Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science
Jean-Baptiste Colbert quotation
L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris
Somebody quotation
El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX
En aquest dia en què un tímid sol apunta malgrat els núvols, vespra d'unes eleccions que, previsiblement i desafortunada, ja tenen tot el peix pescat i venut a llotja, i a l'espera de, per primera vegada -a les anteriors eleccions hi vaig votar per correu- ser jo qui introduisca el meu vot a l'urna, escolte les veus de sirena d'en Rajoy i la seua colla:
I, clar, després d'haver-ho sentit, la meua resposta no pot ser una altra que
Per una altra banda, no em puc estar de sentir les adolorides veus de Rubalcaba i companya entonant el seu particular misereri mei, el seu angoixant Eli Eli Lama Sabachthani
I, ho reconec, m'entra la llàstima. Però, sentint-ho molt, jo, com la gallineta d'en Llach:
Perquè, al cap i a la fi, tinc un compromís. Un compromís amb la meua gent, amb el meu país, amb la meua terra. I, encara que no en som encara els suficients per capgirar la vergonyosa situació que patim, em queda l'esperança de que, a poc a poc, els meus paisans aniran obrint els ulls.
L'esperança de que, algun dia, podrem dir, després d'haver guanyat:
Avui, i no tinc cap excusa ja que he estat jo l'instigador, toquen anuncis.
El motiu primari, ho reconec, no ha estat altre que compartir amb vosaltres dues cançons d'un disc d'un grup valencià dels mítics anys de la transició, els Patxínguer-Z, o més ben dit, Lluís Miquel i 4Z, un grup que no només acompanyava a tot aquell que els ho demanava, sinó que també traieren algun que altre disc.
La primera, una de mobles: "Muebles Peris". La lletra no té desaprofitament, i a més d'una feminista li remourà les tripes, però temps era temps això no grinyolava.
I continuant amb un tema molt similar, del mateix grup, una de lleixiu: "Los Tres Ramos". No he retirat Don Pio radiant un partit de futbol, perquè crec que també us agradarà. Torne a comentar com abans, quina barra la de l'home, en comptes de dir-li a la dona: deixa que ja ho netejaré jo, li aconsella quin lleixiu ha de comprar. Si la Bibiana ho sentís...!
I, encara que espere que molta gent el posarà, no me'n puc estar d'afegir aquest vídeo:
Per acabar, promet que si ErProfe no posa Nocilla que merendilla de Siniestro Total, vindré jo i la posaré.
Aquesta setmana FJNC ens proposa l'humor com a tema de les cançons.
Un bon tema que ens allibera una mica de temes tan sagnants com els de l'immigració o la prostitució.
La meva primera intenció havia estat posar alguna murga, però qui podria competir amb Cadis? Espero poder-ne sentir unes quantes.
També havia pensat en posar el vídeo de youtube amb el duetto buffo para dos gatos de Rossini. Un consell, si no l'heu vist, busqueu-lo y gaudiu-ne.
Per fi, m'he decidit a portar dues cançons que considero amb lletra divertida.
La primera, una versió del clàssic Les Bigotes de Jacques Brel, feta pel meu paisà Lluís Miquel. Deixo la lletra de Lluís Miquel amb la meva traducció, però no me'n puc estar de portar al final la lletra original en francès, perquè pugueu comprovar com de fidel és la versió que us presento.
LES BEATES
Lluís Miquel - Jacques Brel
Quan es fan velles tot ha canviat de gossos grans es fan uns gats les beates
Cuando envejecen todo cambia De perros grandes pasan a gatos Las beatas.
Quan es fan velles tot és tan ràpid que d'aigua santa s'omplen de nit les beates
Cuando envejecen todo va tan rápido Que de agua bendecida se llenan de noche Las beatas
Ah, si fóra el diable i les tinguera ací jo crec que em faria jubilar si fora déu, sentint-les pregar seria ateu al paradís de les beates
Ah, si fuera el diablo y las tuviera aquí Creo que pediría la jubilación Si fuera dios, oyéndolas rezar Me haría ateo en el paraíso De las beatas
Elles caminen sempre pregant de missa en missa van passejant les beates
Caminan siempre rezando De iglesia a iglesia van paseando Las beatas
I patatí i patatà ja comencem a estar molt farts de beates
Y patatín y patatán Ya empezamos a estar cansados De beatas
I van de negre com capellans que són molt bons amb les criatures i alcen els ulls, semblen mirar si déu ja dorm, per les costures de les beates
Y visten de negro como curas Que son tan buenos con las criaturas Y elevan los ojos, y parecen espiar Si dios ya duerme, a través de las costuras De las beatas
El dissabte quan tots sortim es veu la gent que es divertix però cap de beata
El sábado, día de salida, Vemos a la gente que se divierte Pero ninguna beata
perquè és ben dins del seu fosc lloc i es preserven dels xicots les beates
porque están muy escondidas en su habitación oscura y se preservan de los muchachos las beatas
que prefereixen endurir-se ficades dins de les esglésies molt contentes de preservar el seu tresor que dorm entre les cames de beates
que prefieren endurecerse metidas en una iglesia muy contentas de preservar su tesoro que duerme entre sus muslos de beatas
després es moren molt espaiet semblen un foc que es consumix les beates
Luego se mueren muy despacito Como un fuego que se consume Las beatas
i quan es moren preguen un prec de no morir d'un petit fred les beates
y cuando se mueren rezan una oración para no morirse de un pequeño frío las beatas
i en un cel que no troben mai els àngels fan un paradís per elles una corona, un parell d'ales després se'n van volant volant volant volant molt espaiet com les beates
y en un cielo que no encuentran nunca los ángeles crean un paraíso para ellas una corona, un par de alas y luego se van volando, volando, volando, volando muy despacito como las beatas.
i aquesta és la lletra original de Jacques Brel
LES BIGOTES
Elles vieillissent à petits pas De petits chiens en petits chats Les bigotes Elles vieillissent d'autant plus vite Qu'elles confondent l'amour et l'eau bénite Comme toutes les bigotes
Si j'étais diable en les voyant parfois Je crois que je me ferais châtrer Si j'étais Dieu en les voyant prier Je crois que je perdrais la foi Par les bigotes
Elles processionnent à petits pas De bénitier en bénitier Les bigotes Et patati et patata Mes oreilles commencent à siffler Les bigotes
Vêtues de noir comme Monsieur le Curé Qui est trop bon avec les créatures Elles s'embigotent les yeux baissés Comme si Dieu dormait sous leurs chaussures De bigotes
Le samedi soir après le turbin On voit l'ouvrier parisien Mais pas de bigotes Car c'est au fond de leur maison Qu'elles se préservent des garçons Les bigotes
Qui préfèrent se ratatiner De vêpres en vêpres de messe en messe Toutes fières d'avoir pu conserver Le diamant qui dort entre leurs f...s De bigotes
Puis elles meurent à petits pas A petit feu en petit tas Les bigotes Qui cimetièrent à petits pas Au petit jour d'un petit froid De bigotes
Et dans le ciel qui n'existe pas Les anges font vite un paradis pour elles Une auréole et deux bouts d'ailes Et elles s'envolent... à petits pas De bigotes
I una vegada criticades (amb tota la raó) les beates que preserven "el seu tresor que dorm entre les cames" podem parlar de l'altra vora d'aquest riu de la vida. Basats en contes del Decameró aquest cim del Quatroccento, inici de la narrativa moderna, que mai no passarà de moda, la gran escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany, a petició de La Trinca, va fer, junt amb Jaume Vidal Alcover, uns quants poemes, que van ser musicats i inclosos en el disc Trincameró.
Amb vosaltres El dimoni infernat
EL DIMONI INFERNAT
La Trinca – Maria Aurèlia Capmany sobre un conte del Decameró
Ara sabreu la història d'aquell predicador i d'aquella doneta petita i bonica i un dimoni alterós que sí que no
Ahora conoceréis la historia De aquel predicador Y de aquella mujercita Pequeña y bonita Y un demonio orgulloso Que sí que no
la noia que es devota vol viure en oració se'n va al desert on viuen homes dejunadors ja n'arriba a la cova d'en Claudi el virtuós
la muchacha que es devota quiere vivir en oración se va al desierto donde habitan hombres ayunadores ya llega a la cueva de Claudio el virtuoso
Ai Claudi lo bon Claudi vull viure en oració ai Claudi lo bon Claudi deixeu-me resar amb vós en Claudi que la mira perd el kirieleison
Ay Claudio, mi buen Claudio Quiero vivir en oración Ay Claudio, mi buen Claudio Déjame rezar contigo Claudio cuando la ve Pierde el oremus.
entreu la bona dona que aplegareu fredor entreu la bona dona que resarem tots dos llavors fins a trenc d'alba dormirem bo i millor
entrad buena mujer que cogeréis frío entrad buena mujer que rezaremos juntos luego hasta el amanecer dormiremos de lo lindo
la cova era petita i sense recambró al mateix llit de palla s'han de ficar tots dos ja és mitja nit passada però no dormen no
la cueva era pequeña y sin trastienda en el mismo camastro de paja se han de meter los dos ya es medianoche pasada pero no duermen no
Què és aquesta eina Claudi que duu tanta escalfor? filla la meva filla és el dimoni gord que a l'infern vol anar-se'n i no troba per on
Qué es esta cosa Claudio Que tanta calor hace Hija, hija mía Es el demonio grande Que quiere irse al infierno Pero no encuentra por dónde
I on és l'infern bon Claudi vós que sabeu de tot? jo no vull altra cosa que fer-t'ho entenedor a l'infern el dimoni posem-l'hi sense por
¿Y dónde está el infierno buen Claudio Tú que lo sabes todo? No quiero nada más Que hacértelo saber En el infierno pongamos Al diablo sin miedo
si tu m'ajudes filla l'amansirem del tot si que n'està bon Claudi d'encès i furiós filla és que feia estona que anava sol pel món
si tú me ayudas hija lo amansaremos del todo pues sí que está, buen Claudio ardiente y furioso hija, es que ya hacía tiempo que iba sólo por el mundo
ja el fiquen i el capfiquen aquell monstre alterós dia i nit repeteixen la devota acció però així que es distreuen es dreça amb més rigor
ya lo meten y remeten aquel monstruo orgulloso día y noche repiten la devota acción pero en cuanto se distraen se levanta con más rigor
fins que un dia el dimoni és ja vençut del tot fins que un dia el dimoni és ja vençut del tot però llavors la dona sent que bull el fogó
hasta que un día el demonio queda vencido del todo hasta que un día el demonio queda vencido del todo pero entonces la mujer siento que la olla le hierve
ai Claudi lo meu Claudi deu-me la salvació ai Claudi lo meu Claudi deu-me la salvació l'infern vol el dimoni l'infern vol més carbó
ay Claudio, mi buen Claudio dame la salvación ay Claudio, mi buen Claudio dame la salvación el infierno quiere a su demonio el infierno quiere más carbón.
