Referèndum a tota Espanya? Be happy don't worry
Un cop passades les eleccions del 25-N i la molt celebrada "derrota d'Artur Mas" si és que n'hem de fer cas de la major part dels media espanyols, arriba l'hora de començar a pensar en el referèndum llargament promés per les forces que, no badem amb històries per a no dormir, han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.
Una cosa que els catalans no poden ni oblidar ni deixar de banda és la fèrria oposició del govern espanyol a que una consulta d'aquesta mena pugui ser realitzada, per tant, les alternatives del govern que hi hagi són clares:
1) Oblidar-se'n de totes les seves promeses i ajupir-se, pantalons descordats, cara a la Meca. Dubto molt que s'ho puguin permetre. Ni CiU ni ERC.
2) Tirar pel dret i muntar la consulta amb el nom que hom vulgui donar-li, sabent que hauran de patir tots els entrebancs imaginables i algun més, i que els resultats no només seran discutits des del punt de vista legal sinó, a més, des del punt de vista de control i transparència (cens no oficial, i altres galindaines que no collonades)
i 3) Aplicar les tècniques de les arts marcials basades en explotar la força del contrari i acceptar que el referèndum s'hi faci no només a Catalunya, sinó a tota la resta del territori actualment espanyol.
La meva modesta opinió és que aquesta tercera alternativa no és tan estrambòtica com d'antuvi pugui semblar.
Per què ho dic?
Primer: Un referèndum organitzat pel govern espanyol seria absolutament legal, tot i que el resultat estaria, sens cap mena de dubte, absolutament dat i beneït.
Segon: Que el resultat d'aquest hipotètic referèndum sigui sabut no implica que també ho sigui el resultat a Catalunya. Precisament és aquest el que ens interessa (a tots: catalans i no catalans) i no es podria amagar ni discutir en cap cas. És igual que legalment no doni dret a res, si el resultat fós abassegadorament partidari de la independència, el primer pas per a aconseguir-la ja estaria fet: la publicitat oficial i indiscutible a nivell europeu i mundial de la voluntat majoritària d'un poble respecte a la seva voluntat de constituir-se en estat.
Tercer: De retruc, als països catalans, també podriem saber com anem de proporcions entre maulets i botiflers, cosa que no ens vindria gens malament a tots aquells que continuem pensant en una futura federació de països catalans dins d'Europa.
Per tant algú hauria de posar-se ja a treballar sense descans per intentar convèncer el govern espanyol de la conveniència de que siguin ells es qui muntin un referèndum sobre aquest tema.
Segur que ho podríem aprofitar.
Un cop passades les eleccions del 25-N i la molt celebrada "derrota d'Artur Mas" si és que n'hem de fer cas de la major part dels media espanyols, arriba l'hora de començar a pensar en el referèndum llargament promés per les forces que, no badem amb històries per a no dormir, han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.
Una cosa que els catalans no poden ni oblidar ni deixar de banda és la fèrria oposició del govern espanyol a que una consulta d'aquesta mena pugui ser realitzada, per tant, les alternatives del govern que hi hagi són clares:
1) Oblidar-se'n de totes les seves promeses i ajupir-se, pantalons descordats, cara a la Meca. Dubto molt que s'ho puguin permetre. Ni CiU ni ERC.
2) Tirar pel dret i muntar la consulta amb el nom que hom vulgui donar-li, sabent que hauran de patir tots els entrebancs imaginables i algun més, i que els resultats no només seran discutits des del punt de vista legal sinó, a més, des del punt de vista de control i transparència (cens no oficial, i altres galindaines que no collonades)
i 3) Aplicar les tècniques de les arts marcials basades en explotar la força del contrari i acceptar que el referèndum s'hi faci no només a Catalunya, sinó a tota la resta del territori actualment espanyol.
La meva modesta opinió és que aquesta tercera alternativa no és tan estrambòtica com d'antuvi pugui semblar.
Per què ho dic?
Primer: Un referèndum organitzat pel govern espanyol seria absolutament legal, tot i que el resultat estaria, sens cap mena de dubte, absolutament dat i beneït.
Segon: Que el resultat d'aquest hipotètic referèndum sigui sabut no implica que també ho sigui el resultat a Catalunya. Precisament és aquest el que ens interessa (a tots: catalans i no catalans) i no es podria amagar ni discutir en cap cas. És igual que legalment no doni dret a res, si el resultat fós abassegadorament partidari de la independència, el primer pas per a aconseguir-la ja estaria fet: la publicitat oficial i indiscutible a nivell europeu i mundial de la voluntat majoritària d'un poble respecte a la seva voluntat de constituir-se en estat.
Tercer: De retruc, als països catalans, també podriem saber com anem de proporcions entre maulets i botiflers, cosa que no ens vindria gens malament a tots aquells que continuem pensant en una futura federació de països catalans dins d'Europa.
Per tant algú hauria de posar-se ja a treballar sense descans per intentar convèncer el govern espanyol de la conveniència de que siguin ells es qui muntin un referèndum sobre aquest tema.
Segur que ho podríem aprofitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada