2,18 € per 500 arroves de taronges. Deixeu-me que plore

També ho podria haver titulat Rèquiem per un llaurador valencià, però el gran novel·lista Ramon J. Sender ja en va utilitzar un de molt semblant l'any 60.

Podria també parlar sobre com aquestes situacions ens han portat a l'abandonament del camp i han afavorit aquesta catàstrofe a la que anomenem cultura de la rajola. Com aquests preus rebuts pel llaurador, l'han portat a vendre els camps a promotors de PAIs -programes d'actuació integral signifiquen les sigles- on els cultius han anat sent substituïts per camps de golf i xalets a vora mar que han ofegat els darrers anys la nostra costa.

Però només en venen unes immenses ganes de plorar per una horta perduda que fa segles que aguanta, que ha estat com un paradís disputat per tots -inverteix en terra, mai no baixa de valor, i sempre et pot donar a menjar- amb una aigua sempre escasa que va obligar a crear un tribunal mil·lenari (el Tribunal de les Aigües) ara proposat com a Patrimoni de la Humanitat.

Quina llàstima!

Però, us ho demane, per favor, llegiu la notícia, i a poca sensibilitat que tingueu, acabareu, com jo, amb els ulls humits.