Com que, per naturalesa, sóc un optimista impenitent, he decidit confiar en algunes actituds recents del nou President de tots els valencians, com la de ser-hi a favor de la recepció de TV3 al País Valencià, o l'actitud més racional i "castellonenca" respecte al tema de la llengua.
Malgrat el seu discurs quasi exclusivament en espanyol, malgrat les seues alabances necessàriament desproporcionades -noblesse oblige, que diuen els francesos- al President dimissionari, he considerat just concedir-li els cent dies de gràcia que se solen atorgar als nous governs.
Amb totes les reserves, és clar. Amb tota la intranquil·litat que em dóna l'experiència dels Lerma, Zaplana, Olivas i Camps. (Albinyana i Monsonís, aquests sí, Molt Honorables, i no només pel títol inherent, no compten).
I amb totes les reserves per aquest domini abassegador del PP cada cop més a la ultradreta, cada cop més omnipresent i més votat.
I el PSPV desaparegut i no precisament en combat. Tan desapareguts que no s'han decidit ni a presentar-se com a candidats i explicar que les coses també es poden fer d'una altra manera.
Sóc tan pessimista quant al recanvis, tan negatiu, que permeteu-me que mostre una miqueta d'optimisme, més que siga mínim, si al Palau de la Generalitat arriba un valencià de les comarques castellonenques. Potser que, al remat, hi haja sort, i comencem una lenta eixida del pou negre de desficacis en que portem immersos des de fa tants anys.
Malgrat el seu discurs quasi exclusivament en espanyol, malgrat les seues alabances necessàriament desproporcionades -noblesse oblige, que diuen els francesos- al President dimissionari, he considerat just concedir-li els cent dies de gràcia que se solen atorgar als nous governs.
Amb totes les reserves, és clar. Amb tota la intranquil·litat que em dóna l'experiència dels Lerma, Zaplana, Olivas i Camps. (Albinyana i Monsonís, aquests sí, Molt Honorables, i no només pel títol inherent, no compten).
I amb totes les reserves per aquest domini abassegador del PP cada cop més a la ultradreta, cada cop més omnipresent i més votat.
I el PSPV desaparegut i no precisament en combat. Tan desapareguts que no s'han decidit ni a presentar-se com a candidats i explicar que les coses també es poden fer d'una altra manera.
Sóc tan pessimista quant al recanvis, tan negatiu, que permeteu-me que mostre una miqueta d'optimisme, més que siga mínim, si al Palau de la Generalitat arriba un valencià de les comarques castellonenques. Potser que, al remat, hi haja sort, i comencem una lenta eixida del pou negre de desficacis en que portem immersos des de fa tants anys.
3 comentaris:
Segons uns bons amics d'Alacant, el fill és tant o més corrupte que el pare. Només cal veure com ha hagut de còrrer a posar els comptes amb hisenda en més o menys net i com ha crescut el seu patrimoni de la nit al dia.
El 99,99% dels peperos són iguals i em deixo un 1% al optimisme.
Marta si ho dius pel cognom, ell i l'ex-president de la diputació de Castelló, no són família, o al menys no ho són de prop. Quant a la política, l'ex alcalde de Castelló no sembla que siga un cagaciris com el Camps.
Vaja!!!! em van explicar tantes animalades de Fabra que no vaig dubtar ni per un segon que el nou Fabra era fill del primer! M'obcequen tant les dretes que perdo el senderi!
Perdona aquests caps tant mal lligats!
Publica un comentari a l'entrada