L'altre dia, un jutge d'Alcorcón es va permetre el luxe de denegar el trasllat d'unes xiquetes a Vigo, per defendre-les d'haver d'aprendre gallec, un idioma -segons ell- d'escassa utilitat pública.
Fa uns anys, una parella de l'Alcoià amb voluntat d'adoptar, es va veure privada del seu dret perquè la psicòloga del Consell desaconsellà la sol·licitada adopció, ja que la parella parlava normalment en el català de la terra, i a ella que, evidentment, no parlava altra cosa que espanyol, li semblava que aquest bilingüisme podria perjudicar el fill o filla per adoptar.
Ja sabeu, a França: "est defendu parler patois" i aquí, quantes vegades he sentit que em deien: "habla en cristiano".
La diferència és que França pràcticament ho ha aconseguit, i Espanya hi troba moltes dificultats, cosa de la que me n'alegre no sabeu com.
I més en aquests dies que la traducció automàtica avança a grans passes. Avui, sense anar més lluny, algú m'ha donat les gràcies en serbo-croat, per uns comentaris fets al meu bloc de llibres llegits.
I avui també, llig la notícia de que Andorra no descarta entrar a la Unió Europea. Mira que bé. El dia que aquest fet es produesca, l'entrada d'uns vuitanta mil habitants, dels quals uns cinquanta mil parlen català, farà que el català, aquesta llengua que només parlem uns nou milions d'habitants residents a quatre estats europeus, es convertesca de forma automàtica en idioma oficial de Europa. Mentrestant, difícil ho tenim.
I per acabar, recomane llegir el comentari que l'escriptor gallec, bon escriptor per cert, Manuel Rivas, ha escrit sobre la sentència del jutge d'Alcorcón.
l'article es titula: La lengua inútil. No us el perdeu.
Fa uns anys, una parella de l'Alcoià amb voluntat d'adoptar, es va veure privada del seu dret perquè la psicòloga del Consell desaconsellà la sol·licitada adopció, ja que la parella parlava normalment en el català de la terra, i a ella que, evidentment, no parlava altra cosa que espanyol, li semblava que aquest bilingüisme podria perjudicar el fill o filla per adoptar.
Ja sabeu, a França: "est defendu parler patois" i aquí, quantes vegades he sentit que em deien: "habla en cristiano".
La diferència és que França pràcticament ho ha aconseguit, i Espanya hi troba moltes dificultats, cosa de la que me n'alegre no sabeu com.
I més en aquests dies que la traducció automàtica avança a grans passes. Avui, sense anar més lluny, algú m'ha donat les gràcies en serbo-croat, per uns comentaris fets al meu bloc de llibres llegits.
I avui també, llig la notícia de que Andorra no descarta entrar a la Unió Europea. Mira que bé. El dia que aquest fet es produesca, l'entrada d'uns vuitanta mil habitants, dels quals uns cinquanta mil parlen català, farà que el català, aquesta llengua que només parlem uns nou milions d'habitants residents a quatre estats europeus, es convertesca de forma automàtica en idioma oficial de Europa. Mentrestant, difícil ho tenim.
I per acabar, recomane llegir el comentari que l'escriptor gallec, bon escriptor per cert, Manuel Rivas, ha escrit sobre la sentència del jutge d'Alcorcón.
l'article es titula: La lengua inútil. No us el perdeu.
