Demà no és més que un dia com un altre

DEMÀ NO ÉS MÉS QUE UN DIA COM UN ALTRE

Vindran dies joiosos i infeliços,
d’un sol ardent, de boira, neu i pluja.
I vindran nits d’un inclement insomni,
de llençols freds o tropicals ofecs.

Minuts de glòria i estones de desastre
perquè res no perdura, si no aquells
antics estels que voldríem atents
al nostre fràgil temps entre dos buits.

Esclaus dels nostres gens, obligats xerpes
al servei incansable d’una vida
que, il·lusos, pensem nostra i és aliena.

Llums i ombres, festa i dol, minúcies
que ens destorben i a ningú no l’importen.
D’aquells que ja no hi són, qui se’n recorda?

JNP
14/01/19