1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimarts, 17 de juny del 2008

17 de Junh. Hèsta d'Aran. 17 de Juny. Festa d'Aran




contadores de visitas


Per casualitat me n'assabento que avui és la festa d'Aran. Un altre petit país als Pirineus que, per motius de treball, vaig haver de visitar sovint del 85 al 90. Recorde encara la magnífica olleta aranesa que servien al restaurant Eth Restilhé, a Garòs. L'aconselle.

La Vall d'Aran, encara que integrada des de fa moltíssim temps a Catalunya, ha sabut (i pogut) conservar la seua identitat i el seu idioma, front als francesos, front als catalans, i front als espanyols.

Resultat, la gent d'allí és acollidora, amable i multilingüe. És molt habitual que sàpiguen parlar no només l'aranès, sinó també el català, l'espanyol, el francès, i, com no? l'anglès.

Quan passes la frontera cap a França, l'empobriment resulta evident, francès i prou. L'aranès (o gascó) que no és més que una variant diferenciada de l'occità o llengua d'oc, a França té la consideració de patois (est défendue parler patois) només el parlen quatre arreplegats considerats extremistes.

Com a homenatge enllace amb una pàgina que duu el seu himne, Montanhes araneses

I postejo una poesia traduïda per mi al català i a l'espanyol per a que comproveu com arriben a semblar-se, si ens esforcem una mica, tots els idiomes romànics. Al cap i a la fi, no parlem més que llatí lleugerament modificat.

TOT QU’EI VUET...

Eisharc Loís Jaquet Solé

Un tu e un jo que pendent quauque temps siguec un nosati

TU

Tu ès era lum
Qu’espantórie es mies pòurs.
Tu ès aire...
Aire que refresque er esperit.
Tu ès era aigua
Que da vida as mies illusions.
Tu ès tèrra...
Tèrra dera mia pàtria.
Tu ès huec
Que i a laguens deth mèn còr.
Tu ès sau...
Sau dera mia vida.
Tu ès eth sucre
Que hè doça era mia existéncia.
Tu ès estèla...
Estèla que mèrque eth camin.
Tu ès era mia estèla limpaira
En mei dera escura net.

JO

Jo sò era incomprension
Que mauinterprète era tua figura.
Jo sò engüeg...
Engüeg qu’emmalautís eth tòn còr.
Jo sò eth dolor
Que me trauque er amna e la croishís.
Jo sò egoïsme...
Egoïsme que ditz jo e mèn.
Jo sò era desconfiança
Qu’a pòur deth deman.
Jo sò hantaume...
Hantaume que hug dera soletat.
Jo sò er esclau
Dera tua felicitat.
Jo sò gelós...
Gelós deth tòn amor.
Jo sò era tristesa
Que demore era tua guardada.

NOSATI

Nosati siguec era trendesa
Qu’aumplie eth mon.
Nosati siguec illusion...
Illusion dera mia vida.
Nosati siguec era innocéncia
Perduda entre huelhes de tardor.
Nosati siguec holia...
Holia per aimar, per parlar...
Nosati siguec era meu
Des tòns pòts enes mèns pòts.
Nosati siguec laboratòri...
Laboratòri de naues sensacions.
Nosati siguec eth queda-te
Mot que jamès dejà desbrembarè
Nosati siguec esperança...
Esperança amagada entre ombres
Nosati ei lèrmes...
Lèrmes deth darrèr arridolet deth nòste amor
.

TOT ALLÒ QUE VULL

Un tu i un jo que, en poc temps, sigui un nosaltres

TU

Tu ets la llum
que espantes les meues pors.
Tu ets aire...
Aire que refresca l’esperit.
tu ets l’aigua
que dóna vida a les meues il·lusions.
Tu ets terra...
terra de la meua pàtria.
Tu ets foc
que anida dins del meu cor.
Tu ets sal...
sal de la meva vida.
Tu ets el sucre
Que endolceix la meva existència.
Tu ets estrella...
estrella que marca el camí.
Tu ets la meua estrella polar
Enmig de la fosca nit.

JO

Jo sóc la incomprensió
Que malinterpreta la teua figura.
Jo sóc fàstic...
Fàstic que emmalalteix el teu cor.
Jo sóc el dolor
Que em forada l’ànima i la trenca.
Jo sóc egoisme...
Egoisme que diu jo sóc meu.
Jo sóc la desconfiança
que té por del demà.
Jo sóc fantasma...
fantasma que fuig de la solitud.
Jo sóc l’esclau
de la teua felicitat.
Jo sóc gelós...
Gelós del teu amor.
Jo sóc la tristesa
que espera la teua mirada

NOSALTRES

Nosaltres som la tendresa
que omple el món.
Nosaltres som il·lusió...
Il·lusió de la meua vida.
Nosaltres som la innocència
perduda entre fulles de tardor.
Nosaltres som la bogeria...
Bogeria per amar, per parlar...
Nosaltres som la mel
Dels teus llavis en els meus llavis.
Nosaltres som laboratori...
Laboratori de noves sensacions.
Nosaltres som el queda’t
Mot que mai oblidaré
Nosaltres som esperança...
Esperança amagada entre ombres
Nosaltres tenim llàgrimes...
Llàgrimes de la darrera trobada del nostre amor
.


TODO LO QUE QUIERO

Un tu i un yo que, en poco tiempo, será un nosotros.

TU

Tu eres la luz
que espantas mis miedos.
Tu eres aire...
Aire que refresca el espíritu.
tu eres el agua
que da vida a mis ilusiones.
Tu eres tierra...
tierra de mi patria.
Tu eres fuego
que anida en mi corazón.
Tu eres sal...
sal decmi vida.
Tu eres el azúcar
Que endulza mi existencia.
Tu eres estrella...
estrella que marca el camino.
Tu eres mi estrella polar
en mitad de la oscura noche.

YO

Yo soy la incomprensión
Que malinterpretatu figura.
Yo soy hastío...
Hastío que enferma tu corazón.
Yo soy el dolor
Que me agujerea el alma y la rompe.
Yo soy egoísmo...
Egoísmo que dice yo soy mío.
Yo soy la desconfianza
que tiene miedo del mañana.
Yo soy fantasma...
fantasma que huye de la soledad.
Yo soy el esclavo
de tu felicidad.
Yo estoy celoso...
celoso de tu amor.
Yo soy la tristeza
que espera tu mirada

NOSOTROS

Nosotros somos la ternura
que llena el mundo.
Nosotros somos ilusión...
Ilusión de mi vida.
Nosotros somos la inocencia
perdida entre hojas de otoño.
Nosotros somos la locura...
Locura para amar, para hablar...
Nosotros somos la miel
de tus labios en mis labios.
Nosotros somos laboratorio...
Laboratorio de nuevas sensaciones.
Nosotros somos el quédate
palabra que nunca olvidaré
Nosotros somos esperanza...
Esperanza escondida entre sombras
Nosotros tenemos lágrimas...
Lágrimas del último encuentro de nuestro amor
.

6 comentaris:

julio navarro ha dit...

traducció de l'himne aranès

MUNTANYES ARANESES

Aquelles muntanyes,
que tan altes són,
m’impedeixen veure
els meus amors on són.

Si cantes per què cantes;
no cantes per mi,
cantes per la meva filla,
què està lluny de mi.

Altes, si son altes,
ja les abaixaran;
els meus amorets
que s'aproparan.

Si cantes per què cantes;
no cantes per mi,
cantes per la meva filla,
què està lluny de mi.

Sota la meva finestra
hi ha un rossinyol,
tota la nit canta,
canta la seua cançó.

Si cantes per què cantes;
no cantes per mi,
cantes per la meva filla,
què està lluny de mi.

Muntanyes coronades
tot l’any de neu;
tan altes i belles
que us enveja el cel.

Si cantes per què cantes;
no cantes per mi,
cantes per la meva filla,
què està lluny de mi.



MONTAÑAS ARANESAS

Aquellas montañas,
que tan altas son,
me impiden ver
mis amores dónde están.

Si cantas por qué cantas;
no cantas por mi,
cantas por mi hija,
que está lejos de mi.

Altas, si son altas,
ya las bajaran;
mis amorcitos
que se acercarán.

Si cantas por qué cantas;
no cantas por mi,
cantas por mi hija,
que está lejos de mi.

Bajo mi ventana
hay un ruiseñor,
tota la noche canta,
canta su canción.

Si cantas por qué cantas;
no cantas por mi,
cantas por mi hija,
que está lejos de mi.

Montañas coronadas
todo el año de nieve;
tan altas i bellas
que os envidia el cielo.

Si cantas por qué cantas;
no cantas por mi,
cantas por mi hija,
que está lejos de mi.

Mari ha dit...

Querido amigo esta poesia me a llegado a lo más profundo de mi corazón, llena de sentimientos profundos y quiero que sepas que gracias a tus sabios consejos editaré la 2 parte de la isla, deseo que te guste.Un beso te quiere Mari, tu hada.

Anònim ha dit...

Tuve la oportunidad de Conocer el Valle de Arán hace unos diez años.
La gente, como tú dices, maravillosa. El entorno: Vielha, Escunhau, Baqueira, la montaña, el Garona naciendo como un pequeño arroyo, ... ...
En fin, la olla aranesa, una pasada.
¡Tengo que volver!.
Un abrazo.

Anònim ha dit...

Hola amigo,

en tu nueva ubicación no sé todavía hacer comentarios, pero aprenderé, me ha encantado tu carticulo sobre aran, Resulta curioso el cambi oque comentas tras pasar la frontera. Y no acabo de entenderlo. En e lApsi Vasco se produce pero no an acentuado. Es así en todo catalunya o sólo en Aran?.
El poema que lo finaliza es una maravillosa evocación al disfrute y al desarrollo en común. Una buena forma de tener esperanza. Ya creo que me vas conociendo y el desaliento no es lo mío.

saludos y mushiños


Andrés

Anònim ha dit...

Hola amigo,

en tu nueva ubicación no sé todavía hacer comentarios, pero aprenderé, me ha encantado tu carticulo sobre aran, Resulta curioso el cambi oque comentas tras pasar la frontera. Y no acabo de entenderlo. En e lApsi Vasco se produce pero no an acentuado. Es así en todo catalunya o sólo en Aran?.
El poema que lo finaliza es una maravillosa evocación al disfrute y al desarrollo en común. Una buena forma de tener esperanza. Ya creo que me vas conociendo y el desaliento no es lo mío.

saludos y mushiños


Andrés

Nekane ha dit...

uy JOPO, me gusta mucho la poesía y la mezclade idiomas que relatas en el encabezamiento, no he nescesitado trducir!!!!!!!!.
BESITOS