Avui, 26 de novembre de l'any del senyor 2009, tota la premsa catalana (en paper) digna d'aquest nom (de premsa i de catalana) ha publicat una editorial conjunta sota el nom de "La dignitat de Catalunya" / "La dignidad de Catalunya (versió en espanyol)"
No és gaire usual (afortunadament per Espanya) que els catalans siguen capaços de fer pinya d'aquesta forma. Sí d'alguna cosa hi tenim merescuda fama els catalans i epígons (valencians, baleàrics, etc.) és de formar excessives capelletes. "Cada cap un barret" o "cada terra fa sa guerra" són definicions molt ajustades a la realitat.
I ja he llegit dues reaccions a aquesta editorial:
El Mundo (pamflet del inefable Pedro Jeta) ja ha ficat basa amb un article "Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio" i amenaça amb explicar-nos demà de quin mal hauríem de morir, si els déus fossin justos.
Quant a Vilaweb, el seu director, Vicent Partal, ens diu a la seua editorial, que li sembla magnífica la unió, però que difícilment podem parlar de dignitat, quan allò que defensem ara de les possibles retallades del TC, no és més que un vestit apedaçat a consciència, amb les retallades a que ens van obligar perquè el Congrès es decidís a donar-li el vist-i-plau.
I jo, per la meua part, recorde que el pròxim dia 13 de desembre, un grapat d'ajuntaments catalans faran un referèndum sobre si els catalans tenen o no tenen ganes d'indepèndencia.
I que el nou president de la UE, Herman Van Rampuy, ja ha estat interpel·lat per la gal·lesa Jill Evans sobre quina resposta donarà la UE a aquests referèndums (perquè Europa està canviant...) Resposta? Em tem que cap ni una. Però els temps estan canviant, i hi ha els gal·lesos, i els escocesos i els flamencs, i...
I és que, parafrasejant el refrany espanyol:
Al TC pregant però amb els referèndums donant.
No és gaire usual (afortunadament per Espanya) que els catalans siguen capaços de fer pinya d'aquesta forma. Sí d'alguna cosa hi tenim merescuda fama els catalans i epígons (valencians, baleàrics, etc.) és de formar excessives capelletes. "Cada cap un barret" o "cada terra fa sa guerra" són definicions molt ajustades a la realitat.
I ja he llegit dues reaccions a aquesta editorial:
El Mundo (pamflet del inefable Pedro Jeta) ja ha ficat basa amb un article "Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio" i amenaça amb explicar-nos demà de quin mal hauríem de morir, si els déus fossin justos.
Quant a Vilaweb, el seu director, Vicent Partal, ens diu a la seua editorial, que li sembla magnífica la unió, però que difícilment podem parlar de dignitat, quan allò que defensem ara de les possibles retallades del TC, no és més que un vestit apedaçat a consciència, amb les retallades a que ens van obligar perquè el Congrès es decidís a donar-li el vist-i-plau.
I jo, per la meua part, recorde que el pròxim dia 13 de desembre, un grapat d'ajuntaments catalans faran un referèndum sobre si els catalans tenen o no tenen ganes d'indepèndencia.
I que el nou president de la UE, Herman Van Rampuy, ja ha estat interpel·lat per la gal·lesa Jill Evans sobre quina resposta donarà la UE a aquests referèndums (perquè Europa està canviant...) Resposta? Em tem que cap ni una. Però els temps estan canviant, i hi ha els gal·lesos, i els escocesos i els flamencs, i...
I és que, parafrasejant el refrany espanyol:
Al TC pregant però amb els referèndums donant.
