Avui, llig a VilaWeb que Ex-membres de Contrastant qüestionen els recomptes de la manifestació del 10-J, i que tot i la innegable importància de la manifestació, la consideren lleugerament inferior en assistència a la del 15 de febrer de 2003 contra la guerra de l'Irac, ço que vol dir, clar i ras, que la xifra real estaria per sota dels tres-cents quaranta mil participants comptabilitzats per aquest grup dissortadament dissolt, xifra, no obstant, que Déu n'hi do.
Però allò que em sembla més interessant de l'article és el document que inclou on Miquel Almirall i Vicent Conca, deixen com un drap els mètodes emprats per l'empresa Lynce. Assegure que no té desaprofitament.
Amb aquest text volem analitzar alguns aspectes del recompte que l’empresa Lynce va fer de la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim”, celebrada el passat 10 de juliol a Barcelona.
Abans d’exposar les nostres crítiques, hem de dir que estem d’acord amb Lynce que:
No hi havia ni un milió ni mig milió de persones. Això ho sabem des de fa 11 anys, ja que Contrastant va néixer qüestionant precisament aquestes xifres fora de mida. Amb una metodologia que vam anar modificant amb la pràctica, vam aconseguir ensorrar aquest mite, si més no a Catalunya. Ben segurament, ni al nostre país, ni al País Basc ni a Espanya mai no hi ha hagut una manifestació d’aquestes dimensions.
La xifra d’un acte massiu és important. De fet, totes les valoracions es fan a partir del nombre d’assistents.
La tecnologia i el mètode que usa Lynce poden ser molt vàlids per a manifestacions o concentracions en què es puguin fer unes fotos nítides del moment de màxima afluència i en què hi hagi poc o nul moviment de manifestants fora del recorregut oficial. A més, aquesta tecnologia pot permetre precisar a la llarga la magnitud de les densitats d’una manifestació i la seva variabilitat, una problemàtica que a Contrastant ens va preocupar molt durant la nostra existència. Per contra, el mètode i la tecnologia emprats per aquesta empresa revelen moltes mancances en manifestacions com la de dissabte, en què el moviment de gent fora de l’itinerari va ser constant i gens menyspreable i en què hi ha un col·lapse a la capçalera, que en el cas del 10 de juliol no es pot atribuir al fet que via pública triada per manifestar-se tingui una amplada reduïda, sinó més aviat el contrari (entre 60 i 63 metres, segons els carrers).
Dit això, respecte al recompte de la manifestació del passat 10 de juliol, observem les mancances i deficiències següents:
Lynce va trigar tres dies mig a reconèixer les mancances i errors del seu recompte. Tot i així, la seva explicació conté encara moltes incògnites, com anirem veient.
A més, el marge d’error a l’alça és molt alt per a una metodologia que, amb uns estris sofisticats, es vanta de “contabilizar a los asistentes uno por uno”. D’altra banda, no s’explica per què aquest marge és del 20% i no pas del 25% o el 30%, o del 15% o el 10% com fins ara, segurament perquè no hi ha cap raó més o menys objectivable. Aquest marge d’error sembla, doncs, arbitrari. I quan és elevat, invalida l’”uno a uno”.
Un dels errors més greus del recompte és l’hora (20:30 hores) en què es va fer, fet que l’empresa assumeix parcialment. En un principi, Lynce va argumentar que “la elección de esta franja horaria para la estimación de participación obedece, según el director de Lynce, a que era en ese momento cuando se disponía de los mejores datos desde un punto de vista técnico de medición.” (El Mundo, 12 de juliol de 2010) Però que en aquella hora es disposés de “los mejores datos desde un punto de vista técnico de medición” no vol dir que fos el moment més adequat per fer-lo.
En aquella hora feia 55 minuts que, per descongestionar la manifestació i aconseguir que una part de la gent marxés, l’organització havia donat pas a la lectura d’un text i al cant dels Segadors. A les 19:37 (moment en què es va cantar per primer cop l’himne nacional), ja hi havia gent, doncs, davant la tarima i, per tant, la manifestació ocupava tot l’itinerari oficial, evidentment amb densitats diferents. D’altra banda, hi havia gent esperant als Jardinets de Gràcia, al voltant del Llapis i entre Diagonal i Enric Granados. A aquesta gent cal afegir-hi la que hi havia als carrers que travessen el Passeig de Gràcia, direcció a Pau Claris i la Rambla Catalunya. Hi ha un nombrós grup de gent a Rambla Catalunya. Doncs bé, el recompte de Lynce de les 20:30 només agafa la gent que hi havia entre Passeig de Gràcia-Mallorca i plaça Tetuan, raó per la qual és impossible que aquest sigui “el momento ideal de mayor aglomeración”, tal com es prescriu el seu mètode.
A més, és obvi que l’ocupació del Passeig de Gràcia, per exemple a les voreres, no era igual a les 19:30 que una hora més tard.
No és cert que quan Lynce va fer el recompte la manifestació “había finalizado unos diez o quince minutos antes.” Suposem que es refereix a la capçalera on anaven els presidents, que havia plegat a les 20:05. Per tant, vint-i-cinc minuts abans del recompte Així doncs, l’argument defensiu fet servir per l’empresa, feia molt poc que la manifestació havia acabat, ensorra.
Com que la medició es va fer massa tard, augmenta la probabilitat de deixar molta gent fora del recompte, un problema habitual en manifestacions en què hi ha un col·lapse a la capçalera oficial, que el passat 10 de juliol va trigar dues hores a arribar a l’inici de la Gran Via des del carrer Aragó-Passeig de Gràcia (350 metres) i es va dissoldre 700 metres abans del final del recorregut previst. Lynce reconeix aquest col·lapse quan afirma que “en el caso que nos ocupa, no hubo esa clara definición de grupo humano que se mueve desde un lugar específico para alcanzar otro, sino más bien una cuasi-concentración: la multitud ocupó todo el itinerario (y algunas zonas adyacentes) y fue la cabecera (la pancarta sostenida por los políticos de primera fila) los que tuvieron que "navegar" en ese mar de personas.”
Aquesta afirmació encara fa més més incomprensible la decisió de fer el recompte a les 20:30, perquè si bé és cert que la capçalera amb els polítics mai no va arribar al final del recorregut, cal insistir que Lynce va tenir un moment idoni per fer la seva medició-estimació: a les 19.37, quan ja hi havia algun miler de persones a la plaça Tetuan atès que l’Orfeó Català comença a cantar l’himne nacional.
Per tant, a les 20:30 havien marxat força manifestants, perquè o bé havien arribat al final (o a prop) de Tetuan (cal recordar que en tres quarts d’hora es buiden un Camp Nou i els seus voltants) o, sobretot, ja en tenien prou amb dues hores i mitja a la manifestació-concentració. S’ha de tenir en compte que la manifestació va avançar molt lentament (per exemple, la gent aplegada a la part superior del passeig de Gràcia –el llapis i els Jardinets-
no es va moure fins a les 20:00 hores) i la xafogor i el fet que hi haguessin molts nens i moltes persones d’avançada edat segurament va fer augmentar el nombre de gent que va decidir anar-se’n de la manifestació abans de les 20:30. Per exemple, cap a les 19:45 una gentada se n’anava pel carrer Provença en direcció a Rambla Catalunya, és a dir, en direcció contrària a Tetuan.
Així doncs, tenint en compte aquestes deficiències, trobem fora de lloc que Lynce asseguri categòricament que “incluso teniendo en cuenta otras posibilidades de inclusión de más gente (personas que desisten, fatigadas de esperar ante el tapón de Diagonal u otras zonas, o incluso padres que han acudido con sus hijos y, tras un rato de espera al sol prefieren llevarlos a otro lugar menos concurrido y a la sombra), pensamos sinceramente que en el mejor de los casos no se hubieran acercado a otra de las cifras míticas: 100.000 personas.” Si bé considerem mitica la xifra d’un milió i fins i tot de mig milió, per nosaltres no ho és pas la xifra de 100.000. És, simplement, una xifra rodona. A més, què té de científic l’adverbi sinceramente? Aquesta manifestació va aplegar menys que la del 15 de febrer de 2003, però sens dubte en va aplegar força més que qualsevol altra que hàgim mesurat.
Lynce ha anat reconeixent, al llarg d’aquests dies, que hi havia més espai ocupat abans del seu recompte. Divendres a les quatre de la tarda reconeixia que hi havia gent a Diagonal-Via Augusta i, sobretot, a la Rambla de Catalunya. Tanmateix, aquest reconeixement només implica afegir 6.000 manifestants al nombre inicial més i un 5% més de marge d’error al total de manifestants. És a dir, ha afegit 10.000 manifestants més.
A les fotos ofertes per Lynce no es veu l’ocupació de la Gran Via a l’hora del recompte. Només hi ha unes fotos sense zoom de l’ocupació d’aquesta zona a les 19:45.
Tampoc no sabem quina és l’àrea aproximada de les zones amb escassa visibilitat, a causa l’”arbolado y alguna zona no claramente visible de las aceras”. Aquest problema afecta determinades zones del Passeig de Gràcia i especialment de la Gran Via. Segons l’empresa, aquesta és la raó per què s’ha d’aplicar un marge d’error del 20% a l’alça. Tanmateix, segons El Mundo “como a lo largo del itinerario hay zonas con árboles, que impedían ver con claridad a los manifestantes, aplicaron un sistema de catas: seleccionaron 15 fotografías de las zonas donde se aprecian más asistentes y practicaron una extrapolación a todo el recorrido.” És a dir, hi ha una incoherència entre el que Lynce afirma al seu web i el que va explicar a El Mundo.
Si realment hi ha hagut extrapolacions, Lynce no detalla en cap moment quines són les zones afectades per aquestes extrapolacions i quina densitat s’hi ha projectat.
Tampoc no s’explica quina àrea ocupen les “diferentes mediciones y "catas" en algunas de las zonas del Paseo de Gracia, a las 19:45 horas”. I tampoc no sabem si són les úniques que s’han fet i, si no és així, quines són les altres i per què s’han escollit les que es veuen a les fotos 15 i 16 del seu web.
L’empresa no proporciona un informe detallat de les diferents densitats de la manifestació en diferents moments. Sobre aquesta qüestió, sobta que hi hagi alguna informació escadussera a la premsa i cap al web.
Lynce afirma que hi ha un fotògraf que fa fotos de possibles zones que el zeppelin no pugui visualitzar correctament i que, a més, pren densitats. Pel que fa a les zones, és curiós que no hi hagi al web cap foto a peu de terra i que no hi surti cap carrer transversal i paral·lel. El fotògraf havia de veure que, a dos quarts de vuit, hi havia gent, com a mínim, als carrers transversals.
A la foto 15 de l’apartat Recompte es diu que es tracta d’una “vista aérea del Paseo de Gracia desde Diagonal hacia Gran Vía, a las 19:45 horas”, però realment no s’hi veu el Passeig de Gràcia sencer sinó només una petita part d’aquesta via.
En general, i és un mancança habitual de Lynce, aquesta empresa no ofereix la possibilitat de veure en zoom totes les fotos que s’han fet servir per al recompte. Així, de la manifestació que comentem només hi ha una foto de la cruïlla Gran Via-Passeig de Gràcia i no correspon tampoc a la que s’ha utilitzat per comptabilitzar els manifestants. Però cal afegir-hi un altre problema: a diferència d’altres manifestacions, el zoom de la mostra és poc potent i no permet que puguem fer un recompte artesanal.
A continuació, volem comentar algunes declaracions del director de Lynce al diari El Mundo:
“Nosotros no tenemos ideología, hacemos sociología, y punto. Otra cosa es la utilización que quieran hacer de nuestro trabajo.”
En primer lloc, és fa molt difícil de creure que Lynce no tingui ideologia. Contrastant mai no va afirmar res per l’estil, perquè sí que teníem una ideologia. Acceptar aquesta limitació és fonamental per intentar objectivar les anàlisis i és el que fa qualsevol que pretengui ser sociòleg. A més, és un principi metodològic sospitar de qualsevol que afirmi que no té ideologia.
En segon lloc, Lynce afirma que es limita a comptar, “sense cap ideologia al darrere” i que no és responsable de la interpretació que es fa de la seva xifra. Ara bé, El Mundo del 12 de juliol publica tres imatges de la manifestació que només poden haver estat aportades per aquesta empresa i que serveixen al diari espanyol per menystenir la manifestació. L’esmentada empresa no pot mantenir que no sabia l’ús que en faria El Mundo perquè tothom coneix la línia editorial d’aquest diari contra tot allò que té a veure amb Catalunya.
En tercer lloc, la sociologia és una ciència social força més complexa i seriosa que comptar manifestants (o ovelles d’un ramat) a partir d’unes fotos i un programa informàtic. No dubtem que a partir d’aquesta recollida de dades es podrien plantejar recerques sociològiques interessants sobre els actes massius. Ara bé, voler fer passar per sociologia la recollida de dades i la tècnica per obtenir-les pot enlluernar els despistats i per embolcallar amb una àuria pseudocientífica un producte que cal vendre. Per tant, la insistència de Lynce a dir que són “científicos sociales” l’hem d’entendre com un mitjà persuasiu per vendre millor el seu producte. Voldríem recordar que Contrastant mai no va pretendre fer sociologia ni res per l’estil i quan el diari El País va publicar que érem sociòlegs, els vam respondre que només érem (i som) uns simples, que no ximples, professors d'institut.
Creiem que és aquesta finalitat comercial de Lynce la que li ha impedit reconèixer amb totes les conseqüències tant els errors com les limitacions de la seva tècnica i metodologia a l’hora de fer el recompte d’una manifestació com la del passat de 10 de juliol a Barcelona, en què és difícil aconseguir una foto fixa perquè els manifestants desborden el recorregut oficial i n’hi ha molts que marxen abans del recompte. I si a més la foto fixa es fa massa tard, el recompte esdevé encara menys fiable.
A Lynce li passa com als/les periodistes: no poden assumir gaires errors perquè fer-ho minvaria la credibilitat d’un producte destinat al mercat.
Lynce guanyaria en credibilitat i transparència si després de les 24 hores d’exclusivitat de la notícia proporcionés al seu web totes les fotos amb el zoom corresponent que han servit per al recompte i un informe detallat de les diferents densitats que hi hagi (tal com feia Contrastant) i de les extrapolacions que s’hagin fet.
Per acabar, no ens podem estar de comentar el text següent, que resulta revelador:
Créannos, porque es pura física: una foto con un millón de personas en ella es un diamante en bruto. Y mucho me temo (aunque esto es sólo una opinión y no un dato) que ninguno de nosotros ha visto nunca ese diamante en todo lo que llevamos de democracia. Y antes (en la Plaza de Oriente) aún menos.
En un text expositiu en nom d’un col·lectiu, en aquest cas una empresa, està fora de lloc l’ús de la primera persona del singular (“me temo”). Sobretot en el cas d’una empresa que, a més, es vanta de fer sociologia i d’estar formada per “científicos sociales”.
