ELEGIA
Hem anat fent camí com qui no ho vol
deixant córrer el temps que ens empaitava;
a favor de vegades, de vegades en contra,
sempre avant, sempre avant, sense aturar-nos.
I ens hem equivocat tantes vegades
que hem aprés, com negar-ho?, alguna cosa.
Coses elementals, petites coses
que ens han permés seguir vivint estalvis.
I molt de tant en tant mirem enrera
enyorant el amics que se n’anaren
i ens arranca unes llàgrimes la boira.
Però el sol torna a eixir com cada dia
i el cel torna a ser blau i la mar calma
i et dius: “vindràs més tard, oh mort amiga?”
JNP
26/10/2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada