La mar, la mar.

LA MAR, LA MAR.

La vespertina brisa em du remors
del batec de les ones a la platja.
La llevantada em porta el brogit
de les ones rompent contra les roques.

Però també la mort, el plor d’aquells
que van fugir ahir de la massacre
i ara deixem que la mar se’ls enduga.
Dolces remors, enfurismats brogits

i nàufrags morts surant sobre les ones,
i xiquets morts a platges oblidades:
noves que tots obliden als pocs dies.

Enyor de quan les coses eren netes,
dolor, i ràbia, impotència.
La mar, la mar, sempre recomençada.

JNP
16/08/19