I avui, continuant amb el projecte Etxea, el tall vuité del primer Cd, Hara nun diran, una preciosa cançó d'emigració, cantada per Mafalda Arnauth, una de les millors fadistes actuals, digna hereva d'Amália Rodrigues.
Però abans alguns dibuixos més
Però abans alguns dibuixos més
HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)
Hara nun diran mendi maiteak!
Hara nun diran zelaiak!
Basarri eder zuri-zuriak
iturri eta ibaiak.
Hendaian nago txoraturikan
zabal-zabalik begiak
hara España, lur hoberikan
ez du Europa guziak.
Gero pozik bai Donostiara
Okendoarren lurrera
zeru polit hau utzi beharra
nere anaiak, hau pena!
Irutxulueta maitagarria
lore-tokia zu zera
Veneziaren grazi guziak
gaur Donostian badira.
Oi, Euskal Herri, eder maitea!
Hara hemen zure semia
bere lurrari muin egitera
beste gabe etorria.
Zuregatikan emango nuke
pozik bai nere bizia
beti zuretzat hil arteraino
gorputz ta arima guzia.
Agur bai, agur, Donostiako
nere anaia maitiak
Bilbaotikan izango dira
aita zaharraren berriak.
Eta gainera hitz neurtuetan
garbi esanez egiak
Sudamerikan zer pasatzen dan
jakin dezaten herriak.
HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)
Ahí están los montes queridos,
ahí están los prados
los caseríos hermosos, blanquísimos,
las fuentes y los ríos.
Estoy en Hendaya loco de contento
los ojos totalmente abiertos;
¡Ahí está España! ¡Tierra mejor
no la hay en Europa entera!
Luego voy feliz a San Sebastián,
a la patria de Oquendo,
¡Qué pena, hermanos,
tener que dejar este cielo tan lindo!
Irutxulueta encantadora,
tú eres un florido jardín;
de Venecia las gracias todas
tiene nuestra Donostia.
¡Oh, Euskal Herria hermosa y querida!
aquí está tu hijo, venido expresamente
a besar tu suelo.
Por ti daría contento mi vida;
y entregarte hasta la muerte
mi cuerpo y alma enteros.
Adiós, pues,
hermanos queridos de Donostia,
desde Bilbao tendréis
noticias del viejo padre;
y además en verso
la verdad claramente contada
de lo que pasa en Sudamérica
para que todos lo sepan.
HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)
Allà hi ha els pujols estimats,
allà hi ha els prats
les masies formoses, blanquíssimes,
les fonts i els rius.
Sóc a Hendaya boig d'alegria
els ulls totalment oberts;
Allà hi ha Espanya! Terra millor
no n'hi ha en tot Europa!
Després me'n vaig feliç a Sant Sebastià,
a la pàtria d'Oquendo.
Quina pena, germans,
haver de deixar aquest cel tan preciós!
Irutxulueta encisadora,
tu ets florit jardí;
de Venècia les gràcies totes
té la nostra Donostia.
Oh, Euskal Herria formosa i estimada!
Aquí hi ha el teu fill, vingut expressament a
besar el teu terra.
Per tu donaria content la meva vida;
i entregar-te fins a la mort
el meu cos i ànima sencers.
Adéu, doncs,
estimats germans de Donostia,
des de Bilbao tindreu
notícies del vell pare;
i a més a més en vers
la veritat clarament explicada
del que passa a Sud-amèrica
perquè tothom ho sàpiga.
(Iparragirre)
Hara nun diran mendi maiteak!
Hara nun diran zelaiak!
Basarri eder zuri-zuriak
iturri eta ibaiak.
Hendaian nago txoraturikan
zabal-zabalik begiak
hara España, lur hoberikan
ez du Europa guziak.
Gero pozik bai Donostiara
Okendoarren lurrera
zeru polit hau utzi beharra
nere anaiak, hau pena!
Irutxulueta maitagarria
lore-tokia zu zera
Veneziaren grazi guziak
gaur Donostian badira.
Oi, Euskal Herri, eder maitea!
Hara hemen zure semia
bere lurrari muin egitera
beste gabe etorria.
Zuregatikan emango nuke
pozik bai nere bizia
beti zuretzat hil arteraino
gorputz ta arima guzia.
Agur bai, agur, Donostiako
nere anaia maitiak
Bilbaotikan izango dira
aita zaharraren berriak.
Eta gainera hitz neurtuetan
garbi esanez egiak
Sudamerikan zer pasatzen dan
jakin dezaten herriak.
HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)
Ahí están los montes queridos,
ahí están los prados
los caseríos hermosos, blanquísimos,
las fuentes y los ríos.
Estoy en Hendaya loco de contento
los ojos totalmente abiertos;
¡Ahí está España! ¡Tierra mejor
no la hay en Europa entera!
Luego voy feliz a San Sebastián,
a la patria de Oquendo,
¡Qué pena, hermanos,
tener que dejar este cielo tan lindo!
Irutxulueta encantadora,
tú eres un florido jardín;
de Venecia las gracias todas
tiene nuestra Donostia.
¡Oh, Euskal Herria hermosa y querida!
aquí está tu hijo, venido expresamente
a besar tu suelo.
Por ti daría contento mi vida;
y entregarte hasta la muerte
mi cuerpo y alma enteros.
Adiós, pues,
hermanos queridos de Donostia,
desde Bilbao tendréis
noticias del viejo padre;
y además en verso
la verdad claramente contada
de lo que pasa en Sudamérica
para que todos lo sepan.
HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)
Allà hi ha els pujols estimats,
allà hi ha els prats
les masies formoses, blanquíssimes,
les fonts i els rius.
Sóc a Hendaya boig d'alegria
els ulls totalment oberts;
Allà hi ha Espanya! Terra millor
no n'hi ha en tot Europa!
Després me'n vaig feliç a Sant Sebastià,
a la pàtria d'Oquendo.
Quina pena, germans,
haver de deixar aquest cel tan preciós!
Irutxulueta encisadora,
tu ets florit jardí;
de Venècia les gràcies totes
té la nostra Donostia.
Oh, Euskal Herria formosa i estimada!
Aquí hi ha el teu fill, vingut expressament a
besar el teu terra.
Per tu donaria content la meva vida;
i entregar-te fins a la mort
el meu cos i ànima sencers.
Adéu, doncs,
estimats germans de Donostia,
des de Bilbao tindreu
notícies del vell pare;
i a més a més en vers
la veritat clarament explicada
del que passa a Sud-amèrica
perquè tothom ho sàpiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada