La veritat és que n'estic fins els collons d'aquesta desgraciada i impresentable història d'expulsions massives i de la desvergonyida baixada de pantalons que ens han oferit els camarades europeus del president francès.
Que la comissària Viviane Reding no ha estat precisament un model de diplomàcia, sembla prou evident.
També em sembla innegable que els campaments barraquistes són nius de delinqüència, mendicitat, pobresa, rates i altres bestioles.
I a més són forasters, prou morens, parlen estrany, i són pobres i bruts.
I clar, no tenim prou presons, i les que tenim són massa cares per aquesta escòria. Millor fer-los fora, que se'n tornen al seu infern particular, allà on també els menyspreen, on tampoc no els volen. Llàstima de Sibèries prou allunyades, de camps de concentració, de forns crematoris, de solucions finals.
Fora amb ells que, després del seu històric infern particular -van patir Ceausescu doblement, com a romanesos i com a gitanos- s'havien cregut això de la llibertat de moviments a dins aquesta Europa a la que pertanyen des de fa poc més o menys cinc-cents anys.
Quina vergonya que només Viviane Reding hagi gosat posar el dit en la nafra, i ens hagi mostrat on ens porta aquest camí de generalitzacions ètniques, de culpabilitzacions indiscriminades.
Perquè, això si, qui la faci que la pagui, sense excepció, sense benvolença. En presó francesa, romanesa, italiana, alemanya o espanyola.
Que la pagui, sí. Però per lladre, per criminal, per traficant, per estafador, per maltractador, o per fill-de-puta.
Que la pagui, sí. Però no per gitano. No per pobre. No per distint.
Que la comissària Viviane Reding no ha estat precisament un model de diplomàcia, sembla prou evident.
També em sembla innegable que els campaments barraquistes són nius de delinqüència, mendicitat, pobresa, rates i altres bestioles.
I a més són forasters, prou morens, parlen estrany, i són pobres i bruts.
I clar, no tenim prou presons, i les que tenim són massa cares per aquesta escòria. Millor fer-los fora, que se'n tornen al seu infern particular, allà on també els menyspreen, on tampoc no els volen. Llàstima de Sibèries prou allunyades, de camps de concentració, de forns crematoris, de solucions finals.
Fora amb ells que, després del seu històric infern particular -van patir Ceausescu doblement, com a romanesos i com a gitanos- s'havien cregut això de la llibertat de moviments a dins aquesta Europa a la que pertanyen des de fa poc més o menys cinc-cents anys.
Quina vergonya que només Viviane Reding hagi gosat posar el dit en la nafra, i ens hagi mostrat on ens porta aquest camí de generalitzacions ètniques, de culpabilitzacions indiscriminades.
Perquè, això si, qui la faci que la pagui, sense excepció, sense benvolença. En presó francesa, romanesa, italiana, alemanya o espanyola.
Que la pagui, sí. Però per lladre, per criminal, per traficant, per estafador, per maltractador, o per fill-de-puta.
Que la pagui, sí. Però no per gitano. No per pobre. No per distint.
