I ara què en faran el fatxes de la seua peregrinació anual a l'ossari major del regne?
Però deixem-nos de collonades i d'acudits dolents.
En aquest mateix moment estic escoltant, a la tele, el senyor Rodríguez Zapatero explicar les coses que el seu govern ha fet, tot intentant eixir de la crisi, i em faig creus de com són tots de bons quan ens expliquen tot allò que han fet i per què no n'han pogut fer res més.
Afavoreix aquest avançament Rubalcaba o ho fa, per contra, Rajoy?
No gosaria dir-ho.
Per una banda sembla que l'avançament li resta temps de recuperació a Rubalcaba, i per tant el perjudica.
Per una altra li evita haver de defendre's sense descans de les contradiccions insalvables entre el programa del candidat socialista i els fets d'un govern obligat a obeir les ordres d'una Europa que sembla no haver-ne aprés res d'aquesta crisi que ens han portat els neoconservadors talibans seguidors de Friedman y l'escola de Chicago. I açò, com negar-ho? l'afavoreix.
Bé, el pròxim dia 20 de Novembre, doncs, tornarem a votar, amb un resultat desgraciadament previsible de predomini d'una dreta que no mereix pas aquest nom, per la incivilitat i poca vergonya que demostra.
Preguem a tots els déus i dimonis, tant si existeixen com si no, que el PP no aconsegueixi una majoria absoluta que ens deixaria en la més trista desemparança.
Però deixem-nos de collonades i d'acudits dolents.
En aquest mateix moment estic escoltant, a la tele, el senyor Rodríguez Zapatero explicar les coses que el seu govern ha fet, tot intentant eixir de la crisi, i em faig creus de com són tots de bons quan ens expliquen tot allò que han fet i per què no n'han pogut fer res més.
Afavoreix aquest avançament Rubalcaba o ho fa, per contra, Rajoy?
No gosaria dir-ho.
Per una banda sembla que l'avançament li resta temps de recuperació a Rubalcaba, i per tant el perjudica.
Per una altra li evita haver de defendre's sense descans de les contradiccions insalvables entre el programa del candidat socialista i els fets d'un govern obligat a obeir les ordres d'una Europa que sembla no haver-ne aprés res d'aquesta crisi que ens han portat els neoconservadors talibans seguidors de Friedman y l'escola de Chicago. I açò, com negar-ho? l'afavoreix.
Bé, el pròxim dia 20 de Novembre, doncs, tornarem a votar, amb un resultat desgraciadament previsible de predomini d'una dreta que no mereix pas aquest nom, per la incivilitat i poca vergonya que demostra.
Preguem a tots els déus i dimonis, tant si existeixen com si no, que el PP no aconsegueixi una majoria absoluta que ens deixaria en la més trista desemparança.
1 comentari:
Ho veig molt negre, el nostre futur està tant corromput com el present. Has llegit Hessel? Indignaos!? només ens queda això; la indignació i potser sigui la única porta d'eixida a la raó i la justícia.
Publica un comentari a l'entrada