Oratge i processons. O la fe ja no és el que era.

A València tenim un sant molt especial i nostre, sant Vicent Ferrer. Un sant que, segons la tradició, sempre va predicar en el nostre idioma, tant ací, com a la xurreria, o inclús a la Bretanya francesa, on acabà morint i on resta enterrat a la Seu de Vannes (Gwened en bretó).

(Dues anotacions: primera, fou una persona molt viatgera; segona, entre els seus innumerables miracles també haurem d'afegir el do de llengües)

Per motius que desconec, els valencians celebrem la seua festa dilluns de la segona setmana de Pasqua, festivitat amb la que tanquem aquests dies d'esbarjo i berenars al camp iniciats quan els espanyols acaben la seua setmana santa de processons d'encaputxats i saetes, quan no de penitents i masoquistes flagelants.

Encara que no és festa oficial (només local a alguns pobles entre els quals València) bona part dels valencians aprofiten per anar més o menys lluny i eixir del poble.

Allà on sí que ho és, de festa, hi han processons molt vistoses, aquestes processons típiques de València, nascudes quan la Contra-reforma, amb escenes bíbliques (Adam i Eva, el "güelo" Colomet (Noé), Josuè tombant la muralla de Jericó, i altres) i balls típics (dansaes, bastonets, espases, cavallets, teixidors, dels arcs, etc. etc.)

Tota aquesta llarga introducció és per dir que, a Cullera, on sant Vicent no només és patró, sinó que el dia és important festa local, hi ha concert de bandes, i mascletada i... processó.

Però enguany, a l'hora prevista, han caigut quatre gotes mal comptades, i la processó no s'ha arribat a produir. I tampoc l'endemà, que ha estat tot el dia plovent, o ploviscant, o purnejant.

I he imaginat què haguéssem pensat i dit si, una qualsevol manifestació autoritzada, per culpa de l'oratge (del mal oratge) la volguéssim traslladar a l'endemà "és que es mullen les pancartes i es fan mal bé, senyor alcalde, demà tornarem a ocupar els carrers, no s'amoïne"

En fi, que la fe ja no és allò que era.

Q.e.d.

La setmana santa andalusa contra l'avortament

Llegesc aquesta notícia al País, i em quede cavil·lant si és admisible, lícit, i equitatiu, aprofitar el permís de manifestació i sorollosa ocupació dels carrers per part dels passos i confraries de setmana santa, amb l'ànim de protestar contra l'avortament. O siga, per expresar uns motius distints dels que els soferts espectadors esperen.

Possiblement sóc molt innocentot, però crec que aquestes processons ja fa molt temps que no els hi pertanyen d'una forma exclusiva, i que la intenció d'usar-les per proclamar uns principis polítics disfressats de protestes morals, només té un sentit: adjudicar-se tot un cabàs de gent, d'espectadors, que simplement passaven per allí, a contemplar la festa.

No em sembla ètic, ni correcte, ni moral.

Clar que, com que jo sóc ateu...

8 de setembre in absentia. Homenatge a Algemesí

Avui, 8 de setembre, festa de la nativitat de la mare de déu, celebrada a gran part de la geografia espanyola, sota les més diverses advocacions, Algemesí celebra la festa de la seua patrona, la Mare de Déu de la Salut.

Per què aquest post? Per dos motius molt senzills i elementals:

Algemesí és molt a prop del meu poble
La Muixeranga és un ball i una música que molts valencians voldríem el nostre himne.

La processó, o com diem a La Ribera, la professó, és espectacular, ja que conserva una sèrie de trets típics, com les escenes bíbliques, els balls dels gremis, i sobretot la muixeranga. La Muixeranga és un ball que, a poc a poc, ha anat estenent-se a tot el territori valencià, i que ha estat l'origen dels castells i castellers a Catalunya. Segurament portats pels llauradors valencians que van anar al delta de l'Ebre el segle XIX a plantar arròs.

He trobat aquests tres vídeos, corresponents a un programa de televisió del 2005, sobre la processó, o millor dit, sobre les processons (una la vespra, i dos el dia de la festa) que són una mostra bastant completa del que pretenc dir.

Entre els balls atenció a l'últim, el dels tornejants, no us recorda en certa forma l'aurrescu?