1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dijous, 1 d’abril de 2010

Els de Polinyà som fenolls, o com la setmana santa ja no és allò que solia

Vaig llegir fa temps a "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" de D. Manuel Sanchis Guarner que, referint-se al meu poble, hi ha una dita: "Els de Polinyà són fenolls".

Però don Manuel no en parlava, i per tant he de suposar que ho desconeixia, d'un plat típic al meu poble i només al meu poble que jo sàpiga, de la setmana santa: La fenollada o fenollà, com diem per aquí baix, a València.

El plat, del qual estem molt orgullosos, és una espècie de potatge de quaresma (els de bacallà o abaejo com diem per ací), però una mica especial, utilitzem els brots tendres del fenoll, cosa que li confereix un agradable i molt aromàtic sabor amarg.

En poques paraules, es couen els brots tendres del fenoll, acabats de segar, en aigua, això sí, canviant-la dues o tres vegades per llevar-li l'amargor. Se'ls afegeix un grapat de fulles d'espinacs i bacallà dessalat i prèviament sofregit, perquè vaja coent-se. Afegiu un polsim de pimentó roig, uns cigrons, i quan ja estiga tot cuit, s'escalda un ou per comensal.

Recorde que quan arribava la setmana santa, el fenoll s'acabava i calia anar a segar-lo a l'altra banda del riu, a Albalat, on la burla solia ser: "Bon dia, cavallers, què, fent brossa pels conills?" Clar, que la resposta, també tòpica, era: "No, ens que hem sabut que diumenge feu paella, i tenim que alimentar-vos les rates" (A Albalat, hi havia el costum de fer paella amb rates de marjal, també dites d'aigua, o d'arròs)

I és que, al meu poble, la setmana santa no tenia processons vistoses, ni vestes, ni natzarens, ni cornetes i tambors, només les matraques (no podien sonar les campanes des del divendres a les tres) que anunciaven els oficis, però en canvi mantenia una cuina especial com la paella de bacallà amb ceba i patates, la fenollada, o el magnífic i hipercalòric arnadí com a postre.

Ara la fenollada va acabant-se: cada cop menys gent sap fer anar la corbella. Cada vegada menys gent sap ni tan sols què és una corbella, una falç, o una dalla.

Llàstima.

4 comentaris:

XARBET ha dit...

Tenc que confessar sa meva ignorància, ja que no se que es una corbella, un falç o una dalla, si conec el fonoll, que qui s'empra molt per cuinar cargols. I em fas enveja amb la fonellada. I per no saber, tampoc l'arnadí. ¿Que hi farem?

julio navarro ha dit...

M'has tocat la fibra, Frederic.

Els caragols aquí els fèiem amb tomata, ceba, pebre negre en gra i... herba-sana, ja saps, una variant de la menta.

Encara que, a la llauna, com els fan a Lleida, estan per xuclar-se tots els dits.

Quant a corbella i falç, en castellà en diuen hoz (la corbella és una mica més petita)

La dalla en castellà és diu guadaña (la que porta la mort)

Ah, quant a l'arnadí és un dolç que es fa en una cassola de fang o greixonera que s'omple mitja de carabassa, mitja de moniato, igual pes d'aquests que de sucre, s'adorna amb ametlles, i sucre i es porta al forn.

Aquí et pass una recepta aproximada, però només feta amb carabassa.

http://www.recetasgratis.net/Receta-de-Arnadi-carabassa-receta-24239.html

Ah, molt important, el saquet penjat per escórrer l'aigua de la carabassa i el moniato és importantíssim, però sobretot és tradicional.

XARBET ha dit...

I jo que encara tenc pendent de provar la recepta que en vas enviar d'arròs al forn¡¡¡ M'apuntaré també aquesta.

Eduard J. Gay ha dit...

He vist de casualitat el blog i el comentari. Per si algú li interessa la recepta de la Fenollà: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es/2013/02/la-fenolla-el-plat-propi-de-polinya.html.