De gossos i collars. A propòsit del molt Honorable Alberto Fabra.

Com que, per naturalesa, sóc un optimista impenitent, he decidit confiar en algunes actituds recents del nou President de tots els valencians, com la de ser-hi a favor de la recepció de TV3 al País Valencià, o l'actitud més racional i "castellonenca" respecte al tema de la llengua.

Malgrat el seu discurs quasi exclusivament en espanyol, malgrat les seues alabances necessàriament desproporcionades -noblesse oblige, que diuen els francesos- al President dimissionari, he considerat just concedir-li els cent dies de gràcia que se solen atorgar als nous governs.

Amb totes les reserves, és clar. Amb tota la intranquil·litat que em dóna l'experiència dels Lerma, Zaplana, Olivas i Camps. (Albinyana i Monsonís, aquests sí, Molt Honorables, i no només pel títol inherent, no compten).

I amb totes les reserves per aquest domini abassegador del PP cada cop més a la ultradreta, cada cop més omnipresent i més votat.

I el PSPV desaparegut i no precisament en combat. Tan desapareguts que no s'han decidit ni a presentar-se com a candidats i explicar que les coses també es poden fer d'una altra manera.

Sóc tan pessimista quant al recanvis, tan negatiu, que permeteu-me que mostre una miqueta d'optimisme, més que siga mínim, si al Palau de la Generalitat arriba un valencià de les comarques castellonenques. Potser que, al remat, hi haja sort, i comencem una lenta eixida del pou negre de desficacis en que portem immersos des de fa tants anys.

Redéu i quina troPpa

Segur que no estan rient-se de nosaltres?









I no són només els Ppolítics valencians, no.

Rajoy també s'ho està passant de puta mare.



Amb l'agraïment a Levante-Emv i la fotògrafa Marga Ferrer per les tres primeres fotos, i a El País per les dues últimes, la primera de les quals de Carles Francesc, i la segona sense autor publicat pel periòdic.

Un abecedari gürtelià. Trobat al diari Levante

Article trobat a Levante-EMV.

"A" de Alicante. Término que utilizaban algunos de los implicados en la trama para referirse al dinero que luego aparecía como declarado. Para hablar del dinero negro utilizaban Barcelona.

"B" de Bigotes. Apodo con el que se conocía a Álvaro Pérez, máximo responsable de Orange Market, la filial valenciana de Special Events, propiedad de Francisco Correa.

"C" de Camps. El presidente de la Generalitat y del PP, al que el TSJ le imputó un delito de cohecho, ahora reabierto por el Supremo.

"E" de Events. Special Events es la empresa que dirigía Francisco Correa y para la que trabajaban, entre otros, El Bigotes.

"F" de Fitur. La adjudicación del expositor de la Conselleria de Turismo para varias ediciones del certamen Fitur es una de las adjudicaciones realizadas a empresas de la trama que forman parte de la investigación.

"G" de Gürtel. Palabra que en alemán significa "correa", apellido del cabecilla de la trama, elegida para la operación.

"J" de Jordan, Isabel. La administradora de varias empresas vinculadas a la red fue la que declaró ante el juez que Camps, y otros dirigentes valencianos, habían recibido regalos de la trama.

"M" de Milano. Una de las dos tiendas de Madrid que supuestamente sirvieron trajes pagados por Orange Market al president de la Generalitat y otros cargos valencianos, como Ricardo Costa.

"N" de Nucia. El alcalde de La Nucia, Bernabé Cano, era amigo personal de Correa y de El Bigotes y apunta a su posible participación en operaciones urbanísticas irregulares.

"O" de Orange Market. Esta empresa, propiedad de Álvaro Pérez, actuaba como filial de la trama. La firma además de recibir diversas adjudicaciones por parte del Consell también organizó varios actos para el PP.

"P" de Pedreira. Magistrado de Madrid que investiga el caso Gürtel, tanto en su vertiente madrileña como en la valenciana.

"Q" de querella. El PSPV ha presentado una querella contra el president de la Generalitat, otros altos cargos del Consell y del PPCV, así como contra algunas empresas, por financiación irregular del partido.

"R" de Ricardo Costa. Mano derecha de Camps e imputado por el TSJCV -aunque fue el único que logró la unanimidad al entender que no cometió delito alguno-, fue destituido de la secretaría general en octubre.

"S" de sastre. José Tomás, que trabajaba para las tiendas Milano y Forever Young, fue el encargado de tomar medidas a Camps para los trajes que supuestamente le regaló la trama.

"T" de Teconsa. Empresa a la que RTVV adjudicó por 7'5 millones de euros la sonorización de la visita del Papa a Valencia y que ésta subcontrató por tres millones. El sumario apunta a que la trama se llevó un millón de euros.

"U" de Unidad de Auxilio Judicial. Organismo integrado por interventores del Estado, inspectores de Hacienda y funcionarios del Banco de España, que ha analizado 85 operaciones de la Generalitat con la trama.

"V" de Vaersa. Empresa pública de la Generalitat que fue la primera en contratar con Orange Market.

"Z" de zaplanistas. Los zaplanistas, como Joaquín Ripoll, han sido de los pocos en el PP valenciano que han admitido que el caso Gürtel tendrá consecuencias electorales y que la crisis interna que ha generado se podía haber gestionado mejor.

Trobe a faltar alguna lletra, o potser algun personatge: Dívar encaixaria a la "D" i De la Rua a la "L" de Luís.

Algú s'anima a donar idees

TS, CGPJ, una accelerada carrera de despropòsits.

-No, no! - said the Queen. - Sentence first, verdict afterwards.

Alice in Wonderland

Sembla que l'afer Garzón, aquest(s) assumpte(s) amb què l'il·lustre membre de l'Opus Dei i ex-ministre Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde ha intentat tapar i taponar l'afer Gürtel, ha acabat esclatant, com una bomba casera en mans d'un terrorista inepte, al sí d'açò que venim anomenant -i mostrant en públic per a pública vergonya- justícia espanyola.

Per una banda el Jutge Varela, mostrant més a les clares que mai, la seua incombustible animadversió respecte al de Jaén, redacta en una nit tot allò que hi mancava, escurça temps, i demostra que la justícia no sempre cal que sigui tan lenta com d'habitud. Tot per por que Garzón, amb la seua acceptació per treballar al TPI, no se li escapi sense ser expulsat de l'AN.

Per una altra banda, com que l'última iniciativa de l'insigne germà del també il·lustre advocat José Mariano, instant el canvi de cromos Camps / Garzón no li ha acabat d'eixir bé -El TS ho tenia ben difícil malgrat les Ppressions PoPulars- i la malícia (malíccia, pronuncien al meu poble, en el sentit que ens dóna el DCVB a la cinquena accepció: 5. Indignació, sentiment de ràbia) dels amiguets del "curita" Camps, entre els quals Carlos Dívar, farà que les deliberacions al CGPJ s'accelerin de forma inaudita. Cal impedir, sigui com sigui que Garzón pugui anar a la fiscalia del TPI com a advocat en exercici, patrocinat per un estat.

Caldrà reconèixer que ara el mal ja és fet, tant si, com sembla, l'amic de Camps, el catoliquíssim Carlos Dívar, aconsegueix aturar i impedir el vist-i-plau governamental a la petició del fiscal Moreno-Ocampo, com si no.

Tinc la lleugera impressió que a ulls forans, més d'un jutge acabarà sent considerat prevaricador, i no precisament el previsiblement sentenciat.

Tinc la penosa sensació que a fora no entenen res, o pitjor encara, que estan comprenent-ho tot perfectament, i ràpidament estem tornant a lloc i jóc. I és que Europa no ha deixat mai d'acabar als Pirineus.

Com deia un altre il·lustre personatge d'aquestes llars: "La noshe me confunde"

Doncs això.

Bona nit cresol que la llum s'apaga.

Sabrà el TS prendre mesures?

Complicat ho veig, després de les maniobres del trilero Trillo, i la fugida in extremis del jutge Garzón



Ortifus al Levante-EMV d'avui

Avui dia de la Mare de Déu dels Desemparats

La pàtria valenciana
s'empara baix ton mant
oh, verge sobirana
de terres de llevant

El Molt Honorable (?) president i la Il·lustríssima (?) alcaldessa (estranyament no vestida de roig) piadosament agenollats.

Supose que a hores d'ara hagueren preferit commemorar, com d'altres feien avui, la fi de la guerra (amb G de Gürtel)

Foto de Miguel Angel Montesinos, publicada a Levante-emv

Caldria processar el papa. Un article de Richard Dawkins

Un article: "The pope should stand trial" de Richard Dawkins, l'autor de "The God Delusion" trobat (i traduït) al sempre interessant bloc ateïsta "El Salón d'Holbach".

Sense comentaris, avui que, segons sembla, el Molt Honorable Francisco Camps (no és conya, només és el títol que, com a president d'aquesta comunitat -de veïns, d'Álvaro de la Iglesia?- li correspon) ens parlarà de quants duros ens va costar la visita del papa.

Correa vs Garzón. Quin desori

L'altre dia, en aquest mateix bloc, parlava sobre que el senyor jutge Garzón (D. Baltasar) es mereixia probablement un Guiness World Record.

No ho sé, però em resulta difícil de creure que un jutge puga ser sotmés a tres processos simultanis per la instància superior (i suprema) del país on exerceix.

Avui, una altra notícia em corprén. El senyor Correa, digne representant (pressumpte, això sí, com el pernil portuguès) de la màfia indígena, actualment en presó per (pressuntament) subornar a tort i a dret tot aquell polític que el pugués afavorir, s'afegeix (s'hi persona) a la querella muntada contra el jutge estrella (i bastant estrellat per cert) per haver-se atrevit a espiar les converses, a la presó estant, amb els seus advocats.

Fins aquí tot avorridament normal: cadascú té dret a defensar-se (i a mentir, si ets l'acusat) tant com li convinga.

La cosa que no em sembla gens normal és que el tribunal accedesca a aquesta (pressumpta) animalada.

Tot fa pensar que estem assistint a una voladura controlada dels darrers vestigis de justícia en els alts tribunals d'aquesta cosa a la que diem Reino de Espanya.

I tot sembla que amb l'ànim de repetir amb aquest cas Gürtel, allò que ja veiérem passar amb el cas Nasseiro. Qui s'en recorda al dia d'avui del jutge Manglano i de com li van invalidar les proves evidents que havia anat acumulant?

Hi ha qui hi veu la mà de Trillo-Figueroa (el germà del que està a la presó, no sé si m'explique).

Pot ser.

L'Obra encara té molta força, malgrat que altres sectes destructives ja l'estiguen encalçant.

El cas Nasseiro - Manglano va conseguir que una certa gent que hauria d'haver acabat a presó, arribés inclús a ser anomenada "Molt Honorable".

Em tem que el cas Correa - Garzón tindrà el mateix final, aquest cop amb un "Molt Honorable" successor de l'anterior en ple exercici del poder.

Vull dir que més que per Garzón que, -ho reconec i no me n'amague- no m'ha caigut mai gaire simpàtic, em dol per tots nosaltres.

Vergonya, cavallers, vergonya.

"Le encantaría coger una camioneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta".

Paraules desde la tribuna del Molt (...) Francisco Camps, al portaveu de l'oposició Àngel Luna.

Excessos verbals inqualificables, obscens, pertorbadors, d'una ment que ja no carbura.

I la claque aplaudint.

Aplaudint?

Vergonya, cavallers, vergonya.

Tornem acàs als darrers i convulsionats moments de la malaguanyada república?

Tornem a les amenaces i pors, a les pors i amenaces de Calvo Sotelo a la Dolores Ibarruri?

Vergonya, cavallers, vergonya.

Els vestits no pagats, els regals acceptats, els Gürtel, els Mostatxos, la poca - per no dir-ne nu·la - vergonya, el litoral desfet, els PAI surrealistes, el llenguatge ensucrat, les mariconades (res a veure amb l'honesta i assumida homosexualitat) tot això és no-res al costat de l'aplaudiment dels sequaços a unes paraules sense trellat, a una pública acusació sense solta ni volta.

Vergonya, cavallers, vergonya.

No hem lluitat tant, no va morir Miquel Grau, per aquesta merda.

No, no ens mereixem aquest neuròtic llepaciris, digne de no haver eixit mai de l'escola de cagons, com a president dels valencians.

No, no ens el mereixem.

Però sobretot no ens mereixem els aplaudiments dels seus correligionaris, només comparables a aquells aplaudiments, fa uns anys, al congrés espanyol quan l'Aznar ens va fotre de morros a la guerra d'Irak.

Vergonya, cavallers, vergonya.

Jo, al menys, tardaré en recuperar-me.

Dedicat a Rajoy i a Cospedal. I vostè que ho escolta. Jaume Sisa.

Veig aquest migdia a la tele Rajoy y Cospedal parlar del sumari Gürtel no, com fins ara, com una invenció dels periodistes d'uns certs diaris i/o d'un jutge venut i prevaricador, sinó com una trama delictiva (potser) contra el PP que és el veritable perjudicat.

"Esto no es un 'Filesa' del PP; no son cargos del PP que hayan montado una organización para enriquecer al PP, sino que son personas privadas que han podido, o no, montar un entramado para aprovecharse del Partido Popular, después utilizado en contra del PP. La diferencia es sustancial". Declaracions de la inefable Dolores de Cospedal (Ay, Lola, Lolita, Lola)

Ah, com sempre, sentant càtedra, ens repeteixen que ha quedat absolutament demostrat que de finançament irregular res de res. Que santa Llúcia els hi conservi la vista, perquè allò que és la capacitat lectora i interpretativa la tenen ben fotuda, redéu.

També han dit que tots els imputats o han dimitit o els han expulsat, cosa que s'aproximaria bastant a la realitat, només si acceptéssim, és clar, que dos dels afectats aforats que continuen al seu lloc de treball, ja no ho estan d'imputats gràcies a un jutge bastant més que amic, i denunciat al seu torn per prevaricador.

I m'ha vingut a la memòria una cançó del cantautor transgalàctic i bastant surrealista Jaume Sisa (segons ell, Pau Riba només era galàctic) inclosa al seu disc Galeta Galàctica: I vostè que ho escolta.

Cançó que els hi dedico, a ells i a tots els seus incombustibles partidaris, especialment als meus compatriotes valencians que a bon segur sabran trobar si, com espero, és el final polític del Molt Honorable Fransisco Camps, algun altre personatge de més corrupte encara, a qui seguir votant.

Per cert he sentit un acudit fruit de la saviesa popular:

La gota freda es forma a la Costa, aRambla amb tot i inunda els Camps

I VOSTÈ QUE HO ESCOLTA

Jaume Sisa

si les fulles rellisquen quan el vent no es mou
si els paraigües serveixen nomes per collir flors
una nena negra no canta,una barca vola per l´aigua

i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

si dins d´una cistella hi ha un sol despullat
si l´hivern no te pressa per deixar-te marxar
ara un peix camina per terra, ara jo esdevinc una pedra

i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

Amb barret o sense no ho sent, té orelles de cotó
amb barret o sense no ho sent, té el nas cobert de pols

si la lluna s´encén i para de rodar
si les cases s´enfonsen com un núvol de maig
ara un rei fuig de la baralla, una bossa buida que parla

i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

si les bruixes tremolen quan plou i fa sol
si les olles s´esquerden al posar-les al foc
una porta es tanca tot sola i un fusell es torna una escombra
i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

Amb barret o sense no ho sent, té orelles de cotó
amb barret o sense no ho sent, té el nas cobert de pols


Y USTED QUE LO ESCUCHA

si las hojas resbalan cuando el viento no se mueve
si los paraguas sirven sólo para recoger flores
una niña negra no canta, una barca vuela por el agua

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

si dentro de una canasta hay un sol desnudo
si el invierno no tiene prisa para dejarte ir
ahora un pez camina por tierra, ahora yo me convierto en una piedra

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

Con o sin sombrero no lo oye, tiene orejas de algodón
con o sin sombrero no lo oye, tiene la nariz cubierta de polvo

si la luna se enciende y para de rodar
si las casas se hunden como una nube de mayo
ahora un rey huye de la baraja, una bolsa vacía que habla

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

si las brujas tiemblan cuando llueve y hace sol
si las ollas se agrietan al ponerlas al fuego
una puerta se cierra toda sola y un fusil se convierte en una escoba

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

Con o sin sombrero no lo oye, tiene orejas de algodón
con o sin sombrero no lo oye, tiene la nariz cubierta de polvo

Tafurs del Mississippi, imants a la ruleta

Assos a la màniga, daus trucats, imants a la ruleta.

D'això ens parla aquest article d'Alfons Cervera, al Levante, referit al cas Gürtel.

I subscric completament la seva pregunta final:

"I el jutge? Ai, el jutge! Què fem amb el jutge, eh? Què en fem? Què?"

no sense recordar que, com hem vist a tantes pel·lícules, solien untar-los amb brea i emplomar-los.

No us sembla que estaria bé?

Un imán en la ruleta Gürtel

Alfons Cervera

No va más. Es el lenguaje del juego de la ruleta en los casinos. Alrededor de la mesa se sientan los jugadores y los curiosos. Al menos es así como sale en las películas de gángsters. No va más, dice el crupier. La ruleta empieza a girar y la bola se detiene en una de las casillas. Unos ganan y otros pierden. Los que nunca pierden son los mafiosos. Esos se saben al dedillo el funcionamiento de la máquina. O están conchabados con los jefes del casino. El caso es que nunca pierden. Son los amos y no pueden perder. Por eso se ríen de los pardillos que se sientan con ellos a probar suerte. Como si la suerte existiera. Ellos saben que no existe. Porque la suerte caerá siempre en la casilla donde han puesto el imán sus compinches. Siempre pierden los de siempre. Quién lo va a saber mejor que ellos: llevan años ganando, haciendo que la bola se pare en la casilla justa, riéndose en la cara de los incautos a quienes nadie ha explicado nunca que la suerte no existe.

No va más. Los chanchullos del caso Gürtel ya no dan para más. Todos los días salen a la palestra los nombres de quienes han puesto el imán en la casilla ganadora. Todos los días salen a la palestra las abrumadoras cifras de la estafa. Todos los días salen a la palestra las risas de quienes con toda la desfachatez del mundo se burlan de los demás jugadores y sobre todo de los espectadores que contemplan cómo el crupier permite las trampas de sus amigos. El juego de la política valenciana se ha convertido en esa ruleta imantada por Camps y sus colegas. Sentado en su lugar de observación, el juez Juan Luis de la Rúa asiste sin que se le mueva una ceja al espectáculo. La bola se ha detenido en el lugar previamente convenido y él da por buena la jugada: incluso a lo mejor, cuando el casino cierre sus puertas, se irá a celebrar el éxito con los ganadores, como si fuera uno más de la pandilla. No sería la primera vez. Ese mismo juez ha asistido a más de una celebración con sus amigos del PP. No me lo invento yo, lo afirman las fotografías de los periódicos, las imágenes de la televisión, las palabras del propio presidente Camps cuando habla de que para definir su relación con el presidente del Tribunal Superior de Justicia valenciano habría que inventar una palabra nueva que fuera más allá de la amistad.

No va más, señoras y señores. El caso Gürtel ya no da más de sí. Lo único que falta es que la ruleta se pare donde se tenga que parar. Pero sin imanes tramposos, sin ayudas judiciales, sin que los presuntos responsables de los delitos que salen todos los días en la prensa se rían impunemente en nuestras narices y en las de una justicia que habría de ser honorable y no una porquería.

Sólo hay una solución digna a estas alturas de la partida: la dimisión de esos responsables. De todos los responsables -Camps el primero-, y no sólo de un cabeza de turco que esconda como un cordero degollado las cabezas de sus compinches. Hasta el PP saldría reforzado de esas dimisiones. Y la política recobraría una miaja, al menos una miaja, de una credibilidad ética que ahora mismo anda por los suelos. No va más. Es la hora de que el juego se cierre y a los tramposos les caiga encima el peso de la ley. Estaban seguros de que nunca se les iba a acabar el chollo. Por eso hacían y deshacían a su antojo. Por eso adjudicaban los buenos negocios públicos a sus empresas amigas.

Por eso -según las últimas noticias- esas empresas podrían haber desviado bastantes de sus dineros a financiar ilegalmente al PP, como una devolución de favores a la magnanimidad del gobierno de Francisco Camps. No va más. La ruleta Gürtel empieza a girar. ¿Se detendrá la bola en la casilla de siempre? ¿Seguirá puesto el imán del fraude en esa casilla? ¿Y el juez? ¡Ay el juez! ¿Qué hacemos con el juez, eh? ¿Qué hacemos? ¿Qué?

Acabarà el cas Gürtel sent el cas de la Rua? Temps al temps.

Sembla que el CGPJ, aquesta estranya cosa que mai no he tingut gens clar per a què serveix, ha emmudit sense remei.

Com, si no, s'explica que encara no hagin eixit a defendre el pobre jutge Juan Luís de la Rua, dels immisericordes atacs de la premsa?

Que era molt més que amic del molt honorable Camps? Que és pecat, ara, l'amistat?

Que no vol veure certs informes de la policia? No hem dit sempre que la Justícia és cega?

Què tindrà que veure que un altre amic, el bigotes, li hagi regalat al seu amic Camps quatre drapets de res?

Qué tindrà que veure que el govern del seu més que amic li hagi regalat (perdó, hagi signat) múltiples contractes a dit amb les empreses del mostatxos?

Quina importància poden tenir la rècula de factures falses, i el ball de diners entre aquestes empreses i certs pagaments mai no justificats de la Generalitat, i del partit que la domina?

I malgrat totes aquestes informacions (falses segur, tots sabem que la premsa és molt mentidera) que deixen fet un drap al jutge president del TSJV, el CGPV sense eixir al camp d'honor a defendre'l.

No, això no pot ésser de cap de les formes.

De genollons hauríem de demanar que el CGPJ intervingui i defensi la dignitat i honorabilitat de l'incorruptible jutge número 1 de la promoció del 69 (no és cap conya, ni insinuació sexual respecte al seu més que amic) per a que no li acabi passant com a Francisco Javier Gómez de Liaño, o com a Luís Pascual Estevill

Per cert, i el fiscal, on és?

¿Dónde están las cajas, matarile rile rile?

Avui el diari Levante ens porta una notícia no per esperada menys sorprenent.

Las cajas del caso Gürtel que el TSJ de Madrid remitió al de Valencia están en paradero desconocido

Ara resulta que les caixes amb documentació i proves sobre el cas Gürtel a València (contractes, factures, etc.) que el TSJM havia enviat al TSJV, no és que el jutge De la Rua molt més que amic per cert del Molt Honorable (quina conya!) Fransisco Camps les ignorés, per poder així arxivar la causa contra el seu amic (i per vergonya president nostre), no; és que... S'HAN PERDUT!

Com ho sentiu. Han desaparegut en el curt trajecte de 350 Km. entre la Capital del Reino i la Capital del Regne.

I, és clar, si no hi han proves no hi ha causa.

I he recordat la cançoneta: ¿Dónde están las llaves, matarile-rile-rile? En el fondo del mar, matarile-rile-ro.

I també he recordat quan un dia vaig presenciar com la mare d'un morós, davant d'un company meu d'auditoria i del director de la Sucursal, es va menjar el pagaré que provava el deute del seu fill.

I he lligat caps, i m'he explicat la raó del multitudinari sopar de l'altre dia a la plaça de bous de València.

No s'estarien empassant, entre tots els espavilats comensals, les proves avui perdudes?

Si donen pren, o fes-li cas als majors. A voltes amb el cas Gürtel

Llig avui al diari Levante Los cabecillas del caso Gürtel en Madrid podrán ser juzgados con Camps en Valencia que el jutge instructor Pedreira, del TSJM, ha decidit traslladar el tros de causa que afecta els presumptes pagadors dels cada cop menys presumptes regals rebuts pel Molt Honorable Camps i companyia, al TSJCV.

Aparentment una bona notícia llevat que el TSJCV, seguint la seua original teoria de "la monteria o pesquisa general" (jutge Montero Aroca dixit) decideixi arxivar la causa, i els presumptes donants quedin tan lliures d'ésser jutjats com els presuntes receptors de les donacions. Ni al TSJCM, ni al TSJCV, ni al TS.

I més quan el propi jutge Pedreira del TSJCM ens avisa que anirà cedint els papers tal com els vaja obrint, cosa que implica que el TSJCV haurà de decidir l'arxivament o no del seu tros de fragmentada causa en base a informacions no completes.

Per cert, sembla ser, segons conta el País que Fuentes del Tribunal Supremo señalan al respecto: "¿En qué cabeza cabe que en Valencia sea juzgado Camps por recibir regalos y no quien se los da, El Bigotes y compañía, si se trata de una misma acción punible?". Estas fuentes consideran una "barbaridad" que el caso Gürtel se haya troceado en tres partes. Declaració que, de ser certa, indica que la intel·ligència no seria patrimoni exclusiu dels qui no hem estudiat dret.

I m'ha vingut al cap la dita del meu poble a les partides de pilota, quan els espectadors creuen les seues apostes a favor de blaus o rojos: Si donen, pren

Doncs això

What, Who, Why. Si us plau, no acacem el missatger.

Sembla que per una part important de la població espanyola, tot el problema del cas Gürtel (successivament cas Garzón, Bermúdez, José Tomás, El País, Rubalcaba, etc...) siguin les filtracions periodístiques sobre un sumari que va incorporant noves dades i nous imputats.

Hem oblidat potser les clàssiques preguntes d'una qualsevol investigació?: What, Who, Why.

Què, Qui, Per què.

Si us plau, donya Rita, no comparem vestits, -o bolsos cars-, amb pots d'anxoves. És confondre gimnàsia amb magnèsia.

Tinguem ben present, don Fransisco, qui fa els regals, de quina butxaca surten els diners per pagar-los. Les persones jurídiques, que jo sàpiga, no estableixen lligams d'amistat. En tot cas, els propietaris.

I no ens oblidem, don Mariano, del Cui Prodest, a qui convé, a qui beneficia, si volem saber el per què, la causa explícita o implícita dels regals.

Que una major part dels contractes guanyats per l'entramat d'empreses que pagava els regals, regalets i regalassos, hagi estat adjudicat a dit fora de concurs, en base a fraccionar-los per a que no pugessin per damunt de la xifra legal, no pot ser fruit de la casualitat.

What, Who, Why

Quant al Where i al When és la part, tot i ser la base de la prova, menys important en aquest cas.

Tercera fase: Negociació

Són prou conegudes les cinc fases de Kübler-Ross front a una situació estressant, les quals, normalment, hom aplica a la situació més estressant de totes: la mort.

1.- Negació
2.- Ira
3.- Negociació
4.- Depressió
5.- Acceptació

Aquestes fases que, quan les considerem en un sol individu, són successives encara que amb freqüents solapaments, en el cas d'aplicar-les a un grup social, només poden ser evaluades a partir d'aproximacions estadístiques.

Hem arribat ja, en el cas Gürtel-Camps, a la tercera fase, la de la negociació?

Tot sembla indicar-ho, quan comencen a prodigar-se declaracions de militants del Pp instant a revisions legislatives que minimitzin els perniciosos efectes de l'acceptació d'uns regals que no ho semblen regals, sino més aviat prebendes, o més encara, suborns.

Que aquesta tercera fase, representada aquests darrers dies per les declaracions de Rita Barberà i les anxoves, o Dolores de Cospedal i els límits penals de l'acceptació de regals, continúe coincidint amb apreciacions corresponents a la primera fase (com pot ningú imaginar que tot un molt honorable president pugui embrutar-se les mans pels quatre xavos d'unes miserables peces de roba? -Rajox dixit- o el famós i repetit "Yo me pago mis trajes" de l'imputat Camps) no és més que la confirmació de que no tot el pelotó marxa a la mateixa velocitat, i molt menys encara, en línia.

Quant a la segona fase, la ira, prou mostres n'hem tingut amb les actuacions de l'inefable senyor Trillo-Figueroa Martínez-Conde, o amb les múltiples declaracions dels propis imputats, l'honorable Camps, el "pijo" Costa i abundants companys de partit.

Ara, a esperar la depressió corresponent a la quarta fase que ja comença a ésser endevinada a través dels rictus finals dels seus amplis (i falsos) somriures cara a les càmeres de televisió (quan no pot defugir-ho, clar)

I el poble què?

Doncs com sempre: fotent-se'n de la música i de qui la balla

L'Honorable Sisco CamPps viatja a Madrid tants cops com li rota

Mon pare, innocent d'ell, de la vella escola, encara creia en els refranys antics, com que "la paraula és l'home", o que "abans s'agafa un mentider que un coix".

Supose que ara, si visqués, s'ho repensaria. Però no es faria un fart de riure, com jo, davant les declaracions de presidència.

Perquè el senyoret CamPps, àlias Ppaquita la CamPpestre, qui no pot amagar el seu gust per vestir bé i car, abona religiosament al comptat les seues adquisicions. Això sí, no en el moment de la compra, com solem fer la resta de mortals comuns, sinó quan li rota. I ho paga en efectiu, no amb diners de plàstic, o amb xecs de puny, o mitjantçant transferència, com solem fer la gent d'a peu. I, quan li convé, agafa el cotxet, o el cotxàs i, xino-xano, se'n va a los Madriles, a saldar el deute. Entre hores, faltaria pus, fora agenda. Total només n'hi han 350 km. tres horetes curtes.

I supose que se n'hi va tot sol, sense xofer, que no hi ha que malgastar els diners dels contribuents. I supose també que el combustible del cotxet o cotxàs, carregat en alguna gasolinera del camí, també l'haurà pagat en efectiu, i de la seua butxaca, clar, no el crec capaç, el Molt Honorable, de malgastar els nostres impostos en aquests afers particulars.

És creïble açò? És versemblant?

Pels seus incondicionals, i n'hi han a manta en aquest meu país rebatejat en Comunitat, més que creïble, evident, més que versemblant, "palabrita del niño jesús".

Avui, El País, ens porta més "infàmies" sobre aquest assumpte: La policía encuentra en un yate nuevas pruebas sobre los regalos a Camps

Tot mentida, segur: Altea no es troba en el camí de Madrid, i la capital de les Espanyes no té mar.

Encara.

Cas Gürtel Madrid Vs. Cas Gürtel València

Avui llegesc dues notícies relacionades a El País i a Levante-emv, i m'emprenye una vegada més amb aquesta justícia que patim en aquest petit racó del món anomenat Espanya.

Comencem per la notícia de El País: Una ex directiva de Correa reitera el pago a cargos del Pp

La imputada senyora Felisa Isabel Jordán, administradora de diverses empreses del conglomerat muntat per Correa, sembla que ha reconegut haver fet pagaments a diversos imputats del Pp. Més encara, sembla que en les primeres declaracions al senyor jutge Baltasar Garzón, li indicava que es trobava en possessió d'alguna factura d'aquelles tan anomenadas de Milano, corresponents a la vestimenta del Molt Honorable senyor Francisco Camps.

Però aquí rau el problema, i continuem amb la notícia del Levante: El juez imputa a la administradora de Correa que implicó a Camps

La senyora Felisa potser que en algun moment li digués al senyor jutge Garzón alguna cosa sobre unes factures de trajos encarregats per i entregats al Molt Honorable senyor Francisco Camps, però com que aquest no està imputat en el cas que porta el senyor jutge Pedreira, aquest senyor jutge del TS de Madrid no li pot preguntar.

O siga que si la imputada a Madrid senyora Felisa no és imputada també en el TS de València, o no arriba a ser citada com a testimoni, tampoc el senyor jutge Flors li podrà preguntar res de res.

Per tant, només ens queda creuar els dits perquè algú hi veja la relació i demani la presència en el cas Gürtel de València de la mencionada senyora Felisa, tant dóna com a testimoni o com a imputada. En cas contrari, els que volem justícia, ja hem begut oli.

I el que continuarem bevent...

Trajes para todos. Un vídeo

M'ho ha enviat la meua cosina Rosa.

Molt currat

Amigüito del alma o l'idil·li entre Camps (Francisco) i Pérez (Álvaro)

L'estiu passat la meua germana m'explicava els persistents rumors sobre certes amistats masculines de l'Honorable President de la Generalitat de Baix, de nom Francisco Camps, altrament conegut en ambients "coneixedors" com a Ppaquita la CamPpestre.

Com que no tinc cap prevenció sobre aquests temes, i sempre he pensat que, com diuen al meu poble, dels pecats del piu nostre senyor se'n riu, no vaig fer gaire cas de la notícia.

Però ara arriben una sèrie de converses gravades, amb una sèrie d'expressions que em porten a pensar que

a) es trobava sota els efectes d'una lleugera intoxicació etílica (en pla, que anava una mica mamat)

b) que el coeficient mental d'ell i del grup d'amigatxos amb qui es relaciona no és excessivament elevat (més o menys a l'altura d'un xiquet de cinc o sis anys i que em disculpen, si poden, els xiquets, que no en tenen cap culpa)

c) que, efectivament, resideix de fa molts anys dins d'un armari que es resisteix a abandonar, d'aquí, potser, el seu aspecte malaltís i descolorit.

tres possibilitats que, evidentment, no s'exclouen entre sí, tot cal dir-ho.

Juanjo Millás, al Levante, escriu avui un article relacionat: Lecciones de sensibilidad que paga la pena de llegir.

I El Mundo, publica una enquesta en la que jo ha he votat.

Endevineu el sentit del meu vot?