Arenys de Munt. 2.569 passos endavant

Aquest ha estat el resultat de SÍS a la primera consulta -no oficial, of course- sobre la independència de Catalunya.

2569 vots a favor (dos mil cinc-cents seixanta nou!) sobre un total de 2671 vots emesos. En termes futbolístics, una golejada.

I això, que vol dir res?

Segons com es miri, segons qui ho analitzi.

Per mi, vol dir que ja sabem que a un poblet de 8000 habitants, un diumenge, hi ha hagut una quantitat gens menyspreable de gent (el 41% del cens electoral) que ha decidit passar-se per unes urnes no oficials, i deixar per escrit, amb les seves paperetes, la seva opinió sobre la independència de la seva nació -mentre un tribunal constitucional espanyol continua debatent si aquest terme de nació, inclòs al preàmbul de l'estatut, és o no correcte- i ha dit per una majoria del 96% sobre els vots emesos, que no només és correcte el terme, sinó que no els importaria gens deixar d'una vegada de dependre d'aquests perepunyetes.

Per mi, vol dir que hi ha tot un munt de gent, i no tan sols a Arenys de Munt, amb ganes de dir la seva, amb ganes que li ho pregunten -també els NOS compten- per poder saber d'una refotuda vegada quin és l'estat de la qüestió.

Auguro i desitjo que aquestes consultes es multipliquin, fins que la Generalitat decideixi fer allò que li pertoca, convocar una consulta general a tot el territori, peti qui peti, i malgrat les resistències de la metròpoli.

Perquè, com diu Martí i Pol, ARA ÉS DEMÀ

ARA ÉS DEMÀ

Miquel Martí i Pol

Ara és demà.
No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que conmou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

AHORA ES MAÑANA

Ahora es mañana.
No calienta el fuego de ayer
ni el fuego de hoy, y tendremos que hacer un fuego nuevo.
Desde el gran silencio hasta hoy, todo lo que se mueve
se mueve con voluntad de llegar a ser.

Y será. Las piedras y el camino
serán el pan y el mar, y el oscuro rumor
de ahora mismo, el canto que conmueve,
el ánfora nueva llena de buen vino.

Ahora es mañana.
Que lluevan nuevas voces
en la turbia tarde, que renazcan fuentes
impacientes por empapar lo reseco.

Todo será poco. Y la hiedra y la pared
proclamarán conjuntamente el derecho
de vulnerar la nueva plenitud.

I voldria acabar aquest comentari amb una versió d'un dels poemes de Salvador Espriu, feta pel meu paisà Raimon, i que vull dedicar a tots aquells espanyolets que s'han posat tan nerviosos i que han volgut impedir aquesta tímida i innòcua consulta. Amb tota la meva estima, I BEG YOUR PARDON.

I BEG YOUR PARDON

Salvador Espriu

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.

No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

I BEG YOUR PARDON

Cuando el centro del mundo
no eres exactamente tú
(por mucho que mantengas la ilusión),
si te despertaran en mitad de la noche,
no quieras preguntarte por el sentido de la vida:
distráete mordiéndote la uña de un dedo.

Cuando el centro del mundo
queda tan lejos´
de tí
que honestamente
empiezas a saber que no eres nadie,
detente un instante
y propínale a la primera nariz un puñetazo.

Problemas cada vez más esquivos
vienen a turbar tus dulces sueños.
Nada más te faltaba ya, por lo que cuentas,
vislumbrar que no eres del todo el centro del mundo.

Pariente de Badalona o de Estambul,
tanto si eres activo como si haces el gandul,
en este nuestro mundo sin mañana
es muy complicado ganarse los garbanzos.

No te daré ni el más mínimo consuelo,
te volarán un día cualquiera.
Pero mientras ocurre evita algunos trastornos
sujetándote bien los pantalones.

Escòcia i Arenys de Munt. Dos referèndums (amb perdó) similars i dues respostes ben diferents

Tant com ens apropem al 13 de Setembre, els diaris van plens, cada cop més, de notícies sobre Arenys de Munt (8.023 h. segóns l'INE 2008) i el seu previst referèndum, o consulta, (evitem, si us plau, que ens tanquen a la presó per una mera qüestió de paraules), sobre la idea i les ganes de la gent respecte a la independència de Catalunya.

Primer, la coincidència d'una mani el mateix dia, al mateix lloc i a les mateixes hores, d'un grup violent d'ultra-dreta, feixista, i previsiblement nazi (ideologia, segons tinc entès, il·legal a aquesta cosa que en diem Espanya o España) I, les autoritats, (autonòmiques i estatals) tan cofoies amb la coincidència i mirant cap una altra banda. No volíeu democràcia?

Segon, la prohibició de que l'ajuntament organitzi i vigile que la consulta sigui neta i sense interferències.

Tercer, l'intent que l'ajuntament no els deixi la sala on poder realitzar la consulta als organitzadors de la cosa.

Notícia a El País sobre el referèndum a Arenys de Munt

I és que, com he repetit manta vegada, la por espanyola a saber què collons pensen els, segons ells, heterodoxes, acaba confonent-se molt amb la necessitat autoimposada d'anorreament de la llibertat d'expressió (i si pugués ésser, d'opinió, i millor encara, -sort que no poden-, de pensament).

Quina diferència amb Escòcia, on el seu parlament planteja un referèndum (aquest sí amb totes les seves lletres) per a l'any que ve, sobre la independència.

Article de la BBC sobre el referèndum d'Independència a Escòcia

El govern britànic (que no anglès, si us plau, encara que dominat pels anglesos) deixa molt clar que (cosa que també sap el govern autònom escocès que organitza la consulta) el resultat no pot ser vinculant, ja que Escòcia no hi té el dret a la separació unilateral, però accepta que no seria democràtic ignorar la voluntat de la gent lliurement expresada, i que en cas d'un resultat favorable a la independència, es veurien obligats a iniciar negociacions.

I és que, ho vulguem o no, les diferències en el nivell de democràcia entre el Regne Unit i Espanya són abismals.