PERDUT
Carrers que no porten enlloc, que acaben
tot de sobte tallats per una reixa,
racons, revolts, murades banda i banda,
buidats d'amagatalls i de dreceres.
Gossos que borden mentre tant t'esforces
provant d'eixir del laberint infame
on t'han ficat els que tan mal et volen.
El degoteig del temps corre imparable
i, tot i que el sol alt, sents l'amenaça
de la foscor que et cobrirà a la nit.
Seràs capaç de llegir les estrelles?
De trobar la Polar que t'allibere?
I en Teseu, implacable, encalçant-te.
Qui et salvarà, pobre i trist Minotaure?