Vendrán tiempos peores y nos harán más ciegos. Rafael Sanchez Ferlosio.
Ara que ja ha passat una setmana del gloriós canvi polític originat el proppassat 20-N, quasi quasi un canvi de règim, podem començar a enumerar la llarga llista de beneficis que, immerescudament per a tants i tants penques, ha començat ja a endolcir-nos la vida, i això que encara falta un mes per a que comencin nominalment a governar, que manar, manar, ja fa anys i panys que manen.
Tot i que el sol continua eixint per llevant, podem constatar que no s'hi detura gens ni mica i, ràpidament, s'encamina cap al seu natural destí, el cristià occident.
Quant a la mar, ja ho sé que abans també semblava blava, però quina diferència de color de pocs dies ençà.
I el cel, què me'n dieu del cel? tan clar, tan nítid, que allunyades les boires anteriors, fins les muntanyes han tornat a veure's blaves.
I és que hem tornat al bon temps, al sol i a la calor. Si la cosa continua, podrem gaudir d'un estiu etern, com prometia aquell reich dels mil anys que més d'un enyora allà a la seu de Gènova.
Cert que ací a València les palmeres continuen caient, una a una, corcades pel morrut roig però ara que els blaus, amb experiència comprovada en l'auge i caiguda d'entitats financeres, han arribat a l'absolut poder, confiem que remetrà la plaga, ni que sigui només per l'absència d'organismes a eliminar, tal com ja ens ha passat amb les caixes.
I l'església, ara que ja no són perseguits, ni obligats a avortar, ni a divorciar-se, està començant de nou a ocupar el lloc que els pertany per designi diví. Ara ja tindrem qui ens ajudi a anar al cel ho vulguem o no, sense manies, tal com déu mana.
En fi, no cal allargar-se més.
Un altre dia parlarem de la borsa que ja no tornarà a estar mai més en mans dels especuladors, de la interminable crisi de la que ja hem eixit o n'estem a punt, o de l'atur que en pocs dies s'haurà acabat perquè tots serem joves emprenedors. Segur que els canvis són tan espectaculars com els suara mencionats.
No li donem més voltes. Segur que la continuació d'aquest immillorable inici ens oferirà, inexorablement, noves alegries sense fi.
I, de no ser així, ens queda recordar que en un màxim de quatre anys podrem tornar a votar.
Ara que ja ha passat una setmana del gloriós canvi polític originat el proppassat 20-N, quasi quasi un canvi de règim, podem començar a enumerar la llarga llista de beneficis que, immerescudament per a tants i tants penques, ha començat ja a endolcir-nos la vida, i això que encara falta un mes per a que comencin nominalment a governar, que manar, manar, ja fa anys i panys que manen.
Tot i que el sol continua eixint per llevant, podem constatar que no s'hi detura gens ni mica i, ràpidament, s'encamina cap al seu natural destí, el cristià occident.
Quant a la mar, ja ho sé que abans també semblava blava, però quina diferència de color de pocs dies ençà.
I el cel, què me'n dieu del cel? tan clar, tan nítid, que allunyades les boires anteriors, fins les muntanyes han tornat a veure's blaves.
I és que hem tornat al bon temps, al sol i a la calor. Si la cosa continua, podrem gaudir d'un estiu etern, com prometia aquell reich dels mil anys que més d'un enyora allà a la seu de Gènova.
Cert que ací a València les palmeres continuen caient, una a una, corcades pel morrut roig però ara que els blaus, amb experiència comprovada en l'auge i caiguda d'entitats financeres, han arribat a l'absolut poder, confiem que remetrà la plaga, ni que sigui només per l'absència d'organismes a eliminar, tal com ja ens ha passat amb les caixes.
I l'església, ara que ja no són perseguits, ni obligats a avortar, ni a divorciar-se, està començant de nou a ocupar el lloc que els pertany per designi diví. Ara ja tindrem qui ens ajudi a anar al cel ho vulguem o no, sense manies, tal com déu mana.
En fi, no cal allargar-se més.
Un altre dia parlarem de la borsa que ja no tornarà a estar mai més en mans dels especuladors, de la interminable crisi de la que ja hem eixit o n'estem a punt, o de l'atur que en pocs dies s'haurà acabat perquè tots serem joves emprenedors. Segur que els canvis són tan espectaculars com els suara mencionats.
No li donem més voltes. Segur que la continuació d'aquest immillorable inici ens oferirà, inexorablement, noves alegries sense fi.
I, de no ser així, ens queda recordar que en un màxim de quatre anys podrem tornar a votar.
2 comentaris:
I com era d'esperar, ara que te que governar, el PP s'ha tornat de sobte responsable i ara demana que ningú a l'oposició faci el mateix que van fer ells. Era d'esperar.
No ens queda més que el dret a la "pataleta". Quina despesa en sabates!!! Arrrrggggg
Per variar només ens queixarem uns quants, fins i tot TVE i els seus serveis informatius tremolen. S'ensumen la privatització sistemàtica. La llibertat d'expressió només valdrà si és de dretes. El 90% de la població amb orelleres. A TVC ja li han tret la subvenció.
D'aquí a quatre anys no pas ni si hi serem!
ptons
Publica un comentari a l'entrada