De vegades la sensatesa s'imposa. El Teatre Romà de Sagunt no serà enderrocat.

Aquesta vegada el Tribunal Suprem (TS) no s'ha encantat en decidir, i en només set mesos, ha sentenciat que els arguments adduïts pel Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) per evitar acomplir la seva (del TS) ordre anterior, sobre l'enderrocament de la intervenció rehabilitadora/reformadora/restauradora dels arquitectes Grassi i Portaceli, tenien, si més no, sentit.

Recordem el cas fent una mica d'història.

A Sagunt, a mitjan segle I de la nostra era, els romans hi construïren un gran, enorme teatre.

Amb el transcurs dels segles, la gent del poble, com ha passat a tantes parts, a poc a poc, anà enduent-se i utilitzant les pedres d'aquest teatre, cada cop més enrunat.

En un moment donat s'intentaren algunes restauracions, diem-ne romànticament hollywoodianes, d'aquelles que la gent espera, però que de rigor històric no en tenen ni un gra.

Estant el PSPV-PSOE al govern del País Valencià, s'autoritzà en 1991 una última intervenció, possiblement més rehabilitadora que restauradora, però, això sí, amb un rigor històric exquisit.

El Pp, en aquells moments a l'oposició, comandat per l'Edu Zaplana de trista memòria, feu bandera contra aquesta restauració i contra el socialistes, igual com s'oposava a mort a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, o a tantes altres accions mampreses pels socialistes, i interposà recurs contenciós administratiu contra la decisió presa per la Conselleria de Cultura.

I el TSJV li donà la raó, i ordenà la paralització de les obres. En defensa del TSJV (in sense que servesca de precedent) diré que, en aquell moment, les obres mampreses de reconstrucció no tenien cobertura legal.

I aquí començà el ball de recursos instats pel Consell (mentre fou socialista, clar) i per l'Ajuntament de Sagunt.

Una volta arribats al poder els del Pp se n'oblidaren del tema. Ja els hi anava bé no fer enrenou amb un teatre que havia començat a donar-li rendiment turístic al poble de Sagunt.

Se n'oblidaren tots, però?

No.

L'advocat Juan Marco Molines, a qui Zaplana havia encarregat el cas, havia estat abandonat pel cartagener i, despitat, continuà la guerra judicial en solitari.

Fins que guanyà, i el gener del 2008 el TS sentencià i ordenà la demolició en un termini de divuit mesos, fins deixar el Teatre en la situació anterior.

I quan semblava ja tot dat i beneït, sense possibilitat de recurs, en maig del 2008, el Consell (aquesta vegada en mans Ppopulars) li demana al TSJV la "inexecució" de la sentència del TS. I el TSJV, en abril del 2009, va i ho concedeix.

Motiu?

Una al·legació molt simple i ben trobada.

Amb les lleis actuals, la intervenció de Grassi i Portacelli és absolutament legal. Per tant, immediatament executada la sentència de demolició, hom podria començar a reproduir-la exactament pedra per pedra, i ara seria legal. Feina del matalasser (fer i desfer) com diuen al meu poble. Aleshores, per què no ens estalviàvem feina i diners?

(D'açò se n'ha dit: "Impossibilitat legal d'execució de la demolició")

I ara, el TS, davant l'immediat recurs de l'incombustible senyor Marco Moliner, li ha donat la raó al TSJV.

Malgrat que, previssiblement, el senyor Marco Moliner recorrerà, sembla que aquesta volta ja no hi haurà marxa enrere, i que podrem seguir gaudint d'una rehabilitació/reforma/restauració exemplar segons les veus autoritzades de molts arquitectes europeus.

Que així siga, i nosaltres que ho veiem.

La notícia al Levante

La notícia a l'Avui

La notícia a El País

Algunes fotos de desembre 2008

Una bona notícia. Potser el teatre romà de Sagunt acabarà salvant-se

Periòdicament he anat fent dolguts comentaris sobre la sentència del Tribunal Suprem de Espanya que ordenava demolir la intervenció al teatre romà de Sagunt dels arquitectes Grassi i Portacelli.

Amb els meus nuls coneixements jurídics, em preguntava si no fóra possible un indult, o cosa semblant, ja que qualsevol sentència del TS és, per definició, inapel·lable.

Sembla, però, que el TSJ de València ha estat capaç de trobar l'equivalència a aquesta figura que maldestrament jo demanava i desitjava: la impossibilitat legal.

En poques paraules: com que les lleis actuals permeten la intervenció (la exemplar. segons totes les meues notícies, rehabilitació) que van fer els arquitectes Grassi i Portacelli, hom podria complir la sentència del TS, molt acuradament i, acte seguit, sense cap interrupció temporal, tornar a reconstruir, peça a peça, la situació actual.

I clar, com deien uns humoristes, ara no recorde quins: "Si no es por no ir..."

Ara que, sincerament, no acabe d'entendre això d'impossibilitat legal, jo, des del meu desconeixement dels termes jurídics ho anomenaria, més bé, inutilitat legal.

Però no vull fer cap drama per una simple qüestió de noms, sobretot quan ja han passat setze anys de la primera sentència.

Sincerament me n'alegre moltíssim, i al Marco Molines dels collons, que li donen per on més li agrade.

Teatre romà de Sagunt. Desbloqueig de la situació actual? Por em fa.

Segons sembla en la notícia que a continuació postege, la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana, ha decidit continuar amb el projecte de restauració del teatre romà de Sagunt, ideat i en bona part implantat, pels arquitectes Grassi i Portaceli.

El problema és que, com una espasa de Dàmocles, una sentència del tribunal suprem espanyol, obliga a desfer les restauracions fetes (al menys les degudes a aquests dos arquitectes) i deixar el teatre en una precària situació anterior a aquesta intervenció.

Intervenció, per cert, modèlica segons totes les fonts d'informació que m'arriben, i que ha guanyat més d'un premi en la de vegades molt llunyana Europa.

I innocentment pense si no seria millor solucionar d'antuvi el problema creat per la sentència del suprem tribunal, i un cop això aconseguit, parlar de continuar i finalitzar la feina ja feta.

Cada cop estic més convençut que jo no faria un bon polític.

Per si de cas, aquests dies de Nadal, si puc, intentaré pujar-hi i treure-li unes quantes fotos per al meu àlbum de records.

Cultura anuncia que completará la reconstrucción del teatro romano de Sagunt

Olmos afirma que se construirá el museo que ya existía en el proyecto de Grassi y Portaceli

Ricardo Rodríguez/E.P., Valencia

La conselleria de Cultura completará la reconstrucción del teatro romano de Sagunt, y culminará el proyecto iniciado por los arquitectos Grassi y Portaceli hace casi dos décadas, y que el propio entorno del PP llevó a los tribunales.

La directora general de Patrimonio Cultural Valenciano, Paz Olmos se mostró ayer dispuesta a "completar lo que haga falta" para adaptar el teatro a las necesidades actuales. Hay que recordar que cuando se paralizaron las obras a resultas de la denuncia del entonces diputado del PP Juan Marco Molines el proyecto se encontraba inconcluso, y faltaban algunos detalles que el Consell de Camps pretende retomar ahora. El más llamativo es el museo, ya incluido en el proyecto original y que ahora Cultura va a reimpulsar. En este "pequeño espacio museístico", según Olmos, se incluirían algunos de los restos romanos hallados en las excavaciones, muchos de los cuales se encuentran actualmente en el Museo Arqueológico de Sagunt, instalado desde 2007 en la casa del Mestre Peña.

Olmos recordó que existe "un espacio que se supone que se iba a dedicar a museo y que habrá que llenar". Una de las posibilidades es hacerlo con un recorrido museístico para "explicar lo que es un Teatro Romano y qué es lo que se ha hecho en el de Sagunt". Otra de las necesidades inmediatas es la de adaptar el espacio para espectáculos culturales, mediante la adecuación a la normativa de espectáculos públicos, y al mismo tiempo cubriendo algunas carencias como la falta de suministro eléctrico, que imposibilita realizar espectáculos nocturnos con regularidad, y que obliga cada año a contratar un grupo electrógeno para poner en marcha el festival Sagunt a Escena, que destina una importante parte de su presupuesto a este fin.

Todo ello queda supeditado a la decisión que adopte el TSJCV sobre el incidente de inejecución de la sentencia de derribo adoptada por el Tribunal Supremo a principios de este año. El Consell, con el apoyo del entonces responsable de Justicia y actual miembro del Consejo General del Poder Judicial, Fernando de Rosa, solicitó la no ejecución de esta sentencia, que obligaba a revertir en un plazo de 18 meses las obras realizadas por Grassi y Portaceli.

El cambio de criterio del PP valenciano con respecto al teatro romano ha sido evidente con el paso de los años. De considerar su derribo casi como una "cruzada" de máxima importancia en los noventa se pasó a un distanciamiento progresivo que culminó con el recurso presentado ante el TSJCV, en el que se expresaba la "imposibilidad legal" de realizar la reversión.

Ahora, no sólo no se derribará lo ya construido, sino que se retoma, prácticamente al detalle, el proyecto elaborado durante la etapa del socialista Ciprià Ciscar al frente de la conselleria, y que lleva casi dos décadas de parálisis.

* * * * * * * * * *

I per acabar, del mateix diari Levante, d'on he tret la notícia, un comentari editorial que no té desperdici.

Sagunt, la guinda de la «semanita» de Camps

La directora general de Patrimonio Cultural Valenciano, Paz Olmos, anunció ayer que la Conselleria de Cultura completará la reconstrucción del Teatro Romano de Sagunt y culminará el proyecto, impulsado hace dos décadas por el entonces conseller socialista Ciprià Ciscar y que el Partido Popular, ahora en el Consell, llevó a los tribunales.

La actuación anunciada por la directora general, sin embargo, sólo podrá llevarse a cabo con el permiso del TSJ, que tiene aún pendiente su decisión sobre el recurso del Consell para no ejecutar la demolición de las obras de rehabilitación.

No pudo haber elegido mejor día la directoral general de Patrimonio Cultural para anunciar la disposición de la Generalitat de «completar lo que haga falta» para adaptar el teatro a las necesidades actuales. El anuncio de ayer domingo viene a completar una particular semana horrible del presidente de la Generalitat, Francisco Camps, que se inició con la pérdida del congreso provincial del PP en Alicante, siguió con la envainada de la orden de impartir Educación para la Ciudadanía en inglés, continuó con la sentencia del Tribunal Superior de Justicia (TSJ), que obligaba a reponer en su cargo de Síndica de Greuges, tras haber sido apartada por el PP, y acaba con la decisión de asumir el proyecto de reconstrucción del teatro romano de Sagunt del Consell socialista, después de haber convertido la petición de la reversión de las obras y la demolición de la actuación de los arquitectos Grasssi y Portaceli como su gran cruzada en la década de los 90, con Marco Molines y Eduardo Zaplana como abanderados.