Tots anem revolucionats aquests dies amb la nova animalada (assassinat múltiple més que acció bèlica) israeliana.
Entre els articles que he pogut llegir, un dels més encertats "La utilidad del Derecho Internacional" del professor i poeta Rafael Arenas.
Alguns, entre els quals jo mateix, hem protestat amb major o menor intensitat, amb menor o major fortuna.
Però fa una estona he llegit l'editorial d'avui a Vilaweb, del meu paisà i director d'aquest diari digital un dels primers a la xarxa, amb una teoria no gens menyspreable que, en resum, ens ve a dir que Israel no sol cometre errors polítics tan evidents, i per tant, és molt possible que l'error realment no ho siga tal.
Cada cop que hi ha hagut l'esperança d'un inici de negociacions, cada vegada, ens diu, ha passat alguna cosa que ho ha impedit.
No sóc gens amant de les teories conspiratives, però aquest escrit m'ha fet pensar...
Entre els articles que he pogut llegir, un dels més encertats "La utilidad del Derecho Internacional" del professor i poeta Rafael Arenas.
Alguns, entre els quals jo mateix, hem protestat amb major o menor intensitat, amb menor o major fortuna.
Però fa una estona he llegit l'editorial d'avui a Vilaweb, del meu paisà i director d'aquest diari digital un dels primers a la xarxa, amb una teoria no gens menyspreable que, en resum, ens ve a dir que Israel no sol cometre errors polítics tan evidents, i per tant, és molt possible que l'error realment no ho siga tal.
Cada cop que hi ha hagut l'esperança d'un inici de negociacions, cada vegada, ens diu, ha passat alguna cosa que ho ha impedit.
No sóc gens amant de les teories conspiratives, però aquest escrit m'ha fet pensar...
2 comentaris:
dels pocs escrits que he llegit amb un cert sentit comú. gràcies.
Hola Julio, muchas gracias por citar y valorar tan positivamente mi entrada.
Me parece muy acertado el análisis de Vicent Partal. No puede ser que Israel cometa un "error" desconociendo las importantísimas diferencias que plantea el realizar el ataque en aguas internacionales en vez de esperar a que hubiesen entrado en aguas territoriales de Israel.
Me ha recordado algo que oí cuando ETA asesinó a Ernst Lluch, y es que los peores enemigos de los terroristas son aquellos que pueden hacer de puente, que pueden facilitar el diálogo (como podría haber sido el caso de Lluch). Las situaciones en que parece que pudiera llegarse a una salida pacífica les repelen; y tal parece que Israel ha pretendido volar cualquier posibilidad de entendimiento. Claro está que ahora tendríamos que ver qué hace Estados Unidos y qué hace Europa, porque por menos que esto (desde una perspectiva jurídica) la OTAN laminó Serbia. Ya sé que se me dirá que no compare y que Israel tiene mejor padrino que Serbia (lo que es cierto); pero también creo que los ciudadanos, en la medida de nuestras posibilidades, tenemos que exigir a nuestros políticos que actúen y que eviten tropelías como ésta.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada