Anit, per fi, vaig poder veure el doble capítol final de la famosa sèrie, Lost.
Haig de confessar que tenia els meus seriosos dubtes després d'haver-la seguit intermitentment, sobretot aquesta última temporada amb els sobtats canvis de dia i d'hora que Cuatro ha estat practicant.
Però no m'han decebut els guionistes.
Crec, sincerament, que la solució donada a l'illa de la que no se pot sortir, a les contínues reaparicions de personatges prèviament morts, a les vides paral·leles i simultànies a l'illa i als Estats Units, als salts temporals, ha estat digna i coherent, dins de la incoherència general de l'enrevessada història.
Al remat, tot ha consistit en una història de fantasmes en trànsit, fantasmes somiant-se vius encara, fantasmes de morts sobtats ignorants de la pròpia mort, a qui ningú els ha cantat el Bardo Todol que els ajudés a creuar fins a la llum.
I així, sense cap ajuda, aquest grapat de persones que intenta sobreviure (quina ironia per a uns fantasmes) a una illa plena de misteris, anirà establint variables i successives relacions d'amistat i odi, anirà superant diverses proves fins que un dia hauran porgat el seu karma i, tots junts, es trobaran, per fi, en condicions de passar al següent estadi, de creuar cap a la llum, com manen els cànons.
I un agraïment més:
Els guionistes no han deixat cap esquerda possible que els pugui permetre continuar aquesta sèrie des d'on l'han deixada.
Me n'alegre. Els malsons deuen acabar un moment o altre, si no fos així serien insuportables.
Haig de confessar que tenia els meus seriosos dubtes després d'haver-la seguit intermitentment, sobretot aquesta última temporada amb els sobtats canvis de dia i d'hora que Cuatro ha estat practicant.
Però no m'han decebut els guionistes.
Crec, sincerament, que la solució donada a l'illa de la que no se pot sortir, a les contínues reaparicions de personatges prèviament morts, a les vides paral·leles i simultànies a l'illa i als Estats Units, als salts temporals, ha estat digna i coherent, dins de la incoherència general de l'enrevessada història.
Al remat, tot ha consistit en una història de fantasmes en trànsit, fantasmes somiant-se vius encara, fantasmes de morts sobtats ignorants de la pròpia mort, a qui ningú els ha cantat el Bardo Todol que els ajudés a creuar fins a la llum.
I així, sense cap ajuda, aquest grapat de persones que intenta sobreviure (quina ironia per a uns fantasmes) a una illa plena de misteris, anirà establint variables i successives relacions d'amistat i odi, anirà superant diverses proves fins que un dia hauran porgat el seu karma i, tots junts, es trobaran, per fi, en condicions de passar al següent estadi, de creuar cap a la llum, com manen els cànons.
I un agraïment més:
Els guionistes no han deixat cap esquerda possible que els pugui permetre continuar aquesta sèrie des d'on l'han deixada.
Me n'alegre. Els malsons deuen acabar un moment o altre, si no fos així serien insuportables.
