A Patrícia Minchella

A PATRICIA MINCHELLA

No puc parlar de mort, no ho vull.

Vull només recordar
aquells moments dominicals quan passejàvem
amunt i avall, avall i amunt, pels indrets del país,
per muntanyes i valls.

Perquè la mort no és res sinó una absència
que els records ompliran,
com quan parlaves dels néts; de Canadà o de Còrsega;
com quan em demanares els nòduls de kèfir.

No pots morir, Patrícia, mentre Jose et recorde,
mentre jo no t'oblide,
mentre els companys de colla
ens neguem a oblidar-te.

No vull parlar de mort, Patrícia, perquè la teua mort,
tan esperada d'un temps ençà i alhora tan sobtada,
no ens podrà mai aigualir els records
de tot el que hem viscut.

Que et siga lleu la terra.

jnp
29/06/2019

Poeta mut i no (Intermitències)

POETA MUT I NO (INTERMITÈNCIES)

De sobte se't corsequen les paraules
i no n'aboques cap, deixes d'escriure
per una temporada indefinida,
al ralentí el teu cor, dies i dies.

I t'ameres de cel, t'omples de mar
mentre, silents, passegeu Negre i tu
tot aguaitant el gallet que et dispare
-una flor, una olor, un vent, un núvol,

la frase que algú ha dit mentre passaves-
els mots que la foscor sobrevinguda
serva, bollint, al brollador de l'ànima.

De sobte se't corsequen les paraules
i, de sobte també, ragen com l'aigua.
Llavors, quin doll de pau, quins rius de calma.

JNP
13/06/2019

Diumenge de Pasqua. L'encontre (Records d'infantesa)

DIUMENGE DE PASQUA. L'ENCONTRE. (RECORDS D'INFANTESA)

Deu del matí, diumenge, plaça plena.
De negre ve, la mare, dolorosa,
ningú li ha dit que el fill, mort fa tres dies,
a la vida ha tornat, que ja no plore.

Per un carrer, com d'amagat, asoma
sobre un taüt obert, dempeus, magnífic,
el seu fill, fa pocs dies soterrat.
I, de sobte, mare i fill cara a cara.

Voltejar de campanes, sonen traques,
el dolorós vel negre és retirat
i d'un blanc resplendent queda vestida.

S'envolen els coloms, sona la música,
comboi de gent menuda. Ja és l'hora
d'anar a per la mona. Pasqua espera.

JNP
28/04/2019

Setmana Santa al poble (Records d'infantesa)

SETMANA SANTA AL POBLE (RECORDS D'INFANTESA)

Setmana de calvaris matiners
amb un grapat de dones endolades,
la creu, el capellà i l'escolanet
que en acabant ajudarà a la missa.

Silenci als bars, les màquines de discos
ja les han apagades. La ràdio
ens retransmet només música clàssica.
Però als carrers xiquets amb les matraques

van convocant, sorollosos, a oficis.
Mudats, els llauradors, han visitat
el Monument, dijous a la vesprada.

Braser de molinada que ens escalfa
abans dels rituals de la Vigília.
A mitjanit, per fi, ja serà Pasqua.

JNP
18/04/2019

Mar de dubtes

MAR DE DUBTES

Per què parlar de límits, de fronteres?
mireu la mar com transporta l'arena,
d'un indret en un altre, com canvia
la fràgil geografia de les platges.

El riu mai no és igual, ens diu Heràclit,
cal escoltar el vent, avisa Dylan,
però seguim comprant assegurances
i escrivint manuals que ningú mira

i romanços de cec, falòries, mites,
que ens alleugen la por al buit que ens cerca.
Però no hem de patir, la mar ens vetla.

Perquè l'home més fort és el més feble
i la immobilitat és un miratge,
ens cal admetre límits i fronteres.

JNP
04/04/2019

Temps de foscor

TEMPS DE FOSCOR

"La nit, la nit és llarga, la nit". Raimon.

No escric de fa molt temps, en fa ja massa.
Avergonyit d'aquesta farsa immunda
de la que alguns gosen dir-ne judici
he deixat de llegir les notícies.

Ja ho sé que no faig bé i que deuria
deixar-me estar de llaços i punyetes
i sortir al carrer com anys enrere.
Perquè la llibertat es pren, no es dóna

Fart d'escoltar com sóc d'insolidari,
que potser en deu anys, o dins de quinze,
que sóc un radical, que ara no toca.

I cada cop la boira és molt més densa
i més fosca la nit, més gris l'oratge.
Fa molt temps que no escric. En fa ja massa.

JNP
30/03/2019

Sota el llebeig (Haiku)

SOTA EL LLEBEIG (Haiku)

Esculpeix rames
el constant vent de mar.
La soca, ferma.

JNP
04/02/19