Temps de plom, la postguerra

 TEMPS DE PLOM, LA POSTGUERRA

No em parlaren dels morts, millor calla, em digueren

i com a bon al·lot callava i obeïa.

Eren temps miserables de Cara-al-Sol a escola.

Però a casa hi havia un bagul a les golfes

amb contes de Calleja i un gruixut Guerra i Pau

que, amb pocs anys, vaig mamprendre. I les xocolatines

que em compraven diumenges, els cromos de les quals

em donàren Jules Verne i el seu capità Nemo.

I any a any m'empassava, una darrere l'altra,

l'Enciclopedia Álvarez: primer grau, segon grau,

i els Cara-al-Sols i el pati. I la colla d'amics

i el cine dels diumenges. I Nadal i les festes

del poble. I Sant Antoni i les seues fogueres.

I la Setmana Santa. Era gris la postguerra.

JNP

13/08/2023

Vida i mort

 VIDA I MORT

Caldrà apurar la copa que en nàixer et serviren,
caldrà donar-li fi al viatge mamprés.
El tren que et duu és més vell cada dia que passa
i et fan més mal els ossos, i els seients són més durs.

La finestra et mostrava cada cop nous paisatges,
històries novelles, actualitzats mites.
I quan t'ho permetien, bé els companys o bé els pares,
baixaves a l'andana, visitaves el poble.

Has fet alguns amics, uns pocs, no gaire, és cert.
Has viatjat un poc, no gaire lluny, però,
sense grans daltabaixos, sempre sota control.

I ara seus molt tranquil devora la finestra
i contemples atents com alguns vagons tornen,
després del llarg viatge, foscos i buits, a casa.

JNP
19.02.22