1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garcía calvo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garcía calvo. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’agost del 2009

El club de la cançó. Un dia gris a Madris. Pi de la Serra. Himno de la Comunidad de Madrid.

I avui, que em tocava a mi elegir, parlarem de Madrid.

Els meus sentiments sobre Madrid són realment ambivalents: quan hi vaig arribar per primer cop, a l'octubre del 78, venia de viure quatre anys a Eivissa, i la ciutat ("Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres..." va escriure Dámaso Alonso a "Hijos de la ira") em va caure al damunt com una gran llosa de pedra. Els meus sentiments de llavors queden bastant ben representats en aquesta cançó de Francesc Pi de la Serra: "Un dia gris a Madrís" en la que ens explica l'arribada a l'hotel de l'home de la censura amb la llista de les cançons permeses per al recital i que acaba amb un homenatge-paròdia a la cançó guanyadora del Festival Internacional del Mediterraneo de l'any 1963, la cançó defensada per Salomé i Raimón "Se'n va anar"




UN DIA GRIS A MADRÍS

Un home gris, malcarat, bastant trist
va arribar no diré d'on, tant se val, tot és món
Aquell era un dia gris, bastant trist
no el recordo exactament, tant se val, feia vent
jo portava un batí gris bastant trist
no de seda natural, tant se val, és igual
i un pijama també gris, bastant trist
no sé si el duia cordat, tant se val, ho he oblidat
va donar-me un paper gris, bastant trist,
però com que no sé llegir, tant se val, li vaig dir
va mirar-me amb un ull trist, bastant gris
i no s'ho va creure pas, tant se val, quin fracàs!
Aquell era un dia trist, bastant gris
i jo em trobava a Madrís, tant se val, no és París
em demanà el paper trist, bastant gris,
mitja volta i se'n va anar, tant se val, se'n va anar, se'n va anar...

se'n va anar en un dia poc clar
no sé pas si tornarà

UN DÍA GRIS EN MADRID

Un hombre gris, malcarado, bastante triste
llegó no diré de dónde, qué más da, todo es mundo
Aquel era un día gris, bastante triste
no lo recuerdo exactamente, qué más da, hacía viento
Yo llevaba un batín gris, bastante triste,
no de seda natural, qué más da, es igual
Y un pijama también gris, bastante triste,
no sé si lo llevaba abotonado, qué más da, lo he olvidado
Me dio un papel gris, bastante triste,
pero como no sé leer, qué más da, le dije
Me miró con un ojo triste, bastante gris,
y no se lo tragó, qué más da, qué fracaso!
Aquel era un día triste, bastante gris
y yo me encontraba en Madrid, qué más da, no es París
Me pidió el papel triste, bastante gris,
media vuelta y se fue, qué más da, se fue, se fue...

Se fue, en un día poco claro,
Ignoro si volverá...



Més tard hi he viscut i treballat diverses temporades, l'última de les quals tan llarga com de setze anys, i he après a estimar aquest curiós i acollidor poble d'al·luvió, la gent del qual es mostra ben orgullosa d'haver vingut de fora, de les seues arrels castellanes, o basques, o andaluses, o catalanes o galegues... sense renunciar pas a ser més de Madriz que san Isidro, aquest rumbós (i funcionari) sant patró de l'agricultura que no feia ni brot, tot delegant en uns àngels immigrats el seu treball mentre ell resava (es prenia el vermuth) a l'església (el bar) de la cantonada.

Així que he decidit portar aquí l'himne, un himne que no coneix ningú que jo conegui, escrit per un il·lustre lingüista i filòsof anarquista i zamorà. Amb tots vosaltres, l'himne oficial de Madrid.




I aquesta és la lletra

HIMNO OFICIAL DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE MADRID

Letra: Agustín García Calvo (Zamora)
Música: Pablo Sorozábal Serrano (San Sebastián)

Yo estaba en el medio:
giraban las otras en corro
y yo era el centro.
Ya el corro se rompe
ya se hacen estado los pueblos
y aquí de vacío girando
sola me quedo.
Cada cual quiere ser cada una:
no voy a ser menos:
¡Madrid, uno, libre, redondo
autónomo, entero!
Mire el sujeto
las vueltas que da el mundo
para estarse quieto.

Yo tengo mi cuerpo:
un triángulo roto en el mapa
por ley o decreto
entre Ávila y Guadalajara
Segovia y Toledo:
provincia de toda provincia
flor del desierto.
Somosierra me guarda del Norte y
Guadarrama con Gredos;
Jarama y Henares al Tajo
se llevan el resto.
yo soy el Ente Autónomo Último
el puro y sincero.
¡Viva mi dueño
que, sólo por ser algo
soy madrileño!

Y en medio del medio,
capital de la esencia y potencia,
garajes, museos,
estadios, semáforos, bancos,
y vivan los muertos:
¡Madrid, Metropol, ideal
del Dios del Progreso!
Lo que pasa por ahí, todo pasa
en mí, y por eso
funcionarios en mí y proletarios
y números, almas y masas
caen por su peso;
y yo soy todos y nadie,
político ensueño.
Y ése es mi anhelo,
que por algo se dice
"De Madrid, al cielo".


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice