Vaig llegir fa temps a "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" de D. Manuel Sanchis Guarner que, referint-se al meu poble, hi ha una dita: "Els de Polinyà són fenolls".
Però don Manuel no en parlava, i per tant he de suposar que ho desconeixia, d'un plat típic al meu poble i només al meu poble que jo sàpiga, de la setmana santa: La fenollada o fenollà, com diem per aquí baix, a València.
El plat, del qual estem molt orgullosos, és una espècie de potatge de quaresma (els de bacallà o abaejo com diem per ací), però una mica especial, utilitzem els brots tendres del fenoll, cosa que li confereix un agradable i molt aromàtic sabor amarg.
En poques paraules, es couen els brots tendres del fenoll, acabats de segar, en aigua, això sí, canviant-la dues o tres vegades per llevar-li l'amargor. Se'ls afegeix un grapat de fulles d'espinacs i bacallà dessalat i prèviament sofregit, perquè vaja coent-se. Afegiu un polsim de pimentó roig, uns cigrons, i quan ja estiga tot cuit, s'escalda un ou per comensal.
Recorde que quan arribava la setmana santa, el fenoll s'acabava i calia anar a segar-lo a l'altra banda del riu, a Albalat, on la burla solia ser: "Bon dia, cavallers, què, fent brossa pels conills?" Clar, que la resposta, també tòpica, era: "No, ens que hem sabut que diumenge feu paella, i tenim que alimentar-vos les rates" (A Albalat, hi havia el costum de fer paella amb rates de marjal, també dites d'aigua, o d'arròs)
I és que, al meu poble, la setmana santa no tenia processons vistoses, ni vestes, ni natzarens, ni cornetes i tambors, només les matraques (no podien sonar les campanes des del divendres a les tres) que anunciaven els oficis, però en canvi mantenia una cuina especial com la paella de bacallà amb ceba i patates, la fenollada, o el magnífic i hipercalòric arnadí com a postre.
Ara la fenollada va acabant-se: cada cop menys gent sap fer anar la corbella. Cada vegada menys gent sap ni tan sols què és una corbella, una falç, o una dalla.
Llàstima.
Però don Manuel no en parlava, i per tant he de suposar que ho desconeixia, d'un plat típic al meu poble i només al meu poble que jo sàpiga, de la setmana santa: La fenollada o fenollà, com diem per aquí baix, a València.
El plat, del qual estem molt orgullosos, és una espècie de potatge de quaresma (els de bacallà o abaejo com diem per ací), però una mica especial, utilitzem els brots tendres del fenoll, cosa que li confereix un agradable i molt aromàtic sabor amarg.
En poques paraules, es couen els brots tendres del fenoll, acabats de segar, en aigua, això sí, canviant-la dues o tres vegades per llevar-li l'amargor. Se'ls afegeix un grapat de fulles d'espinacs i bacallà dessalat i prèviament sofregit, perquè vaja coent-se. Afegiu un polsim de pimentó roig, uns cigrons, i quan ja estiga tot cuit, s'escalda un ou per comensal.
Recorde que quan arribava la setmana santa, el fenoll s'acabava i calia anar a segar-lo a l'altra banda del riu, a Albalat, on la burla solia ser: "Bon dia, cavallers, què, fent brossa pels conills?" Clar, que la resposta, també tòpica, era: "No, ens que hem sabut que diumenge feu paella, i tenim que alimentar-vos les rates" (A Albalat, hi havia el costum de fer paella amb rates de marjal, també dites d'aigua, o d'arròs)
I és que, al meu poble, la setmana santa no tenia processons vistoses, ni vestes, ni natzarens, ni cornetes i tambors, només les matraques (no podien sonar les campanes des del divendres a les tres) que anunciaven els oficis, però en canvi mantenia una cuina especial com la paella de bacallà amb ceba i patates, la fenollada, o el magnífic i hipercalòric arnadí com a postre.
Ara la fenollada va acabant-se: cada cop menys gent sap fer anar la corbella. Cada vegada menys gent sap ni tan sols què és una corbella, una falç, o una dalla.
Llàstima.
