Ja fa un grapat d'anys, en 1989, aquesta cosa que en diem Unió Europea, -recordeu que fa pocs dies hem fet votacions al parlament?- va establir una directiva sobre televisió, transposada a l'estat espanyol en 1994, que per a escarni dels europeïstes com jo mateix, algun bromista pocasolta va batejar com a Televisió Sense Fronteres.
Ironia o sarcasme? Bones intencions d'aquestes que diuen que empedren el camí de l'infern?
A València, sense anar més lluny, ens impedeixen veure la televisió feta en Catalunya, des de ja fa molts anys, i precinten els repetidors il·legals i alegals, i quan no poden, ofereixen les freqüències utilitzades a les noves televisions que van sorgint (consecutivament Canal 9, Cuatro, La Sexta) i penalitzen els propietaris dels repetidors amb multes inversemblants pels seus elevadíssims imports.
A Balears, fa pocs dies, ha deixat de rebre's la televisió feta en Catalunya.
Avui llegesc que el govern de Navarra, amenaça amb tancar els repetidors de la radio i televisió basca.
I jo, que amb els meus cinquanta molts anys, sóc ja gat vell, em pregunte per quins set sous ningú no posa problemes a la recepció a Madrid de la televisió manxega, o a Castella-La Manxa de la televisió madrilenya (parle només d'allò que conec per haver-hi viscut)
I em responc a mi mateix -qui pregunta ja respon, com diu el meu admirat Ramon Pelejero "Raimon"-, amb la hipòtesi més plausible: Madrid i Castella-La Manxa comparteixen un mateix idioma, L'IDIOMA, mentre que Catalunya i València i Balears, també.
Catalunya, Balears i València també comparteixen el mateix idioma. Com, d'altra banda, Euskadi i part de Nafarroa. Uns idiomes compartits que, desgraciadament i perillosament, no són L'IDIOMA. I aquí rau la seua enorme perillositat, el motiu pel qual cal establir fronteres impermeables, elevats murs d'aïllament.
Ironia o sarcasme? Bones intencions d'aquestes que diuen que empedren el camí de l'infern?
A València, sense anar més lluny, ens impedeixen veure la televisió feta en Catalunya, des de ja fa molts anys, i precinten els repetidors il·legals i alegals, i quan no poden, ofereixen les freqüències utilitzades a les noves televisions que van sorgint (consecutivament Canal 9, Cuatro, La Sexta) i penalitzen els propietaris dels repetidors amb multes inversemblants pels seus elevadíssims imports.
A Balears, fa pocs dies, ha deixat de rebre's la televisió feta en Catalunya.
Avui llegesc que el govern de Navarra, amenaça amb tancar els repetidors de la radio i televisió basca.
I jo, que amb els meus cinquanta molts anys, sóc ja gat vell, em pregunte per quins set sous ningú no posa problemes a la recepció a Madrid de la televisió manxega, o a Castella-La Manxa de la televisió madrilenya (parle només d'allò que conec per haver-hi viscut)
I em responc a mi mateix -qui pregunta ja respon, com diu el meu admirat Ramon Pelejero "Raimon"-, amb la hipòtesi més plausible: Madrid i Castella-La Manxa comparteixen un mateix idioma, L'IDIOMA, mentre que Catalunya i València i Balears, també.
Catalunya, Balears i València també comparteixen el mateix idioma. Com, d'altra banda, Euskadi i part de Nafarroa. Uns idiomes compartits que, desgraciadament i perillosament, no són L'IDIOMA. I aquí rau la seua enorme perillositat, el motiu pel qual cal establir fronteres impermeables, elevats murs d'aïllament.
Perquè les fronteres no deuen d'existir per a L'IDIOMA i això ho tenen molt clar tots els "españoles", i és admés inclús, pels espanyols "no españoles", -com jo mateix, sense anar-hi més lluny.
Però per als altres idiomes que no siguen L'IDIOMA, seria bo establir una frontera en cada poble petit. I, a les ciutats, una per barri.
A veure si així aconseguim fragmentar aquests putos dialectes i els fem desaparéixer d'una punyetera vegada.
O no?
A veure si així aconseguim fragmentar aquests putos dialectes i els fem desaparéixer d'una punyetera vegada.
O no?
