FILLS DE CRONOS

 

FILLS DE CRONOS

«Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps per a cada cosa»

Cohèlet. Eclesiastès

Hem viscut temps estranys, amargs, difícils,

temps de foscors, de pedra i de tronades,

temps que la mort seia, inclement, a taula

i de plat principal hi havia guerres.

Però hem viscut, també, les primaveres

i el blau del cel i el roig de les roselles.

Temps que la pau semblava a ran de casa

i els llops esdevenien tendres gossos.

La bíblia ens diu hi ha un temps per cada cosa.

Un temps per a morir, un temps per viure,

sequeres i riuades, vins i roses.

Soldats de plom, joguets en mans d’uns déus

adés bèsties cruels, adés benèvols,

som solament. Però som vius encara.

JNP

24/05/2025

TESTAMENT

TESTAMENT 

Dia vindrà que la flama s'apague, 

que la parca benigna em diga "au,vine, 

ja és l'hora d'acabar el teu viatge, 

de gaudir del descans sense tornada". 

 I jo diré: "a què ve tanta pressa? 

no esperaràs ni que siga una estona? 

no he fet encara tot el que volia 

i em resta tant per veure, tants paisatges!". 

 Però ho sé de ben cert, no hi haurà tracte, 

no fa tractes la mort. Tampoc no espera. 

Així que agafaré bastons i gorra

 

i em posaré en camí deixant enrere, 

com tot lo món, la carcanada buida 

del fill de Bernardeta la Paulina. 

JNP 

08/04/2025

SENSE ÍTACA

 

SENSE ÍTACA

No arribarem ja mai a veure l’Ítaca.

Els déus no ho permetran, ja ens ho digueren

només en començar aquest viatge.

Però érem massa tendres per entendre-ho.

No arribarem. I, des de les finestres

enfosquides i brutes per la sutja

que els molts anys de viatge hi han deixada,

provem d’endevinar el paisatge.

No arribarem. I guaitem en la fosca

una llum qualsevol que ens assenyale

un port on recalar la nostra barca.

Perquè estem farts de tant d’anar i vindre,

farts de sentir tant de cant de sirena.

No arribarem, però tampoc hi ha tornada.

JNP

30/01/25

VINDRAN NADALS

VINDRAN NADALS 

Al meu amic Vicent de qui, avui, me n'he assabentat de la seua mort fa pocs mesos.

Vindran Nadals, Cap d'Anys, aniversaris,
i ens trobaran més caducs i més vells
i esdevindran més càrrega que festa
i pregarem que no triguen a anar-se'n,

que se'n vagen tan aviat com vingueren,
que ja està bé de dinars i de copes,
de recordar amics que se n'anaren
i amb qui ja no prendràs l'arrancadora.

Vindran Nadals i ens portaran memòries
no volgudes, inventades o certes,
que ens ompliran de pena i d'enyorança.

Vindran Nadals, Cap d'Anys, aniversaris
fins que un any qualsevol no ens trobaran
i hauran fet ben debades el viatge.

JNP
28/12/2024

TEMPS VISCUTS

 TEMPS VISCUTS

Poc temps viscut, direm, si ens preguntaven
amb l'oculta intenció, però tan clara,
d'empentar-nos a creure que sobràvem,
que aquest món ja no és nostre, vells maldestres.

Poc temps, direm, però sense oblidar-nos
que, per sort, hem viscut uns anys esplèndids,
de vegades dolents, bé que ho patírem,
de vegades, també, meravellosos.

Cert que hem viscut una llarga postguerra
però també ens quedàrem a les portes
a l'any seixanta-vuit de la victòria.

I poc més tard l'arribada a la lluna
i la caiguda de l'infame mur.
Poc temps, molt temps? Qui sabria escatir-ho!

JNP
15/12/2024

M'ACOMIADE

 M’Acomiade

Adiós ríos, adiós fontes

adiós regatos pequenos

Rosalía de Castro

M’acomiade sovint que és la manera

més sensata d’anar fent-se a la idea

de que no som eterns, de que ens pariren

amb la data de mort ja programada.

M’acomiade sovint mentre passege

per les senderes de la nostra terra

de les flors, dels ocells, dels paisatges

dels rierols, les muntanyes, els arbres,

M’acomiade sovint i sovint pense

en els dies que em queden, i en les hores

que al llarg dels anys el temps porta esborrades.

I recorde els amics de la infantesa

com han anat a poc a poc deixant-nos

tot sols sense remei, sense esperança.

JNP

23/11/2024

PERDUTS (Haiku)

 PERDUTS

Tabarla 22 d'agost 2024

Ple de revoltes

amunt i avall anàvem.

La fi no es veia.

JNP

13/09/2024

Cromos en sèpia

 CROMOS EN SÈPIA

Acròbata al trapezi dels vells dies,

inepte i sacsejat equilibrista

sense aixopluc ni xarxa que et defense

de la memòria i dels seus mossos.

Bons records o dolents, què més et feia.

Dormit, despert, de menut o de jove,

de lluny, de prop, t'assalten les anècdotes

que t'hauria agradat haver viscudes.

O certes, perquè no? Què més voldries!

Ara que ja has deixat l'insomni enrera

les imatges t'assalten a ple dia.

I barreges estances i viatges

fent-te teus els treballs perduts d'Heracles

mentre esperes dels déus que et tornen l'Ïtaca.

JNP

08.09.2024

COMIAT (Haiku)

 COMIAT

In memoriam Juan Navarrete Nicola

És llei de vida
però el buit que deixaves
roman per sempre.

JNP
30/07/24

Falles (Haiku)

 FALLES

No woman, no cry.

Avui els teus somnis cremen.

Demà tot cendra.

JNP

19/03/2024

Temps de plom, la postguerra

 TEMPS DE PLOM, LA POSTGUERRA

No em parlaren dels morts, millor calla, em digueren

i com a bon al·lot callava i obeïa.

Eren temps miserables de Cara-al-Sol a escola.

Però a casa hi havia un bagul a les golfes

amb contes de Calleja i un gruixut Guerra i Pau

que, amb pocs anys, vaig mamprendre. I les xocolatines

que em compraven diumenges, els cromos de les quals

em donàren Jules Verne i el seu capità Nemo.

I any a any m'empassava, una darrere l'altra,

l'Enciclopedia Álvarez: primer grau, segon grau,

i els Cara-al-Sols i el pati. I la colla d'amics

i el cine dels diumenges. I Nadal i les festes

del poble. I Sant Antoni i les seues fogueres.

I la Setmana Santa. Era gris la postguerra.

JNP

13/08/2023

Vida i mort

 VIDA I MORT

Caldrà apurar la copa que en nàixer et serviren,
caldrà donar-li fi al viatge mamprés.
El tren que et duu és més vell cada dia que passa
i et fan més mal els ossos, i els seients són més durs.

La finestra et mostrava cada cop nous paisatges,
històries novelles, actualitzats mites.
I quan t'ho permetien, bé els companys o bé els pares,
baixaves a l'andana, visitaves el poble.

Has fet alguns amics, uns pocs, no gaire, és cert.
Has viatjat un poc, no gaire lluny, però,
sense grans daltabaixos, sempre sota control.

I ara seus molt tranquil devora la finestra
i contemples atents com alguns vagons tornen,
després del llarg viatge, foscos i buits, a casa.

JNP
19.02.22

Indesinenter (Haiku)

INDESINENTER 

Com els salmons
contracorrent avances.
L'orso t'espera.

JNP
27/07/2022

AMA-GI (Haiku)

 

AMA-GI (Haiku) 

 Sota les flames 

Colom de Pau? Au Fènix? 

Un trident brolla. 

 JNP 

20/06/2022

Forasters vindran (Haiku)

 FORASTERS VINDRAN

A cop de lleis,

metec al meu país,

em lleven l'aire.

JNP 10/05/22

TEMPESTA (Haiku)

 

TEMPESTA (Haiku)

Un vaixell solca

pel dolor del meu colze.

Fosques onades.

JNP

05/04/22

Arc de sant Martí (Haiku)

 

ARC DE SANT MARTÍ

S'esfilagarsen

els núvols de tempesta. 

La nit ens sotja.

JNP

31/10/2022

Febrer en la memòria

 FEBRER EN LA MEMÒRIA

Ce sont les eaux de Mars. Georges Moustaki

Com enyore les pluges de febrer.

La lenta, inacabable, dolça pluja

de quan érem menuts, la que amerava

els horts i les collites i els carrers

i els omplia de basses que els xiquets,

calçats amb katiusques, esperaven

eixir corrents d'escola per xafar-les.

Trobe a faltar la pluja que tancava

i recloïa dins de casa els hòmens

arraulits a la vora del braser

maleint no poder fer la faena.

Temps de prunyons, de fred i molinada,

ni millors ni pitjors; eren com eren.

Però enyore la lenta, dolça pluja.

JNP

21/02/2022

Gener (Haiku)

 

GENER

Càlid migdia,

la mar sense una ona.

Claror tan blava.

JNP

31/01/2022

Onades

 

ONADES

Recordes si has viscut una altra vida?

Avui, mentre passeges per la platja

i contemples les ones incansables

com s’alcen i com moren una a una,

t’arriba la pregunta que et destorba

i et fa miques les antigues certeses:

“Recordes si has viscut una altra vida?”

I et contestes “No ho sé, potser, deuria?”

I et preguntes, “vas pagar algun karma?

Cap on es decantava la balança?

Els déus que et van jutjar eren benignes?”

Tanques els ulls al sol i te n’oblides,

per un moment, de malsons i de dubtes.

Però els obris de nou i hi veus les ones.

JNP

08/01/22