Em conta un amic que, diumenge passat, el Cabanyal-Canyamelar era una festa. Desafortunadament no hi vaig poder assistir, perquè hi tornava a ser a Madrid, amb els meus fills, intentant trobar alguna forma de no tancar l'empresa. No són fàcils les coses avui en dia, amb aquesta crisi que s'allargassa interminable sense que li vejam una eixida a curt termini.
Però deixem els temes personals i tornem als públics: el Cabanyal, diumenge, era una festa. Com sol passar sempre a València a totes aquelles manifestacions on els nacionalistes i els esquerrans hi són representats.
Diu el meu amic que hi eren tots. Tots? No exactament. No el cap de l'oh!-posició, el socialista Alarte.
No, ell no hi era al costat dels seus correligionaris de base. Sembla que tenia que celebrar la festa de Sant Sebastià no sé on (no al meu poble que la celebra quan toca, el 20) i assistir més tard a una festa de la carxofa en un altre poble.
Motius incontestables com qualsevol (amb molt bona voluntat) podrà entendre.
I és que d'on no n'hi ha no se'n pot traure, o com també diuen al meu poble, amb una impagable aportació lexicogràfica d'un xurret (un immigrat andalús dels primers que hi vingueren): "Ni sacaremos trellat, ni venderemos los fesols".
Doncs això, don Jorge, difícil li ho està posant als sociates en aquest País.
Jo, per la meua part, ho tinc ben clar: votaré al Compromís, em mereixen més confiança.
Però deixem els temes personals i tornem als públics: el Cabanyal, diumenge, era una festa. Com sol passar sempre a València a totes aquelles manifestacions on els nacionalistes i els esquerrans hi són representats.
Diu el meu amic que hi eren tots. Tots? No exactament. No el cap de l'oh!-posició, el socialista Alarte.
No, ell no hi era al costat dels seus correligionaris de base. Sembla que tenia que celebrar la festa de Sant Sebastià no sé on (no al meu poble que la celebra quan toca, el 20) i assistir més tard a una festa de la carxofa en un altre poble.
Motius incontestables com qualsevol (amb molt bona voluntat) podrà entendre.
I és que d'on no n'hi ha no se'n pot traure, o com també diuen al meu poble, amb una impagable aportació lexicogràfica d'un xurret (un immigrat andalús dels primers que hi vingueren): "Ni sacaremos trellat, ni venderemos los fesols".
Doncs això, don Jorge, difícil li ho està posant als sociates en aquest País.
Jo, per la meua part, ho tinc ben clar: votaré al Compromís, em mereixen més confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada