VIDA I MORT
Caldrà apurar la copa que en nàixer et serviren,
caldrà donar-li fi al viatge mamprés.
El tren que et duu és més vell cada dia que passa
i et fan més mal els ossos, i els seients són més durs.
La finestra et mostrava cada cop nous paisatges,
històries novelles, actualitzats mites.
I quan t'ho permetien, bé els companys o bé els pares,
baixaves a l'andana, visitaves el poble.
Has fet alguns amics, uns pocs, no gaire, és cert.
Has viatjat un poc, no gaire lluny, però,
sense grans daltabaixos, sempre sota control.
I ara seus molt tranquil devora la finestra
i contemples atents com alguns vagons tornen,
després del llarg viatge, foscos i buits, a casa.
JNP
19.02.22
