DIA DE PLATJA (RECORDS D'INFANTESA)
De bon matí la mare ens despertava
encara fosca nit. El carro i l'haca
de l'oncle Pep ja en el carrer s'hi estaven:
avui tocava platja, i la xicalla
morta de son, anava eixint de casa.
Cogombres i enciam, tomaques, cebes,
carn empanada, truites, pa de casa,
meló d'Alger, vi, aigua, llimonada,
un llençol vell i quatre canyes noves,
i uns pocs cordells amb què faríem l'ombra.
Gomàtics de camió farcits de parxes
que els hi havíem posats a ca'l Farina.
La ràdio a transistors, les novel·letes
canviades a casa la Carpena.
-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-
Anàvem pujant tots, tot encabint-nos,
i, ja tots dalt, empreníem camí,
per les verdes marjals, cap a Cullera.
Encara morts de son ens adormíem
mentre els majors callaven i fumaven.
Després, en arribar al Caminàs
dels Hòmens, tots baixàvem i empenyíem
o estiràvem del carro que estacava
les rodes a l'arena. I, aleshores,
treure's ràpid la roba i capbussar-se
en aquell blau immens. I agafar crancs
i tellines, tot cercant en la sorra.
I eixir i entrar, i entrar i eixir de l'aigua.
A la tarda tornàvem, morts, a casa.
El despertar del Leviatán
Fa 3 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada