Escric aquestes línies quan ja han rescatat el miner número disset dels 33 atrapats a la mina San José.
Jo, que pateixo una claustrofòbia entre lleu i mitjana, haig de confessar que cada vegada que em venia al cap la imatge d'un munt de persones soterrades per tres quarts de quilòmetre de terra, a la foscor, i sobrevivint en un espai reduït, m'entraven uns calfreds i una suor més que freda, gelada, i una opressió al cor que em dificultava la respiració.
Sembla, per fi, que en aproximadament un dia més, -al ritme que van, possiblement demà a migdia haurà acabat tot-, aquestes persones hauran salvat la pell, i, si hi ha una mica de justícia, podrem exigir responsabilitats penals als amos de la mina.
Perquè no tot acabarà, o al menys així ho espero, amb el rescat. Els propietaris -em nego a dir-los empresaris- d'aquesta mina i d'altres de la contornada, són responsables de la deficiència en sistemes de seguretat, i haurien de pagar amb els seus bens i la seua llibertat, per tots els diners embutxacats a costa dels seus treballadors.
Com a darrer comentari, la meua més cordial felicitació al president xilè, aquest sí un empresari conscient, que ha sabut demanar ajuda als millors, i s'ha implicat ràpidament i constant en la solució del problema creat per aquells desaprensius.
Ja m'agradaria que la dreta d'ací, tingués polítics com el president xilè. Puc assegurar que no em preocuparien les properes eleccions. Gens ni mica. I no com ara, que duc el cul tan apretat que no em cap ni una agulla.
Jo, que pateixo una claustrofòbia entre lleu i mitjana, haig de confessar que cada vegada que em venia al cap la imatge d'un munt de persones soterrades per tres quarts de quilòmetre de terra, a la foscor, i sobrevivint en un espai reduït, m'entraven uns calfreds i una suor més que freda, gelada, i una opressió al cor que em dificultava la respiració.
Sembla, per fi, que en aproximadament un dia més, -al ritme que van, possiblement demà a migdia haurà acabat tot-, aquestes persones hauran salvat la pell, i, si hi ha una mica de justícia, podrem exigir responsabilitats penals als amos de la mina.
Perquè no tot acabarà, o al menys així ho espero, amb el rescat. Els propietaris -em nego a dir-los empresaris- d'aquesta mina i d'altres de la contornada, són responsables de la deficiència en sistemes de seguretat, i haurien de pagar amb els seus bens i la seua llibertat, per tots els diners embutxacats a costa dels seus treballadors.
Com a darrer comentari, la meua més cordial felicitació al president xilè, aquest sí un empresari conscient, que ha sabut demanar ajuda als millors, i s'ha implicat ràpidament i constant en la solució del problema creat per aquells desaprensius.
Ja m'agradaria que la dreta d'ací, tingués polítics com el president xilè. Puc assegurar que no em preocuparien les properes eleccions. Gens ni mica. I no com ara, que duc el cul tan apretat que no em cap ni una agulla.
