La veritat és que n'estic fins els collons d'aquesta desgraciada i impresentable història d'expulsions massives i de la desvergonyida baixada de pantalons que ens han oferit els camarades europeus del president francès.
Que la comissària Viviane Reding no ha estat precisament un model de diplomàcia, sembla prou evident.
També em sembla innegable que els campaments barraquistes són nius de delinqüència, mendicitat, pobresa, rates i altres bestioles.
I a més són forasters, prou morens, parlen estrany, i són pobres i bruts.
I clar, no tenim prou presons, i les que tenim són massa cares per aquesta escòria. Millor fer-los fora, que se'n tornen al seu infern particular, allà on també els menyspreen, on tampoc no els volen. Llàstima de Sibèries prou allunyades, de camps de concentració, de forns crematoris, de solucions finals.
Fora amb ells que, després del seu històric infern particular -van patir Ceausescu doblement, com a romanesos i com a gitanos- s'havien cregut això de la llibertat de moviments a dins aquesta Europa a la que pertanyen des de fa poc més o menys cinc-cents anys.
Quina vergonya que només Viviane Reding hagi gosat posar el dit en la nafra, i ens hagi mostrat on ens porta aquest camí de generalitzacions ètniques, de culpabilitzacions indiscriminades.
Perquè, això si, qui la faci que la pagui, sense excepció, sense benvolença. En presó francesa, romanesa, italiana, alemanya o espanyola.
Que la pagui, sí. Però per lladre, per criminal, per traficant, per estafador, per maltractador, o per fill-de-puta.
Que la pagui, sí. Però no per gitano. No per pobre. No per distint.
Que la comissària Viviane Reding no ha estat precisament un model de diplomàcia, sembla prou evident.
També em sembla innegable que els campaments barraquistes són nius de delinqüència, mendicitat, pobresa, rates i altres bestioles.
I a més són forasters, prou morens, parlen estrany, i són pobres i bruts.
I clar, no tenim prou presons, i les que tenim són massa cares per aquesta escòria. Millor fer-los fora, que se'n tornen al seu infern particular, allà on també els menyspreen, on tampoc no els volen. Llàstima de Sibèries prou allunyades, de camps de concentració, de forns crematoris, de solucions finals.
Fora amb ells que, després del seu històric infern particular -van patir Ceausescu doblement, com a romanesos i com a gitanos- s'havien cregut això de la llibertat de moviments a dins aquesta Europa a la que pertanyen des de fa poc més o menys cinc-cents anys.
Quina vergonya que només Viviane Reding hagi gosat posar el dit en la nafra, i ens hagi mostrat on ens porta aquest camí de generalitzacions ètniques, de culpabilitzacions indiscriminades.
Perquè, això si, qui la faci que la pagui, sense excepció, sense benvolença. En presó francesa, romanesa, italiana, alemanya o espanyola.
Que la pagui, sí. Però per lladre, per criminal, per traficant, per estafador, per maltractador, o per fill-de-puta.
Que la pagui, sí. Però no per gitano. No per pobre. No per distint.
2 comentaris:
Tens tota la raó, però per una vegada, el teu post sembla un poc simplista i que no exposa tot el que hi ha. Es per mi, un tema prou complexe que no conec en profunditat. Peró els grups que son marginals i que volen seguint sent aixi tenen un caire asocial, per no dir antisocial que fa difícil la seva integració. Ja et dic, crec que el tema no es fàcil.
Sí, Frederic, és cert. Simplific massa, segurament per indignació.
Però si revís els meus cognoms no me'n puc estar de considerar-me fill d'emigrants, si faig cas del que diuen aquells que en saben, no me'n puc estar de considerar-me un negre descolorit.
Massa bé sé que si m'agrada la sang fregida amb ceba, és perquè alguns dels meus avantpassats feien veure així que no ho eren, ni moros ni cristians.
Que si en aquest país de l'oli hem utilitzat el segí (el saïm) per cuinar (d'aquí el nom d'ensaïmades) ha estat pel mateix motiu.
He vist els suficients gitanos més o menys integrats, (ací a Cullera, sense anar més lluny) amb el seu treball i la seua casa i els seus fills a escola, per comprendre que la integració no depen només d'ells, també de nosaltres.
I si parlem de grups de risc, perquè no exiliem els executius de borsa, els dealers, i bona part dels banquers (no dels bancaris, no confonguem)
Salut
Publica un comentari a l'entrada