Avui concer ens ha proposat una cançó sobre la calor. Y regirant la memòria he recordat a l'Ovidi cantant aquest "Sol d'estiu".
Eren els últims temps de la dictadura, i ja aleshores, cada estiu, ens invadia un estrany personatge, anomenat Georgi Dan, que ens castigava amb les seves sempre iguals cançons d'estiu.
I l'Ovidi, tragué aquesta, la qual mai no va poder competir amb aquelles cançonetes.
Mai no he arribat a comprendre per què.
Eren els últims temps de la dictadura, i ja aleshores, cada estiu, ens invadia un estrany personatge, anomenat Georgi Dan, que ens castigava amb les seves sempre iguals cançons d'estiu.
I l'Ovidi, tragué aquesta, la qual mai no va poder competir amb aquelles cançonetes.
Mai no he arribat a comprendre per què.
Sol d'estiu
Ovidi Montllor
L'estiu,
el mar,
el sol
i tu.
Ens alcem del llit,
més prompte que mai,
és estiu, som joves,
ens agrada el mar.
Sortim al carrer
l'autobús no ve,
quan vol venir, ve.
no va buit va ple
Comença el patir,
però anem al mar,
un damunt de l'altre,
però sense estimar.
Trepitjada al peu,
cop de colze al pit,
quan baixes del "bus",
ja estàs mig pansit.
Però...
L'estiu....
Vas a l'estació,
veus animació,
tanta que en l'espera,
perds fins la raó.
Si és dia de sort,
potser l'endevines,
si no tens el dia,
al mar tu no dines.
Fas un bany si pots,
si no pots et fots.
I cap a caseta
amb el tren de tots.
De tots pels qui el tren
és la salvació,
per passar un dia
sense obligació.
Arribes cansat,
no saps que ha passat,
beus un got de llet.
La llet s'ha tallat.
Has d'anar a dormir,
demà ve el patir,
i et faràs ben negre
de treball, cantant:
L'estiu...
I l'estiu i el mar
el disfrutaran
aquells que a tu et paguen
per anar a treballar.
I el sol no el veuràs,
i prou sort tindràs,
si tens l'estimada
al teu matalàs.
Per tant...
Ni estiu,
ni mar,
ni sol,
i tururú.
Sol de verano
Ovidi Montllor
El verano,
el mar,
el sol
y tú.
Nos levantamos de la cama
más pronto que nunca,
es verano, somos jóvenes,
nos gusta el mar.
Salimos a la calle
el autobús no viene
cuando quiere llega
no va vacío, va lleno.
Empieza el padecer
pero vamos al mar,
unos sobre los otros
pero sin hacer el amor.
Pisotón al pie,
codazo al pecho,
cuando bajas del bus
ya estás magullado.
Pero...
El verano,
el mar,
el sol
y tú.
Vas a la estación,
ves animación,
tanta que en la espera
pierdes la razón.
Si es tu día de suerte
quizá la adivinas,
si no es tu día,
en la playa no almuerzas.
Te das un baño si puedes,
si no puedes, te jodes.
Y de nuevo a casa
en el tren de todos.
De todos para los que el tren
es la salvación
para pasar un día
sin obligacion.
Llegas agotado,
no sabes qué ha pasado,
bebes un vaso de leche,
la leche se ha cortado.
Has de ir a acostarte,
mañana de nuevo a padecer,
y te podrás bien negro
en el trabajo, cantando:
El verano,
el mar,
el sol
y tú.
Y el verano y el mar
lo disfrutaran
los que te pagan
por tu trabajo.
Y no verás el sol
y bastante suerte tendrás
si tienes a tu chica
en tu cama.
Por tanto...
Ni verano,
ni sol,
ni mar.
Y tururú.
Ovidi Montllor
L'estiu,
el mar,
el sol
i tu.
Ens alcem del llit,
més prompte que mai,
és estiu, som joves,
ens agrada el mar.
Sortim al carrer
l'autobús no ve,
quan vol venir, ve.
no va buit va ple
Comença el patir,
però anem al mar,
un damunt de l'altre,
però sense estimar.
Trepitjada al peu,
cop de colze al pit,
quan baixes del "bus",
ja estàs mig pansit.
Però...
L'estiu....
Vas a l'estació,
veus animació,
tanta que en l'espera,
perds fins la raó.
Si és dia de sort,
potser l'endevines,
si no tens el dia,
al mar tu no dines.
Fas un bany si pots,
si no pots et fots.
I cap a caseta
amb el tren de tots.
De tots pels qui el tren
és la salvació,
per passar un dia
sense obligació.
Arribes cansat,
no saps que ha passat,
beus un got de llet.
La llet s'ha tallat.
Has d'anar a dormir,
demà ve el patir,
i et faràs ben negre
de treball, cantant:
L'estiu...
I l'estiu i el mar
el disfrutaran
aquells que a tu et paguen
per anar a treballar.
I el sol no el veuràs,
i prou sort tindràs,
si tens l'estimada
al teu matalàs.
Per tant...
Ni estiu,
ni mar,
ni sol,
i tururú.
Sol de verano
Ovidi Montllor
El verano,
el mar,
el sol
y tú.
Nos levantamos de la cama
más pronto que nunca,
es verano, somos jóvenes,
nos gusta el mar.
Salimos a la calle
el autobús no viene
cuando quiere llega
no va vacío, va lleno.
Empieza el padecer
pero vamos al mar,
unos sobre los otros
pero sin hacer el amor.
Pisotón al pie,
codazo al pecho,
cuando bajas del bus
ya estás magullado.
Pero...
El verano,
el mar,
el sol
y tú.
Vas a la estación,
ves animación,
tanta que en la espera
pierdes la razón.
Si es tu día de suerte
quizá la adivinas,
si no es tu día,
en la playa no almuerzas.
Te das un baño si puedes,
si no puedes, te jodes.
Y de nuevo a casa
en el tren de todos.
De todos para los que el tren
es la salvación
para pasar un día
sin obligacion.
Llegas agotado,
no sabes qué ha pasado,
bebes un vaso de leche,
la leche se ha cortado.
Has de ir a acostarte,
mañana de nuevo a padecer,
y te podrás bien negro
en el trabajo, cantando:
El verano,
el mar,
el sol
y tú.
Y el verano y el mar
lo disfrutaran
los que te pagan
por tu trabajo.
Y no verás el sol
y bastante suerte tendrás
si tienes a tu chica
en tu cama.
Por tanto...
Ni verano,
ni sol,
ni mar.
Y tururú.
Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:
agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
