L'any 78 jo treballava a Madrid, al carrer Virgen de los Milagros, al departament d'estranger madrileny (Sedex) d'un banc nacional. Molt a prop, a la plaça de Vázquez de Mella, hi havia el Servei d'estranger (Servex), oficines centrals per a tota Espanya.
Recordo Vázquez de Mella com una plaça inhòspita plena de runes, de xeringues per terra, i ionquis dormint a terra.
L'any 2000, després de moltes voltes per bona part d'Espanya (roda el món i torna al Born, diuen) el departament en què jo treballava, canvià la seua ubicació del Passeig de la Castellana a la plaça Vázquez de Mella.
La millora de la plaça, i de tot el barri de Chueca al qual dóna accès, no solament era evident, sinó abismal. Millora, segons tots els indicis, deguda a la pacífica invasió que del barri havien fet els homosexuals i lesbianes. Chueca, durant els dos anys que hi vaig treballar, era un barri tranquil, ple de restaurants, botigues d'art, galeries, i molta, molta gent.
No sé si les restriccions que l'alcalde Gallardón ha imposat als organitzadors del dia de l'orgull gai, un cap de setmana sorollós a manta contra tot un any de tranquil·litat, són justificades o no. Possiblement siguin excessives, resultat de la petició d'una minoria de veïns, i impulsades cristianament per la puixança de l'Ana Botella, dona de l'insigne i murdochià ex-president del govern d'Espanya.
Allò que sí sé és que la resposta rebuda, davant del seu domicili particular, i a les hores de la nit en que tornava del treball, és desproporcionada i injusta. El lloc i l'hora desqualifiquen la raó que, sincerament, crec que els organitzadors tenien.
Els anglesos diuen, i m'agrada subscriure-ho: "My home is my castle". I el col·lectiu dels gais i lesbianes que tantes injustícies i atacs ha rebut, hauria també de subscriure-ho.
Recordo Vázquez de Mella com una plaça inhòspita plena de runes, de xeringues per terra, i ionquis dormint a terra.
L'any 2000, després de moltes voltes per bona part d'Espanya (roda el món i torna al Born, diuen) el departament en què jo treballava, canvià la seua ubicació del Passeig de la Castellana a la plaça Vázquez de Mella.
La millora de la plaça, i de tot el barri de Chueca al qual dóna accès, no solament era evident, sinó abismal. Millora, segons tots els indicis, deguda a la pacífica invasió que del barri havien fet els homosexuals i lesbianes. Chueca, durant els dos anys que hi vaig treballar, era un barri tranquil, ple de restaurants, botigues d'art, galeries, i molta, molta gent.
No sé si les restriccions que l'alcalde Gallardón ha imposat als organitzadors del dia de l'orgull gai, un cap de setmana sorollós a manta contra tot un any de tranquil·litat, són justificades o no. Possiblement siguin excessives, resultat de la petició d'una minoria de veïns, i impulsades cristianament per la puixança de l'Ana Botella, dona de l'insigne i murdochià ex-president del govern d'Espanya.
Allò que sí sé és que la resposta rebuda, davant del seu domicili particular, i a les hores de la nit en que tornava del treball, és desproporcionada i injusta. El lloc i l'hora desqualifiquen la raó que, sincerament, crec que els organitzadors tenien.
Els anglesos diuen, i m'agrada subscriure-ho: "My home is my castle". I el col·lectiu dels gais i lesbianes que tantes injustícies i atacs ha rebut, hauria també de subscriure-ho.
