Avui 20 de gener de l'any de gràcia 2009, dia de Sant Sebastià, Israel, a corre-cuita, s'apressa a retirar tancs i tropes de la franja de Gaza, abans no comence la investidura de Barack Obama.
I em fa la lleugera impressió que aquesta decisió precipitada, com la signatura fa pocs dies d'una treva, no ha estat induïda ni per l'inexistent i indigna Europa, ni pels febles governs àrabs moderats, ni per un Vaticà molt més preocupat de la seua criminal lluita contra els anticonceptius, ni per les manifestacions que s'han anat produint en diverses ciutats del món.
No. Aquesta retirada, i perdoneu-me la presumpció d'una anàlisi segurament infundada, és deguda a que, per primer cop en moltíssims anys, Israel es troba insegura de la resposta del president d'Estats Units.
I això em fa albirar que potser hi queda una remota esperança, un petit bri d'esperança.
Que aquest podria ser l'inici del final d'aquesta bàrbara i criminal massacre d'un poble que va ésser enganyat pels seus "amics" i que l'any 48 va optar per una política equivocada, intentant llençar a la mar a una gent que acabava de sofrir un genocidi i no es trobava disposada a moure's ni un pam d'un terreny que després de 2000 anys tornava a poder dir seu. (I no vull escatir si la decisió Balfour era més o menys injusta que ho era en gran mesura)
Que Obama té molts fronts oberts tots ho sabem, i aquest, junt amb el de Guantánamo, serà un dels més visibles.
Confiem en que no ens defraude.
I em fa la lleugera impressió que aquesta decisió precipitada, com la signatura fa pocs dies d'una treva, no ha estat induïda ni per l'inexistent i indigna Europa, ni pels febles governs àrabs moderats, ni per un Vaticà molt més preocupat de la seua criminal lluita contra els anticonceptius, ni per les manifestacions que s'han anat produint en diverses ciutats del món.
No. Aquesta retirada, i perdoneu-me la presumpció d'una anàlisi segurament infundada, és deguda a que, per primer cop en moltíssims anys, Israel es troba insegura de la resposta del president d'Estats Units.
I això em fa albirar que potser hi queda una remota esperança, un petit bri d'esperança.
Que aquest podria ser l'inici del final d'aquesta bàrbara i criminal massacre d'un poble que va ésser enganyat pels seus "amics" i que l'any 48 va optar per una política equivocada, intentant llençar a la mar a una gent que acabava de sofrir un genocidi i no es trobava disposada a moure's ni un pam d'un terreny que després de 2000 anys tornava a poder dir seu. (I no vull escatir si la decisió Balfour era més o menys injusta que ho era en gran mesura)
Que Obama té molts fronts oberts tots ho sabem, i aquest, junt amb el de Guantánamo, serà un dels més visibles.
Confiem en que no ens defraude.
