Un mestre explica a escola la bondat dels vents secs i frescos de la serra veïna, per a la curació dels pernils.
Un dels alumnes, un entre cinquanta -cinquanta, he sentit bé la notícia?- es queixa i li demana que deixi de nomenar el pernil -excel·lent producte del porc, per cert- en la seva presència.
El mestre li fa veure que només està explicant una part del temari i li aconsella que, si no està d'acord, pot buscar algun altre col·legi on es trobin en condicions de fer-li cas, i s'hi canvïi, que ja fa tard.
O potser li ha dit (versió del xiquet als seus pares) que si tan mal s'hi troba, potser li vindria bé tornar al seu país. (Despropòsit no menor que l'anterior, per cert)
Els pares han denunciat el mestre, el jutge ha acceptat la denúncia, al poble s'ha muntat un bon sidral, i fins i tot, una associació moderada de gent de la religió que professa (o li fan professar al pobre al·lotet) s'ha fet creus (perdó, mitges llunes) de la denúncia, tot explicant que les seus lleis prohibeix consumir porc, però no pas sentir-ne parlar.
I jo em demano ingènuament amb quina merda d'etiquetes estem marcant els nostres fills indefensos (com marquem els jònecs i les vedelles a ferro roent) i amb quin dret ho fem, quan, en compte de donar-los valors humans de comportament, en compte d'ajudar-los a pensar, ens dediquem a inculcar-los normatives irracionals i nocives en nom d'unes ideologies igualment irracionals i nocives a les que anomenem religions. Amb quin dret, em pregunto, maltractem així els nostres fills, sense adonar-nos que estem afavorint (i en molts casos fabricant) futurs talibans, futurs terroristes?
Pobre xiquet, penós protagonista de la notícia.
Possiblement acabarà canviant de col·legi, quan potser li caldria canviar de pares.
I, de retruc, de déus.
Un dels alumnes, un entre cinquanta -cinquanta, he sentit bé la notícia?- es queixa i li demana que deixi de nomenar el pernil -excel·lent producte del porc, per cert- en la seva presència.
El mestre li fa veure que només està explicant una part del temari i li aconsella que, si no està d'acord, pot buscar algun altre col·legi on es trobin en condicions de fer-li cas, i s'hi canvïi, que ja fa tard.
O potser li ha dit (versió del xiquet als seus pares) que si tan mal s'hi troba, potser li vindria bé tornar al seu país. (Despropòsit no menor que l'anterior, per cert)
Els pares han denunciat el mestre, el jutge ha acceptat la denúncia, al poble s'ha muntat un bon sidral, i fins i tot, una associació moderada de gent de la religió que professa (o li fan professar al pobre al·lotet) s'ha fet creus (perdó, mitges llunes) de la denúncia, tot explicant que les seus lleis prohibeix consumir porc, però no pas sentir-ne parlar.
I jo em demano ingènuament amb quina merda d'etiquetes estem marcant els nostres fills indefensos (com marquem els jònecs i les vedelles a ferro roent) i amb quin dret ho fem, quan, en compte de donar-los valors humans de comportament, en compte d'ajudar-los a pensar, ens dediquem a inculcar-los normatives irracionals i nocives en nom d'unes ideologies igualment irracionals i nocives a les que anomenem religions. Amb quin dret, em pregunto, maltractem així els nostres fills, sense adonar-nos que estem afavorint (i en molts casos fabricant) futurs talibans, futurs terroristes?
Pobre xiquet, penós protagonista de la notícia.
Possiblement acabarà canviant de col·legi, quan potser li caldria canviar de pares.
I, de retruc, de déus.
1 comentari:
Canviar de pares, de mentalitat i deixar la supèrbia a la porta de casa seva. El que mes m'al.lucina es que el jutge admeti la denuncia, pero ben pensat amb els jutges que tenim...
Publica un comentari a l'entrada