L'orfandat dels pioners. Un article de El Temps

L'ORFANDAT DELS PIONERS

La instal·lació de la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià va requerir la complicitat de la societat civil. Milers de persones anònimes van participar-hi desinteressadament. EL TEMPS
ha reunit tres d’aquells pioners per a parlar-ne.

De quina manera vau participar en la creació de la xarxa de repetidors d’Acció Cultural?

—Teresa Moril: Des del principi, vaig estar involucrada en Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i coneixia Joan Fuster, a qui tenia molta estima. Jo anava als cursos de la Carles Salvador, i va ser aleshores que començà la campanya per TV3 al País Valencià. De seguida vaig involucrar-m’hi. Per això ens van donar a tots els socis uns talonaris a 1.000 pessetes. I a tothom qui venia a la botiga –hi venia gent de Bonrepòs i Mirambell, de Bétera...– a tots els col·locava un bo. N’estaven tan convençuts que no calia ni que els ho explicara. En vaig vendre una seixantena, que no està malament, perquè aleshores 1.000 pessetes no era poca cosa!

—Lluís Garrigós: En el meu cas, tota la meua joventut va estar marcada per les inquietuds nacionalistes. Jo m’havia presentat d’alcalde en una candidatura de gent que es va escindir del Partit Socialista a Xixona i tenia relació amb Eliseu Climent. Recorde que cap a l’any 1985 em va pegar una telefonada per a dir-me que hi havia alguna possibilitat de posar un repetidor per a poder veure TV3 a tota la zona d’Alacant. Va enviar algú en representació seua i, efectivament, hi havia uns terrenys que els podíem cedir. Ho acordàrem tot en un restaurant de Cocentaina que es deia L’Escaleta, però després vam haver de fer-nos-ho per a colar-ho als partits que teníem a l’oposició. A la representant del PSOE li vaig dir que, com que era una cosa que corria pressa, que per favor s’abstinguera i que després ho consultara amb l’agrupació provincial. Ho vaig fer amb tota la intenció, perquè sabia que, si s’abstenia, després ja no hi podia recórrer. Quan se’n va assabentar el PSOE d’Alacant van traure foc pels queixals! Però nosaltres ja havíem fet la nostra.

—Però la cosa no acabà ací...

—Ll.G.: Efectivament, va resultar que els terrenys municipals no tenien l’orientació adequada per a remetre el senyal. Mirant mirant, s’adonaren que al costat hi havia una parcel·la més alta, que sí que era bona. Allò era propietat d’una gent que era molt de dretes, però quan se’ls van posar els diners a sobre de la taula no va caldre res més. El repetidor va acabar posant-se allí, la qual cosa no va fer molta gràcia a la gent d’Aliança Popular. Després, l’any 1986, estant en les festes d’Algemesí, vaig trobar-me Eugenio Burriel –que aleshores era delegat de govern– i em va dir, literalment: “Tu has d’acabar a la presó, perquè això que has fet no es pot fer.” Animadversions a banda, la gent estava molt contenta. Nosaltres vam donar senyal a tot el territori que hi ha des de Xixona fins a Santa Pola, amb algunes ombres que van anar cobrint-se. Allò obria la perspectiva d’anar recuperant el país.

—Enric Solà: Recorde que, des de València, vam veure amb molt d’optimisme que a Alacant s’haguera resolt la qüestió. Per a mi, Lluís va ser providencial, perquè penetrar en Alacant era una cosa fonamental. Aconseguit allò, quedava trobar el lloc per a situar els repetidors de Castelló i València. A mi em tocava quedar amb don Joaquín Maldonado [considerat factòtum de la democràcia cristiana valenciana], que aleshores ja devia tenir uns vuitanta anys, i buscar per la serra de Perenxisa quin era l’emplaçament més adient. Cal dir que en tot açò la democràcia cristiana va ser molt generosa. No era fàcil, perquè hi havia molts factors que calia tenir en compte per a triar el lloc, des de les qüestions legals fins a les servituds aèries. Però al final tiràrem pel dret i es van aconseguir els terrenys. Paral·lelament, també hi havia tota la negociació al Bartolo que havia de reemetre el senyal per a tot Castelló. I, alhora que tot això passava, cal tenir present que l’antener major del regne anava fent.

—A qui us referiu?

—E. S.: Em referesc a Manolo Garcia Messeguer, que va posar un repetidor de TV3 a casa seua, a Sueca. Allò no va agradar gens al PSOE i obligaren Eugenio Burriel a iniciar una croada. En vista de la situació, Eliseu Climent va organitzar una querella contra ell signada per 150 advocats de prestigi encapçalada per Joan Fuster. Anàrem al despatx de Burriel Joaquín Maldonado, Toni Pérez Gil [lletrat major de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de València], Eliseu Climent i jo. I Eliseu li va dir que hi havia eixa querella en procés i que nosaltres de cap de les maneres no volíem que allò tirara endavant perquè seria en contra seu. Eugenio Burriel s’enfilava per les parets! I, mentrestant, anava passant el temps i s’anaven muntant els tres grans repetidors, els de la Carrasqueta, Perenxisa i el Bartolo. I això que hi havia una oposició forta dels sectors feixistes i blaveros: hi havia qui va haver de fer guàrdia armada en els repetidors. Les coses anaven així.

—Què us movia a fer tot això?

—T. M.: Jo ho feia pel país.

—Ll.G.: Jo tenia clar que Canal 9 seria tot en castellà i estava convençut que la recuperació del país passava pels mitjans de comunicació. Disposar d’una televisió en la nostra llengua era un signe de normalització importantíssim. La televisió era una via per a normalitzar el país.

—T. M.: Jo ho feia pel meu poble, per la meua llengua. Nosaltres estàvem acostumats a veure-ho tot en castellà i allò significava obrir una finestra nova. El Puyal, la Vida en un xip... ens identificàrem tant amb tot això!

—E. S.: En el meu cas, la cosa era diferent. El català no és el meu idioma matern. Per tant, eixa qüestió sentimental no existia. A més, des del meu punt de vista, l’idioma era molt important, però no més que algunes altres qüestions, com el dret foral, etcètera. Amb tot, quan Eliseu Climent va dir que aquella era la batalla que calia emprendre, ens hi vam posar. Ara mateix estem fotuts, però sense la presència que ha tingut TV3 estaríem perduts.

—La presència de TV3 al País Valencià mai no ha estat plàcida. Eugenio Burriel s’hi va oposar; Barrionuevo, el 89, va voler donar la freqüència de TV3 a Canal 9; aquell mateix any es precinten temporalment el Bartolo, Perenxisa i la Carrasqueta...

—Ll.G.: Sempre he estat conscient que el partit del govern, d’ací i de Madrid, era molt espanyol. Per a ells o estaves amb el PSOE o contra el PSOE. La guerra contra el nacionalisme va ser constant.

—T. M.: Quan passava tot això a mi em feia molta malícia. De fet, aquesta no és una lluita senzilla. Jo sóc de les que vaig anar a la Carrasqueta el 2007. Jo visc en una finca on hi ha molta gent antinacionalista i quan es van assabentar que jo havia estat allí resistint-me, vaig tenir problemes. Fins i tot m’han dit que me’n vaja a la merda, que sóc una catalanista... Allò de la Carrasqueta va ser molt important. Plovia a bots i barrals i recorde que Eliseu ens va dir que ens quedàrem a la superfície de ciment i no on hi havia totes les pedres. Ens va dir que, a un senyal, empenyerem sempre cap enfora per a evitar el pas de la guàrdia civil. Just davant meu hi havia un guàrdia civil. Em va posar el braç damunt i em va marcar per una bona temporada. Però jo, amb l’altra mà, li vaig pegar una espenta i, com que era a les pedres, va caure. Van vindre per nosaltres de molt mala manera. Vam sentir una impotència molt gran.

—E. S.: Jo no he estat a la primera línia de la lluita, perquè a mi se m’utilitzava per a unes altres coses. Per a mi, el PSOE i PP sempre han estat dos grans partits nacionalistes espanyols. Són la continuació política de l’exèrcit que va cremar Xàtiva. Per contra, també he de dir que sé de gent superanticatalanista, superblavera, que al cap de quatre dies de tenir posada l’antena a la seua finca estaven encantats. Que si els agradava molt no sé quin programa; que si se’ls entenia molt bé...

—T. M.: A la meua finca hi havia un home que, quan feien un partit de futbol, tancava les finestres perquè no s’adonaren que veia TV3. Amb tot, això són casos extraordinaris. Crec que la majoria de la gent ha viscut la presència de TV3 als seus televisors amb total normalitat.

—Ll.G: Ma mare, fa tres anys, quan en tenia 87 i es va tancar la Carrasqueta, només em va dir una cosa: “No tenen vergonya.”

—T. M: Jo jure que, si la tallen, apagaré la tele i no la tornaré a encendre. Quan a causa dels partits de futbol tanquen les emissions, no solament de TV3 sinó de la resta de canals de la Corporació Catalana, no mire la tele.

—Ll. G.: A mi, personalment, la televisió no m’agrada. No la mire, ni en català ni en castellà ni en anglès. Però estic convençut que TV3 fa un paper enorme. Per als telespectadors convencionals, el fet que la televisió es faça en la seua llengua és un element de normalització cabdal.

—Què creieu que ha representat la presència de TV3 durant tots aquests anys?

—Ll.G.: Enric ho ha dit fa un moment: si no haguera estat per TV3, estaríem molt pitjor.

—T. M.: Ha estat un element que ens ha unit molt.

—E. S.: Jo crec que el nacionalisme català o es forja al País Valencià o no es farà. Els catalans sempre han estat molt blaveros i ara són independentistes de quatre províncies. El poc nacionalisme català que es fa, es fa al País Valencià i a les Illes. Eixa consciència unificadora no existiria sense la televisió, perquè ha propiciat la integració lingüística, ideològica...

—T. M: Els serials, el Molina, el mapa dels Països Catalans... Tot això ha contribuït moltíssim a generar una idea de país.

—Ll.G: Com Enric, pense que, dissortadament, la perspectiva d’un nacionalisme és lluny.

—E. S.: Jo crec que, a més, TV3 ha obligat els catalans a pensar una miqueta en nosaltres, que no hi havien pensat mai, perquè els seus definidors, que han begut de la tradició catalana de [Josep] Torras i Bages i [Enric] Prat de la Riba, s’han basat en dos llibres blaveros de quatre províncies. La TV3 ha estat el primer impuls de redreç. Si avui fan l’Alqueria Blanca i té tant d’èxit és perquè s’ha generat tot un costum a través dels serials que prèviament han fet a TV3.

—T. M.: Jo fa vuit anys vaig començar a veure El cor de la ciutat i, per la manera com es comportaven i com parlaven, era com si fora al cafetí del carrer de la Reina.

—Per acabar, què significa per a vosaltres la interrupció de les emissions?

—Ll.G.: Jo no sóc creient ni tampoc sóc practicant, però ara empraré termes religiosos: açò representa una mort, però jo espere la resurrecció.

—E. S.: Jo solc dir una cosa: de derrota en derrota fins a la victòria final. Tinc l’esperança que la cosa puga redreçar-se a través de la iniciativa legislativa popular que ara mateix hi ha al parlament espanyol.

—T. M.: Per a mi açò representa un altre 1714. Simplement això.

Violeta Tena

El Temps 22 de Febrer 2011

Sense senyal, un article de Martí Domínguez

Sense senyal

Martí Domínguez

Faça el que faça Francisco Camps passarà a la història com el pitjor president de la Generalitat. També el poble valencià d’aquests anys serà recordat com el més patètic de la seua història més recent. És difícil recordar un moment més trist, més deplorable. Un poble que dóna suport obertament a la corrupció, a la incultura, a les males persones. També Rita Barberá serà recordada com una alcaldessa que va donar cobertura a aquest període tan sinistre de la nostra història, i que va ser còmplice d’una colla de pocavergonyes. Rita Barberá podria haver obligat Camps a dimitir i estalviar-nos així aquest espectacle que propaguem urbi et orbi, tan sols a l’altura del sainet de Berlusconi. Això l’hauria redimida una mica, i potser aquell amor que diu que sent per València s’hauria fet d’alguna manera explícit. Cap dels que manen vol aquesta terra? Comptat i debatut, no hi ha cap institució pública dependent del Govern valencià que no estiga en les mans més incompetents. La censura és present pertot arreu, de vegades amb conseqüències tan sinistres com al Muvim. Alhora, la Universitat de València ha de batallar amb un fum d’universitats privades, que pas a pas li furten estudiants i, sobretot, pressupost, amb la connivència del govern. El pas següent és ensorrar la universitat pública; d’això, no n’hi ha cap dubte. Reduir la llibertat de càtedra i el lliure pensament a un guió de Canal 9, una televisió amb una programació d’ultradreta que paguem tots els valencians. Què hem fet per a meréixer tanta estultícia? Com és possible caure tan baix? Sense cap oposició política solvent, sense cap bri d’il·lusió enlloc. El tancament de TV3 és un pas més en aquesta direcció de l’anorreament generalitzat. Ara les meues filles ja no poden veure els dibuixos animats dels Barrufets, ni del Xai Shaun, que els posava tots els matins al Super3 de TV3. Elles no entenen de política, tan sols s’han quedat, de sobte, sense senyal. Els vaig dir que no hi havia senyal i em preguntaren que què era això i els ho vaig intentar explicar. Però, ben mirat, tots els valencians (tots absolutament) estem així, a les fosques. Els uns perquè creuen que encara aquesta dreta corrupta és millor que les altres opcions; els altres perquè no confien gota que el senyor Alarte (que fins ara no ha demostrat massa aptituds polítiques) puga algun dia recollir més vots que Camps. Anem tots “sense senyal”, esmaperduts per complet. Què esperen l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consell Valencià de Cultura a fer una declaració institucional de queixa? Si davant d’un atemptat contra la cultura i contra la llengua com el tancament de TV3 no baden boca, per a què els volem? Sens dubte, aquest poble valencià serà recordat com el més patètic de la història recent. Amb aquests governants i representants ningú no pot sentir-se orgullós de ser valencià. Realment, aquest “sense senyal” és un signe terrible del nostre temps.

El País. Quadern de València

La plaça era una festa

Anit, costat per costat d'algun miler més de companys, dos furgones de policia nacional (d'Espanya) i una de municipal (policia) hi vaig ser a la plaça de la Mare de Déu de València, protestant per l'apagó (després de vint-i-sis anys de contínua persecució dels diferents governs tant de la Comunitat Sense Nom com dels d'Espanya) dels senyals d'unes televisions emeses tres-cents cinquanta quilometres més amunt.

Érem mil cinc-cents, com diu el País, o set mil, com diu VilaWeb? Ni ho sé ni m'importa.

M'importa la vergonya que sentíem de pertànyer a una "república bananera" el president de la qual, és de tot menys honorable, (i esperem que no tingui tant sort com l'anterior i aquest sí que acabi en presó) desemparats per una Europa que diu que això són "assumptes interns", sentint-nos minoria en el nostre propi país, i totalment desconeguts portes enfora.

Però, malgrat tot, un grup de dolçainers tocava (els cinc som, ramonet, les penes són, i -com no?- la moixeranga) corejats per tota la gent a la plaça, i acompanyats per un grup de percussió magnífic.

Ja ho sé que no aconseguirem res. Ja ho sé que quan aquesta persecució a la recepció d'un mitjà de comunicació passa a Venezuela està mal (oi senyor Savater i companyia?), molt mal, és un atemptat a la democràcia, i a les llibertats individuals, i a tota l'hòstia.

Però açò no passa a Venezuela. Açò passa a una Comunitat Sense Nom, (o amb el nom d'un punt cardinal que només indica que som a l'est del nostre oest; de ponent ni barca, ni vent, ni casament) que també voldrien sense idioma propi (o almenys que aquest idioma no fos el que és, el dels nostres veïns del nord) amb una societat meninfotista estructurada només per a les falles (copades, això sí, pel bunker barraqueta, gràcies al gran invent del franquisme de les "Juntes Centrals i Locals") que seguirà votant aquells que ens menyspreen i malversen els nostres diners.

Partidari de Babel, sense(amb) animus molestandi

Més d'un cop m'han (m'he) preguntat el perquè de la meva obsessió(?) en utilitzar el meu idioma quan la major part dels que freqüento i em freqüenten ho fan en el comú espanyol amb què ens volen no únicament identificats, sinó uniformitzats.

Sense/Amb ànimus molestandi diré que sóc un incombustible partidari de Babel, i més en aquest moment que els traductors automàtics ens permeten, amb un mínim esforç, entendre aquells companys que paguen la pena. Diré que trobo inexplicable que sent com som una quarta part d'aquesta Sepharad, com l'anomenava Espriu, no es noti aquesta proporció als espais comuns.

Ahir, sense anar més lluny, vaig entrar a una pàgina, estado del malestar, vaig escriure i em van orientar a una altra, reivindicación del malestar, aquesta última valenciana. Ni en la primera que semblava més general territorialment parlant, ni en la segona amb gent del meu país, he vist que la utilització del meu idioma es correspongui amb la seva proporció real.

Més encara, el malestar creat a València per la persecució del govern a ACPV i les re-emissions de TV3, era negligit, amb aquell tan comú "ara no toca" que tantes vegades he escoltat en la meva vida.

En fi, com diu Raimon, "qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me"

Parole, parole, parole...

Sis-cents cinquanta mil avals, sis-centes cinquanta mil signatures, demanant una llei que ens protegeixi contra les arbitrarietats del poder executiu, sis-centes cinquanta mil veus quan només, segons les seues lleis -que diuen que també són les nostres- em necessitàvem cinc-centes mil, i intenten barrar-nos el pas, tallar de rel inclús la discussió, amagar les seues vergonyes -i els nostres drets- sota la catifa.

Dieu-me malpensat si així ho voleu, però el motiu real no és pas econòmic, no. És el mateix motiu de que encara hi hagi un tros de via única entre Castelló i Tarragona, o de que el Corredor Mediterrani no hagi estat prioritari ni amb govern PP ni amb govern Psoe.

Carta de Presidència a la mesa del Parlament

Al amparo de lo establecido en el artículo 134.6 de la Constitución y conforme a lo dispuesto en el artículo 126.2 del Reglamento del Congreso de los Diputados, tengo el honor de trasladar el criterio del Gobierno respecto de la tramitación de la Proposición de Ley de Televisión sin Fronteras, (expediente número 120/000007), publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales con fecha 8 de septiembre de 2010.

Mediante esta proposición de ley, se pretende que el Gobierno garantice la recepción de los canales digitales de radio y televisión de titularidad de una Comunidad Autónoma que emitan, total o mayoritariamente, en las lenguas incluidas en el ámbito de protección de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, en aquellas otras Comunidades Autónomas con las que comparta lengua utilizada en una forma idéntica o parecida, y en los territorios donde, según la iniciativa, tradicionalmente se hablan.

Según la proposición de ley las lenguas incluidas y, los ámbitos territoriales donde, total o parcialmente, habría que garantizar la recepción de los canales que emitan en dichas lenguas, serían:

a) La lengua catalana en Cataluña, Illes Balears, Comunidad Valenciana, Aragón y
Murcia.
b) La lengua euskera en el País Vasco y en la Comunidad Foral de Navarra.
c) La lengua gallega en Galicia, Castilla y León y el Principado de Asturias.
d) La lengua occitana en Arán.

Para ello, establece que el Gobierno asegurará, mediante la planificación oportuna, los múltiples de titularidad estatal que resulten necesarios, cuya gestión correspondería al Gobierno, suponiendo por tanto una ampliación de la red de radiodifusión de titularidad y gestión estatal, y sin alterar las competencias de gestión atribuidas a las CCAA sobre los múltiples digitales de cobertura territorial autonómica asignados a cada una de ellas.

Además, impone un plazo de tres meses para que el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre incorpore los múltiples destinados a emitir los canales digitales de la televisión de titularidad autonómica en el ámbito geográfico de las demás CCAA con las que comparten lengua.

Por último, el texto dispone que el Gobierno promueva, en el marco de las instancias internacionales competentes en materia de telecomunicaciones, las medidas necesarias
para la radiodifusión de los canales digitales de la radio y la televisión de titularidad autonómica en los territorios no pertenecientes al Estado español que compartan lengua en una forma idéntica o parecida.

La emisión del servicio público de comunicación audiovisual por ondas hertzianas terrestres de una Comunidad o Ciudad Autónoma en otra limítrofe y con afinidades lingüísticas y culturales, ya está prevista en el artículo 40.3 de la Ley 7/2010, de 31 de marzo, General de la Comunicación Audiovisual, siempre que así lo acuerden mediante convenio, y exista reciprocidad.

Por otro lado, la regulación actual fija dos múltiples digitales de ámbito autonómico en cada Comunidad Autónoma, (y en el caso de Cataluña, de tres); lo que se considera que es capacidad suficiente para dar cabida a este tipo de acuerdos. En este sentido, ya existen acuerdos entre Comunidades Autónomas, como es el caso de Cataluña con Illes Balears, o con Aragón, y conversaciones entre las Comunidades del País Vasco y Navarra.

La proposición de ley, sin embargo, pretende que se amplíe la red de difusión de titularidad y gestión estatal para dar cobertura y garantizar estas emisiones, sin que las Comunidades Autónomas tengan que hacer uso de estas capacidades que ya están a su disposición.

Pues bien, dada la actual ocupación de la banda de frecuencias utilizada para la difusión terrestre, la medida propuesta requeriría la planificación de nuevos múltiples digitales en la banda que quede disponible después de la liberación del dividendo digital.

Esto implicaría, en primer lugar, eliminar en buena medida las ventajas que supone el destinar el dividendo digital para la provisión de servicios de comunicaciones electrónicas, en aquéllas Comunidades Autónomas en las que este espectro se emplee parcialmente para la difusión de nuevos canales de televisión. La no disponibilidad del dividendo digital para prestar servicios de comunicaciones electrónicas imposibilitaría el cumplimiento de los objetivos nacionales y de la Agenda Digital para Europa de despliegue de banda ancha en movilidad, y provocaría perjuicios económicos inmediatos derivados de la imposibilidad de utilizar el dividendo digital para prestar servicios de comunicaciones electrónicas, que se estiman entre 12.000 y 16.000 millones de euros (adaptación a España de previsiones de la Comisión Europea).

Adicionalmente, la iniciativa impone al Estado la financiación de los costes de los nuevos múltiples para las Comunidades Autónomas afectadas, al atribuirle su gestión, lo que supone un coste recurrente anual en el entorno de los 15 millones de euros.

Finalmente, ya se ha llevado a cabo la reserva del dividendo digital para otros servicios distintos del de la radiodifusión, y se están realizando las tareas de liberación de esta banda de frecuencias. La planificación de todos los múltiples digitales en la banda que queda disponible para la radiodifusión está siendo especialmente complicada, sobre todo en zonas donde es necesaria la coordinación internacional de frecuencias, como Cataluña y País Vasco (coordinación con Francia), Galicia (coordinación con Portugal) y Andalucía (coordinación con Portugal, Marruecos y Argelia).

En este sentido, habría que dedicar también una gran cantidad de recursos a intentar llevar a cabo un replanificación de todos los múltiples digitales actuales, con gran coste económico para la administración, los operadores e, incluso, para los usuarios, por los cambios de canales que se producirían.

A título ilustrativo se estima que las cantidades que el Gobierno va a tener que destinar para compensar los costes incurridos por operadores de televisión y usuarios como consecuencia del movimiento de canales para liberar el dividendo digital, estaría en torno a los 600 y 800 millones de euros. La introducción de un nuevo múltiple digital provocaría la necesidad de revisar toda la coordinación internacional, en parte ya realizada, y modificar los canales de los nuevos múltiples ya otorgados a los operadores, con los consiguientes costes adicionales.

Estos costes serían aún mayores con la previsión de la proposición de ley de adoptar las medidas necesarias para la radiodifusión de los canales digitales de la radio y la televisión de titularidad autonómica en los territorios no pertenecientes al Estado español que compartan lengua en una forma idéntica o parecida.

Por todo lo anterior, la aprobación de esta proposición de ley tendría como consecuencia un aumento de los créditos presupuestarios, por lo que el Gobierno no presta la conformidad para su tramitación en virtud de lo establecido en el artículo 134.6 de la Constitución.

Madrid, 14 de octubre de 2010

EL SECRETARIO DE ESTADO
José Luis de Francisco Herrero

Els espanyols no són valencians( o catalans) i dubte molt que demòcrates

El (des)Govern Valencià, ajudat pels successius Governs Espanyols, porta anys i panys intentant evitar que els valencianets de a peu puguem veure la TV3, i castigant la propietària dels repetidors establerts a tot el país, amb multes astronòmiques. Per aconseguir això han precintat repetidors amb permís judicial i sense, han donat a cada nova televisió que apareixia al mercat les freqüències utilitzades a València, han utilitzat interferències per emmascarar la senyal, i tot allò que han pogut.

Motiu? Sembla bastant clar que un dels motius principals és evitar que, malgrat totes les mentides que diuen i repeteixen, la gent se n'adoni que el català i el valencià no són més distints que el madrileny i el sevillà.

De manera que, aquells que s'omplen la boca de liberalisme i de llibertat d'expressió, prohibeixen que les persones d'una certa zona puguin veure la televisió dels seus veïns, que, a més, emet en el seu propi idioma.

Com que ja n'estàvem més que farts d'aquestes històries, vam recollir firmes per una ILP (iniciativa legislativa popular) I, com que se'n necessitaven 500.000 se'n van recollir més de 600.000 per si de cas.

I ara resulta que el Govern Espanyol, a través del seu Ministeri de Foment, impedeix l'entrada al Parlament d'aquesta iniciativa, segons ells per motius econòmics.

Vinga ja, això no s'ho creu ni el tato.

Esperem que rectifiquin i deixin que la ILP es pugui discutir al Congrés, o caldrà demandar-los per prevaricació davant dels tribunals europeus.

Egunkaria. Absolts:Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga

Fa algún temps, molt poc, en aquestes mateixes pàgines, vaig parlar de l'injustificat tancament d'un mitjà de comunicació, l'Egunkaria, i dels excessius temps de reacció de la -diguem-ne només a fi d'entendre'ns- "justícia espanyola".

Com era d'esperar en bona lògica, els periodistes han eixit, tots ells sense excepció, absolts i ben absolts. Periodistes als quals el sistema judicial havia deixat sense poder exercir la seua llibertat d'expressió en aquest diari, des que, el febrer del 2003, un jutge -que, casualment, no era el "prevaricador" Baltasar Garzón, el qual havia rebutjat el cas per falta de proves, sinó el "fora de tota sospita" Juan del Olmo- l'havia tancat per (presumpta) concomitància amb l'ETA.

Set anys tancats són massa anys per un diari, o setmanari, o revista mensual (recordeu Triunfo, o Hermano Lobo, o diario Madrid). Clar que això no crec que importe massa als "demòcrates de tota la vida" que ens governen, hereus de les famílies triomfants i descendents dels sublevats contra la República espanyola.

No és la meua guerra. Cada cop ho tinc més clar que allò que passa en Espanya no és la meua guerra (o només ho és en tant que ocorre en un racó que geogràficament ens toca de ben a prop), però me n'alegre pels periodistes absolts, Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, i per les persones de bé a qui un tribunal especial (abans li dèiem TOP, i ara AN) els havia furtat els seus drets.

Endavant, xicons, no esteu sols.

(I esperem no estar-ho nosaltres amb les nostres petites reivindicacions com, per exemple, poder veure la TV3 a València, o, en general, el mitjà de comunicació que ens rote pels collons.)

Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta?

Em permet citar el meu paisà Raimon en una de les seues cançons, Qui pregunta ja respon com a introducció a aquesta història.

Fa aproximadament mes i mig, vaig escriure un e-mail a Vivian Reding, comisària europea per a la informació, societat i mitjans, referint-me a la resposta de la citada senyora a la interpel·lació de l'eurodiputat català Ramon Tremosa sobre les traves posades pel (des)govern valencià a la possibilitat de veure la TV3 al País Valencià.

Avui he rebut una resposta per correu ordinari (ja me l'anunciaven el passat 11 per e-mail) que em permet fer pública en aquest espai



He preguntat i he tingut la resposta que esperava, o que em mereixia (Qui pregunta ja respon, com diu Raimon)

Vejam

1) I do understand your unease about the situation in Spain and share your concerns. Commissioner Reding has always been a strong supporter of freedom of expression and plurality of opinions.

Puc entendre la vostra inquietud sobre la situació a Espanya i compartesc els vostres interessos. La Comisària Reding sempre ha estat una gran defensora de la llibertat d'expressió i la pluralitat d'opinions.

Comencem, per tant amb la clàssica "jo també he patit molt"

Però

2) From a legal point of view there is no evidence that European Union law is infringed. This is also explained in the Commissioner's response to the Parliamentary question of Mr Ramon Tremosa i Balcells (E-5389/09) you refer to. The possible waste of public money (as you allege) does not necessarily infringe EU law.

Des d'un punt de vista legal no hi ha cap prova de que s'hagen conculcat les lleis de la Unió Europea... Tal com també queda explicat en la resposta de la Comisària a la pregunta parlamentaria del senyor Ramon Tremosa i Balcells (E-5389/09) a la que us referiu. El possible malbaratament dels diners públics (tal com exposeu) no conculquen necessàriament les lleis europees.

La veritat és que jo no parlava de malbaratament de diners públics, encara que també, per suposat, és una altra forma d'enfocar-ho. Sobretot si, com és la meua idea, els diners invertits pel munt de valencians que ens hi vam rascar la butxaca, són tan públics o més que els que inverteix el nostre (mal)govern.

Clar que

3) However, legal remedies may be available under the domestic Spanish law allowing TV3 to bring this matter of alleged inequality and partiality of the administration before the competent Spanish courts.

Això no obstant, les lleis domèstiques espanyoles permeten accions legals per a que TV3 aborde aquest afair de desigualtat i parcialitat de la administració sota els tribunals competents espanyols.

Efectivament, senyora. En això estem. Recollint signatures (se'n necessiten mig milió) per poder portar aquest assumpte a les corts espanyoles.

I malgrat tot, si ara em demanassen sobre si vull pertànyer o no a Europa, tornaria a votar que sí.

I és que sóc incorregible.

I per treure'ns de damunt el mal gust de boca, escoltem la cançó d'en Raimon

QUI PREGUNTA JA RESPON

Raimon

Quants homes calen per a fer un país
quants països per a fer el món
quantes llibertats per a fer la democràcia
llibertats

Quantes cases calen per a fer un carrer
quants carrers per a fer una ciutat
quants arbres per a fer un espai verd
un espai verd

Quants obrers calen per a fer una classe obrera
quants burgesos per a fer una burgesia
quantes lluites per a véncer
quantes lluites

Quantes "apertures" calen per a trencar la tancadura
quants pagesos per a fer una pagesia
quantes amnisties per a fer l'amnistia
l'amnistia

Això em preguntava el vent a mi mateix
això em preguntava jo a mi mateix
qui pregunta ja respon
qui respon també pregunta

Un home no fa un país
Un país no fa el món
una llibertat no fa la democràcia
llibertat

Un obrer no fa una classe obrera
un burgès no fa una burgesia
una lluita no fa la victòria
una lluita

Una "apertura" no trenca la tancadura
un pagès no fa una pagesia
una amnistia no fa l'amnistia
l'amnistia

Això em preguntava el vent a mi mateix
això em preguntava jo a mi mateix
qui pregunta ja respon
qui respon també pregunta

Una carta a Vivian Reding

Avui mateix he enviat aquest correu a l'eurodiputada Vivian Reding

viviane.reding@ec.europa.eu

Commisioner for information, society and media

Benvolguda Miss Reding,

He llegit amb gran sorpresa la seua resposta a la interpel·lació que li va fer Ramon Tremosa sobre el tancament dels repetidors de TV3 a València.
Potser la seua resposta ha estat condicionada per la ignorància de la situació precària que pateix la llengua majoritària a València i la seua posició d'inferioritat tant als mitjans escrits com als radio-televisius.

Em tem que no sabeu que aquests repetidors foren pagats per subscripció popular, que que si són perseguits i clausurats és perquè mostren una realitat que tant el govern de València com el d'Espanya s'entesten en amagar.

Perquè la qüestió real de la nostra reclamació no és una altra que la llibertat i, quan nosaltres, la gent de València, parlem sobre el manteniment dels repetidors de televisió tancats, només estem parlant de la nostra llibertat i dels nostres drets.

Així que m'atrevesc a demanar-li que revise la seua postura en favor de la llibertat d'expressió i d'informació per a la gent d'un país europeu que no vol ser menys que els altres paísos.

Moltes gràcies i disculpe el meu pobre anglès.


Dear Miss Reding,

I read with very astonishment your answer to the interpellation which Ramon Tremosa did about the closure of the TV3 repeaters in Valencia.

Maybe your response has been conditioned by the ignorance of the precarious situation of the majority language in Valencia and its position of inferiority into both written and radio-television media.

I am afraid that you do not know that t hese repeaters were paid for by popular subscription, and that they are persecuted and closed because they shows a reality that both Valencian and Spanish governments try to hide.

Because the real matter of our claim is not another but the freedom, and, when we, the valencian people, talk about the maintenance of the closed TV repeaters, we are only talking about our freedom and about our rights.
So I dare ask you a review of your position in favor of freedom of expression and information for some people from an European country that does not want to be less than other countries
Thank you very much and I beg your pardon for my poor english

TV3 i País Valencià. La censura continua

I els jutges continuen a poc a poc donant-li la raó al (mal)govern i corrupte que patim. Els jutges, (on han nascut? d'on són? quin idioma parlen?) continuen negant-nos als valencians que puguem veure tranquilament la televisió que s'emet només tres-cents quilòmetres amunt, dins d'una Europa que es proclama sense fronteres, i dins d'un estat que és el nostre (potser perquè no ens deixen anar-nos-en)

I els successius governs d'aquest estat (què més dóna PP o PSOE, tots han fet igual) fregant-se les mans, ben contents i cofois d'aquesta restricció de la llibertat de premsa.

I els partits tan defensors d'aquestes llibertats individuals, fregant-se les mans ja que no és aquesta llibertat la que ells volen defensar, sinó la exactament contrària, bé que ho demostren contínuament.

I els valencians que, com li passava a aquell personatge de Molière, i malgrat totes les sentències d'aquest TSJV, parlen en prossa (català) sense adonar-se'n continuaran votant per ampla majoria aquests gavinots que estan omplint-nos de merda i malgastant els nostres impostos. O bé aquests socialistes als quals els pesen unes sigles (PSPV) que voldrien abandonar i ho faran només puguin.

El que he dit manta vegada: si fóssim negres votaríem Ku Klux Klan

Recepció de TV3 a València. Una oferta d'ACPV

València, 18 de desembre del 2008

NOTA DE PREMSA

ACPV OFEREIX LA SEUA XARXA DE REPETIDORS COM A SOLUCIÓ A LES NECESSITATS TÈCNIQUES PER PODER VEURE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

Les declaracions del ministre d’Indústria ahir mateix al Congrés espanyol deixen clar que el Govern espanyol no pensa cedir un nou multiplex a l’actual Govern valencià.

D’altra banda, la continuïtat de la recepció de TV3, Canal 33, 3/24 i el canal 300 es veu amenaçada al País Valencià per la voluntat de l’actual Govern valencià d’imposar la censura sobre aquesta recepció amb l’intent de tancament del conjunt de repetidors que la fan possible (recordem que fins ara el Govern valencià ha aconseguit tancar 3 repetidors –Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet- i deixar sense aquesta recepció les comarques de l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, i que si no n’ha tancat més ha estat gràcies a que 3 jutjats ens han donat la raó i ho han impedit de moment).

Davant d’aquesta situació de bloqueig, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol recordar que fa un any, quan es va produir el tancament del repetidor de la Carrasqueta, ja vam avisar que la via de l’acord amb el Govern valencià era una via morta, a causa de la nul·la voluntat d’aquest per arribar a cap acord. Un any després, els fets ens donen la raó: en tot aquest temps, no només no s’ha signat cap acord de reciprocitat, sinó que a més s’ha fet un pas endavant en el procés de tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià.

En aquest mateix sentit, ACPV recorda que existeix una xarxa de repetidors que durant 25 anys han fet possible la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals al País Valencià, i que per tant el problema no és tècnic sinó polític. Com a primer pas per a la solució, només caldria retirar l’expedient administratiu i les multes contra ACPV per aquest motiu, i partir de la base tècnica que ja existeix.

Per tot això, ACPV insta al Govern valencià a deixar d’utilitzar el fals argument de les necessitats tècniques i de buscar imaginaris enemics exteriors –com habitualment fa en tants altres temes-, i assumir publicament els fets: que estem parlant d’un conflicte artificial creat per raons polítiques i que, per tant, per a solucionar-lo només necessita de bona voluntat política per part de qui l’ha creat, que és l’actual Govern valencià.

TV3 al País Valencià. Un altre repetidor tancat. Un altre atemptat contra la llibertat d'informació. Ara la Ribera

Aquesta és la llibertat d'informació que vol el PP.

Per cert,

on són UPyD i els seus manifestos en defensa del sexe dels àngels?

CANAL 9 SÍ, TV3 NO

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT CLAUSURA SORPRESIVAMENT ELS REPETIDORS DE LLOSA DE RANES I ALGINET

LA RIBERA I LA COSTERA JA NO VEUEN TV3

AVIAT ES COMPLIRÀ UN ANY DE L’APAGADA DEL REPETIDOR DE CARRASQUETA (Comarques del Sud)

Les converses polítiques que havien de resoldre la situació de TV3 al País Valencià així com garantir la reciprocitat de les emissions dels territoris que comparteixen llengua i cultura, han dut Canal 9 al Principat de Catalunya, però el resultat al País Valencià ha estat el contrari: en compte de normalitzar les emissions de TV3, els ciutadans veiem com van mica en mica desapareixent. Fa un any les comarques del Sud, ara, les comarques centrals del País.

Aquest matí, sense preavís i després d’haver ajornat més de cinc mesos el tancament dels repetidors d’Alginet i Llosa de Ranes, autoritzat judicialment com a mesura provisional des de juny de 2008, els tècnics al servei de la Generalitat valenciana han procedit a la seua clausura. S’ha posat fi així a les emissions de TV3 a les comarques de la Ribera i la Costera.

En efecte, a les 10 i 12 hores respectivament, els ciutadans valencians d’aquestes comarques han perdut, de forma instantània i indefinida, el senyal que des d’Alginet i Llosa de Ranes emetia la programació completa, en TDT, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: TV3, C33, 300 i 3/24.

L’autorització d’entrada de la mesura provisional estava concedida pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 de València, però es troba en fase d’apel·lació davant el TSJ per haver interposat un recurs l’entitat sancionada, la Fundació Ramon Muntaner. Aquest recurs encara no està resolt.

L’expedient del que deriva aquesta ordre provisional va concloure el passat 2 de setembre, data en què es va notificar a la Fundació Ramon Muntaner una multa de 100.000 euros i l’ordre definitiva de tancament dels repetidors. Aquesta sanció, contra la que es va interposar recurs d’alçada, pendent a hores d’ara, serà també recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia.

A hores d’ara, a gairebé dos anys de l’inici de les actuacions contra la TV3 al País Valencià dutes a terme per la Generalitat, no hi ha encara sentència de fons sobre aquest afer, pendent al Tribunal Superior de Justícia Valencià.

Tampoc el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la Llei Valenciana del Sector Audiovisual, utilitzada per la Generalitat per a avalar la seua actuació i impugnada des de 2007 pel Govern de Madrid per usurpar competències estatals.
D’altra part, el proper 9 de desembre farà un any del tancament del repetidor que donava senyal a la ciutat d’Alacant i comarques del Sud, el de Carrasqueta, ubicat a la localitat de Xixona.

La Fundació Ramon Muntaner i Acció Cultural del País Valencià, encoratgen tots els seus socis i simpatitzants a fer pública la protesta contra aquest nou tancament i retallada de drets cívics i manifesten que sostindran totes les accions judicials i extrajudicials necessàries per defensar l’emissió de TV3 a terres valencianes.

Notícies del País Valencià.

LA KALE BARRAKA CONTINUA, i la policia nacional (d'Espanya, of course, n'hi alguna altra?) amb la mirada perduda, i xiulant, com sempre.

Llegit avui a Levante-Emv:

DOS NUEVOS ATAQUES AL BLOC

Una piedra de considerable tamaño rompió la madrugada del lunes un cristal de la sede del Bloc en Valencia. Es el tercer ataque violento que sufre la formación en menos de un mes.

Carlos Alós, Valencia

También ayer, el local del partido en Gandia amaneció con pintadas, en el quinto incidente en menos de dos años. A finales de septiembre una concejal nacionalista en l'Alqueria de la Comtessa (la Safor) recibía el impacto de una piedra en un ojo durante el Correllengua, una marcha festiva en defensa de la lengua.

Además, los destrozos y pintadas se producen después de que la sede del sindicato Stepv fuera objeto de pintadas con insultos tras el Nou d'Octubre, cuando se desplegó una cuatribarrada desde el edificio de Intersindical Valenciana que retrasó la salida en procesión de la Senyera.

El secretario general del Bloc, Enric Morera, reclamó ayer "actuaciones contundentes" para detener lo que considera "una escalada de violencia". El líder del Bloc afirma que detener a los autores de estos actos, que equiparó a los de violencia callejera en el País Vasco, no está en la agenda de los responsables políticos de la Policía. Morera envió la pasada semana una carta al ministro de Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, y ayer reclamó al secretario general del PSPV, Jorge Alarte, que informe a la vicepresidenta, María Teresa Fernández De la Vega, de los incidentes ante la "pasividad" de la Delegación del Gobierno.

*****************

L'ULTRADRETA A VALÈNCIA GAUDEIX D'UNA SALUT DE FERRO, i la policia nacional (d'Espanya, of course, n'hi alguna altra?) amb la mirada perduda, i xiulant, com sempre.

Llegint al Levante-Emv

PROTESTAS A INTERIOR POR LA CHARLA DE UN NAZI

El centro Simon Wiesenthal, dedicado a la persecución de nazis en todo el mundo, ha remitido una carta de protesta al ministro del Interior español, Alfredo Pérez Rubalcaba, por la conferencia pronunciada por Manfred Roeder en la sede de la ultraderechista Alianza Nacional (AN) en Valencia.

José Parrilla, Valencia

El director de relaciones Internacionales del Centro, Shimon Samuels, pide a España que acate sus compromisos con la Unión Europea en materia antirracista y asegura que la presencia de Roeder en nuestro país "traiciona" el compromiso de los Pactos de la Moncloa con la Democracia.

Alianza Nacional ya organizó el pasado 23 de noviembre en Valencia una polémica conferencia del ex miembro del Ku Klux Klan David Duke que mereció el rechazo de entidades políticas y sociales y que, sin embargo, se desarrolló sin ningún obstáculo institucional.

Ahora, casi un año después, este grupo ultraderechista ha celebrado una conferencia titulada "Mi vida durante el reich" a cargo de Manfred Roeder, detenido y condenado en Alemania por negar el Holocausto, incitar al racismo y simpatizar con el régimen Nacionalsocialista. Pero esta vez la noticia a traspasado nuestras fronteras y ha llegado el centro Simon Wiesenthal de Los Ángeles, que el mismo día de la conferencia envió una carta a Pérez Rubalcaba reprochándole la pasividad ante este tipo de actos y exigiéndole su prohibición.

En esa carta, el director de relaciones Internacionales del centro, Shimon Samuels, resalta el hecho de que Alianza Nacional presente a Roeder como una persona que trata de "sacar a los jóvenes europeos de un letargo forzado desde 1945" y exige al Gobierno español que acate sus pactos políticos.

Los compromisos

En concreto le exige que "acate los compromisos adquiridos en materia antirracista con la Unión Europea, el Consejo de Europa y la Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa".

Es más, asegura que "los Pactos de la Moncloa, que aseguraron el retorno de la Democracia a España, son traicionados por la contaminante presencia de Manfred Roeder en territorio español". "Nosotros le exigimos que detenga este festival del odio y prohíba futuras comparecencias de esta clase", concluye Samuels.

Por su parte, José Manuel Soria, delegado de AN en Valencia, aseguró que esta queja es un intento de coartar su libertad de expresión y anunció que habrá más charlas de este tipo. Ya tienen programadas al menos tres más y una de ellas volverá a tener como protagonista al ex líder del Ku Klux Klan David Duke.

*****************

LA RECEPCIÓ DE LA TV3 CONTINUARÀ, PER ARA, A LA ZONA DE VALÈNCIA I L'HORTA, els jutges van donant-nos la raó, però la CHENERALITÀ comunitàriament valenciana continua intentant impedir la recepció del senyal televisiu. I els abrandats defensors de les llibertats ciutadanes (espanyols, of course) que tant i amb tanta raó, es desganyitaven contra Chavez i Castro, sense dir ni piu. On sou, Savater and company, que no feu un manifest en defensa de la llibertat d'informació dels valencians? O és que no us importa?

Llegit a Vilaweb

Per ACPV, la resolució contra el tancament de repetidors de TV3 és una 'batalla guanyada'

Un jutge de València denega al govern el permís de tancar el repetidor de Perenxisa perquè ho considera una mesura desproporcionada

'Per tercera vegada els tribunals ens tornen a donar la raó', explica a VilaWeb el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, sobre la resolució judicial que va rebre ahir la Generalitat valenciana contrària al tancament d'un repetidor de TV3 al País Valencià. El jutjat de contenciós administratiu número 5 de València ha denegat la petició de precintar el repetidor de Perenxisa, propietat d'ACPV, perquè seria desproporcionat.

Gisbert recorda que el repetidor de Perenxisa és el més important, políticament, perquè dóna cobertura a l'àrea metropolitana de València.

'És el tercer tribunal que decideix d'esperar la resolució del Tribunal Superior de Justícia abans d'executar l'expedient administratiu del govern', diu Gisbert, que qualifica la resolució de 'batalla guanyada', si bé encara cal esperar que el TSJPV resolgui el recurs d'ACPV contra l'expedient del govern.

Arguments jurídics

La resolució judicial diu: 'No s'expliciten els efectes de la infracció, ni l'evitació de perjudicis que afecten els titulars de concessions de servei públic que puguen causar aquestes emissions no autoritzades, ni la urgència del cas a l'hora de practicar aquesta mesura, que comporta una afectació del dret de la llibertat d'expressió i de comunicació reconegut en la constitució com a dret fonamental en el seu article 20.1'

El jutge recorda també que sobre el fons de la qüestió, és a dir, sobre la llei valenciana sobre la qual el govern actua contra les emissions de TV3, hi ha pendent un recurs d'inconstitucionalitat. Aquesta és la tercera resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3. En aquest mateix sentit es van pronunciar el jutjat del contenciós número 2 de València respecte del repetidor del Montdúver (Safor) i el jutjat del contenciós número 1 de Castelló respecte del repetidor del Bartolo (la Plana).

Així, doncs, segons Gisbert, de les quatre resolucions judicials que hi ha de moment, només una ha resolt en favor de la Generalitat: la que va permetre el tancament del repetidor de la Carrasqueta, que feia arribar el senyal a Elx i Alacant.

'No hi ha cap acord de reciprocitat'

Toni Gisbert assegura que no hi ha cap acord de reciprocitat entre TVC i Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). 'Hi ha la voluntat de la Generalitat de Catalunya, però el govern valencià no ha signat cap acord de reciprocitat. És més, la intenció de la Generalitat valenciana és de tancar TV3', explica. I afegeix: 'Mentre la Generalitat no signe cap paper, qualsevol qüestió respecte de l'acord de reciprocitat no fa sinó marejar la perdiu.'

*****************

I la pluja continua. Com diu Raimon:

AL MEU PAÍS, LA PLUJA NO SAP PLOURE