contadores de visitas
Per casualitat me n'assabento que avui és la festa d'Aran. Un altre petit país als Pirineus que, per motius de treball, vaig haver de visitar sovint del 85 al 90. Recorde encara la magnífica olleta aranesa que servien al restaurant Eth Restilhé, a Garòs. L'aconselle.
La Vall d'Aran, encara que integrada des de fa moltíssim temps a Catalunya, ha sabut (i pogut) conservar la seua identitat i el seu idioma, front als francesos, front als catalans, i front als espanyols.
Resultat, la gent d'allí és acollidora, amable i multilingüe. És molt habitual que sàpiguen parlar no només l'aranès, sinó també el català, l'espanyol, el francès, i, com no? l'anglès.
Quan passes la frontera cap a França, l'empobriment resulta evident, francès i prou. L'aranès (o gascó) que no és més que una variant diferenciada de l'occità o llengua d'oc, a França té la consideració de patois (est défendue parler patois) només el parlen quatre arreplegats considerats extremistes.
Com a homenatge enllace amb una pàgina que duu el seu himne, Montanhes araneses
I postejo una poesia traduïda per mi al català i a l'espanyol per a que comproveu com arriben a semblar-se, si ens esforcem una mica, tots els idiomes romànics. Al cap i a la fi, no parlem més que llatí lleugerament modificat.
TOT QU’EI VUET...
Eisharc Loís Jaquet Solé
Un tu e un jo que pendent quauque temps siguec un nosati
TU
Tu ès era lum
Qu’espantórie es mies pòurs.
Tu ès aire...
Aire que refresque er esperit.
Tu ès era aigua
Que da vida as mies illusions.
Tu ès tèrra...
Tèrra dera mia pàtria.
Tu ès huec
Que i a laguens deth mèn còr.
Tu ès sau...
Sau dera mia vida.
Tu ès eth sucre
Que hè doça era mia existéncia.
Tu ès estèla...
Estèla que mèrque eth camin.
Tu ès era mia estèla limpaira
En mei dera escura net.
JO
Jo sò era incomprension
Que mauinterprète era tua figura.
Jo sò engüeg...
Engüeg qu’emmalautís eth tòn còr.
Jo sò eth dolor
Que me trauque er amna e la croishís.
Jo sò egoïsme...
Egoïsme que ditz jo e mèn.
Jo sò era desconfiança
Qu’a pòur deth deman.
Jo sò hantaume...
Hantaume que hug dera soletat.
Jo sò er esclau
Dera tua felicitat.
Jo sò gelós...
Gelós deth tòn amor.
Jo sò era tristesa
Que demore era tua guardada.
NOSATI
Nosati siguec era trendesa
Qu’aumplie eth mon.
Nosati siguec illusion...
Illusion dera mia vida.
Nosati siguec era innocéncia
Perduda entre huelhes de tardor.
Nosati siguec holia...
Holia per aimar, per parlar...
Nosati siguec era meu
Des tòns pòts enes mèns pòts.
Nosati siguec laboratòri...
Laboratòri de naues sensacions.
Nosati siguec eth queda-te
Mot que jamès dejà desbrembarè
Nosati siguec esperança...
Esperança amagada entre ombres
Nosati ei lèrmes...
Lèrmes deth darrèr arridolet deth nòste amor.
TOT ALLÒ QUE VULL
Un tu i un jo que, en poc temps, sigui un nosaltres
TU
Tu ets la llum
que espantes les meues pors.
Tu ets aire...
Aire que refresca l’esperit.
tu ets l’aigua
que dóna vida a les meues il·lusions.
Tu ets terra...
terra de la meua pàtria.
Tu ets foc
que anida dins del meu cor.
Tu ets sal...
sal de la meva vida.
Tu ets el sucre
Que endolceix la meva existència.
Tu ets estrella...
estrella que marca el camí.
Tu ets la meua estrella polar
Enmig de la fosca nit.
JO
Jo sóc la incomprensió
Que malinterpreta la teua figura.
Jo sóc fàstic...
Fàstic que emmalalteix el teu cor.
Jo sóc el dolor
Que em forada l’ànima i la trenca.
Jo sóc egoisme...
Egoisme que diu jo sóc meu.
Jo sóc la desconfiança
que té por del demà.
Jo sóc fantasma...
fantasma que fuig de la solitud.
Jo sóc l’esclau
de la teua felicitat.
Jo sóc gelós...
Gelós del teu amor.
Jo sóc la tristesa
que espera la teua mirada
NOSALTRES
Nosaltres som la tendresa
que omple el món.
Nosaltres som il·lusió...
Il·lusió de la meua vida.
Nosaltres som la innocència
perduda entre fulles de tardor.
Nosaltres som la bogeria...
Bogeria per amar, per parlar...
Nosaltres som la mel
Dels teus llavis en els meus llavis.
Nosaltres som laboratori...
Laboratori de noves sensacions.
Nosaltres som el queda’t
Mot que mai oblidaré
Nosaltres som esperança...
Esperança amagada entre ombres
Nosaltres tenim llàgrimes...
Llàgrimes de la darrera trobada del nostre amor.
TODO LO QUE QUIERO
Un tu i un yo que, en poco tiempo, será un nosotros.
TU
Tu eres la luz
que espantas mis miedos.
Tu eres aire...
Aire que refresca el espíritu.
tu eres el agua
que da vida a mis ilusiones.
Tu eres tierra...
tierra de mi patria.
Tu eres fuego
que anida en mi corazón.
Tu eres sal...
sal decmi vida.
Tu eres el azúcar
Que endulza mi existencia.
Tu eres estrella...
estrella que marca el camino.
Tu eres mi estrella polar
en mitad de la oscura noche.
YO
Yo soy la incomprensión
Que malinterpretatu figura.
Yo soy hastío...
Hastío que enferma tu corazón.
Yo soy el dolor
Que me agujerea el alma y la rompe.
Yo soy egoísmo...
Egoísmo que dice yo soy mío.
Yo soy la desconfianza
que tiene miedo del mañana.
Yo soy fantasma...
fantasma que huye de la soledad.
Yo soy el esclavo
de tu felicidad.
Yo estoy celoso...
celoso de tu amor.
Yo soy la tristeza
que espera tu mirada
NOSOTROS
Nosotros somos la ternura
que llena el mundo.
Nosotros somos ilusión...
Ilusión de mi vida.
Nosotros somos la inocencia
perdida entre hojas de otoño.
Nosotros somos la locura...
Locura para amar, para hablar...
Nosotros somos la miel
de tus labios en mis labios.
Nosotros somos laboratorio...
Laboratorio de nuevas sensaciones.
Nosotros somos el quédate
palabra que nunca olvidaré
Nosotros somos esperanza...
Esperanza escondida entre sombras
Nosotros tenemos lágrimas...
Lágrimas del último encuentro de nuestro amor.
Eisharc Loís Jaquet Solé
Un tu e un jo que pendent quauque temps siguec un nosati
TU
Tu ès era lum
Qu’espantórie es mies pòurs.
Tu ès aire...
Aire que refresque er esperit.
Tu ès era aigua
Que da vida as mies illusions.
Tu ès tèrra...
Tèrra dera mia pàtria.
Tu ès huec
Que i a laguens deth mèn còr.
Tu ès sau...
Sau dera mia vida.
Tu ès eth sucre
Que hè doça era mia existéncia.
Tu ès estèla...
Estèla que mèrque eth camin.
Tu ès era mia estèla limpaira
En mei dera escura net.
JO
Jo sò era incomprension
Que mauinterprète era tua figura.
Jo sò engüeg...
Engüeg qu’emmalautís eth tòn còr.
Jo sò eth dolor
Que me trauque er amna e la croishís.
Jo sò egoïsme...
Egoïsme que ditz jo e mèn.
Jo sò era desconfiança
Qu’a pòur deth deman.
Jo sò hantaume...
Hantaume que hug dera soletat.
Jo sò er esclau
Dera tua felicitat.
Jo sò gelós...
Gelós deth tòn amor.
Jo sò era tristesa
Que demore era tua guardada.
NOSATI
Nosati siguec era trendesa
Qu’aumplie eth mon.
Nosati siguec illusion...
Illusion dera mia vida.
Nosati siguec era innocéncia
Perduda entre huelhes de tardor.
Nosati siguec holia...
Holia per aimar, per parlar...
Nosati siguec era meu
Des tòns pòts enes mèns pòts.
Nosati siguec laboratòri...
Laboratòri de naues sensacions.
Nosati siguec eth queda-te
Mot que jamès dejà desbrembarè
Nosati siguec esperança...
Esperança amagada entre ombres
Nosati ei lèrmes...
Lèrmes deth darrèr arridolet deth nòste amor.
TOT ALLÒ QUE VULL
Un tu i un jo que, en poc temps, sigui un nosaltres
TU
Tu ets la llum
que espantes les meues pors.
Tu ets aire...
Aire que refresca l’esperit.
tu ets l’aigua
que dóna vida a les meues il·lusions.
Tu ets terra...
terra de la meua pàtria.
Tu ets foc
que anida dins del meu cor.
Tu ets sal...
sal de la meva vida.
Tu ets el sucre
Que endolceix la meva existència.
Tu ets estrella...
estrella que marca el camí.
Tu ets la meua estrella polar
Enmig de la fosca nit.
JO
Jo sóc la incomprensió
Que malinterpreta la teua figura.
Jo sóc fàstic...
Fàstic que emmalalteix el teu cor.
Jo sóc el dolor
Que em forada l’ànima i la trenca.
Jo sóc egoisme...
Egoisme que diu jo sóc meu.
Jo sóc la desconfiança
que té por del demà.
Jo sóc fantasma...
fantasma que fuig de la solitud.
Jo sóc l’esclau
de la teua felicitat.
Jo sóc gelós...
Gelós del teu amor.
Jo sóc la tristesa
que espera la teua mirada
NOSALTRES
Nosaltres som la tendresa
que omple el món.
Nosaltres som il·lusió...
Il·lusió de la meua vida.
Nosaltres som la innocència
perduda entre fulles de tardor.
Nosaltres som la bogeria...
Bogeria per amar, per parlar...
Nosaltres som la mel
Dels teus llavis en els meus llavis.
Nosaltres som laboratori...
Laboratori de noves sensacions.
Nosaltres som el queda’t
Mot que mai oblidaré
Nosaltres som esperança...
Esperança amagada entre ombres
Nosaltres tenim llàgrimes...
Llàgrimes de la darrera trobada del nostre amor.
TODO LO QUE QUIERO
Un tu i un yo que, en poco tiempo, será un nosotros.
TU
Tu eres la luz
que espantas mis miedos.
Tu eres aire...
Aire que refresca el espíritu.
tu eres el agua
que da vida a mis ilusiones.
Tu eres tierra...
tierra de mi patria.
Tu eres fuego
que anida en mi corazón.
Tu eres sal...
sal decmi vida.
Tu eres el azúcar
Que endulza mi existencia.
Tu eres estrella...
estrella que marca el camino.
Tu eres mi estrella polar
en mitad de la oscura noche.
YO
Yo soy la incomprensión
Que malinterpretatu figura.
Yo soy hastío...
Hastío que enferma tu corazón.
Yo soy el dolor
Que me agujerea el alma y la rompe.
Yo soy egoísmo...
Egoísmo que dice yo soy mío.
Yo soy la desconfianza
que tiene miedo del mañana.
Yo soy fantasma...
fantasma que huye de la soledad.
Yo soy el esclavo
de tu felicidad.
Yo estoy celoso...
celoso de tu amor.
Yo soy la tristeza
que espera tu mirada
NOSOTROS
Nosotros somos la ternura
que llena el mundo.
Nosotros somos ilusión...
Ilusión de mi vida.
Nosotros somos la inocencia
perdida entre hojas de otoño.
Nosotros somos la locura...
Locura para amar, para hablar...
Nosotros somos la miel
de tus labios en mis labios.
Nosotros somos laboratorio...
Laboratorio de nuevas sensaciones.
Nosotros somos el quédate
palabra que nunca olvidaré
Nosotros somos esperanza...
Esperanza escondida entre sombras
Nosotros tenemos lágrimas...
Lágrimas del último encuentro de nuestro amor.
