Trillo i el Yak-42 o com li pot haver sortit el tret per la recambra

Ahir mateix, sense anar més lluny, em planyia de que el jutge Grande-Marlaska no havia estat afinat separant el cas Yakovlev en dos, un dels quals, el que afectava al senyor Trillo, havia quedat desestimat.

Avui, després haver escoltat els estremidors testimoniatges dels familiars, ja no n'estic tan convençut de que l'insigne aladroque (cartagener) Don Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (quina profussió de cognoms) haja eixit tan beneficiat com semblava.

Més bé em fa la impressió que el tret li ha sortit per la recambra (el tiro por la culata com diuen en espanyol)

Difícilment el jutge Bermúdez podrà impedir que els familiars expliquen les seues impressions, el seu dolor, les amenaces rebudes, les evidents mentides que van haver de patir.

I en tant que no acusat, mai no podrà ser exonerat per cap jutge.

L'assumpte Yakovlev està transformant-se a marxes forçades, com d'una altra banda no podía evitar-se, en el cas Trillo-Figueroa.

I encara que, com deia ahir, la merda sempre sura, i previsiblement tindrem diputat per estona, li quedarà segur com una mena de pudor, com un tuf, que cap píndola japonesa li podrà amagar.

I és que com deia Ruben Blades a la seua cançó Pedro Navaja: "sorpresas te da la vida, la vida te da sorpresas"

Aquí us deixe la versió de L'Orquestra Plateria