HIVERN
Verda la mar,
sol tímid, vent de pluja.
Fugen els núvols.
JNP
31.01.2015
Quan érem feliços. Rafel Nadal
Fa 9 anys
AQUESTS SÓN UNS ALTRES BLOCS MEUS. ESTEU INVITATS
Vares Velles
Al Tall
dissabte, 31 de gener del 2015
diumenge, 21 de desembre del 2014
Hivern en calma (Haiku)
HIVERN EN CALMA
Ve i va la mar.
Batec antic i exacte
dels déus de l'aigua.
JNP
21.12.2014
Ve i va la mar.
Batec antic i exacte
dels déus de l'aigua.
JNP
21.12.2014
dilluns, 15 de desembre del 2014
dimarts, 9 de desembre del 2014
Ara que els temps s'escolen sense treva
ARA QUE ELS TEMPS S’ESCOLEN SENSE TREVA
I en som molts més dels que ells volen i diuen. Raimon.
Perquè la llibertat no és cap miratge
i ens aguaita a tombar de cantonada
com el gos més fidel i insubornable,
que mai no ens deixaria, ni volent-ho.
Perquè la llibertat és la porfia
d’un joc extraordinari on tothom guanya,
i perd també, i empata. La penyora
d’un préstec que ens van fer abans de nàixer.
No hi valen transaccions, conxorxes, pactes,
només la voluntat de ser, de viure,
de resistir, de no deixar-se vèncer.
Caldrà, com mai abans, ser insaciables,
exercir el que ells diuen impossible.
Açò és tot el que hi ha, sense misteris.
JNP 09.12.14
I en som molts més dels que ells volen i diuen. Raimon.
Perquè la llibertat no és cap miratge
i ens aguaita a tombar de cantonada
com el gos més fidel i insubornable,
que mai no ens deixaria, ni volent-ho.
Perquè la llibertat és la porfia
d’un joc extraordinari on tothom guanya,
i perd també, i empata. La penyora
d’un préstec que ens van fer abans de nàixer.
No hi valen transaccions, conxorxes, pactes,
només la voluntat de ser, de viure,
de resistir, de no deixar-se vèncer.
Caldrà, com mai abans, ser insaciables,
exercir el que ells diuen impossible.
Açò és tot el que hi ha, sense misteris.
JNP 09.12.14
dilluns, 24 de novembre del 2014
Fantasmes vells: Poemes
FANTASMES VELLS: POEMES
Fantasmes vells en forma de poemes
retrobats a un calaix quan regirava
cercant no sé quin cony d'andròmines.
Paraules oblidades d'una vida,
per sort ja fa molt temps deixada enrere.
Antigues pors que ja no em neguitegen;
que ja no poden, com abans, ferir-me,
però que em són records, i dols, i llàgrimes,
i també algun somriure quan comprove
com sovint m'ofegava en un got d'aigua,
o com magnificava els meus desficis.
Poemes vells, desmesurats, romàntics,
que ara llegesc sense acabar de creure'ls.
També era jo, però. No hi tinc cap dubte.
Cullera, 24.11.14
Fantasmes vells en forma de poemes
retrobats a un calaix quan regirava
cercant no sé quin cony d'andròmines.
Paraules oblidades d'una vida,
per sort ja fa molt temps deixada enrere.
Antigues pors que ja no em neguitegen;
que ja no poden, com abans, ferir-me,
però que em són records, i dols, i llàgrimes,
i també algun somriure quan comprove
com sovint m'ofegava en un got d'aigua,
o com magnificava els meus desficis.
Poemes vells, desmesurats, romàntics,
que ara llegesc sense acabar de creure'ls.
També era jo, però. No hi tinc cap dubte.
Cullera, 24.11.14
diumenge, 19 d’octubre del 2014
dissabte, 27 de setembre del 2014
Temps de sega (Haiku)
TEMPS DE SEGA (Haiku)
Els camps, granats
d'arròs, omplen la plana
d'un to d'or vell.
Els camps, granats
d'arròs, omplen la plana
d'un to d'or vell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
