Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science
Jean-Baptiste Colbert quotation
L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris
Somebody quotation
El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX
Aquesta setmana Antton ens demana que parlem del menjar.
Com ja he deixat dit en un comentari a Cristina, aquesta setmana em trobo sec, sense inspiració.
Però he recordat Gioacchino Rossini, el compositor clàssic i cuiner afeccionat -sí, els canelons Rossini foren un seu invent segons diuen- i resseguint el fil he arribat a l'histriònic compositor i pianista vinarosenc Carles Santos, autor de múltiples espectacles i performances, entre els quals una òpera homenatge al gran Rossini, titulada "El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora" Aquí us deixo el clip promocional.
I he recordat també un disc de la Trinca, Mort de gana show, on una de les cançons era precisament aquesta rumbeta Mort de gana. Però no portaré l'original sinó la versió de Peret que sens dubte la millora.
MORT DE GANA
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que menjem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla
després s'hi pentina.
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta !
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat
en un seminari !
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria !
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana
Avui, 20 de Novembre a 33 anys (l'edat de Crist) de la mort del dictador, ens toca parlar (cantar) sobre feixismes i altres cafrades d'aquesta humanitat a la que pertanyem.
I avui, perdoneu-me, portaré un programa triple.
Començaré amb una cançó original de Woody Guthrie, que va ser himne de la brigada Lincoln, enquadrada a les Brigades Internacionals que arribaren a Espanya a lluitar en defensa de la república contra els feixistes sublevats. Canta Pete Seeger.
JARAMA VALLEY
Woody Gutrie – Pete Seeger
There's a valley in Spain called Jarama It's a place that we all know so well It was there that we gave of our manhood Where so many of our brave comrades fell
Hi ha una vall a Espanya que en diuen Jarama és un lloc que nosaltres coneixem molt bé fou allí on entregàrem la nostra humanitat on molts dels nostres valents camarades moriren
Hay un valle en España llamado Jarama es un lugar que conocemos muy bien fue allí donde entregamos nuestra humanidad donde muchos de nuestros valientes camaradas murieron
We are proud of the Lincoln Battalion And the fight for Madrid that it made There we fought like true sons of the people As part of the Fifteenth Brigade
N'estem orgullosos del Batalló Lincoln i de la lluita per Madrid que va fer Allí lluitàrem com veritables fills del poble al sí de la Cinquena Brigada
Estamos orgullosos del Batallón Lincoln y de la lucha por Madrid que realizó Allí peleamos como verdaderos hijos del pueblo en el seno de la Quinta Brigada
Now we're far from that valley of sorrow But its mem'ry we never will forget So before we conclude this reunion Let us stand to our glorious dead
Ara som lluny d'aquell vall de dolor però la seua memòria no l'oblidarem mai Així que, abans que no acabi aquesta reunió, alcem-nos pels nostres gloriosos morts
Ahora estamos lejos de aquel valle de dolor pero su memoria nunca la olvidaremos Así que, antes de que acabe esta reunión pongámonos en pie por nuestros gloriosos muertos.
There's a valley in Spain called Jarama It's a place that we all know so well It was there that we gave of our manhood Where so many of our brave comrades fell
Hi ha una vall a Espanya que en diuen Jarama és un lloc que nosaltres coneixem molt bé fou allí on entregàrem la nostra humanitat on molts dels nostres valents camarades moriren
Hay un valle en España llamado Jarama es un lugar que conocemos muy bien fue allí donde entregamos nuestra humanidad donde muchos de nuestros valientes camaradas murieron
Però no ens posem melancòlics i tristos, perquè malgrat tots els entrebancs, com ens diu La Trinca en aquesta cançó: "la faixa va de rebaixa" No ens enganyem, amb tota la conya d'aquest trio, queda molt clar que no ens parlen dels "faixistes" sinó dels feixistes.
LA FAIXA
La Trinca
El corsé no està de moda la cotilla va de baixa per això els fabricants de faixes de la indústria nacional convoquen per la tablilla al gremi de la cotilla dimecres a dos quarts d'onze assemblea general
El corsé no está de moda la cotilla va de baja por eso los fabricantes de fajas de la industria nacional convocan por el tablón de anuncios al gremio de la cotilla miércoles a las diez y media asamblea general.
La faixa la faixa està de rebaixa no se'ls veu gaire optimistes aquests fabricants de faixes altrament dits faixistes
La faja la faja está de rebaja no se les ve muy optimistas a estos fabricantes de fajas también llamados “fajistas”
S'inaugura la reunió i és tan gran l'esverament que per calmar l'assemblea així parla el president: “Clients de tota la vida ara ens estan fent el salt no s'exporta cap cotilla ni a Grècia ni a Portugal. Què tant acostar-se a Europa! Què tant canviar de jaqueta! si no vetllem el negoci anirem a fer punyetes. Doncs fent números he vist que si segueix anant de baixa caldrà tornar a dir al país o faixa o caixa”.
Se inaugura la reunión y es tan grande el espano que para calmar a la asamblea así habla el presidente: “Clientes de toda la vida ahora nos están abandonando no se exporta ninguna cotilla ni a Grecia ni a Portugal. “¡Ya basta de acercarnos a Europa! ¡Ya está bien de cambiar de chaqueta! Si no cuidamos el negocio nos iremos a hacer puñetas. Porque haciendo números he visto que si sigue yendo a la baja tendremos que volver a decirle al país o faja o caja.”
La faixa, la faixa està de rebaixa no se'ls veu gaire optimistes aquests fabricants de faixes altrament dit faixistes.
La faja, la faja está de rebaja no se les ve muy optimistas a estos fabricantes de fajas también llamados fajistas.
Continuant la reunió es llegeix una octavilla que en contra de la cotilla ha llançat l'oposició on hi ha escrit: Companys, la faixa ens oprimeix i ens domina cal cremar totes les faixes i els faixistes de propina. Deu cauen sota la taula víctimes d'un cobriment, mig histèrics els que queden canten exaltadament: “Tres días hay en el año que relucen más que el sol jueves santo, corpus christi y el divuit de juliol”.
Continuando la reunión se lee una octavilla que en contra de la cotilla ha lanzado la oposición, donde hay escrito: Compañeros, la faja nos oprime y nos domina hay que quemar todas las fajas a los fajistas de propina. Diez caen bajo la mesa víctimas de un desmayo, medio histéricos los que quedan cantan exaltadamente: “Tres días hay en el año que relucen más que el sol jueves santo, corpus cristi y el dieciocho de julio.”
Faixistes, no busqueu més solució, sabeu de fonts fidedignes que la culpa és dels masons i dels jueus malignes.
Fajistas, no busquéis otras soluciones, sabéis de fuentes fidedignas que la culpa es de los masones y de los judíos malignos.
Faixistes, sou del món occidental reserva espiritual sota el mantell protector de la santa Inquisició.
Fajistas, sois del mundo occidental reserva espiritual bajo el manto protector de la santa Inquisición.
I, ja per acabar, tornaré a portar en aquestes pàgines un descarnat sonet de Joan Brossa, celebrant la mort del dictador. Canta Miguel Poveda, un esplèndid cantaor de flamenco. Diguem tots amb ell, escorxant una ampolla de xampany: "Una abraçada, amor, i alcem la copa"
FINAL!
Joan Brossa (1919-1998) Poemes escollits (1995) Música: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante Arranjaments i bandoneó: Marcelo Mercadante Piano: Gustavo Llull. Contrabaix: Andrés Serafini
—Havies d’haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t’havia d’haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència, t’esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!—
Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d’Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa.
20 de novembre de 1975
¡FINAL!
—Tendrías que haber tenido otro final; te merecías, hipócrita, un paredón en otro cementerio. Tu dictadura, tu puta vida de asesino, ¡qué incendio de sangre! Podrido verdugo, bastante te habría de haber zarandeado la dura oscuridad de los pueblos, entregado a tortura, colgado de un árbol al fondo de cualquier camino. Rata de la peor delincuencia, te tocaba otra muerte con violencia, el mismo final de tantos desde aquel mes de julio. Pero te has muerto de tirano español, solo e hibernado, esputo de la ciencia y con tufo de sangre y mierda. Su Excremencia!— Gloria del buñuelo, ha muerto el dictador más viejo de Europa. ¡Un fuerte abrazo, amor, y alcemos la copa!
Aquesta setmana FJNC ens proposa l'humor com a tema de les cançons.
Un bon tema que ens allibera una mica de temes tan sagnants com els de l'immigració o la prostitució.
La meva primera intenció havia estat posar alguna murga, però qui podria competir amb Cadis? Espero poder-ne sentir unes quantes.
També havia pensat en posar el vídeo de youtube amb el duetto buffo para dos gatos de Rossini. Un consell, si no l'heu vist, busqueu-lo y gaudiu-ne.
Per fi, m'he decidit a portar dues cançons que considero amb lletra divertida.
La primera, una versió del clàssic Les Bigotes de Jacques Brel, feta pel meu paisà Lluís Miquel. Deixo la lletra de Lluís Miquel amb la meva traducció, però no me'n puc estar de portar al final la lletra original en francès, perquè pugueu comprovar com de fidel és la versió que us presento.
LES BEATES
Lluís Miquel - Jacques Brel
Quan es fan velles tot ha canviat de gossos grans es fan uns gats les beates
Cuando envejecen todo cambia De perros grandes pasan a gatos Las beatas.
Quan es fan velles tot és tan ràpid que d'aigua santa s'omplen de nit les beates
Cuando envejecen todo va tan rápido Que de agua bendecida se llenan de noche Las beatas
Ah, si fóra el diable i les tinguera ací jo crec que em faria jubilar si fora déu, sentint-les pregar seria ateu al paradís de les beates
Ah, si fuera el diablo y las tuviera aquí Creo que pediría la jubilación Si fuera dios, oyéndolas rezar Me haría ateo en el paraíso De las beatas
Elles caminen sempre pregant de missa en missa van passejant les beates
Caminan siempre rezando De iglesia a iglesia van paseando Las beatas
I patatí i patatà ja comencem a estar molt farts de beates
Y patatín y patatán Ya empezamos a estar cansados De beatas
I van de negre com capellans que són molt bons amb les criatures i alcen els ulls, semblen mirar si déu ja dorm, per les costures de les beates
Y visten de negro como curas Que son tan buenos con las criaturas Y elevan los ojos, y parecen espiar Si dios ya duerme, a través de las costuras De las beatas
El dissabte quan tots sortim es veu la gent que es divertix però cap de beata
El sábado, día de salida, Vemos a la gente que se divierte Pero ninguna beata
perquè és ben dins del seu fosc lloc i es preserven dels xicots les beates
porque están muy escondidas en su habitación oscura y se preservan de los muchachos las beatas
que prefereixen endurir-se ficades dins de les esglésies molt contentes de preservar el seu tresor que dorm entre les cames de beates
que prefieren endurecerse metidas en una iglesia muy contentas de preservar su tesoro que duerme entre sus muslos de beatas
després es moren molt espaiet semblen un foc que es consumix les beates
Luego se mueren muy despacito Como un fuego que se consume Las beatas
i quan es moren preguen un prec de no morir d'un petit fred les beates
y cuando se mueren rezan una oración para no morirse de un pequeño frío las beatas
i en un cel que no troben mai els àngels fan un paradís per elles una corona, un parell d'ales després se'n van volant volant volant volant molt espaiet com les beates
y en un cielo que no encuentran nunca los ángeles crean un paraíso para ellas una corona, un par de alas y luego se van volando, volando, volando, volando muy despacito como las beatas.
i aquesta és la lletra original de Jacques Brel
LES BIGOTES
Elles vieillissent à petits pas De petits chiens en petits chats Les bigotes Elles vieillissent d'autant plus vite Qu'elles confondent l'amour et l'eau bénite Comme toutes les bigotes
Si j'étais diable en les voyant parfois Je crois que je me ferais châtrer Si j'étais Dieu en les voyant prier Je crois que je perdrais la foi Par les bigotes
Elles processionnent à petits pas De bénitier en bénitier Les bigotes Et patati et patata Mes oreilles commencent à siffler Les bigotes
Vêtues de noir comme Monsieur le Curé Qui est trop bon avec les créatures Elles s'embigotent les yeux baissés Comme si Dieu dormait sous leurs chaussures De bigotes
Le samedi soir après le turbin On voit l'ouvrier parisien Mais pas de bigotes Car c'est au fond de leur maison Qu'elles se préservent des garçons Les bigotes
Qui préfèrent se ratatiner De vêpres en vêpres de messe en messe Toutes fières d'avoir pu conserver Le diamant qui dort entre leurs f...s De bigotes
Puis elles meurent à petits pas A petit feu en petit tas Les bigotes Qui cimetièrent à petits pas Au petit jour d'un petit froid De bigotes
Et dans le ciel qui n'existe pas Les anges font vite un paradis pour elles Une auréole et deux bouts d'ailes Et elles s'envolent... à petits pas De bigotes
I una vegada criticades (amb tota la raó) les beates que preserven "el seu tresor que dorm entre les cames" podem parlar de l'altra vora d'aquest riu de la vida. Basats en contes del Decameró aquest cim del Quatroccento, inici de la narrativa moderna, que mai no passarà de moda, la gran escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany, a petició de La Trinca, va fer, junt amb Jaume Vidal Alcover, uns quants poemes, que van ser musicats i inclosos en el disc Trincameró.
Amb vosaltres El dimoni infernat
EL DIMONI INFERNAT
La Trinca – Maria Aurèlia Capmany sobre un conte del Decameró
Ara sabreu la història d'aquell predicador i d'aquella doneta petita i bonica i un dimoni alterós que sí que no
Ahora conoceréis la historia De aquel predicador Y de aquella mujercita Pequeña y bonita Y un demonio orgulloso Que sí que no
la noia que es devota vol viure en oració se'n va al desert on viuen homes dejunadors ja n'arriba a la cova d'en Claudi el virtuós
la muchacha que es devota quiere vivir en oración se va al desierto donde habitan hombres ayunadores ya llega a la cueva de Claudio el virtuoso
Ai Claudi lo bon Claudi vull viure en oració ai Claudi lo bon Claudi deixeu-me resar amb vós en Claudi que la mira perd el kirieleison
Ay Claudio, mi buen Claudio Quiero vivir en oración Ay Claudio, mi buen Claudio Déjame rezar contigo Claudio cuando la ve Pierde el oremus.
entreu la bona dona que aplegareu fredor entreu la bona dona que resarem tots dos llavors fins a trenc d'alba dormirem bo i millor
entrad buena mujer que cogeréis frío entrad buena mujer que rezaremos juntos luego hasta el amanecer dormiremos de lo lindo
la cova era petita i sense recambró al mateix llit de palla s'han de ficar tots dos ja és mitja nit passada però no dormen no
la cueva era pequeña y sin trastienda en el mismo camastro de paja se han de meter los dos ya es medianoche pasada pero no duermen no
Què és aquesta eina Claudi que duu tanta escalfor? filla la meva filla és el dimoni gord que a l'infern vol anar-se'n i no troba per on
Qué es esta cosa Claudio Que tanta calor hace Hija, hija mía Es el demonio grande Que quiere irse al infierno Pero no encuentra por dónde
I on és l'infern bon Claudi vós que sabeu de tot? jo no vull altra cosa que fer-t'ho entenedor a l'infern el dimoni posem-l'hi sense por
¿Y dónde está el infierno buen Claudio Tú que lo sabes todo? No quiero nada más Que hacértelo saber En el infierno pongamos Al diablo sin miedo
si tu m'ajudes filla l'amansirem del tot si que n'està bon Claudi d'encès i furiós filla és que feia estona que anava sol pel món
si tú me ayudas hija lo amansaremos del todo pues sí que está, buen Claudio ardiente y furioso hija, es que ya hacía tiempo que iba sólo por el mundo
ja el fiquen i el capfiquen aquell monstre alterós dia i nit repeteixen la devota acció però així que es distreuen es dreça amb més rigor
ya lo meten y remeten aquel monstruo orgulloso día y noche repiten la devota acción pero en cuanto se distraen se levanta con más rigor
fins que un dia el dimoni és ja vençut del tot fins que un dia el dimoni és ja vençut del tot però llavors la dona sent que bull el fogó
hasta que un día el demonio queda vencido del todo hasta que un día el demonio queda vencido del todo pero entonces la mujer siento que la olla le hierve
ai Claudi lo meu Claudi deu-me la salvació ai Claudi lo meu Claudi deu-me la salvació l'infern vol el dimoni l'infern vol més carbó
ay Claudio, mi buen Claudio dame la salvación ay Claudio, mi buen Claudio dame la salvación el infierno quiere a su demonio el infierno quiere más carbón.
Avui, primer dia del club, Àgueda ens ha proposat com a tema el sexe.
I cercant entre els meus vinils, he trobat aquesta cançó de la Trinca, on tracten amb humor, -com si no, tractaríem de sexe?- l'educació sentimental que patírem els espanyolets de la meua generació, amb les escapades de cap de setmana a Perpinyà, i les llargues cues davant el cine, a veure les pel·lícules "S" prohibides aquí per obra i gràcia del general Franquíssim i la putrefacta església que l'acollia sota pal·li.
I encara que he estat dubtant entre aquest "Últim Tango a Manresa" i "La Cançó dels Amants" versió recitada del poema del mateix títol de Vicent Andrés Estellés, finalment m'he decidit pel tango. Quan torne a sortir el tema, ja posaré l'Ovidi.
Quant a la meua educación sexual, jo, confesse que vaig tindre la sort de que l'empresa on comencí la meva vida laboral m'envià, allà a mitjan dècada del 70, a Eivissa, on hi vaig passar quatre anys.
TANGO
El meu amic Armando, sentint el gran escàndol, d'un film d'en Bertolucci que fan a Perpinyà, se'n va de contrabando a veure en Marlon Brando i torna a casa seva amb ganes d'endrapar.
M'agafa la costella, me li endinya mantega i mentre s'arrossega per la moqueta del pis en mig d'un esbufec, diu Pepeta jo crec, que això és més pistonut que el tango de París.
Amor meu, vine aquí, ballem l'últim tango a Manresa, i abans de que quedis estesa, garrella meva, has de fruir. Si el trobes estantís, aquest últim tango a Manresa, jo et cantaré la Marsellesa i et semblarà que ets a París.
La cosa no canvia, i a l'home cada dia el pot de la mantega li fa més il·lusió, però ara els comestibles no són gaire asequibles cada cop surt més cara l'alimentació.
I abans que la mantega no el porti a la ruïna, ho prova amb margarina, del Montseny per fer país. I diu a la muller: ha, ha, ha: - Calla que això va bé i surt millor de preu que el tango de París.
Amor meu vine aquí, fes-me una truita a la francesa, ara que tens la cuina encesa. carinyo meu has de fregir. Si ho trobes estantís, lo de la truita a la francesa, jo et cantaré la Marsellesa i et semblarà feta a París.
TANGO
Mi amigo Armando, oyendo el gran escándalo de un film de Bertolucci que echan en Perpinyà se va de contrabando a ver a Marlon Brando y regresa a casa con ganas de atracarse.
Me agarra a la parienta me la mete manteca y mientras se revuelca por la moqueta del piso en mitad de un resoplido dice Pepeta yo creo que esto es más pistonudo que el tango de París.
Amor mío, ven p'acá bailemos el último tango en Manresa que antes que te quedes tiesa
ternera mía has de gozar Si lo encuentras rancio este último tango en Manresa te cantaré la Marsellesa y creerás que estamos en París.
La cosa no cambia y al tío, cada día, el tarro de manteca le hace más ilusión, pero ahora los comestibles no están muy asequibles cada día es más cara la alimentación.
Y antes que la manteca lo lleve a la ruína lo prueba con margarina del Montseny, para hacer país. Y dice a la mujer, ja, ja, ja calla que esto va bien y sale más barato que el tango de París.
Amor mío, ven p'acá hazme una tortilla a la francesa ahora que tienes la cocina encendida cariño mío has de freir. Si encuentras rancio lo de la tortilla a la francesa te cantaré la Marsellesa y creerás que estamos en París.
