Fantasmes vells: Poemes

FANTASMES VELLS: POEMES

Fantasmes vells en forma de poemes
retrobats a un calaix quan regirava
cercant no sé quin cony d'andròmines.
Paraules oblidades d'una vida,

per sort ja fa molt temps deixada enrere.
Antigues pors que ja no em neguitegen;
que ja no poden, com abans, ferir-me,
però que em són records, i dols, i llàgrimes,

i també algun somriure quan comprove
com sovint m'ofegava en un got d'aigua,
o com magnificava els meus desficis.

Poemes vells, desmesurats, romàntics,
que ara llegesc sense acabar de creure'ls.
També era jo, però. No hi tinc cap dubte.

Cullera, 24.11.14