1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

diumenge, 28 de febrer del 2010

Un foro salvatge i una visita inesperada

Fa aproximadament un any vaig deixar en aquest mateix bloc un comentari sobre un descobriment fet a Atapuerca.

Desconec per quin motiu, però aquest post s'ha convertit en receptacle de comentaris de tota mena, en tots els idiomes, la immensa majoria absolutament prescindibles.

Al principi els esborrava, però prompte em vaig cansar. De manera que vaig deixar que el post es convertís en lloc de trobada a manera d'un foro salvatge on igual et vénen rellotges que medicines, o demanen adreces i consells.

Avui he rebut un comentari d'un japonès sobre el tsunami (que no ha estat tal, segons sembla) ocasionat pel terratrèmol xilè, que em sembla interessant transcriure.

[quote]TOKYO – Nearly a half million people in Japan were ordered to higher ground on Sunday, as coastal areas across the vast Pacific region braced for lethal tsunami waves. But only small waves appeared, and there were no reports of damage.

Areas ranging from Sydney, Australia, to the Russian Far East to the Hawaiian islands conducted evacuations and warned residents to be on the lookout for large waves following the 8.8 magnitude earthquake that devastated parts of Chile on Saturday. The Asia-Pacific region waited in suspense for almost 24 hours, the time that scientists predicted it would take shock waves from the powerful earthquake to race across the ocean in the form of massive waves.

But the predicted time of impact came and went, with only waves of up to 10 centimeters reported near Tokyo and of up to 90 centimeters further north along the Japanese coast. The same was true across the region, where officials breathed an almost audible sigh of relief.

“Luckily, these waves are far smaller than the agency’s forecast,” said Kazuaki Ito, director of the Information Institute of Disaster Prevention, a Tokyo-based non-profit group that advises on natural disasters.

The tsunami warning was lifted in Hawaii on late Saturday after waves of about 1.5 meters were sighted, without any apparent damage. Beaches were briefly cleared of swimmers, and tourists were sent to upper floors of hotels. But nations further west left their alerts in place for much of Sunday, even after waves proved small, in case of additional tsunamis triggered by the huge Chilean temblor.

Nations took the warning seriously in a region where raw memories remain of the deadly December 2004 tsunami in the neighboring Indian Ocean that killed nearly 230,000 people in 14 countries.

Some of the biggest preparations were taken by Japan, where meteorological agency officials issued the nation’s first major tsunami warning in 17 years. They initially said they expected walls of water up to 3 meters, or 9 feet, high.

In Tokyo, train lines and highways in densely populated areas along the edge of Tokyo Bay were stopped for hours. Further north, officials said they ordered the evacuation of some 570,000 households from coastal areas mostly on the main Japanese island of Honshu, a areas that has seen killer tsunamis in the past.

Television news programs showed elderly residents in Iwate prefecture sitting on blankets in school gyms that had been turned into makeshift shelters. In the hilly port city of Hakodate, on the northernmost island of Hokkaido, residents sat on hilltops for hours on Sunday watching the sea.[/quote]

I was watching on & off the MSNBC coverage and frankly not impressed with their 'scare' tactic coverage - based on scientific fact and investigation the after-effects would be obvious but hey what's with checking things first these days.... granted the potential for loss of life was there but could news channels act again like news channels - reporting the facts not paranoia & spreading fear.....plus I don't want to hear at the end of it all "Thank God he saved us"....if you believe that surely God caused it in the first place too...

What do you think about all these tsunamis thing?


I jo em pregunte també com l'anònim amic:

Què en penseu sobre aquesta vaina de tots aquests tsunamis?

Què en penseu sobre la gran quantitat d'alertes que al final acaben en el no res com, sense anar molt lluny, la de la grip A?

divendres, 26 de febrer del 2010

Un nou significat europeu per a PIG

Ahir, llegint un article del meu admirat Joan Francesc Mira, em vaig assabentar d'un nou significat per al polisèmic mot PIG.

He revisat un diccionari online bastant complet i registra les següents accepcions (resumesc):


1) el mamífer que solem conèixer sota el nom de porc
2) la persona poc neta que se li assembla
3) un bloc de metall per fondre i el lloc on hom el fon
4) un oficial de policia
5) un membre de l'establishment

evidentment les dues darreres definicions són allò que es diu slang.

Però els europeus del nord han trobat un altre significat per la parauleta. Amb ella es refereixen a certs països del sud d'Europa. A quins? No us resultarà difícil endevinar-ho, n'hi ha prou amb llegir l'acrònim:

Portugal
Italia
Greece
Spain

I, pensant-ho bé, no van molt desencaminats, encara que ens dolga.

dijous, 25 de febrer del 2010

Magestat, feu-li cas a la catòlica campanya i no signeu la llei. Només cal que dimitiu.

Però definitivament, sense tornada enrere com feu fa pocs anys el vostre col·lega belga.

Estalvieu-li al bisbe Camino, el barbamec de la veu aflautada, les seues escolàstiques disquisicions sobre si un acte únic no pot ésser jutjat al mateix nivell que els actes dels qui no són únics. Parole, parole, parole que deia la famosa cançó de Mina.

Bé ho sabem que la Cúria és experta en paraules, en sil·logismes, en sofismes. Però és patent que tot s'ho cobren amb escreix.

Així que, per favor, feu-nos cas a tots, als qui no estan d'acord amb la llei de l'avortament i us demanen que no la signeu, i als qui sí que hi estem d'acord i us aconsellem la dimissió.

Salut i República.

Garzón trenca (o li trenquen) rècords. Aspirarà(n) al Guiness?

Tres querelles simultànies per a un jutge de l'AN són moltes (ja ho diuen al meu poble amb una gran tradició d'emigració temporera: "tres és molt i si no, que li ho pregunten als francesos")

Tres querelles ja:

a) prevaricació per investigar els morts, desapareguts i seqüestrats de la llarga postguerra.

b) possible acceptació de suborn al cobrar un cicle de conferències donades als USA, patrocinades pel Banc de Santander i que explicaria la desestimació d'una acusació contra el Sr. Botín.

c) prevaricació per haver ordenat escoltar les conversacions d'uns pressumptes mafiosos (em dol haver de dir pressumptes) tancats a la presó, amb els seus advocats.

Van per ell?

Crec que sembla evident de tota evidència.

Diguem-ho clar, si no van per ell que vinga déu i ho veja (això també ho diuen al poble)

Però jo crec que l'amic Garzón està seguint una estratègia equivocada. En comptes d'intentar escapolir-se hauria de, com han fet molts altres abans d'ell, aprofitar el propi judici per deixar en evidència acusadors i jutges.

Clar que, mentre que els processaments a) i c) podrien donar molt de joc en aquest sentit, el processament b) no ho sé, no ho sé. És l'element estrany que el pot arribar a fotre.

En fi, que tinga sort i que no siga res lo de l'ull (també ho diuen això al meu poble)

dilluns, 22 de febrer del 2010

25 anys sense Espriu

Avui, 22 de Febrer de 2010, fa vint-i-cinc anys que Salvador Espriu ens va deixar.

Vint-i-cinc anys sense aquest home eternament malaltís, vint-i-cinc anys sense aquest grandíssim poeta que fent honor al seu nom, ens comunicava


Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa


I així, per complir la seua paraula, ens deixà aquesta immensa obra de teatre de titelles, la "Primera història d'Esther", homenatge ferotge a una llengua (la seua, la nostra) que veia en perill de mort en aquella criminal i llarga, interminable postguerra.


Amb tentines d'embriac
de mistela i de conyac,
la cataifa del rebrec
dirigeixo. Cap rebec,
tanmateix, al meu repic,
no replica mai ni un xic.
I si ho fa, fort o pioc,
d'un carxot el torno a lloc
(també tusto algun maluc
amb varetes de saüc).
Sentiràs d'arreu el xac.
Atzucac, catric-catrac.


Vint-i-cinc anys sense el poeta de Sepharad


Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén"


Vint-i-cinc anys sense el poeta de les cançons de la roda del temps, tan exquisidament musicades per Raimon, vint-i-cinc anys sense l'autor de "El meu poble i jo" poema que vaig sentir per primera vegada a la muntanyeta d'Alberic, un llunyà 1968, musicat pel desaparegut Enric Ortega, i que més tard va musicar també Raimon.




EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.


Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.


I hem sobreviscut.

Gràcies, Espriu.

divendres, 19 de febrer del 2010

El club de la cançó. Pomporrutas Imperiales. Al meu país la pluja

De primeres, demanaré disculpes pel meu abandonament d'aquest espai, degut a problemes diversos que a poc a poc van solucionant-se.

L'altre dia, quan vaig veure que el tema de la setmana era la mala educació, vaig pensar immediatament en aquest curt de Fernando Palomo, que vaig veure als primers anys de la transició al famós Xerea, cinema d'art i assaig a la plaça del País (avui de l'Ajuntament) de València.




I vaig pensar també, ara que plou i plou i plou, en una cançó del meu paisà Raimon, Al meu país la pluja.






Al meu país la pluja

Raimon

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(1983)

En mi país la lluvia

Raimon

En mi país la lluvia no sabe llover;
o llueve poco o llueve demasiado;
si llueve poco es la sequía,
si llueve demasiado es la catástrofe.
Quién llevará la lluvia a clase?
quién le dirá cómo hay que llover?
En mi país la lluvia no sabe llover.

No iremos ya más a escuela.
Salvo hablar con los de tu edad
nada aprendiste en el colegio.
Ni el nombre de los árboles de tu paisaje,
ni el nombre de las flores que veías,
ni el nombre de las aves de tu mundo,
ni tu propio idioma.

En la escuela te robaban la memoria,
falseaban el presente.
La vida se quedaba a la puerta
mientras entrábamos, cadáveres de corta edad.
Olvido del relámpago, olvido del trueno,
de la lluvia y del buen tiempo,
olvido del mundo del trabajo y del estudio.
"Por el Imperio hacia dios"
desde la calle Blanca de Xàtiva.
Quien me resarcirá de mis años
de desinformación y desmemoria?

En mi país la lluvia no sabe llover;
o llueve poco o llueve demasiado;
si llueve poco es la sequía,
si llueve demasiado es la catástrofe.
Quién llevará la lluvia a clase?
quién le dirá cómo hay que llover?
En mi país la lluvia no sabe llover.

(1983)

dijous, 18 de febrer del 2010

Obama rep el Dalai Lama

Fa un temps em vaig alegrar, i vaig deixar constància en aquest bloc, de que Angela Merkel s'hagués decidit a rebre, malgrat les pressions del govern xinès, el Dalai Lama.

Avui veig que Obama, president dels USA i, com a tal, de fet, de la major part del món occidental, també ha decidit donar aquest pas.

Supose que els xinesos protestaran una mica, renegaran, i fotran alguna declaració extemporànea. I després d'això, no res més.

Clar que tampoc no crec que els tibetans aconsegueixen ni la independència ni tan sols una trista autonomia en els propers anys.

Però la vida continuarà i també el Tibet i, allò que és molt més important, els tibetans. Malgrat xinesos i americans, malgrat el Dalai Lama i el Panchen Lama, malgrat aqueus i troians, malgrat la bel·licosa història d'aquest poble ara pacífic.

I parlant de bel·licositat, heu vist la foto de l'Aznar a la Universitat d'Oviedo? Quin espectacle!


dimarts, 16 de febrer del 2010

Zutik Euskal Herria. Què més volen els nacionalistes espanyols?

Acabe de llegir el comunicat de l'esquerra abertzale publicat per Gara i observe alhora astorat les reaccions dels media espanyols. Què més volen?. Jo em quede amb dos paràgrafs claríssims:

"Será el empuje de la unidad de acción y la activación popular, desarrolladas mediante la utilización de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos, el que abrirá el marco democrático.

El proceso democrático tiene que desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas por los principios del Senador Mitchell. Nadie podrá utilizar la fuerza o amenazar con su uso para influenciar en el curso o el resultado de las negociaciones multipartitas, así como para tratar de modificar el acuerdo que nazca de las mismas
."

Vies i mitjans exclusivament polítics..., el procés democràtic ha de desenvolupar-se en absència total de violència i sense ingerències...

Repetesc, què més volen els espanyols?

Això sí, reconec que no ho tenen gens fàcil, els abertzales, per convèncer ETA que deixe de fer la mà. Però és el seu problema, i el nostre, i el de tots. Inclús el dels espanyols que no s'atreveixen a llegir textualment allò que textualment diu el comunicat.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Carnestoltes moltes voltes

Carnestoltes moltes voltes,
Quaresma no vingues més,
Pasqua totes les setmanes
i Nadal de mes a mes.




I a mi que em fa la impressió que a Gos li fa vergonya...

divendres, 12 de febrer del 2010

De la importància de l'idioma matern

Ja sé que certs lliberals "anti-nacionalistes" -pense, sense voler ser exclusiu, en el filòsof Savater i els seus companys de UPyD- reneguen dels drets lingüístics de les societats i creuen (molts d'ells sincerament, cosa que no deixa d'ésser un pre-judici dels que diuen avorrir) i ens volen fer creure, que l'idioma és una elecció neutra de l'individu.

Però això no és totalment cert, encara que només siga perquè l'home és troba conformat per la societat on viu des del mateix moment en què inicia la seua vida. L'idioma ens proporciona bona part de la nostra visió del món, de la nostra gestalt i, si bé podem decidir com Blanco-White, Canetti o Nabokov canviar d'idioma en un moment de la nostra vida, sempre serà una decisió dura que ens hi durà conseqüències indefugibles. I, com podeu veure, he triat aposta tres exemples on el canvi ha estat totalment reeixit.

Avui he llegit un article de Martí Domínguez, que va més lluny. Sembla que ja en la nostra vida pre-natal som capaços d'escoltar la música de l'idioma, fonamentalment l'idioma matern, i això ens porta, des del mateix moment de nàixer, a plorar d'una certa forma, "en un cert idioma", el nostre, el matern.


Clam Culer

Martí Domínguez


Sembla com si la natura haguera prescrit a cada home, des del seu naixement, límits per a la virtut i per als vicis”, escriu La Rochefoucauld. I és ben cert: naixem amb unes aptituds –i amb uns vicis– programats. Som l’home preprogramat, que diria Eibl-Eibesfeldt. Ho pensava mentre llegia un estudi publicat recentment a la revista Current Biology, on es posa de manifest que els nadons adquireixen les bases d’allò que serà el seu primer idioma durant la vida fetal, molt abans de parlar. Ja des dels primers dies de la seua naixença, duen la empremta de la llengua materna. Com diu la investigadora principal d’aquest treball, Kathleen Wermke, de la Universitat de Würzburg, a Alemanya, “aquests resultats mostren que els humans nounats no sols són capaços de produir diversos crits melòdics, sinó que prefereixen produir aquells patrons melòdics que són típics del seu ambient i que han sentit durant la vida fetal, durant els darrers tres mesos de gestació”.

Per a testar aquesta hipòtesi, l’equip de Wermke va enregistrar i analitzar els clams de 60 nounats, 30 nascuts en famílies franceses i 30 nascuts en famílies alemanyes, quan tenien tan sols entre tres dies i cinc de vida. Les anàlisis varen revelar clares diferències en l’estructura melòdica dels plors, basats en la seua llengua materna. Els bebès francesos augmenten la intensitat dels plors progressivament. Al mateix temps, augmenten la freqüència: passen d’un to més greu a un de més agut fins a assolir el clímax al final de la ploralla. En canvi, els nadons alemanys comencen a plorar a tot volum i d’una manera aguda, i van reduint intensitat i baixant a una freqüència més greu. Segons Wermke, aquests perfils melòdics imiten la llengua francesa i l’alemanya, respectivament.

Així doncs: com ploraran els nens dels seguidors del Barça? Perquè, segons que assegura el diari ABC, des del gol d’Iniesta a la Champions, els estudiosos han observat un important augment de la natalitat (vegeu “El gol de Iniesta al Chelsea provoca un ‘babyboom’”, ABC, 29-1-10). Segons aquest diari, “la infermera supervisora de parts de la clínica Quiron de Barcelona explicà que generalment el centre atén entre nou i deu parts diaris. Això no obstant, els darrers quatre dies aquesta activitat va créixer fins a quinze diaris, cosa que dugué les infermeres de l’hospital a demanar-se quina lluna hi havia nou mesos enrere”. D’una altra banda, els sociòlegs consultats asseguren que els moments d’eufòria tenen un correlat reproductiu immediat. I podem imaginar cap eufòria més gran per a un culer que la classificació per a la Champions o el 2 a 6 del Barça al Santiago Bernabéu? D’aquesta manera, les sis copes del Barça han d’anar aparellades amb diversos pics reproductors, i tots han d’anar també d’alguna manera relacionats amb l’himne triomfal del Barça. Convindreu, doncs, que seria divertit de comprovar si un nadó seguidor del Barça plora entonant el “Tot el camp és un clam”. Ah, ja ho deia La Rochefoucauld, la natura ha preestablert límits per a cada home. Venim a aquest món amb les fílies (i les fòbies) a flor de pell. Com hi ha món, amics.

El Temps 1339

dijous, 11 de febrer del 2010

A pocs dies de Sant Valentí

Avui, dia de mercat a Cullera, al pati de l'església, he trobat aquest cotxe



Però què era aquest tunejament?



I és que la proximitat del dia dels enamorats no perdona

Missatge d'Avaaz

Detengan la ley anti-gay en Uganda

Acabo de firmar una petición pidiendo que el gobierno de Uganda retire el proyecto de ley anti-gay que podría condenar a los homosexuales a penas de prisión o incluso de muerte. Pensé que querrías unirte. Solo tenemos pocos días para detener este proyecto. Lee más abajo y firma la petición aquí:

http://www.avaaz.org/es/uganda_rights/98.php?CLICK_TF_TRACK

¡Gracias!

-------------------

Queridos amigos y amigas,

El parlamento de Uganda se dispone a aprobar una brutal ley que impondría a las personas homosexuales penas de prisión e incluso de muerte.

Un clamor internacional de críticas llevó al Presidente a ordenar una revisión. Pero tras una despiadada campaña orquestada por lobbies extremistas, existe la posibilidad de que el proyecto de ley se apruebe, abriendo la puerta a persecuciones y violencia generalizadas.

La oposición a la ley crece día a día, incluyendo la de la Iglesia Anglicana. El activista por los derechos gays Frank Mugisha escribe: "Esta ley nos pone en serio peligro. Por favor, firmen la petición y pidan a otros que nos apoyen: si logramos una gigantesca respuesta mundial, nuestro gobierno se dará cuenta de que Uganda quedará aislada internacionalmente por la ley propuesta, y acabará retirándola."

A la espera de una decisión en los próximos días, sólo una irresistible ola de presión mundial podrá salvar la vida de Frank y de muchas otras personas. Construyamos una enorme petición para detener esta mortífera ley para los gays: haz clic aquí para unirte a esta acción y luego reenvía este email.


http://www.avaaz.org/es/uganda_rights/97.php?CLICK_TF_TRACK

La petición será entregada al Presidente Museveni, a miembros del Comité de Revisión del parlamento y a embajadas de Uganda en todo el mundo esta misma semana, así como a gobiernos donantes.

El proyecto de ley establece cadena perpetua para cualquiera que sea condenado por tener relaciones con otras personas del mismo sexo e impone la pena de muerte a los "infractores recurrentes". Activistas y miembros de ONG que trabajan para prevenir el contagio del VIH podrían ser encarcelados con penas de hasta 7 años por "promover la homosexualidad". ¡Y cualquier ciudadano se arriesga a pasar hasta 3 años en prisión si no denuncia a la policía las actividades homosexuales de las que tenga conocimiento en un plazo de 24 horas!

Los defensores de la propuesta de ley afirman que reivindica la cultura nacional, pero sus mayores detractores provienen de Uganda. El Reverendo Canon Gideon Byamugisha es uno de los muchos que nos han escrito. Estas son sus palabras:

"Esto viola nuestra cultura, nuestras tradiciones y los valores religiosos que nos enseñan a estar en contra de la intolerancia, la injusticia, el odio y la violencia. Necesitamos leyes que protejan a la gente, no que les humillen, ridiculicen, persigan y maten en masa."

Con nuestro rechazo a esta peligrosa iniciativa legal y nuestra solidaridad con la creciente oposición contra dicha ley, podemos ayudar a marcar un precedente crucial. Ofrezcamos un apoyo masivo a los defensores de los derechos humanos en Uganda, y salvemos la vida de muchos al detener esta ley. Firma aquí y luego díles a tus amigos y familares:


http://www.avaaz.org/es/uganda_rights/97.php?CLICK_TF_TRACK

Con esperanza y determinación,

Alice, Ricken, Ben, Paul, Benjamin, Pascal, Raluca, Graziela y todo el equipo de Avaaz

Más información:

Propuesta anti-gay de Uganda podría cambiar, BBC Mundo:
http://www.bbc.co.uk/mundo/internacional/2010/02/100205_2345_uganda_gay_ley_jrg.shtml

Pena de muerte - Uganda: Parlamento discute castigo a homosexuales, IPS Noticias:
http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=94213

dijous, 4 de febrer del 2010

Al alba. Dedicada a Garzón i a tots nosaltres, amb permís de Luís Eduardo Aute

Escolte que el TS troba motius de prevaricació en Garzón per haver-se aquest últim atrevit a investigar els crims comesos en Espanya per l'assassí Franco i els seus sequaços.

"Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga"

Que no ens passe res amb aquesta gent que ens continua creient (i desitjant) imbècils.



Salut i força.

I sobretot memòria. Que no ens l'arrabassen.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Ni sacaremos trellat ni venderemos los fesols

Em conta un amic que, diumenge passat, el Cabanyal-Canyamelar era una festa. Desafortunadament no hi vaig poder assistir, perquè hi tornava a ser a Madrid, amb els meus fills, intentant trobar alguna forma de no tancar l'empresa. No són fàcils les coses avui en dia, amb aquesta crisi que s'allargassa interminable sense que li vejam una eixida a curt termini.

Però deixem els temes personals i tornem als públics: el Cabanyal, diumenge, era una festa. Com sol passar sempre a València a totes aquelles manifestacions on els nacionalistes i els esquerrans hi són representats.

Diu el meu amic que hi eren tots. Tots? No exactament. No el cap de l'oh!-posició, el socialista Alarte.

No, ell no hi era al costat dels seus correligionaris de base. Sembla que tenia que celebrar la festa de Sant Sebastià no sé on (no al meu poble que la celebra quan toca, el 20) i assistir més tard a una festa de la carxofa en un altre poble.

Motius incontestables com qualsevol (amb molt bona voluntat) podrà entendre.

I és que d'on no n'hi ha no se'n pot traure, o com també diuen al meu poble, amb una impagable aportació lexicogràfica d'un xurret (un immigrat andalús dels primers que hi vingueren): "Ni sacaremos trellat, ni venderemos los fesols".

Doncs això, don Jorge, difícil li ho està posant als sociates en aquest País.

Jo, per la meua part, ho tinc ben clar: votaré al Compromís, em mereixen més confiança.

dilluns, 1 de febrer del 2010

I ja en van 19 sentències. Quousque tandem, Font-de-Mora, abutere patientia nostra?

Dinou sentències ja, dènou com diem a València -per si algun blaver/botifler no ens entèn-, nineteen pel senyor Font de Mora (Blackberry Fountain) que després de defensar a capa i espasa l'educació per a la ciutadania en anglès, ara sembla que es decanta pel xinès mandarí, com a nova experiència educativa que arracone d'una punyetera vegada l'idioma del seu poble.

Tres sentències del TS, i setze del TSJ de València condemnant l'absència de raó, el nonsense de la conselleria d'educació valenciana en no admetre els llicenciats en filologia catalana a les convocatòries d'oposicions al País Valencià.

Com en els casos anteriors, supose que condemnaran el (des)govern valencià a pagar les costes del judici ocasionat pels seus recursos.

Però també com en els casos anteriors, els llicenciats que no han pogut accedir a un lloc de treball gràcies a la postura irregular i il·legal del senyor Font de Mora, continuaran a l'atur, o fora del treball que volien i al que tenien perfecte dret.

Em permetré utilitzar la famosa frase de Ciceró contra Catilina, amb una petita modificació: "Quousque tandem, Font de Mora, abutere patientia nostra?" Fins quan, Font de Mora, abusaràs de la nostra paciència?