni aun sus votantes creyeron ni por un momento que el objetivo de la ocurrencia fuera mejorar los conocimientos de inglés, que prefieren reservar, oh, yes, para los colegios privados, y resulta pavorosa, por no decir despreciativa, la cortedad de recursos destinados (becas, viajes, profesorado) al aprendizaje del inglés -tan útil en todos los sentidos- por parte de los alumnos de la escuela pública. Education for the Citizenship es la pequeña maldad que enuncia quien se siente sobrado y desea que sus parciales la celebren entre risitas de malicia. Bueno, es una malignidad autorizada por la Constitución, no pasa nada, lo que ya es imprudente es usar a los alumnos como proyectiles en otro frente abierto contra el rojerío zapateril. Siempre que hay arrogancia, hay ignorancia.

La Generalitat está para algo más que para plantear diferendos con sus adversarios de Madrid. Ya pasó con el agua. A raíz del primer trazado del Xúquer-Vinalopó, Camps se puso incondicionalmente del lado de los intereses del sur y contra las Riberas, cuando por su posición debería haber ejercido de árbitro. Font de Mora gallea anunciando que puede sacar más gente. Quizás, pero ¿bajo qué consigna? Les sugiero algunas: ¡Viva el inglés!, Educación para el Catolicismo o ¡Viva mi dueño!

[empica5@yahoo.es]


Menos mal que fue un fracaso

JESÚS CIVERA

Todo es según el cristal con que se mira, como diría don Ramón de Campamor. O, mejor, el que no se consuela es porque no quiere. Ricardo Costa se consoló con este argumento tras la manifestación contra la asignatura de Ciudadanía en inglés: la protesta ha sido un fracaso porque no han acudido los casi dos millones de personas que conforman la comunidad educativa. Las manifestaciones son como esos humeantes cadáveres de personajes ilustres que acaban siendo instrumentalizados por unos y por otros. Cuando el PP organizaba las insistentes protestas en Madrid -junto a los obispos, a la AVT o con quien pasara por allí- contra todo lo que se movía en el solar patrio de Zapatero, nadie esgrimía el razonamiento de Costa. Por falta de ingenio, seguramente. ¿O es que España entera no estaba contra ETA? Al abrigo de Rajoy sólo acudían unas decenas de miles de españoles. Bajo los lemas desnudos que promovió el PP, aquellos de Agua para todos, hubieran desfilado en marcha triunfal los cinco millones de valencianos en la mani de la Alameda, que fue mayoritaria y hubo paella. ¿Quién no desea agua? Y agua solidaria: para todos. Las manifestaciones son vehículos de expresión sintéticos, actos representativos en cápsula. Al cabo de unos días, lo más probable es que el objeto de la manifestación se haya diluido en múltiples interpretaciones políticas y circunstanciales. Y acaso la potente reunión pública pese más en las conciencias que en la realidad social. Camps ganó la Generalitat cuando aún recogían en San Agustín las sobras de la gran concentración contra la guerra de Iraq que congregó a 200.000 personas. Incluso es posible que el PP de Costa, aplicando las artes de la propaganda, logre convencer al personal de que la marcha convocada contra Ciudadanía fue un estrepitoso fracaso al no asistir las casi dos millones de personas que forman la comunidad educativa valenciana. Todo es ponerse. En cualquier caso, una cosa parece de cajón: unos escolares escuchando una materia en una lengua que desconocen (o que previamente han escuchado en castellano o valenciano) resulta bastante tonto. ¿O no?

La política y la soberbia

MANUEL MUÑOZ

Creo distinguir en la actitud del presidente de la Generalitat, Francisco Camps, a propósito del arbitrario capricho de intentar imponer Educación para la Ciudadanía en inglés y la marea de protesta que ha generado, un gran error político: la altanería y el desprecio. Eso tiene un nombre clásico, que es el tradicional del correspondiente pecado: la soberbia.

No es que me preocupe en exceso la conciencia del presidente de la Generalitat, pero sí, digamos, las consecuencias sociopolíticas de sus actos. Porque es, cuanto menos, sorprendente, que, después de haber conseguido casi con sus únicos méritos la manifestación más multitudinaria en Valencia después de la que logró su correligionario José María Aznar contra la guerra de Iraq, el presidente se obstine en lanzar balones fuera cuando se le pregunta, como ayer ocurrió, sobre el asunto. Eso ya no es la soberbia en sí misma, sino una consecuencia nefasta de aquella: no querer ver la realidad. A superbia initium sumpsit omnis perditio, como dijo aquel, que sobre poco más o menos quiere decir que toda perdición tiene su origen en la soberbia.

¿Emprende Camps con esta ensoberbecida ceguera de que parece que presume una especie de camino de perdición política? No tengo tantos elementos como para saberlo. Pero es lo cierto que a Aznar y a su partido los perdió la extrema soberbia de pensar que la mayoría absoluta es para siempre. La derrota del Partido Popular en 2004 nació del ensoberbecido desprecio por el masivo sentimiento popular contrario a la guerra en cuyo carro Aznar subió a España. Y luego de un muy ensoberbecido interés por dar una visión torcida de la realidad tras los atentados del 11-M.

Dicen que la mejor virtud política es la prudencia. La soberbia es precisamente el pecado antagónico, porque produce una especie de embriaguez que conduce a la imprudencia. De momento Camps, con su actitud, está regalando a la oposición un elemento de unidad y de lucha contra su Consell que no podía soñar hace unos meses. Y además olvida de forma irresponsable la sentencia del clásico: La espiga rica en fruto / se inclina a tierra; / la que no tiene grano, / se empina tiesa. / Es en su porte / modesto el hombre sabio, / y altivo el zote

Insistencia en el desastre

FERNANDO DELGADO

Si yo fuera ministro de Educación o titular de una consejería autonómica de lo mismo y, en un arrebato de cachondeo con el presidente que me nombró, después de un cómplice concurso de ocurrencias entre ambos, me diera por obligar a impartir matemáticas en chino, religión en latín y Educación para la Ciudadanía en ruso, que es la lengua que merece esa asignatura de rojos, estaría tan tranquilo en el caso de que los docentes no entendieran mi vocación plurilingüística, mi afán de hacer de mi autonomía un arca de Noé y mi voluntad de crear puestos de trabajo, trayendo a las escuelas a todo aquel que nos divierta en una lengua distinta. Y es que los docentes lo quieren todo en una única lengua, a lo más dos, pero todo de casa. Comprendo que los marearíamos porque los que queríamos hasta el otro día que todo fuera uno, grande y libre, y temíamos que se nos rompiera lo indestructible, lo quisiéramos ahora todo diverso y plural, y más en este asunto de las lenguas, cuando en Valencia, por ejemplo, discutíamos hasta el otro día cómo se llamaba de verdad le lengua de allí y si era o no distinta de otra. Pero todo el mundo cambia: antes había catetos en una lengua o dos, y ahora, como decía Madariaga, hay imbéciles en muchas lenguas distintas. Pero si en el supuesto del que hablo, yo ministro, yo consejero o conseller, nada menos que de Educación, y no digamos nada si llevo añadido la cultura, y no se entiende mi buena intención de llenar de lenguas la vida, ni mi modernidad por hacer de barracones aulas y colocar en las tarimas al menos dos profesores, que con uno no da para nada, yo tranquilo, que dé la cara mi jefe, que es más listo, que explique él por qué nos hemos reído tanto del personal. Es lo que le habrá pedido Alejandro Font de Mora, conseller de Educación y Cultura del gobierno valenciano a su molt honorable president, Francisco Camps, cuando desde la ventanilla de palacio vieran los dos el sábado pasado una gran marea humana -miles y miles de manifestantes que iban contra ellos-con la misma emoción con que Nerón veía a Roma en llamas.

Y aparte. Si el sábado le tocó a los educadores echarse a la calle en Valencia, los agricultores visitaron ayer a la consellera de Agricultura de Camps, manifestándose a las puertas de su lugar de trabajo. Pero no sé si han corrido el riesgo de que su manifestación sea un fracaso por la cantidad de gente que puedan reunir o si han acudido a preguntarle a un hermano que Juan Costa tiene a la vera de Camps con cuántos agricultores debe contar una manifestación para que merezca la pena ser tenida en cuenta. Al hermano de Costa, secretario general del PP en los dominios de Camps, le pareció un fracaso absoluto la marea humana del sábado en las calles de la ciudad, una multitud que hizo de la protesta eso que gustan de llamar protesta histórica, porque la cosa quedó simplemente en decenas de miles y no alcanzó los casi dos millones de personas que integran la comunidad educativa valenciana, supongo que curas y monjas incluidos. Para medir la validez de cualquier manifestación habrá pues que pedirle antes las condiciones a este líder popular de relamida retórica y acento de antigua casa.

El nom de la nosa

JESÚS PUIG

La històrica manifestació contra la política educativa del Consell -la protesta multitudinària de dissabte, que segons Canal 9 no va ser- em reafirma en la idea que, a la tele valenciana, els seus dirigents són d´aquells que es troben la dona en el llit amb un veí i es traguen la història de que estan provant la resistència del somier. I és que cal haver nascut un 28 de desembre per manipular tan burdament la notícia i pensar que ens la creurem perquè som innocentots com ells. És cert que hi ha gent -cada cop menys- que veu Notícies 9 amb posat innocent com el xinet amb ranura de la vidriola del Domund, però la gran majoria de valencians fa temps que deixàrem de posar espelmes a la Mare de Déu de la Bona Fe. Milers de persones en la mani, rei meu? -diu Canal 9- «Em creus a mi o als teus ulls que et menteixen?»

I si Notícies 9 té de divisa «És la mentida, estúpid», «Burrada cum laude» podria ser el lema de la Conselleria d´Educació. Un tema, el d´Educació per a la Ciutadania, que em recorda la cèlebre obra El nom de la rosa. Puix, si en la novel·la d´Umberto Eco, el frare Guillem de Baskerville li descobreix al seu deixeble Adso de Melk la biblioteca que conté un llibre amb temes tabú, escrit amb tinta enverinada per un monjo ancià que persegueix matar tots aquells que gosen llegir-lo, en l´actual sainet valencià el professorat ha posat al descobert que a les prestatgeries de la Generalitat també hi ha un llibre -EpC- que el monjo Camps ha enverinat perquè també considera tabú el seu contingut. Sols que ara el verí és una llengua que l´alumnat no domina i, per tant, l´impedeix l´accés als continguts, si és que al mateix temps no el mata d´avorriment. I és que als censors sempre els ha molestat la realitat; ja que per a ells la realitat no és la que és, sinó la que ells diuen que és. Per això EpC, no només els fa nosa. És que EpC és, per definició, la nosa. Nosa que els ha fet perdre el sentit de la realitat que, com se sap, és un fenomen associat a l´excés de poder.

[jesuspuig@hotmail.com]

El trilingüisme del PP


FRANCESC X. BLAY

Fomentar el trilingüisme, en una Europa de pobles i en un món globalitzat, és una bona idea. En principi. Ningú pare hi estarà en contra. Faltaria! Que els valencians dominen el valencià, el castellà i l´anglès, facilita la comunicació, fa a les persones més tolerants, obre moltes portes... Però venint del conseller d´Educació Font de Mora, i d´un govern com el del PP, els dubtes que tenim sobre el tema són més que raonables. Motius? El govern actual de la Generalitat no es caracteritza precisament pel rigor en la gestió el sistema educatiu, ja que són evidents un bon grapat d´incompliments en la línia precisament del que afirma estimular. Mostrarem que ni el valencià ni l´anglès els preocupa de debò, i que les declaracions sobre trilingüisme són titulars sense contingut i cortines de fum.

valencià. Que el PP no creu seriosament en el bilingüisme i la cooficialitat real del valencià ho demostra, no ja l´ús escassíssim que en fan els seus representants, com aconsella el Consell Valencià de Cultura i la Llei de creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, sinó simplement els incompliments de la legislació vigent. Una petita mostra: la Diputació d´Alacant ho fa tot en castellà (Butlletí Oficial de la Província, pàgina web, documentació oficial...), molts municipis del PP retolen solament en castellà (en zones valenciano-parlants, eh!, com Alcoi posem per cas), Canal 9 va reduint sensiblement les hores de programació en valencià arribant a nivells escandalosos, els grups de Batxillerat de línia en valencià en els instituts van reduint-los o assimilant-los als de castellà (no a l´inrevés) no respectant les opcions lingüístiques dels alumnes i pares, no reconeix l´homologació de títols de valencià/català malgrat moltes sentències en contra, el nombre de funcionaris que dominen el valencià és reduïdíssim... etc.

La conclusió no pot ser més forta i clara: de les dues llengües oficials al País Valencià, una és única per a ells, el castellà, i l´altra -el valencià- és a extingir: així de clar. Com a màxim a tolerar; però en absolut a promocionar, impulsar, normalitzar, fomentar...

anglès. I pel que a fa l´anglès, quina credibilitat mereix una proposta que aquest any no ha posat els mitjans per a què estiga totalment coberta l´oferta d´anglès en Infantil, com s´havien compromès, i és l´etapa educativa en la qual els xiquets millor assimilen el llenguatge? Un detall: la resolució per a l´educació plurilingüe en Infantil -que permet no implantar l´anglés aquest curs- és del 21 d´agost, i s´havia d´aplicar l´1 de setembre. Tenim més proves que també l´anglès els preocupa de debò ben poc. Les Escoles Oficials d´Idiomes estan abandonades en inversions i en professorat. Les dotacions dels centres de Secundària per a idiomes són tercermundistes. La forma d´introduir l´anglès amb traductor en la matèria d´Educació per a la Ciutadania, sense justificació pedagògica coherent ni preparació prèvia i correcta, ha desprestigiat la matèria -que és en el fons el que volia el PP, que no s´impartisca Ciutadania de debò-, però també ha desprestigiat l´anglès com a efecte col·lateral al voler introduir-lo en una assignatura maria. El ridícul s´ha escampat per tota Espanya.

Als centres se´ls exigeix projectes curriculars, PGA, PAT, DPP... i al professors programacions, criteris d´avaluació..., però el senyor conseller pot dir lleugerament el que li convinga políticament en cada moment, fent d´una cosa tan seriosa com l´ensenyament, un instrument electoral de desgast del govern, caiga quien caiga, en aquest cas posant en perill la credibilitat del sistema educatiu públic i la qualitat de l´ensenyament. Una autèntica irresponsabilitat. (Qui polititza l´educació?).

Trilingüisme? Siguem més responsables i seriosos, senyors del PP, i no fem riure més. El que han de fer -i no fan- és planificar amb més rigor, consultar als implicats amb més freqüència, construir més centres (tenim més de 1.300 barracots encara) i reparar els deteriorats, contractar més professors, atendre les substitucions amb més diligència i aportar més diners per a l´educació (els nostres alumnes tenen menys ordinadors per aula que Extremadura), entre altres mesures.

El professorat valencià és competent, i l´únic que vol és treballar tranquil, complir amb el que la legislació ordene i que els alumnes avancen i es formen; i els pares desitgen que els seus fills aprenguen i progressen com cal. Però tots rebutgen que els alumnes i els programes estiguen subjectes a ocurrències que solament busquen impedir que s´impartisquen com cal uns continguts, salvar la cara i deteriorar la imatge del partit opositor. Amb l´educació no es juga, i el dret ciutadà a una educació de qualitat, reconegut en la Constitució, està per damunt d´interessos de partit.

*Catedràtic. Regidor del Bloc en Alcoi

I un de Vilaweb

Camps ratifica la política educativa de Font de Mora

Els sindicats d'ensenyament mantenen la vaga · Diuen que la manifestació de dissabte demostra que aquesta és la voluntat del món educatiu

El president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, va dir ahir que no tenia cap intenció de destituir el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, 'perquè és un gran conseller i ho està fent de manera excepcional'. A les preguntes dels periodistes, Camps va refusar de parlar de la gran manifestació que hi va haver dissabte a València. Els sindicats d'ensenyament mantindran la vaga de tot el sector educatiu prevista per al 17 de desembre.

La vaga es mantindrà mentre la Generalitat valenciana no retiri l'ordre de ciutadania en anglès i negociï amb tots els agents implicats. Aquesta és la decisió dels sindicats que van participar dissabte en la gran manifestació de València contra la política de la Generalitat. 'Camps pot desconvocar ell mateix la vaga: en té prou d'acceptar la negociació', ha dit a VilaWeb Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana.

Martí ha explicat que la manifestació va ser 'tot un èxit, perquè va mobilitzar la societat valenciana'. Això mateix pensen els sindicats, que l'èxit de la manifestació i l'actitud de la Conselleria d'Educació, 'que no veu ni escolta la comunitat educativa', obliga a secundar la vaga.

El conseller Alejandro Font de Mora va negar-se ahir a valorar la manifestació i a negociar res que no sigui la proposta de plurilingüisme de la Generalitat.

'Tercera llengua, sí, però no en detriment del valencià'

Àngel Martí veu amb bons ulls aquesta discussió de la política plurilingüe, 'sense deixar a banda el conflicte de ciutadania en anglès'; i que, en tot cas, aquesta política obliga a 'dotar de recursos els centres docents'.

Escola Valenciana també explica que, abans del trilingüisme, cal apostar pel bilingüisme. De primer, diu, cal equiparar el català i l'espanyol a les escoles i, solament després, es podrà començar a ensenyar en una tercera llengua. 'Tercera llengua, sí, però no en detriment del valencià', rebla Martí.

'La conselleria no vol negociar'

'No hi ha voluntat de diàleg a la conselleria', diuen els sindicats, però 'el conseller Alejandro Font de Mora ha de retirar l'ordre d'ensenyar ciutadania en anglès, seure a dialogar amb la plataforma sobre els deu punts reivindicats i, si no ho fa, presentar la dimissió'.

'Qualsevol sistema plurilingüe s'ha de planificar, negociar i pactar amb la comunitat educativa, i s'ha de dotar de prou recursos; però abans s'han de resoldre els problemes endèmics del sistema educatiu valencià', diu el sindicat STEPV.

dilluns, 1 de desembre del 2008

TV3 al País Valencià. Un altre repetidor tancat. Un altre atemptat contra la llibertat d'informació. Ara la Ribera

Aquesta és la llibertat d'informació que vol el PP.

Per cert,

on són UPyD i els seus manifestos en defensa del sexe dels àngels?

CANAL 9 SÍ, TV3 NO

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT CLAUSURA SORPRESIVAMENT ELS REPETIDORS DE LLOSA DE RANES I ALGINET

LA RIBERA I LA COSTERA JA NO VEUEN TV3

AVIAT ES COMPLIRÀ UN ANY DE L’APAGADA DEL REPETIDOR DE CARRASQUETA (Comarques del Sud)


Les converses polítiques que havien de resoldre la situació de TV3 al País Valencià així com garantir la reciprocitat de les emissions dels territoris que comparteixen llengua i cultura, han dut Canal 9 al Principat de Catalunya, però el resultat al País Valencià ha estat el contrari: en compte de normalitzar les emissions de TV3, els ciutadans veiem com van mica en mica desapareixent. Fa un any les comarques del Sud, ara, les comarques centrals del País.

Aquest matí, sense preavís i després d’haver ajornat més de cinc mesos el tancament dels repetidors d’Alginet i Llosa de Ranes, autoritzat judicialment com a mesura provisional des de juny de 2008, els tècnics al servei de la Generalitat valenciana han procedit a la seua clausura. S’ha posat fi així a les emissions de TV3 a les comarques de la Ribera i la Costera.

En efecte, a les 10 i 12 hores respectivament, els ciutadans valencians d’aquestes comarques han perdut, de forma instantània i indefinida, el senyal que des d’Alginet i Llosa de Ranes emetia la programació completa, en TDT, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: TV3, C33, 300 i 3/24.

L’autorització d’entrada de la mesura provisional estava concedida pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 de València, però es troba en fase d’apel·lació davant el TSJ per haver interposat un recurs l’entitat sancionada, la Fundació Ramon Muntaner. Aquest recurs encara no està resolt.

L’expedient del que deriva aquesta ordre provisional va concloure el passat 2 de setembre, data en què es va notificar a la Fundació Ramon Muntaner una multa de 100.000 euros i l’ordre definitiva de tancament dels repetidors. Aquesta sanció, contra la que es va interposar recurs d’alçada, pendent a hores d’ara, serà també recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia.

A hores d’ara, a gairebé dos anys de l’inici de les actuacions contra la TV3 al País Valencià dutes a terme per la Generalitat, no hi ha encara sentència de fons sobre aquest afer, pendent al Tribunal Superior de Justícia Valencià.

Tampoc el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la Llei Valenciana del Sector Audiovisual, utilitzada per la Generalitat per a avalar la seua actuació i impugnada des de 2007 pel Govern de Madrid per usurpar competències estatals.
D’altra part, el proper 9 de desembre farà un any del tancament del repetidor que donava senyal a la ciutat d’Alacant i comarques del Sud, el de Carrasqueta, ubicat a la localitat de Xixona.

La Fundació Ramon Muntaner i Acció Cultural del País Valencià, encoratgen tots els seus socis i simpatitzants a fer pública la protesta contra aquest nou tancament i retallada de drets cívics i manifesten que sostindran totes les accions judicials i extrajudicials necessàries per defensar l’emissió de TV3 a terres valencianes.

Un país de manifestants. Vicent Partal

Dissabte passat, 29 de Novembre hi hagué una gran manifestació a València.

El motiu? tornar a dir-li al govern valencià de Frank Countries i Fountain of Blackberry que l'ensenyança de l'anglès és prioritària, però que no ha d'ésser usada com a forma d'impedir que els xiquets valencians puguen rebre l'Educació per a la Ciutadania en condicions adequades.

Llegesc avui a VilaWeb aquest article de Vicent Partal i recorde la cançó que Raimon va dedicar a Gregorio López Raimundo "T'he conegut sempre igual" on, a una de les seues estrofes, diu:


No m’ he girat mentre serè em creuaves,
he sentit fort un gran orgull molt d’home,
no em trobe sol, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen.



Aquest és l'article, com tots els d'en Vicent, optimista. Com deien al meu poble, déu t'oja.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Un país de manifestants

Dissabte València va viure una manifestació molt impressionant. I no només perquè era la més multitudinària que es recorda des de l'època de les grans mobilitzacions contra la guerra de l'Irac. Era impressionant sobretot perquè demostrava fins a quin punt una bona part de la societat valenciana està farta de la política del Partit Popular i també perquè era ben visible com escoles i instituts de barris, pobles i comarques n'eren l'eix de la demostració. Des de baix, pujant com una onada difícil d'aturar. No era una manifestació d'oposició sinó d'alternativa. I això ens ha de fer reflexionar.

Quan tanta gent és capaç d'eixir al carrer d'una forma tan organitzada i massiva sense que cap força política estiga al darrere això vol dir que alguna cosa està passant. No es fan manifestacions com aquesta, amb aquest volum i amb aquesta capacitat de construcció cada dia en cada ciutat. La de dissabte la podem comparar a les grans manifestacions sobiranistes dels darrers anys a Barcelona i a les manifestacions contra la guerra de l'Irac. Però a poques més. I això, tanta capacitat solidària, demostra que la societat valenciana, sota la capa del gel, viu canvis molt importants. De curta volada i de llarga volada.

En allò que és més immediat l'atzucat en el qual ha entrat de forma tan delirant el conseller Font de Mora insinua que les darreres victòries electorals del PP poden haver tingut un efecte narcòtic sobre aquest partit. Van tan segurs que ells manaran per sempre que no tenen fre ni prudència. I això els portarà, els ha portat ja, a cometre errors. Mentre caminava entre els manifestants pel carrer de la Pau un home em va dir que els grans canvis polítics sempre han començat amb mobilitzacions per l'escola i l'educació. No n'estic segur però seria possible. Dissabte veient passar pancarta rere pancarta gent amb nom de barri, d'institut, de poble, de ciutat, d'escola, de vila, es redibuixava una geografia valenciana ben allunyada de l'oficial però poderosa, molt poderosa. Aquella era una base real per al canvi, una base en la qual la cultura nacionalista era l'oli que ens relligava. No era una manifestació nacionalista però el nacionalisme era qui la protagonitzava i li donava el sentit darrer i això ho sabíem tots.

I ací hi ha una segona reflexió a fer, aquesta de llarga durara. Al País Valencià la governació ha estat un joc entre un PP inclassificable i un PSOE penós. Contra el que molts diuen, però, aventure un espai que s'obre al marge dels dos, especialment comptant amb la ruïna en que viu immers el socialisme. No parle d'un espai per a un partit concret o una coalició però parle d'un estat civil d'ànim, d'una cultura, d'un nou referent. Els nacionalistes, de totes les classes i idees, som molt més forts del que nosaltres mateixos ens arribem a creure i hem crescut molt les darreres dècades, també en edat, capacitat de convocatòria, respectabilitat i coneixement. I dissabte hi havia també, viu pels carrers de València amb una força inusitada, el sentiment que el valencianisme, el catalanisme, el nacionalisme no només no està amagat i refugiat en la derrota sinó que s'alça com a única barrera real i creïble a la barbàrie pepera. Escola a escola, institut a institut, barri a barri, poble a poble, comarca a comarca.

Això vol dir molt però pot quedar-se en no res també, de nou. Perquè sense política no hi ha país i de moment només som (pràcticament) un país de manifestants. Però faríem mal de no adonar-nos-en que en eixe riu de manifestants és on hi ha la base sobre la qual treballar i que aquesta vegada tenim més capacitat, més infraestructura, més xarxa, és coneixement i més experiència que mai no hem tingut.


Vicent Partal director@vilaweb.cat

I alguns vídeos sobre la mani






dimecres, 19 de novembre del 2008

EpC a València. La llibertat no es regala, es conquista.

En vista del maremagnum muntat amb la seua Education for the Citizenship (Educació per la Ciutadania), els senyors Fountain of Blackberry (Font de Mora) i Frank Countries (Francisco Camps, altrament dit Paquita la Campestre) han anunciat que estan disposats a negociar una moratòria en l'aplicació de la desficaciada ordre.

Fent una mica d'història, els senyors que democràticament, i per amPPlia majoria ens governen a València, seguint els religiosos dictats de la conferència ePPiscopal esPPanyola, en general i, en PParticular, de l'arquebisbe Gasco que ens ha tocat patir als valencians, va decidir, impedir, i cas de no ser possible, impartir una assignatura d'educació per la ciutadania, absolutament devaluada i incomprensible per la immensa majoria dels alumnes.

Com que el TSJ de València, els hi va negar el dret de substituir l'assignatura per un treball de lliure elecció, s'hi van treure de la màniga impartir-la directament en anglès, sense prèviament haver dotat els instituts i col·legis de professorat suficient, i sense tenir en compte, en cap moment, la capacitació real dels alumnes per entendre, i dialogar sobre (d'això realment es tracta amb una assignatura que no vulga ser un pur adoctrinament) els temes a discutir que presenta el temari. Tot això en nom, és clar, d'aconseguir una formació bi o trilingüe, que tots considerem convenient i necessària, i que ningú no discuteix, però oblidant perversament que les assignatures són para capacitar l'alumne en la pròpia assignatura no en una altra.

Com que el nivell d'anglès dels alumnes, desgraciadament, està pràcticament i vergonyosa sota zero, la conselleria va optar per l'hàbil solució de que la classe fora donada en anglès per un professor amb coneixements de l'idioma, i immediatament destraduïda a l'idioma oficial de la classe (català o castellà) per un altre professor capacitat (de filosofia o d'ètica). Una cosa similar a l'esquetx de Tip i Coll sobre com omplir un got d'aigua, però just a l'inrevés.

Amb l'ànim d'evitar lògiques i esperades resistències, la conselleria d'educació va reforçar i instruir el cos dels inspectors, perquè dedicassen preferentment el seu temps a detectar, perseguir i denunciar aquells centres educatius que s'atreviren a incumplir la desgavellada ordre.

Aquesta situació demencial va impulsar una sèrie de manifestacions convocades pels alumnes, els pares dels alumnes, les AMPA, els sindicats de l'ensenyament, i recolzades pels propis centres educatius, que s'han anat repetint amb assistència creixent.

I ara, els senyors inventors de la cosa, el conseller Fountain of Blackberry i el molt Honorable PPresident Countries, parlen de negociar una moratòria en l'aplicació. I si caiem en la trampa, les negociacions duraran tot el temps que calga per evitar que hom puga impartir l'assignatura en les condicions adequades, i així aconseguir que els alumnes repetesquen a final de curs, els resultats obtinguts a la primera i única evaluació que ja s'ha fet: Tots els alumnes suspesos, tots, menys tres o quatre alumnes fills de britànics.

Com déiem als temps de la transició (i si haguérem fet cas, millor ens hagués anat) la llibertat es conquista, no s'accepta com un regal condicionat a.

Ja veurem què passa.

Però tinc una immensa por de que els manifestants acaben cansant-se, i accepten finalment polp com a animal de companyia.

Continuen les tancades als centres docents valencians malgrat l'anunci d'Educació Vilaweb

Font de Mora negociarà una moratoria sobre EpC en inglés tras las crecientes protestas Levante-Emv

Las movilizaciones se mantienen Levante-Emv

El ministerio se alegra de que Camps cambie las 'ocurrencias' por la responsabilidad Levante-Emv

Camps rectifica y negocia una salida al conflicto de Ciudadanía El País

dimecres, 12 de novembre del 2008

Tirant lo Blanc recupera l'esperit de la declaració valencianista

Llegida avui al Levante una notícia que m'alegra el dia. Encara que no arriben (que no arribaran) desgraciadament enlloc, el veure junts i signant un únic manifest, gent que en el passat han estat no ja adversaris, sinó enemics encontrats, em fa pensar que no tot està perdut encara.

Serà possible encara redreçar el valencianisme política, i oblidar-nos de l'anticatalanisme que tant de mal ens ha fet, i ens continua fent?

Esperem-ho.




L´Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc ha promogut el manifest "Per un compromís polític valencianista" coincidint amb el 90 aniversari de la Declaració Valencianista i ha editat un llibre on es reprodueix aquella declaració de 1918, el manifest actual i diversos articles de reflexió. Al manifest, on es propugna la unió del valencianisme polític, ja han donat el seu suport vora una trentena de polítics nacionalistes valencians que han militat o estan militant en partits diferents així com acadèmics i membres d´organitzacions cíviques destacats pel seu compromís valencianista.

La secretària d´organització del Bloc Nacionalista, Pepa Chesa; l´ex president d´Unió Valenciana, Héctor Villalba; el líder d´Opció Nacionalista Valenciana, Carles Choví; el membre d´UDPV, Agustí Colomer; l´ex rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra; el president de Valencians pel Canvi, Josep Lluís Barona; el periodista i membre de VpC Francesc de Paula Burguera; el president d´Escola Valenciana Diego Gómez; el membre de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Àngel Calpe; l'expresident de Pimev, Eugeni Senent; l´ex director del Muvim, Rafael Company o el regidor de Castelló Enric Nomdedéu són alguns dels sotasignants del manifest.

El llibre es repartirà aquesta nit entre els assistents al sopar que l´associació Tirant lo Blanc ha organitzat a les 21 hores a l´Hotel Sorolla de València per commemorar el 90 aniversari de la Declaració Valencianista. Al sopar s'espera que assistisquen vora un centenar de persones, entre les quals figuren Enric Morera, secretari general del Bloc, Vicent Soler, exconseller socialista, Vicent Mauri, membre de l'Stepv i Josep Puchades, secretari general de Lo Rat Penat, que tot i no ser signants del manifest han confirmat assistència.

Al manifest es destaca que malgrat que els valencians han recuperat parcialment l´autogovern amb l´Estatut d'Autonomia «molts dels problemes apuntats en els comentaris a la Declaració resten pendents i d'altres nous demanen solucions». Aposten "per la presència política d´un valencianisme que supere les diferències ideològiques i simbòliques i que integre en un projecte nacional valencià al major nombre de ciutadans".

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Premis octubre 2008

Amb permís de VilaWeb

DISSABTE, 25/10/2008 - 23:59h

Premis Octubre, 100% valencians

Una nova generació d'autors valencians comença a fer-se visible

Des de la primera edició dels Premis Octubre fa trenta-set anys no es donava el fet que tots els premiats fossin del País Valencià. Xavier Aliaga, guanyador de l'Andròmina de narrativa, en dóna una interpretació possible: 'L'èxit de Manuel Baixauli ha suposat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris i el fenomen Baixauli ha servit per tornar a obrir l'interès al Principiat pels autors valencians.'

Continua Aliaga: 'Hi ha autors més enllà de Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors amb Francesc Bodí i d'altres que el lector català ha de descobrir. I els Octubre són els premis literaris valencians amb més difusió a Catalunya.' 

El periodista de Xàtiva Xavier Aliaga (encara que nascut a Madrid el 1970) ha obtingut el Premi Andròmina de narrativa amb una obra de títol provocador: 'Els neons de Sodoma'. Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) ha obtingut el Vicent Andrés Estellés de Poesia amb 'Peixos d’un mar sec'. El premi d'assaig Joan Fuster se l'ha endut el filòsof Antoni Defez (València, 1958) , professor de filosofia a la universitat de Girona amb el treball 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. El premi de teatre l'ha guanyat el cineasta Samuel Sebastián (València, 1976) amb 'Les habitacions tancades', que és la seva primera incursió com a dramaturg. I el premi de periodisme Ramon Barnils, que atorga el setmanari El Temps se l'ha endut el periodista Mario Reyes (Port de Sagunt, 1971) pel reportatge 'La València de Hitler'. 

Sàtira de la societat contemporània 

El periodista 'free lance' Xavier Aliaga havia guanyat l'any 2005 el Premi Vila Lloseta (Mallorca) amb 'Si no ho dic rebente (Moll), on feia una sàtira de la corrupció política i urbanística actual en un poble inventat del País Valencià. Ara, amb 'Els neons de Sodoma', l'autor torna a situar la història en el mateix poble imaginat però li dóna la volta, tot jugant amb elements més literaris, com les petites històries rurals al voltant de les dones, de les festes patronals... 'Se situa en l'època actual i hi continua havent crítica social però és més enganxada a la realitat. Al principi de l'obra jugo a parodiar les novel·les esotèriques per després mostrar més una realitat rural que al País Valencià es troba en decadència. Tot comença amb un misteri: la imatge de Sant Roc desapareix de la parròquia del poble. I tot plegat narrat amb una dosi forta d'humor negre, fent una sàtira mordaç.' 

Una proposta captivadora i innovadora, segons el jurat del premi de poesia, és el poemari que ha guanyat el Vicent Andrés Estellés, 'Peixos d'un mar sec' de Josep Lluís Roig. I el premi de periodisme Ramon Barnils, 'La València de Histller', de Mario Reyes. El reportatge analitza l’impacte que el nazisme va tenir a la ciutat. Es tracta d’un tema que gairebé no s’ha investigat i és fruit del treball de quatre anys i moltes hores d’hemeroteca. Reyes explica per exemple la presència de la Gestapo a València per la seva importància tàctica, sobretot del port, i com s’utilitzaven les partides de taronges per introduir explosius. 

El concepte de nació des d'una mirada filosòfica 

L'assaig que ha guanyat el Premi Joan Fuster proposa un tema molt estudiat i alhora difícil, el concepte de nació. L'autor, el doctor en filosofia i poeta Antoni Defez, el planteja des de la vessant filosòfica i el titula 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. Segons l'autor: 'Les nacions no són tigres, és a dir, no són classes naturals, sinó entitats intencionals. Una nació existeix si hi ha la suficient massa crítica de gent que se la creu. Si no, no existeix. No és com un tigre, que tant si te’l creus com si no, existeix.' Recupera, segons ell, la vella controvèrcia entre Prat de la Riba, essencialista, i Rovira i Virgili, que entenia que la nació existia en la mesura en què la gent volia. 

I sobre el premi de teatre, se l'ha endut un total desconegut en aquest camp, el cineasta Samuel Sebastián amb la seva òpera prima en aquesta disciplina. Es tracta d'un text dur i cru, 'Les habitacions tancades', que tracta sobre els abusos sexuals d'un pare cap a la seva filla. La història s'esdevé en temps real, una hora i mitja, i se situa just després d'un d'aquests abusos, abans de dinar, quan l'adolescent de catorze anys, comença a entendre l'atrocitat que li fa el seu pare. 'Ella no ha viscut res més per això li costa entendre el que passa', diu Sebastián. És una obra molt intensa i amb molta força dramàtica ha dit el jurat. 'Toco el tema des d'una cruesa total, sense cap element ornamental, perquè penso que com a creador m'haig de comprometre i denunciar abusos com aquests.' Samuel Sebastián prové d'una família d'immigrants castellano-parlants. Ell és el primer de la seva família que ha optat per la llengua catalana com a eina d'expressió i creació. Per això el premi l'omple d'orgull. 

Fotografia de Guillermo Lucas (d'esquerra a dreta): Xavier Aliaga, Mario Reyes, Antonio Defez, Samuel Sebastián i Josep Lluís Roig.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Education for the citizenship. The battle

M'ha sortit així, en anglès, que els valencians som molt nostres, i si toca parlar anglès, el malparlem, què us havíeu cregut!

Així que passaré a contar les coses que es veuen per aquest país.

Anit ha estat nit de tancades en més de 300 dels 362 instituts valencians, i aquesta tarda, a les set, hi hauran concentracions a les tres capitals del Regne.

Mentrestant, a hores d'ara, continua el debat parlamentari sobre la collonada aquesta d'explicar EpC en anglès, debat del que casualment s'ha absentat (d'absència, no d'absenta, no siau mal pensats, que us conec) el forense Font de Mora, nomenat pel molt honorable Ppaquita la CamPpestre, com a conseller de la cosa aquesta... (Educació, crec que es diu)

DIJOUS, 16/10/2008 - 11:41h

Els partits mantenen un encès debat sobre la imposició de ciutadania en anglès

Seguiu el ple en directe per internet · Sindicats, professors i associacions de pares reclamen millores educatives i la dimissió de Font de Mora

Els grups parlamentaris presents a les corts valencianes mantenen un encès debat (seguiu-lo en directe) arran d'una moció presentada pel PSPV sobre els motius del govern d'obligar que ciutadania s'imparteixi en anglès. Per bé que el conseller Font de Mora se n'ha absentat a mitja sessió, tots tenen ben present les tancades que pares, alumnes, professors i personal d'administració han protagonitzat anit en més de 300 dels 362 instituts valencians i les concentracions que es faran a les set de la vesprada a València, Alacant i Castelló de la Plana.

Els dirigents dels sindicats STEPV, FETE-UGT i CC OO han assistit al tancament de l'institut Isabel de Villena de València per explicitar el seu suport a les tancades. Van preveure que les concentracions d'avui serien multitudinàries.

En molts centres, durant les tancades, s'hi han organitzat assemblees amb pares i mares, de professors, sopars de germanor i activitats lúdiques.

Protesta unitària

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic és qui ha convocat les concentracions d'avui, integrada per les federacions d'ensenyament de la UGT, CC OO i la Intersindical, Escola Valenciana, la junta permanent de directors de primària i de secundària, la confederació d'AMPAs Gonzalo Anaya, el sindicat d'estudiants Faavem i el Moviment de Renovació Pedagògica.

Totes aquestes entitats ja fa dies que es mouen per fer revocar l'ordre de la conselleria. Per això van convocar aquestes concentracions, i les que hi haurà als mateixos llocs i a la mateixa hora dilluns vinent i el dia 27 d'octubre.

Posicions enfrontades

Els sindicats i les associacions de pares i mares van negociar dimarts amb la conselleria per provar d'acostar posicions. Educació va fer un oferiment d'adaptar l'assignatura als coneixements lingüístics dels alumnes. Però la vaguetat i la poca concreció de la proposta no va convèncer els integrants de la plataforma, que exigeixen que les noves instruccions no vagin contra l'organització dels centres i que se signi un compromís de no expedientar els professors. L'última paraula de la conselleria sobre el conflicte relacionat amb l'assignatura de ciutadania abans de les concentracions se sabrà avui al matí: el PSPV interpel·larà el conseller Font de Mora i els sindicats estaran al cas.
Traducció:

LOS PARTIDOS MANTIENEN UN ENCENDIDO DEBATE SOBRE LA IMPOSICION DE CIUDADANIA EN INGLÉS

Seguid el pleno en directo por internet - Sindicatos, profesores y asociaciones de padres reclaman mejoras educativas y la dimisión de Font de Mora.

Los grupos parlamentarios presentes a las cortes valencianas mantienen un encendido debate (seguidlo en directo) a raiz de una moción presentada por el PSPV sobre los motivos del gobierno de obligar que ciudadanía se imparta en inglés. Aunque el conseller Font de Mora se ha ausentado a media sesión, todos tienen muy presentes los encierros que padres, alumnos, profesores y personal de administración han protagonizado anoche en más de 300 de los 362 institutos valencianos y las concentraciones que tendrán lugar a las siete de la tarde en València, Alacant y Castelló de la Plana.

Los dirigentes de los sindicatos STEPV, FETE-UGT y CCOO han asistido al encierro en el instituto Isabel de Villena de València para explicitar su apoyo a los encierros. Previeron que las concentraciones de hoy serían multitudinarias.

En muchos centros, durante los encierros, se han organizado asambleas con padres y madres, de profesores, cenas de hermandad y actividades lúdicas.

Protesta unitaria.

La Plataforma en Defensa de la Enseñanza Pública es la que ha convocado las concentraciones de hoy, integradas por las federaciones de enseñanza de la UGT, CCOO y la intersindical, Escola Valenciana, la junta permanente de directores de primaria y de secundaria, la confederación de AMPAS Gonzalo Anaya, el sindicato de estudiantes Faavem i el Moviment de Renovació Pedagògica.

Todas estas entidades ya hace días que se movilizan para conseguir la revocación de la orden de la consellería. Por eso convocaron estas concentraciones y las que tendrán lugar en los mismos sitios y a la misma hora el próximo lunes y el 27 de octubre.

Posiciones enfrentadas.

Los sindicatos y las asociaciones de padres y madres negociaron el martes con la consellería para intentar acercar posiciones. Educación ofreció adaptar la asignatura a los conocimientos lingüísticos de los alumnos. Pero la imprecisión y poca concreción de la propuesta no convenció a los integrantes de la plataforma, que exigen que las nuevas instrucciones no vayan contra la organización de los centros y que se firme un compromiso de no expedientar a los profesores. La última palabra de la consellería sobre el conflicto relacionado con la asignatura de ciudadanía antes de las concentraciones se sabrá hoy por la mañana: el PSPV interpelará al conseller Font de Mora y los sindicatos estarán atentos.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Education for citizenship. El desficaci valencià

Encara que molta gent continua sense creure-s'ho, i reconec que és francament inverosímil l'esperpent muntat a València amb l'ensenyament de l'assignatura Education for citizenship o com diuen en vernacle Educació per la ciutadania, la broma continua. I les amenaces als professors i instituts que intenten evitar l'espectacle.

Avui llegesc un article al Levante, escrit per un ex-president comarcal del Ppartit autor de l'invent.

El transcric perquè crec que és interessant saber que la pertinença a un partit, no té per què significar l'anul·lació absoluta del propi i personal criteri, de la sensatesa.




Por más vueltas que le dé, no logro entender la cabezonería y tozudez de la que los responsables de la Conselleria de Educación de la Generalitat Valenciana están haciendo gala, en relación con la implantación de la asignatura de Educación para la Ciudadanía y el despropósito que supone impartir la asignatura en inglés. Y no logro entenderlo porque desde posiciones ideológicas de centro político, como las que supuestamente guían la dirección política del Consell, se debería promover, fomentar y eliminar cuantos obstáculos pudieran existir para que los valores del diálogo, pluralidad ideológica, justicia, igualdad, solidaridad, cooperación, ayuda mutua, cultura de la paz y convivencia en libertad, constituyeran la base de una educación democrática como referencias y guías en el mundo educativo. Valores que no sólo han de ser enumerados sino debidamente explicados para que puedan ser entendidos, pensados y contrastados con la finalidad de que puedan ser practicados y transmitidos por sus receptores, en este caso los alumnos, y aplicados en su vida diaria. Y para ello nada mejor que enseñarlos en un lenguaje claro e inteligible, con una explicación razonada y sin rodeos, de la forma que con mayor facilidad pueda ser captada y entendida por el alumno. Y ello sólo puede conseguirse con la utilización de una lengua que los alumnos comprendan, en la que puedan preguntar y entender las respuestas, que les permita pensar y debatir y en consecuencia adquirir una formación crítica, plural y en libertad.

Impartir la asignatura en inglés no sólo supone un disparate sino una auténtica patraña tendente a censurar su contenido y boicotear su enseñanza. Porque intentar justificar la enseñanza en inglés de la asignatura bajo la idea de implantar una enseñanza trilingüe en la Comunitat Valenciana, es como comenzar una casa por el tejado. Evidentemente no se sostiene en pie. No es creíble. Es un auténtico enredo. Ni los alumnos a los que va dirigida tienen conocimientos suficientes y dominio del inglés como para entender razonablemente su contenido en una lengua extraña, ni se han encontrado profesores suficientes para impartirla en tal idioma. Y a partir de ahí el colmo del absurdo: imponer al profesor titular de la asignatura un traductor que diga o verbalice en inglés lo que razonablemente puede ser entendido por los alumnos en valenciano o en castellano. El conseller de Educación ha hecho buena la definición que de la política hizo Groucho Marx: «La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados».

Si Ramón María del Valle Inclán en 1920 creó un nuevo estilo, al que llamó esperpento, caracterizado por la deformación de la realidad, en busca de su aspecto más grotesco: «El héroe visto desde el espejo cóncavo», tal como él mismo lo describió, inspirados en aquel estilo, los responsables de la Conselleria de Educación de la Generalitat Valenciana con su actuación, han creado una nueva forma de ver y entender la política: el esperpento valenciano. Citaré irónicamente a Antonio Machado: «Que dos y dos sean necesariamente cuatro es una opinión que muchos compartimos. Pero si alguien sinceramente piensa otra cosa, que lo diga. Aquí no nos asombramos de nada».

Pedir sentido común, reflexión y cambio de actitud a las autoridades educativas es una obligación. Apoyar a los profesores de la asignatura y a los que se ven en la obligación de rebajar su maestría a la traducción también. Desgraciadamente las víctimas del esperpento valenciano serán los alumnos. No obstante también advirtió Machado que «en política sólo triunfa quien pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela».


*Ex presidente del PP en l´Horta Sud