Llegesc avui la següent notícia a Canal Solidari.org
El nou IRPF retirarà les ajudes a les ONG que actuïn només a la seva comunitat autònoma. La Taula d'Entitats reclama establir "un tram autonòmic del 50%" en el concepte de la declaració de la renda per a finalitats socials.
Com deia ma mare tot utilitzant un refrany castellà: "Caballo grande, ande o no ande".
Això sembla que haja decidit el govern en el reglament de l'IRPF, en indicar que l'assignació a ONG amb activitat social, només podrà ser donada sobre ONG que actuen en més d'un territori autonòmic.
Aquesta decisió deixa fora, en aquests temps de crisi, les ONG locals, i comarcals, o siga, precisament aquelles que, amb infraestructures mínimes, més a prop es troben de les necessitats a cobrir.
Reconec la dificultat de valorar la bondat i el pes de les iniciatives solidàries petites, però basar el repartiment de les ajudes en que les organitzacions afectades tinguen o no els peus a ambdós costats de fronteres molts cops artificials no em sembla un raonament gaire correcte.
Tan poc correcte com, en un altre ordre de coses, impedir veure la televisió d'un país veí, tancant els repetidors.
I és que els estats i subestats només són feliços controlant i anorreant la societat civil i les seues iniciatives.
El nou IRPF retirarà les ajudes a les ONG que actuïn només a la seva comunitat autònoma. La Taula d'Entitats reclama establir "un tram autonòmic del 50%" en el concepte de la declaració de la renda per a finalitats socials.
Com deia ma mare tot utilitzant un refrany castellà: "Caballo grande, ande o no ande".
Això sembla que haja decidit el govern en el reglament de l'IRPF, en indicar que l'assignació a ONG amb activitat social, només podrà ser donada sobre ONG que actuen en més d'un territori autonòmic.
Aquesta decisió deixa fora, en aquests temps de crisi, les ONG locals, i comarcals, o siga, precisament aquelles que, amb infraestructures mínimes, més a prop es troben de les necessitats a cobrir.
Reconec la dificultat de valorar la bondat i el pes de les iniciatives solidàries petites, però basar el repartiment de les ajudes en que les organitzacions afectades tinguen o no els peus a ambdós costats de fronteres molts cops artificials no em sembla un raonament gaire correcte.
Tan poc correcte com, en un altre ordre de coses, impedir veure la televisió d'un país veí, tancant els repetidors.
I és que els estats i subestats només són feliços controlant i anorreant la societat civil i les seues iniciatives.
