Caldria processar el papa. Un article de Richard Dawkins

Un article: "The pope should stand trial" de Richard Dawkins, l'autor de "The God Delusion" trobat (i traduït) al sempre interessant bloc ateïsta "El Salón d'Holbach".

Sense comentaris, avui que, segons sembla, el Molt Honorable Francisco Camps (no és conya, només és el títol que, com a president d'aquesta comunitat -de veïns, d'Álvaro de la Iglesia?- li correspon) ens parlarà de quants duros ens va costar la visita del papa.

Vaticà o Vit de ca? La tècnica del ventilador

Cada cop més el Vaticà, aquesta barriada de Roma, petita teocràcia masclista que sobreviu incomprensiblement malgrat les contínues estupideses dels seus dirigents i simpatitzants, ens sorprèn amb declaracions extemporànies i, de vegades, mereixedores de l'atenció d'una inexistent -per desgràcia- justícia universal.

Ara li ha tocat el torn d'aplicar el ventilador a monsenyor Bertone, en relacionar l'homosexualitat amb la pederàstia (o potser ha dit la pedofília intentant minimitzar el delicte comés per una part significativa dels seus capellans)

Sembla que els esclarits dirigents d'aquesta paròdia d'estat obliden -vulguen fer-nos oblidar més bé-, que del que parlem és de la seua ocultació dels delictes comesos, de la discrepància entre els valors morals que ensenyen i volen imposar-nos -i no fa tant (ara perquè afortunadament no poden) amb penes reals com la presó, la tortura o inclús la foguera- i els que alguns d'ells practiquen.

Per cert, si aquesta extraordinària relació homosexualitat-pederàstia apuntada pel monsenyor Bertone fos certa, no ens estaria assenyalant que, si bé els seus capellans no poden tindre defectes físics, (llevat de possibles accidents sobrevinguts un cop ja ordenats), mai no han filat tan prim als seus seminaris respecte a les tendències sexuals dels seus candidats?.

Intentar tombar per terra, com fa el citat Bertone, la inevitable sospita de que les tendèncias reprimides (o sublimades, com vulgueu dir-ne) acabaran previsiblement aflorant de maneres no sempre santes (d'acord amb la seua peculiar terminologia, jo en diria senzillament no ètiques) i escampar la brama (tot posant en marxa el ventilador de merda) de que aquest tipus de delictes es correspon amb certes tendències sexuals afortunadament assumides ja per la majoria de la població llevat d'ells, em sembla no només una animalada, sinó també una actitud digna de jutjat de guàrdia.

Només afegiré dues coses a aquesta indignada parrafada:

1. A la meua comarca diuen sàviament que "dels pecats del piu nostre senyor se'n riu"

2. Vit amb el sentit de "membre viril" és una paraula encara viva a Sueca i contornada.

Potser el refotut estat del que he vingut parlant no és Vaticà, sinó Vit-de-Ca.

Ciutadà Ratzinger o cap d'estat Benet XVIé?

Als meus prop de seixanta anys tinc el plaer de confessar-me bastant ateu, (diria que en una proporció significativament propera al 100% i en augment continuat) des de fa aproximadament mitja vida. I això, després d'haver estat seminarista durant sis anys, i pertànyer a una família catòlica amb alguns exemplars, sobretot per part de pare, beats de missa diària.

Mai no he estat, però, anticlerical, almenys no per sistema i, en cap cas, de forma indiscriminada. A qualsevol persona, inclús si capellà, tant vestit d'uniforme com d'incògnit, sempre li he atorgat el benefici del dubte. I mira que ens ho posen ben difícil!

Clar que, una cosa són les persones i una altra de ben distinta l'empresa, club, secta o com acabem dient-li a aquesta cosa denominada "Església Catòlica Apostòlica Romana". Empresa, secta, club, que s'entesta en amagar els delictes del seu staff directiu, delictes, no ho oblidem, comesos sobre la resta de la parròquia, i mai millor dit.

Crims perpetrats precisament contra els més indefensos de tots els socis, contra els qui no ho haurien de ser, almenys encara, no a la seua edat.

I ara s'ha sabut que el senyor Ratzinger, actual papa sota el nom de Benet XVIé, va amagar, ja fa uns quants anys, a la justícia els crims d'uns seus subordinats, cosa que el converteix en còmplice d'aquests delictes i, quan les víctimes demanen el seu processament, la defensa que els seus advocats plantegen no és altra que basar-se en la seua actual (i vitalícia) qualitat de cap d'un diminut estat que no arriba ni a barriada de ciutat, per molt eterna que aquesta s'anomene.

Seria curiós si algun advocat aconseguís una ordre internacional de busca i captura que l'impedís eixir del seu petit estat.

I no em puc estar de preguntar-me si el seu teòric líder, aquell Josuah, Jesús, Isa, estaria gaire content amb aquestes actituds. Aquell líder que tant va fustigar els fariseus, aquell mateix Jesús que va dir: "Ai d'aquells que escandalitzen un d'aquests menuts, més els valdria que els lliguessin una pedra de molí al coll i els tiressin al riu"

Clar que jo sóc ateu, i ells... ells se les saben totes

El camins del Senyor són inexcrutables

Trobat a Le Monde



Els camins del Senyor són impenetrables

Però n'hi ha cada un...