1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris al tall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris al tall. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de novembre del 2010

El club de las canciones. Canciones que hacen reir

Avui ErProfe ens proposa cançons que facin riure, encara que les que aquí posaré tenen un cert component amarg, un marro, que les deixa només com a cançons que (em) fan somriure.

I és que la defensa que ens queda quan la fatalitat (o els polítics que són una mena de fatalitat d'allò més perillosa) ens colpeja, no és altra (o no en conec de millor) que riure'ns una mica de nosaltres mateixos, i esperar que l'oratge escampi.

Començaré amb una de Pi de la Serra, "La meva estrella", història d'una manifestació.



La meva estrella

És fluorescent la meva estrella,
de plàstic groc,
i tinc la galta més vermella...!,
potser del cop
que m'he donat aquest matí
per saber si estava somniant.
No és possible el que he vist.

Es fluorescente mi estrella,
de plástico amarillo,
y tengo la mejilla más roja...!
quizás del golpe
que me he dado esta mañana
para saber si estaba soñando.
No es posible lo que he visto.

He vist un jeep sense manies
tot cap per 'vall,
una sirena descobria
l'amagatall,
hi havia gent que s'ho mirava
opinant sobre el fet precís.
No és possible el que he vist.

He visto un jeep sin manías
cabeza abajo,
una sirena descubría
el escondrijo,
había gente que se lo miraba
opinando sobre el hecho preciso.
No es posible lo que he visto.

Un helicòpter descendia
ràpidament,
el número dotze corria
cap a la gent,
uns han saltat en el tramvia,
d'altres s'han ficat en un pis.
No és possible el que he vist.

Un helicóptero descendía
rápidamente,
el número doce corría
hacia la gente,
unos han saltado al tranvía,
otros se han metido en un piso.
No es posible lo que he visto.

Hi havia un vell que no podia
córrer com jo,
m'he aturat per ajudar-lo,
sóc massa bo,
resulta que el vell era jove,
resulta que m'ha dit: ja et tinc.
Eren dos quarts de cinc.

Había un viejo que no podía
correr como yo,
me he parado a ayudarlo
soy demasiado bueno,
resulta que el viejo era jóven,
resulta que me ha dicho: ya te tengo.
Eran las cuatro y media.

D'una estrebada més que forta
m'he deslliurat,
tinc una orella delicada
i allí ha picat,
de cop les cames m'han fet figa
tot s'ha tornat de color gris.
No és possible el que he vist.

De un estirón de lo más fuerte
me he librado,
tengo una oreja delicada
y allí ha golpeado,
de repente las piernas se me han doblado
todo se ha vuelto de color gris.
No es posible lo que he visto.

És fluorescent la meva estrella,
de plàstic groc,
i tinc la galta més vermella,
segur del cop
que m'ha donat aquest matí
la mmmmmmmmmmmm.
No és possible el que he vist.

Es fluorescente mi estrella,
de plástico amarillo,
y tengo la mejilla más roja,
seguro del golpe
que me ha dado esta mañana
la mmmmmmmmmmmmmmmmm.
No es posible lo que he visto.

I, una altra manifestació, aquesta cantada per Ovidi Montllor, "La fera ferotge"



LA FERA FEROTGE

Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom
que una fera ferotge del parc s'escaparà,
es prega a les senyores compren força aliments
i no surten de casa fins que torne el bon temps.
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrents
i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels.
L'alcalde s'encarrega fent us dels seus poders
de, a la fera ferotge, deixar-la sense dents.
El que això no acomplesca que no es queixe després
si per culpa la fera ell rep algun torment.

Por orden del alcalde se hace saber a todo el mundo
que una fiera feroz del parque se escapará,
se ruega a las señoras que compren muchos alimentos
y no salgan de casa hasta que regrese el buen tiempo.
Todo aquel que tenga coche que se escape corriendo
y se vaya a la playa, a la casita de campo o a un hotel.
El alcalde se encarga, haciendo uso de sus poderes,
de, a la fiera feroz, dejarla sin dientes.
Quien esto no haga que no se queje luego
si por culpa de la fiera recibe algún tormento.

Jo que no tinc ni casa, ni cotxe ni un carret
em vaig trobar aquell dia la fera en el carrer;
tremolant i mig mort: ai déu, redéu, la fera!
i en veurem tan fotut em va dir molt planera:
xicot per què tremoles, jo no te menjaré.
I doncs per què t'escapes del lloc on tens marcat?
Vull parlar amb l'alcalde i dir-li que tinc fam
que la gàbia és petita, jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen la volen atacar
la fera es defensa no la deixen parlar
com són molts i ella és sola no pot i me l'estoven
i emprenyats per la faena a la gàbia me la tornen.

Yo que no tengo ni casa, ni coche ni un carrito
me encontré aquel día la fiera en la calle;
temblando y medio muerto: Ay dios, rediós, la fiera!
y al verme tan jodido me dijo muy llana;
muchacho por qué tiemblas, yo no te comeré.
Y entonces por qué te escapas del lugar que tienes marcado?
Quiero hablar con el alcalde y decirle que tengo hambre,
que la jaula es pequeña, yo necesito espacio.
Los guardias que la ven la quieren atacar
la fiera se defiende no la dejan hablar
como son muchos y ella está sola no puede y le dan una somanta
y enfadados por la faena a la jaula la devuelven.

Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom
que la fera ferotge ja no ens traurà la son
i gràcies a la força no ha passat res de nou
tot és normal i maco i el poble resta en pau.

Por orden del alcalde se hace saber a todo el mundo
que la fiera feroz ya no nos quitará el sueño
y gracias a la fuerza no ha pasado nada nuevo
todo es normal y majo y el pueble ya está en paz.

I, ja per acabar, en aquests temps que l'uniformisme va prenent cos, que comença a semblar pecat discrepar, mantenir la teva pròpia veu, aquesta cançó d'Al Tall, " polifonies"



POLIFONIES (Vares cavalcades)

Al mes de desembre, com sempre,
s'ha posat nerviós el govern,
i els sotssecretaris, erectes,
s'han armat de llapis i paper.
I les secretàries, atentes,
han tancat les cames pel dret,
perquè sempre oloren les tempestes
quan la fúria brama pels departaments.
Han tret un decret a l'aire
que ningú l'entén ni de bon tros,
i és que han prohibit cantar polifonies
en qualsevol lloc i ocasió.
Qui ha dit eixa paraulota de polifonies
que ningú no entén ni de bon tros?
El govern que perd l'oremus
i s'ha posat massa nerviós.

En el mes de diciembre, como siempre
se ha puesto nervioso el gobierno
y los subsecretarios, erectos,
se han armado de lápiz y papel.
Y las secretarias, atentas,
han cerrado las piernas inmediatamente,
porque siempre se huelen las tempestades
cuando la furia brama por los departamentos.
Han sacado un decreto al aire
que nadie entiende ni de coña,
y es que han prohibido cantar polifonías
en cualquier lugar ni ocasión.
¿Quién ha dicho esa palabrota de polifonías
que nadie entiende ni de coña?
El gobierno que pierde el oremus
y se ha puesto demasiado nervioso.

Xè, mireu-los, mireu-los,
xè que bèsties són (4 voltes)

Manolo canta per baix,
Enric farà la veu alta,
Vicent fa la veu d'enmig,
Jordi repica a la contra,
i Miquel fa tarambaines.
I això són polifonies
que el govern ha prohibit.

Manolo canta por bajo,
Enric hará la voz alta,
Vicent la voz de enmedio,
Jordi repica a la contra,
y Miguel hace gorgoritos.
Y eso son las polifonías
que el gobierno ha prohibido

El govern diu a estes hores
que hem de tindre ben clar tots
que no podem sonar bé
uns açò i altres allò
todos hem d'estar d'acuerdo
por el bien de la nación
ciutadans tots a una veu:
Visca la mare de déu.

El gobierno dice ahora
que hemos de tener muy claro todos
que no podemos sonar bien
unos esto y otros aquello
todos hemos de ir de acuerdo
por el bien de la nación
ciudadanos todos a una voz:
Viva la madre de diós.

Xé, mireu-los...

El govern d'Espanya, com sempre,
no pot controlar la població,
i s'han inventat pel recte
un altre decret que és molt millor:
ja estem convençuts, borregos,
que cantant a una sou molt bons
però no sabeu com fer-ho
i el govern ja té la solució:

El gobierno de España, como siempre,
no puede controlar la población,
y se han inventado de repente
otro decreto que es mucho mejor:
ya estamos convencidos, borregos,
que cantando a una sois muy buenos
pero no sabéis cómo hacerlo
y el gobierno ya tiene la solución:

només cantarà una persona
per a que sapiau com s'ha de fer
vostre president és el que entona
i tots els demés repetireu.
I per si de cas eixos bascos
o eixos catalans us enganyeu
vostre president vos il·lumina
tots en castella sonareu:
Ciutadanos tos a una vos
Visca la mare de dios.

sólo cantará una persona
para que sepáis cómo hay que hacerlo
vuestro presidente es el que entona
y todos los demás repetiréis.
Y si acaso esos vascos
o esos catalanes os equivocáis
vuestro presidente os ilumina
todos en castellano sonaréis:
Ciutadanos tos a una vos
Visca la mare de dios.

Visca la mare de déu.

Xè mireu-los...

divendres, 13 de novembre del 2009

el club de la cançó. Drunken sailor. Nuestro Pequeño Mundo. Romanç de sant Rorro. Al Tall

Aquesta setmana Iñaki ens demana cançons amb el tema Litres d'alcohol.

M'han vingut a la memòria dues cançons populars, una irlandesa, i una altra valenciana.

Tots sabem la fama que els irlandesos tenen quant a trassegar alcohol sigui de la classe que sigui, així que porte aquí una cançó irlandesa cantada per un grup de quan jo era jove, Nuestro Pequeño Mundo, que va ser un dels primers introductors del folklore no-copla a l'Espanya que començava a despertar al rock.

Quant a la lletra és la que he trobat que no coincideix exactament ni en la lletra ni en l'ordre de les estrofes amb la versió de NPM, però dóna una idea de per on van els trets.




"Drunken Sailor"

What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
Earl-eye in the morning!

[Chorus:]

Way hay and up she rises
Way hay and up she rises
Way hay and up she rises
Earl-eye in the morning

Shave his belly with a rusty razor,
Shave his belly with a rusty razor,
Shave his belly with a rusty razor,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]

Put him in the hold with the Captain's daughter,
Put him in the hold with the Captain's daughter,
Put him in the hold with the Captain's daughter,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]

What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]

Put him the back of the paddy wagon,
Put him the back of the paddy wagon,
Put him the back of the paddy wagon,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]

Throw him in the lock-up 'til he's sober,
Throw him in the lock-up 'til he's sober,
Throw him in the lock-up 'til he's sober,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]

What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]

What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
What do you do with a drunken sailor,
Earl-eye in the morning!

[Chorus]


Quant a la cançó valenciana, es tracta d'un romanç a l'estil dels que canten als pobles, al seu patró o patrona. Aquesta vegada, dedicat a Sant Rorro, patró dels borratxos.

Canta un dels grups més antics i importants del País Valencià: Al Tall.




Romanç de sant Rorro

Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant baró
que és digna de mencionar

Dios me dé inspiración
para poder explicar
la vida de un santo varón
que es digna de mencionar


que vinga el déu Baco que ens porte un porró
i que ens allumene en esta ocasió

que venga el dios Baco que nos traiga un porrón
y que nos ilumine en esta ocasión.


És sant Rorro el més lluït
i és el sant més miraclós
que per a pagar mitgeta
mai no ha segut pereós

Es san Rorro el más lucido
y es el santo más milagroso
que para pagar la ronda
nunca ha sido perezoso

quan era xiquet apenes parlava
anava a les tendes i s'emborratxava

cuando era un niño y apenas hablaba
iba a las tiendas y se emborrachaba.


Quan ja se feu més fadrí
li augmentà la devoció
no podia passar dia
sense prendre canyamó

Conforme crecía
le aumentó la devoción
no podía pasar día
sin tomar cañamón.


per allà on anava prenia amistat
amb les taverneres que el venen fiat

allá por donde iba hacía amistad
con las taberneras que lo dan fiado.


Sabia totes les tendes,
quin vi era més eixut
a on el venien barato
i a on el donaven més pur

Sabía todas las tiendas
qué vino era más seco
dónde lo vendían barato
y dónde lo daban más puro


allí se gastava si portava un duro
se n'anava a casa amb un pet com un xurro

y allí se gastaba si llevaba un duro
y volvía a casa con un pedo como un churro.


Quan tenia més edat
ja tenia millor cor
es feu molt aficionat
a donar el truc-i-flor

Cuando tenía más edad
ya tenía mejor corazón
se aficionó mucho
a dar el truque de farol


si dien envide tirava la falta
sant Rorro mig càntir de vi se colava

si le decían envido echaba la falta
san Rorro medio cántaro de vino trasegaba.


Si alguns per casualitat
teniu la dona partera
en comptes de xocolate
doneu-li la bota plena.

Si alguien por casualidad
tiene la mujer partera
en vez de chocolate
que le dé la bota llena.


Es la millor medecina per a la partera avui
en comptes de la gallina doneu-li un cuiro de ví.

Es la mejor medicina para la partera hoy
en vez de gallina dadle un odre de vino.

Senyores, que el caldo dona inflamació
doneu-li ginebra i ví del millor.

Señoras que el caldo produce inflamación
dadle ginebre y vino del mejor.


Sant Rorro prengué amistat
amb una "agüela" beata
quan anaven a resar
omplien la carabassa.

San Rorro hizo amistad
con una vieja beata
cuando iban a rezar
llenaban la calabaza.


I quan arribaven a l'"amen i glòria"
els dos s'empinaven la carabassola.

Y cuando llegaban al amen y gloria
los dos se empinaban el calabacin.

Per a final del rosari
es menjaven un mosset
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

Al acabar el rosario
comían un bocado
entraban a la bodega
y llenaban el tonelete

Li vindría a cabre de ca' litro i mig
i tot se'l colaven abans de les sis.

en el que cabría como litro y medio
y todo se lo engullían antes de las seis

La beata ja parlava
en italià i en francès
i sant Rorro se n'anava
caiguent-se pel carrer.

La beata ya hablaba
en italiano y en francés
y san Rorro iba
cayéndose por las calles.


Cantant seguidilles aquell mal feiner
anava borratxo com un dolçainer.

cantando seguidillas aquel maltrabaja
iba borracho como un dulzainero

Quan es va morir sant Rorro
molts amics l'acompanyaren
com tots volien portar-lo
a l'últim se'l sortejaren

Cuando se murió san Rorro
muchos amigos lo acompañaron
como todos querían llevarlo
al final se lo rifaron


I ademés portaven deu cuiros de ví
per anar tastant-los durant el camí.

Y además llevaban diez odres de vino
para irlos saboreando durante el camino

Adiós sant Rorro bendito
que mai has quedat a deure
dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

Adiós san Rorro bendito
que nunca has dejado nada a deber
danos salud a los borrachos
y muchas ganas de beber

I el vostre perdó en la glòria eterna
al cel ens aguarde amb la bota plena.

Y vuestro perdón en la gloria eterna
nos espere en el cielo con la bota llena.


Trobareu altres cançons a

El club de las canciones

divendres, 30 d’octubre del 2009

El club de la cançó. L'hereu Riera. Al Tall. La mort de na Margalida. Maria del Mar Bonet

Aquesta setmana, Imerburu ens proposa com a tema, la mort d'un ésser volgut. Dóna la trista casualitat que una bona amiga ha perdut son pare dissabte passat. Així que li dedicaré aquestes dues cançons populars, la primera de València, cantada per Al Tall, i la segona de Mallorca, cantada per Maria del Mar Bonet.

Rosa, va per tu.




L'HEREU RIERA

Popular
Canta Al Tall


A la plaça nova hi havia un ball
ahí va Riera ahi va a ballar
Riera no balles Riera no balles
que no pots ballar
que a la teua nòvia van a combregar

En la plaza nueva había un baile
allí va Riera allí va a bailar
Riera no bailes Riera no bailes
que no puedes bailar
que a tu novia le van a dar el viático


Mampren la bengala i sombrero en mà
perdonen senyores que no puc ballar
que a la meua nòvia que a la meua nòvia
van a combregar
entra en ca Cecília i es posa a plorar

Toma la bengala y sombrero en mano
perdonen señoras que no puedo bailar
que a mi novia que a mi novia
le van a dar el viático
entra en casa Cecília y rompe a llorar

No plores Riera que no pots plorar
tinc una germana i te'n pots casar
jo no vull germanes jo no vull germanes
i tampoc germans
amb tu que em casava ja no em puc casar

No llores Riera que no puedes llorar
tengo una hermana y te puedes casar con ella
yo no quiero hermanas yo no quiero hermanas
y tampoco hermanos
contigo que me casaba ya no me puedo casar


Lo que em regalares en la caixa està
orellals i agulles anells i collars
fins al cementeri fins al cementeri
la va acompanyar
i en deixar-la en terra ell la va besar

Lo que me regalaste en el ataud está
pendientes y agujas anillos y collares
hasta el cementerio hasta el cementerio
la acompañó
y al dejarla en el suelo la besó.


i Maria del Mar Bonet amb la seva meravellosa veu



LA MORT DE NA MARGALIDA

Lletra: Bartomeu Montserrat “Memes” d'Algaida
Canta: Maria del Mar Bonet


L’amo de Bàlitx m’envia
missatges i jornalers
sa madona i los demés
tota la gent que hi havia.

El dueño de Bàlitx me envía
mensajeros y jornaleros
la señora y los otros
toda la gente que había.


Voleu escriure en papers
sa mort de na Margalida
que si greu no vos sabia
començaria es procés.

Queréis escribir en papeles
la muerte de Margalida
y si no os sabe mal
empezaré el recitado.


Dia setze de gener
dins can Tropell m’encontrava
en Joan Blai me dugué
noves que jo no esperava.

Dieciséis de enero
en can Tropell me encontraba
Joan Blai me trajo
noticias que no esperaba.

Va dir si alterat estava
jo li vaig dir: No res sé.
De s’al.lota me dugué
que ella morta s’encontrava.

Preguntó si estaba alterado
le respondí: no sé nada.
De la muchacha me trajo
que se encontraba muerta.

Jo corria i no hi veia
i a ca seva vaig anar.
Com mentre s'obrí la porta
sa mare ja em va abraçar

Yo corría sin ver nada
y a su casa fui.
Abriéndose la puerta
su madre ya me abrazó


i em va dir: Sebastià
na Margalida és morta.
Oh punyalada més forta
no la rep cap cristià!.
I a veure-la vull jo anar
que es mirar-la m’aconhorta.

Y me dijo: Sebastià
Margarida ha muerto.
Oh puñalada más fuerte
no la recibe ningún cristiano!
Y a verla quiero ir
que el mirarla me consuela.

Partiguérem en sa nit
i sa tristor mos matava
i cada instant mos faltava
sa força i s’esperit.

Partimos en la noche
y la tristeza nos mataba
y a cada instante nos faltaba
la fuerza y el espíritu.


No n’estic empegueït
de contar lo que em passava
i a veure-la morta anava
i amb so cor ben entristit.

No estoy arrepentido
de contar lo que me pasaba
y a verla muerta iba
con el corazón muy triste.


Quan dins Sóller vaig entrar
me digueren de seguida
per veure na Margalida
hi hauràs d’anar en es fossar.

Cuando en Sóller entré
me dijeron enseguida
para ver a Margalida
tendrás que ir al cementerio.

Molt prompte vaig descobrir
ses parets d’aquell local
Oh cementeri dogal!,
vaig devallar i vaig dir.
I aquí s’ha de consumir
sa meva amor principal
i sa vida de res val
en aquest món existir.

Muy pronto descubrí
las paredes de aquel local
Oh cementerio dogal!,
bajé y dije.
Y aquí se ha de consumir
mi amor principal
y la vida no vale nada
en este mundo existir.

Adiós Margalideta
Margalideta adiós
Déu del cel qui és piadós
allà et tendrà Margalida
i jo en acabar sa vida
que mos hi vegem tots dos.

Adiós Margalideta
Margalideta adiós
Dios del cielo que es piadoso
allá te tendrá Margalida
y yo cuando acabe mi vida
que nos veamos los dos.

Per lo prompte i lluny que era
i és que molta gent los plany
i en Sebastià Company
na Margalida Servera.

Por lo pronto y lejos que estaba
mucha gente los llora
a Sebastià Company
i a Margalida Servera.


Com sempre trobareu altres cançons a

El club de las canciones

dimecres, 6 de maig del 2009

Menjat per servit, o com malbaratar els diners d'altri

Notícia llegida avui al Levante

Gastan 13.000 euros en la cena tras el acto benéfico que logró recaudar 12.000 por la riada del Girona

La cosa no té desperdici, així que aconselle que entreu al link i ho llegiu sencer.

O siga que organitzem un festival benèfic i recollim uns 12000€ (no sé si abans de SGAE o després) i per celebrar-ne l'èxit, ens fotem un soparot de 13.000€

Els artistes (no els pobres cantants que actuaren de franc, sinó aquells bandarres que contractaren el sopar) de la cosa? Casualment alcaldes del Pp

I el poble? Bé, per si açò ho lligen xiquets, no diré en quina posició cara a la Meca s'ha de posar.

Senzillament portaré una cançoneta popular de Bèlgida que el grup Al Tall canta de fa molts anys.


QUE VINGA LA LLUM




QUE VINGA LA LLUM

Al Tall


Ja podeu amagar els trastos al corral,
quinqués i mamparilles, llanternes i fanals,
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser,
llumena tot el poble i atrau el foraster.

Ya podéis esconder los trastos en el corral,
quinqués y lamparillas, linternas y farolas,
la luz la da muy clara, más clara no puede ser,
ilumina todo el pueblo y atrae al forastero.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli no ens òmpliga de fum.
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà
perquè les xiques guapes es miren la cara.

Que venga, que venga, que venga la luz
antes que el petróleo nos llene de humo.
Los postes están plantados y la luz llegará
para que las chicas guapas se miren la cara.


Ja us en podeu anar on siga a protestar,
que la llum no ha vingut ni crec que mai vindrà:
els xavos que hi havia per l'allumenament
se'ls ha gastat l'alcalde en putes i demés.

Ya os podéis ir donde sea a protestar,
que la luz no ha venido ni creo que llegue nunca:
el dinero que había para alumbrado
se lo ha gastado el alcalde en putas y demás

Que vinga, que vinga,que vinga la llum,
i que al senyor alcalde li donen per lo cul.
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà
i que el senyor alcalde se'n vaja a fer la mà.

Que venga, que venga, que venga la luz
y que al señor alcalde le den pol culo.
Los postes están plantados y la luz llegará
y que el señor alcalde se vaya a hacer puñetas.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Avui, 25 d'Abril de 2009 fa 302 anys

Avui, 25 d'abril de 2009, fa 302 anys d'una derrota que va obrir als borbons les portes de València, després vingueren les caigudes de Xàtiva, i de València, i de Barcelona, i els decrets de Nova Planta, i l'assimilació mai no conseguida del tot, i la colonització, i l'autoodi.

La Corona d'Aragó, aquella estructura política vagament confederal avant la lettre, amb uns reis obligats amb els seus súbdits a través d'uns furs, usos i costums, que no eren altra cosa que pactes entre ciutadans lliures i la monarquia, va ser substituïda per la força de les armes per un sistema totalitari, absolutista, amb els dies comptats -la revolució francesa trigaria només setanta anys en esclatar-.

Però la història no torna mai enrere: els quasi tres-cents anys passats sota règims centralistes, amb l'idioma prohibit, i subjectes a lleis i costums foranes, ens han fet acceptar-nos com a ciutadans de segona categoria, a trobar normal la doble imposició d'haver de pagar un Institut Cervantes i, si ens estimem l'idioma propi, tornar a pagar un Institut Ramon Llull.

I tot això amb la mala consciència, a sobre, de que els insolidaris i els maleducats som nosaltres.

Malgrat tot, vull celebrar-ho. De manera que aquí van tres cançons d'un dels grups més antics del meu país, Al Tall.

Darrer diumenge d'octubre, del que traduiré únicament la primera estrofa ja que les tres següents són respectivament noms de comarques, de pobles i de muntanyes.




DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

Último domingo de octubre
el camino ya es muy sabido,
salid a la carretera
que hay que reunirse en el Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.


I una altra cançó, aquesta molt apropiada als temps de crisi que vivim: "Les penes són"




LES PENES SÓN

Les penes són
no tindre un sou,
morir-se el bou
i la llocada.
No collir vi,
cànem ni blat
i pel remat
fallar l'anyà.

Las penas son
no tener un jornal
morirse el buey
y los polluelos.
No recoger vino,
cáñamo ni trigo
y para postre
fallar la añada.


Pensa i cavil·la a qui demanes,
trencat les cames,
i busca qui et deixe diners.
Paga el semestre al propietari
o pel contrari
perdràs molt més.

Piensa y medita a quién pides,
rómpete las piernas,
y busca quién te puede dejar dinero.
Paga el semestre al propietario
o de lo contrario
perderás mucho más.

Sí, sí, sí, en lo segle que estem
fa falta treballar
per a poder menjar.
Molts, molts, molts, es creuen ser senyors
perquè del llaurador
ningú en fa cas. (Da capo)

Sí, sí, sí, en el siglo que vivimos
hay que trabajar
para poder comer.
Muchos, muchos, muchos, creen ser señores
porque del labrador
nadie se preocupa.


I, ja per acabar, la reivindicativa i trista "Tio Canya". Va per tots.



Tio Canya

En La Pobla hi ha un vell (bis)
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra, (bis)
i una faixa morellana.

En La Pobla hay un viejo
que se llama tío Caña
lleva gorra y blusa negra,
y una faja morellana.

Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.

Sólo tres veces fue
el tío Canya a València:
primero cuando entró en quintas
y al casarse con su mujer.
La tercera juró
de no volver a pisarla;
que a un hombre que viene del pueblo,
nadie le hace bajar la vista.


Set vegades va fer cua, (bis)
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se, (bis)
en llengua de forasters.

Siete veces hizo cola,
para presentar unos papeles,
por no saber expresarse,
en lengua de forasteros.

Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Aguantó todas las burlas,
las palabras agraviadas,
y a la Pobla volvió.
Tío Canya, tío Canya,
no tienes las llaves de tu casa:
ponle un cerrojo nuevo
o te volará hasta el tejado.


Tio Canya tingué un fill (bis)
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra, (bis)
i una faixa morellana.

Tío Canya tuvo un hijo
que se llama tío Canya:
lleva gorra y blusa negra
y una faja morellana.

Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Bien recuerda el tío Canya
cuando lo llevaron a la escuela
siete años, la cara muy limpia,
ojos abiertos, camisa nueva.
Pero mucho más abrió los ojos
el niño del tío Canya
cuando oyó a aquel maestro
hablando de una forma extraña.

Cada dia que passava, (bis)
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre (bis)
li fera alguna pregunta.

Cada día que pasaba,
iba encogiéndose de hombros
por miedo a que el señor maestro
le hiciera alguna pregunta.


Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Soportò castigos y regañinas
sin atreverse a abrir la boca
y acabó odiando la escuela.
Tío Canya, tío Canya,
no tienes las llaves de tu casa:
ponle un cerrojo nuevo
o te volará hasta el tejado.


Cròniques del carrer diuen (bis)
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València (bis)
professors i gent lletrada.

Crónicas callejeras cuentan
de unos nietos que tiene el tío Caña
que son médicos en València
profesores y gente instruída.

Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.

Cuando en verano vienen al pueblo,
visitan al tío Canya
y el pobre viejo los escucha
hablando en lengua castellana.
Pero crónicas más recientes
explican que el tío Canya
ya cuenta con biznietos muy jóvenes
que alegran su cara.

Mai parlen en castellà (bis)
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble (bis)
la llengua del tio Canya.

Nunca hablan en castellano
como han aprendido de sus padres,
sino como la gente del pueblo
la lengua del tío Canya.

Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

Revive, tío Canya,
con cayado si hace falta
que a València tienes que volver.
Tío Canya, Tío Canya
no tienes las llaves de tu casa:
ponle un cerrojo nuevo,
porque hoy tienes tiempo todavía.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

A Miquel Grau. In memoriam

Avui, aproximadament en aquestes hores del capvespre, fa 31 anys, el sis d'0ctubre de 1977, a la ciutat d'Alacant, Miquel Grau, un militant del MCPV (moviment comunista del país valencià), va morir mentre, junt amb altres dos companys enganxava cartells que convocaven a una manifestació en favor de l'estatut per al País Valencià. Un fatxa fill de puta, li havia llençat, des d'un balcó, una rajola que el va matar.

L'enterrament va ser multitudinari, amb prop de vint mil assistents. Tan multitudinari que va intervenir la policia (els grisos) que es van endur el taüt i dissolgueren la manifestació en què s'havia convertit el funeral.

El grup folk Al Tall li va fer una cançó que molt aviat es va convertir en un himne.



A Miquel Grau

Per cridar vull l'estatut
a Miquel assassinaren
Çò passà en Alacant
en Alacant el mataren
Per cridar vull l'estatut
a Miquel assassinaren

Ja el porten a soterrar
l'acompanya tot lo poble
No poguérem dir-li adéu
perquè el taüt ens furtaren
Ja el porten a soterrar
l'acompanya tot el poble.

Per guanyar la llibertat
quants germans tenen de caure?
Miquel Grau ja no està ací
quan avui tots l'esperàvem
Per guanyar la llibertat
quants germans tenen de caure?.

I per si algú té dificultats amb la lletra, aquesta és la traducció:

A Miquel Grau

Por gritar quiero el estatuto
a Miquel asesinaron
Esto ocurrió en Alicante
en Alicante lo mataron
Por gritar quiero el estatuto
a Miquel asesinaron.

Ya lo llevan a enterrar
lo acompaña todo el pueblo
No pudimos decirle adiós
porque el ataud nos robaron
Ya lo llevan a enterrar
lo acompaña todo el pueblo

Para ganar la libertad
¿cuántos hermanos tienen que caer?
Miquel Grau ya no está aquí
cuando todos lo esperábamos
Para ganar la libertad
¿cuántos hermanos tienen que caer?